Dona

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Per a altres significats, vegeu <<Dona (desambiguacio)>>.

Una dona es una persona de sexe femeni de l'especie humana,^[1] especialment quan ja es adulta, en contraposicio amb una nena.

Existeix el dia internacional de les dones, o dia de la dona treballadora, que se celebra el 8 de marc.^[2]

La paraula en catala "dona" prove del llati vulgar domna, que es una contraccio del llati culte domina, 'senyora'. En catala la primera font escrita que es conserva amb aquest mot i sentit es del segle xii.^[1][3]

Els factors biologics no son els unics que determinen si s'ha de considerar una (o si es considera a si mateixa) dona. Algunes dones poden tenir anomalies hormonals o diferencies cromosomiques (per exemple hiperplasia suprarenal congenita completa o de manera parcial, la sindrome d'insensibilitat androgenica o altra condicio intersexual), i hi ha dones que poden estar-hi, almenys en els periodes inicials de la seva vida, sense una fisiologia femenina convencional.

La major part de les dones no transsexuals tenen el cariotip 46,XX, pero una de cada mil tenen el 47,XXX, i una entre 2.500 te el 45,X. Els homes tenen el 46,XY, i el cromosoma Y es molt mes curt que el cromosoma X, cosa que explica que algunes malalties genetiques poden ser patides per homes mentre que les dones en son portadores. De tenir el cromosoma X repetit o tenir el Y depen el desenvolupament d'uns organs sexuals o altres.

En termes biologics, els organs sexuals primaris femenins (vagina) formen l'aparell reproductor, mentre que les caracteristiques sexuals secundaries (pits) tenen com a funcio, entre d'altres, l'atraccio d'un home (aconseguir esperma per a l'ovul) o l'alimentacio dels fills.

La ciencia que estudia la reproduccio femenina i els organs reproductors s'anomena ginecologia.

Amb l'inici de la menstruacio (menarquia) les funcions reproductives permeten que la major part de les dones puguin tenir fills. Les dones generalment arriben a la menopausa al voltant dels cinquanta anys, edat a la qual els ovaris deixen de reproduir estrogens.

En determinats paisos, la diferencia en l'esperanca de vida i el desenvolupament canvia molt entre homes i dones, i els mes desiguals en son: Iemen, Arabia Saudita, Oman, Guinea Bissau i Sudan.

En general, les dones pateixen les mateixes malalties que els homes; tanmateix, hi ha algunes malalties especifiques que es donen amb mes gran frequencia o exclusivament en dones, i d'altra banda hi ha malalties que les dones no pateixen, com l'hemofilia, afeccio exclusiva dels mascles.

Generalment les dones tenen una menor mida, talla i pes total que els homes. A causa de factors hormonals, tenen un pes ossi inferior. La dona te una pelvis mes ampla, major angulacio de femur i major lordosi lumbar que l'home. La distribucio del greix de la dona es diferent de la de l'home: presenta una distribucio major en glutis, mamelles, cuixes i malucs. Durant l'adolescencia tenen major alcada que els mascles.

El cos de la dona tradicionalment es mesura a partir de tres punts d'inflexio que la diferencien de l'home: el pit, la cintura i els malucs. Segons les seves dimensions i formes, es formen quatre tipus basics de cos:^[4] poma o triangular, on la cintura es mes estreta, els malucs sobresurten poc i el pit es ampli; el cos recte, on la cintura te mes d'un 75% de l'amplada dels altres punts d'inflexio; pera, on la cintura es mes estreta que els pits, i els malucs el punt mes ample; tipus rellotge de sorra, on les corbes estan mes marcades que en altres tipus corporals, la cintura es estreta i les extremitats s'allarguen. El Ministeri de Sanitat espanyol va decidir, el 2008, adaptar aquests tipus a les dones de l'estat, establint que hi havia tres classes de dones: cilindre, diabol i campana.

La pressio per mantenir la bellesa fisica es major entre les dones, fet que propicia un tractament mes sexualitzat en l'art i la publicitat i una major incidencia de trastorns alimentaris i consum de cosmetica.^[5] Malgrat les queixes del moviment feminista, l'aspecte fisic continua sent una variable discriminatoria a l'hora d'aconseguir i mantenir una feina o en les relacions socials, en un grau mes elevat que entre els homes.

Probablement, en el transcurs de la prehistoria, la diferenciacio de rols es va comencar a accentuar dins de les primitives societats arran de l'aparicio de l'especialitzacio del treball i de la propietat privada i la seva transmissio hereditaria; els condicionants fisics i la maternitat provoquen que la dona, en aquest tipus de societat, tingui una capacitat productiva menor que l'home, fet que la relega a un paper de servidora domestica minorant la seva forca com a element productiu; amb tot, sense menystenir la seva capacitat com a cohesionadora social dins la societat primitiva i la importancia vital del fet de la maternitat per a la seva supervivencia. Es, en efecte, en aquest estadi de l'evolucio humana en que s'inicien les diferenciacions dels rols socials i es troben els inicis del sexisme, si be aquest presenta en aquest estadi un fons purament practic directament encaminat a permetre la supervivencia del grup o tribu. Aixo no obstant, la manca de forca que atorga la funcio productiva esdeve cronica al llarg del temps: la majoria de societats primitives esdevenen societats patriarcals. Aquesta situacio s'aferma amb l'expansio de les civilitzacions semites i grecoromanes. Amb tot, la dona romana ana adquirint una categoria juridica mes important que la que tingue dins les societats gregues i semitiques, com ho demostra el valor que tingue en el dret roma la figura del matrimoni, o societat conjugal.

El cristianisme, tot i establir una igualtat entre home i dona, considerant-les com a persones individuals, mantingue el principi de submissio de la dona dins la familia i la preponderancia de l'home en la jerarquia social.

Al llarg de l'edat mitjana i fins al segle xix la preponderancia masculina es va mantenir, i fins i tot es va ampliar: Els estaments medievals no reconegueren practicament cap paper a la dona en el mon feudal, gremial i politic, i tampoc no va tenir acces als estudis superiors oficials.

Si be els primers moviments generals de lluita per les llibertats (Revolucio francesa, independencia nord-americana) implicaren un cert alliberament en aquestes condicions de desigualtat, el Codi de Napoleo, que influi en moltes legislacions europees (entre les quals el codi civil espanyol), confirma gran part de les limitacions tradicionals de la dona casada, tant en les questions de dret civil com en determinats casos de dret processal.

La Revolucio industrial obri les portes a l'alliberament d'aquestes condicions de desigualtat: la participacio de la dona en aquesta, mitjancant el treball contractual, la limitacio de la natalitat i de les carregues que la maternitat comporta, i els avantatges del progres tecnic han estat uns factors que han fet possible una evolucio en la condicio de la dona. Aquesta abandona el paper tradicional de mestressa de casa i s'integra activament en el teixit productiu. No obstant aixo, aquesta evolucio social tarda a traduir-se en la legislacio. Juridicament els canvis socials son plasmats molt lentament i, en general, aquests canvis son donats per la pressio que exerceixen els moviments politics de signe progressista i per l'aparicio dels moviments feministes, els quals sorgeixen a la segona meitat del segle xix.

Aquesta tendencia a l'equiparacio juridica, pero, no sempre s'ha traduit en la realitat. La discriminacio sexual continua, en part, en el camp professional i laboral, com tambe en el politic i, especialment, en l'eclesiastic i militar.

Dins el sistema juridic catala, que es basat en els drets roma i canonic, atorga proteccio especialment a la dona casada: la vidua exerceix la patria potestat sobre els fills menors. Si no ha estat pactada una altra cosa en els capitols matrimonials (associacio en compres i millores, pacte de mig per mig, d'igualtat de bens i guanys, tantundem, etc.), el patrimoni de la dona resta lliure de tota ingerencia del marit en el regim de separacio de bens, i la dona pot, doncs, alienar els seus bens, com tambe usar-ne, gaudir-ne i disposar-ne, sense intervencio marital (excepte els aportats en dot). La constitucio Hac nostra (1351) concedeix a la dona casada el dret de tenuta (assegurant la restitucio del dot i de l'escreix) i beneficia la vidua amb l'any de plor (que permet disposar de les rendes del patrimoni del marit durant l'any seguent a la seva mort).

Fins a l'any 1984, quan es modifica la Compilacio de dret civil de 1960, pel Parlament de Catalunya, eren vigents els articles referents a l'Authentica si qua mulier, al senatconsult vel*leia i a la constitucio Hac edictali vers la limitacio imposada en la successio al conjuge sobrevivent del causant binub (que s'ha casat en dues ocasions) en concurrencia amb descendents d'anteriors matrimonis. La mateixa llei del Parlament catala feu que la quarta marital passes a ser la quarta vidual amb igual tractament per a la muller que per al marit, i que la presumpcio muciana, per la qual se suposava donats pel marit els bens adquirits per la muller durant el matrimoni, s'estengues a ambdos conjuges i es limites als casos de fallida i concurs de creditors d'un d'ells.

Les Corts Generals espanyoles, amb la finalitat d'adaptar la legislacio a la Constitucio de 1978 han dictat diferents disposicions legals que modifiquen el codi civil a fi de convertir en realitat la igualtat de sexe: aixi s'atribueix la patria potestat als dos esposos, suprimeix la submissio de la dona al marit i l'obligacio d'adopcio de la seva ciutadania i, en general, dona a marit i muller un tractament d'igualtat; aixi mateix, quant al codi penal, s'efectuaren, tambe, lleugeres modificacions que posen fi a la discriminacio contra la dona en l'adulteri, suprimint aquesta figura de delicte, com tambe la de l'amistancament; aixo no obstant, es mante una legislacio restrictiva respecte a l'avortament.

Les diferencies observades entre dones i homes en psicologia i manera de comportar-se son dificils d'estudiar, ates que els limits entre el que es part del rol cultural i el que es una ment diferent no estan gens clars^[6] i, per tant, se sol parlar de tendencies descriptives (i no explicatives).

Les dones puntuen mes alt en els tests d'obertura a l'exterior i menys en estabilitat emocional, fet que ha consolidat l'estereotip de la dona comunicativa (especialment amb les amigues) i afectuosa^[7] pero neurotica, caricaturitzat al llarg de la historia. Sembla que la diferencia sorgeix de la necessitat de cooperacio entre les tasques tradicionalment reservades a les dones, amb la consolidacio dels rols culturals associats. Les dones acostumen a mostrar menys agressivitat o be la manifesten d'una manera menys fisica.

La identitat sexual d'una dona es el sentiment d'una persona de pertinenca a un determinat sexe, independentment del genere, masculi o femeni que biologicament o socialment tingui assignat. Pot concordar amb el genere de l'individu, si una dona se sent dona, o pot no ser aixi, com als casos de transsexualitat i intersexualitat. Hi ha qui creu que la identitat sexual nomes es una questio educativa imposada, o almenys influenciada, per una societat determinada.

La dona tambe pot crear-se i desenvolupar un rol sexual, amb formes de vestir i de comportar-se socialment en concordancia amb la seva cultura i el seu genere.

La feminitat o les diferents feminitats son les construccions politiques i socioculturals estereotipades que assignen caracteristiques estetiques, psicologiques, de rol social i de comportament a les dones o al genere femeni. Aquesta manera d'ententre la sexualitat i la societat, dual amb el concepte masculi-femeni, es gairebe sempre propia d'una societat androcentrica i patriarcal, que considera inferior el que es femeni al que es masculi.^[8]

Per representar una dona amb un simbol es fa servir una estilitzacio del mirall de Venus o un ninot amb faldilla.

Llevat d'algunes societats primitives de regim matriarcal, la dona ha estat objecte al llarg del temps d'una discriminacio respecte a l'home pel que fa al desenvolupament de funcions i rols socials. L'arrel d'aquesta diferenciacio de rols cal cercar-la en les diferencies biologiques i anatomiques que es donen entre ambdos sexes; la constitucio anatomica mes feble i les limitacions imposades per la maternitat.

Segons Talcott Parsons,^[9] hi ha dues situacions limit als paisos desenvolupats, en una la separacio entre rol social i genere es maxima i en l'altra minima. Aixi, en els models de separacio, s'aposta per l'educacio diferenciada a l'escola i es privilegia que els homes estudiin mes anys que les dones, ja que ells estan destinats a mantenir la familia i treballar fora de casa en llocs de prestigi, mentre que el treball femeni es veu com a complementari, quan existeix. Per contra, en un model igualitari l'educacio es mixta i s'aposta perque tothom pugui arribar al maxim nivell educatiu; no hi ha diferencia entre les professions per sexe i no hi ha discriminacio salarial. En el model segregat, la dona te com a maxima funcio la cura de la casa i els nens, tasques que son compartides en el model igualitari, que tambe proposa que les decisions importants siguin fruit de tots els membres de la llar. Els models s'acostumen a donar nomes gradualment en la majoria de contextos.

El masclisme es la discriminacio envers les dones. El micromasclisme es el masclisme socialment acceptat. Les lesbianes pateixen doble discriminacio masclista: pel fet de ser dones i per les seves preferencies sexuals (vegeu Ideologia masclista i heteropatriarcat). Algunes societats i cultures patriarcals, de dominacio masculina i, per tant, androcentriques, confonen el seu comportament paternalista envers les dones, una manifestacio mes de (micro)masclisme, amb una autopercepcio com a "igualitaries" o "feministes". Exemples de discriminacio son la divisio sexual del treball, l'educacio separada per sexes i la "mixta", la discriminacio salarial i l'impost a les dones.

El feminisme es el moviment que busca equiparar el valor de dones i homes en la vida publica. Els moviments masclistes i antifeministes el consideren feminazi. Pel postfeminisme, els feminismes de la diferencia i els estudis de genere, tothom te el mateix valor i els mateixos drets, sent cada persona com vulgui, sense haver d'entrar forcosament en estereotips ni binarismes home-dona. (Vegeu Igualtat de genere.)

El "femellisme" seria teoricament la discriminacio cultural i social envers els homes, sent les dones superiors, es a dir, l'antonim de masclisme.

El paper de la dona en la politica ha anat canviant any a any, i tant en paisos orientals com en occidentals es actualment comu trobar dones ocupant carrecs politics. Malgrat que encara existeixen molts prejudicis i dubtes a causa de limitacions culturals, algunes dones han assolit alts carrecs dins dels governs dels seus respectius paisos, fins i tot en alguns casos han arribat a cap d'estat.

La presencia de la dona en la literatura reflecteix en gran manera el rol de genere (feminitat) que li atribueix cada cultura i societat. Els personatges femenins en obres d'autoria masculina solen ser idealitzacions, estilitzacions o estereotips, ja que en societats androcentriques i patriarcals els homes que no veuen les dones com a iguals, per a no compartir el seu poder, les idealitzen i aixi les converteixen en bells objectes, com es el cas de les "muses".^[10]

Per exemple, existeixen moltess obres masculines on la dona es el simbol sexual per excel*lencia, el trofeu que l'home ha d'aconseguir: aixi apareix Helena en les obres d'Homer, la princesa dels contes de fades o la variant angelical dels poemes trobadorescs i els relats de cavalleria. La funcio de la dona es passiva, o be no apareix com a personatge participant o be es tracta que resisteixi per defensar la seva virginitat (com en Pamela, de Samuel Richardson). Tambe es qui ha de ser rescatada per l'home, com les princeses segrestades per dracs, un exemple de l'estereotip de donzella en perill. Un cop casada, es part de l'honor del marit, com es veu en els drames barrocs.

Un altre rol tradicional de la dona com a personatge en la literatura d'autoria masculina es el de mare. Els protagonistes evoquen la seva mare idealitzant-la, com a simbol de proteccio i amor, lligada a la infantesa com a epoca d'innocencia. La seva desaparicio provoca la infelicitat, com en Oliver Twist o la Ventafocs. La mare desconeguda es un arquetip que permet jocs d'identitat (usualment un noi o noia pobres acaben descobrint-se com a fills de nobles) o tragedies com la d'Edip.

Al contrari, el mite de la vagina dentata o de dona destructora per la seva forca sexual ha estat usat sovint en literatura, amb dones temptadores que segueixen el model biblic d'Eva. Les superheroines i dones guerreres (com per exemple les amazones gregues) han heretat part dels seus atributs. La femme fatale es una variant d'aquesta concepcio.

En l'amor romantic de la literatura masculina, les dificultats socials son un al*licient o un entrebanc per a la parella, com en Romeu i Julieta. Des d'aquell model es passa a l'ideal del romanticisme, on en la narrativa d'autoria masculina l'amor esdeve el centre de la vida de la dona, que no assoleix la felicitat si no l'aconsegueix (com es veu en Madame Bovary). Enfront aquest amor idealitzat, apareixen ja al segle xviii les novel*les que giren a l'entorn del matrimoni i la dificil posicio de la dona, un tema recurrent al llarg de tres segles: es mostren protagonistes que tenen casaments infelicos i busquen la seva realitzacio en l'adulteri o que son forcades a aliances de conveniencia. Aquesta visio pessimista contrasta amb les trames d'intriga amorosa propies del teatre.^[11]

Els dilemes personals de la dona, al marge de la seva realitzacio amb una parella, no centren la literatura masculina fins a mitjan segle xix i augmenten a finals del XX, amb l'auge del feminisme i de la revaloritzacio del rol social de la dona. Es en aquests segles quan sorgeixen les protagonistes femenines independents de manera majoritaria, que ja havien estat presents en la literatura escrita per dones des dels inicis de la cultura.

Al marge del seu paper com a personatge, hi ha generes considerats propis de dones. Les novel*les sentimentals o rosa i la chick-lit son dos exemples (classic i contemporani) de narracions concebudes especificament per a dones, si be elles son mes lectores que els homes en el total de la literatura des de la generalitzacio de l'educacio basica.

Quant a la literatura feta per dones, en l'antiguitat la dona, per exemple, expressa el seu amor en la lirica, tant popular (les cancons d'amic) com culta (els poemes de Safo de Lesbos). Hi ha hagut literatura escrita per dones, en vers i en prosa, culta i popular, de ficcio i no-ficcio, religiosa i pagana, assajos, investigacions cientifiques i de tota mena en l'epoca medieval i fins a l'actualitat. Al segle xxi, en el genere teatral hi ha dramaturgues que escriuen textos dramatics i directores de teatre.

Les dones han fet contribucions substancials a la ciencia des dels inicis dels temps. Els historiadors interessats en el genere i la ciencia han ressaltat els estudis i assoliments de la ciencia per part de la dona, les barreres que han hagut d'afrontar, i les estrategies que han pres per tal que les seves obres hagin pogut ser acceptades en publicacions cientifiques de renom i en altres publicacions. L'estudi historic, critic i sociologic d'aquests problemes han esdevingut una disciplina academica per si mateixa.

La implicacio de la dona en l'ambit de la medicina ha estat manifesta en moltes civilitzacions antigues, i l'estudi de la filosofia natural en l'antiga Grecia estava oberta a les dones. Les dones van contribuir al progres de l'alquimia en els primers segles despres de Crist. En l'edat mitjana, els convents eren un lloc important d'educacio per a dones, i algunes d'aquestes comunitats van donar oportunitats a les dones per tal que contribuissin a la investigacio academica. Durant el sorgiment de les primeres universitats, les dones foren, en la seva majoria, excloses de l'educacio universitaria.^[12] L'actitud envers l'educacio medica de les dones a Italia sembla haver estat mes liberal que en altres llocs. La primera dona que va aconseguir una catedra universitaria en l'ambit cientific fou Laura Bassi, una cientifica del segle xviii.

Encara que els rols de genere estaven clarament definits en el segle xviii, les dones van experimentar grans avencos en ciencia. Durant el segle xix, les dones estaven excloses de la majoria de l'educacio cientifica formal, pero van comencar a ser admeses en els estrats cultes durant aquest perioda. A finals d'aquest segle, el sorgiment de les universitats femenines va proporcionar feina a les dones, aixi com oportunitats per a la seva educacio. Marie Curie, la primera dona a guanyar un premi Nobel l'any 1903 (fisica), aconsegui un segon guardo el 1911 (quimica), tots dos per les seves investigacions sobre radioactivitat. Fins a un total de 40 dones han aconseguir el Premi Nobel entre 1901 i 2010. 16 dones han aconseguit el Premi Nobel en fisica, quimica, fisiologia o medicina.^[13]

Existeixen diverses organitzacions que treballen aquesta questio tant d'ambit internacional com la Conferencia per l'Ordenacio de les Dones i, a escala europea, l'Associacio Europea de Dones en la Investigacio Teologica. En l'estat espanyol existeix Mujeres y Teologia i l'Asociacion de Teologas Espanola (ATE). En l'ambit catala hi ha tambe el Col*lectiu de Dones en l'Esglesia i Dones Creients.

El moviment feminista ha estat una lluita pel reconeixement de la igualtat d'oportunitats i la igualtat de drets per a les dones. Les dificultats per obtenir aquest reconeixement s'han dut a terme a causa de factors historics, en combinacio amb els costums i les tradicions socials. Actualment, gracies als esforcos del moviment feminista de fa decades, en la major part de les societats les dones tenen acces a formacions i carreres laborals propies, mes enlla de ser mestresses de casa. I, encara que hi continua havent una forta discriminacio cap a les dones a nivell tant laboral com familiar, pot dir-se que, en termes generals, les condicions de les dones han millorat.

El feminisme catala va comencar a principis del segle xx questionant l'exclusio de les dones de la cultura i la subalternitat femenina. Es va centrar en la promocio dels drets de les dones en els ambits educatius, culturals i laborals, perque les caracteristiques del desenvolupament politic espanyol no foren propicies per a l'emergencia d'un feminisme liberal de signe politic, orientat cap a la consecucio del sufragi i dels drets politics individuals, com havia succeit en estats com la Gran Bretanya. Amb la Segona Republica les dones van aconseguir el sufragi femeni. La ministra Frederica Montseny defensa l'avortament i exigi una participacio real de les dones en la industria de guerra i els serveis publics. L'any 1978 va apareixer el Partit Feminista.^[14]

Encara que neixin menys dones que homes (la proporcio queda al voltant de l'1:1.05), hi ha mes dones entre la poblacio adulta (sobre un 1.04:1). Les dones tenen un index de mortalitat inferior que els homes, encara a l'uter, i viuen una mitjana de cinc anys mes a causa d'una combinacio de factors:^[15] la genetica (els cromosomes sexuals de les dones disposen de gens redundants i variats); sociologia (en la major part d'estats no han de realitzar cap servei militar); salut (menys percentatge en suicidis i en el consum de tabac i l'alcohol, encara que referent al tabac, la tendencia esta canviant als paisos occidentals); la presencia d'estrogen (hormona femenina), que te un efecte cardioprotector en les dones premenopausiques; i l'efecte d'alts nivells d'androgens en els homes.

L'any 2001, de la poblacio total, hi havia 101.3 homes per cada 100 dones.

• Chafe, William H. Arxivat 2009-01-13 a Wayback Machine., "The American Woman: Her Changing Social, Economic, And Political Roles, 1920-1970", Oxford University Press, 1972. ISBN 0-19-501785-4 (en angles).
• Roget's II: The New Thesaurus (Boston: Houghton Mifflin, 2003 3a edicio), ISBN 0-618-25414-5 (en angles).
• Women in world history : a biographical encyclopedia, 17 volums., edicio d'Anne Commire, Waterford, Conn. [etc.] : Yorkin Publ. [etc.], 1999 - 2002 (en angles).

• Afrodita i Venus, models de bellesa femenina.
• Psicologia femenina.
• Lesbianisme.
• Masclisme.
• Cosificacio de la dona.
• Llista de dones exploradores i viatgeres.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Institut Catala de les Dones
• Direccio General de la Dona de la Generalitat Valenciana
• Drets humans de les dones (castella)
• Mapes sobre la situacio de la dona al mon, WomanStats

Viccionari

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dona&oldid=36447247>>

Categoria:

• Dona

Categories ocultes:

• Articles amb enllacos externs no actius
• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllac wayback
• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• Control d'autoritats
• 100 articles fonamentals
• 1.000 articles fonamentals