Feminal
Portada del num. 1 | |
| Tipus | revista i publicacio periodica |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | Catala |
| Data d'inici | 1907 |
| Data de finalitzacio | 30 de desembre de 1917 |
| Fundadora | Carme Karr i Alfonsetti |
| Fundador | Carme Karr i Alfonsetti |
| Lloc de publicacio | Barcelona |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | mensual |
| Ambit | Catalunya |
| Genere | Revista cultural i feminista |
| Editor | Carme Karr i Alfonsetti (1907-) |
| Numeros publicats | 128 |
Feminal sorgi com a suplement de la revista La Il*lustracio Catalana el 28 d'abril de 1907. De caracter feminista i amb la finalitat que la dona catalana eleves el seu intel*lecte, la revista Feminal es publica, mensualment, durant 10 anys, amb un total de 128 numeros. A carrec de Carme Karr i amb el suport i col*laboracio de molts artistes i erudits, es va convertir en el primer impuls d'un moviment que proporcionaria a la dona la llibertat de la qual tant havia estat privada.
Avui dia, existeix una edicio facsimil de la col*leccio completa a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca de Comunicacio i Hemeroteca General de la Universitat Autonoma de Barcelona, aixi com una edicio digital a la Biblioteca Virtual Joan Lluis Vives.[1]
Historia i ideologia
[modifica]Els primers anys de Feminal (1907-1908) [cal citacio]
[modifica]La creacio de la revista l'any 1907 sorgeix com a projecte personal de Carme Karr, coneguda escriptora i musicologa, gracies als contactes que fa mentre treballa de col*laboradora amb diaris com Joventut i L'Avenc. Sera el director del primer qui aconselli a Karr que Feminal es publiqui com a suplement d'un diari conegut, per augmentar-ne la tirada i afavorir-ne la difusio. Aixi, amb el fort sentiment catalanista que corria pels carrers i la voluntat de reivindicar la forca de la dona, la revista posa de manifest, ja en el seu primer numero, els objectius que hi imperen:
| << | "Sembla que conve feminisarla [la dona], elevant son intelecte (...) perque esdevingui la vera companya somniada de l'home estudios y emprenedor. (...) Creyem arribada l'hora d'encaminar dreturerament l'intelecte de la nostra dona. Volem que per cultivar son esperit no hi calgui beure forcosament en fonts llunyanes. (...) D'aquells paissos avansats d'ahont ens arriban alenades de feminisme, no'n podem rebreho tot; cal ferne una seleccio que s'avingui ab lo qu'es ara Catalunya, y aquesta seleccio te d'esser feta paulatinament."[2] | >> |
Amb aquestes paraules, Karr esmenta la situacio del feminisme a nivell europeu. Ja des de finals del segle xix les dones europees havien comencat a manifestar-se pels seus drets politics, pero la visio de Feminal apunta a un futur mes proxim, a uns objectius mes "practics".
A Franca i Anglaterra es comencen a veure dones lluitant per un lloc mes considerat en la societat, que no el de mare i muller sense veu. A Catalunya, la situacio delicada del poble, l'ascens de la burgesia i les condicions laborals desfavorables fan que la dona hagi de sortir de la llar per ajudar a mantenir la seva familia, trobant un lloc de treball. Es un fet que provoca molta controversia dins els cercles religiosos pero que creara l'impuls necessari perque les dones busquin una millor educacio i una presencia mes digna.
Carme Karr, doncs, promou un nou ideal de dona. Aquella dona capac de comprendre els afers del seu marit, aquella dona que llegeix, escolta, coneix i gaudeix de la bona musica; aquella dona que valora l'art i es valora a si mateixa.
Durant els primers anys, doncs, la revista es dedica a recollir escrits, partitures, pintures i altres obres de dones que han marcat la historia de Catalunya, com poden ser Victor Catala, Dolors Monserda i Macia o Lluisa Vidal. A mes, tambe es troben entre les seves pagines informacions i articles sobre la situacio de les dones a altres llocs d'Europa. Corresponsals a Anglaterra i Franca com ara Rachel Challice i Violette Bouyer-Karr, donen suport a les catalanes i les animen a fer-se un lloc en la societat. A mesura que passen els anys, s'estenen els horitzons i comenca a parlar-se tambe de les dones de l'Africa i de l'altre costat del mar.
Es evident que el public a qui es dirigien aquestes publicacions comptava amb una majoria de dones, pero molts van ser tambe els homes que ja des d'un principi es van interessar per Feminal, alguns amb respecte, altres amb por. Alguns personatges de la cultura i societat catalana van voler col*laborar amb la revista d'alguna manera, i es aixi com podem trobar-nos articles d'escriptors celebres com Josep Pin i Soler, que en un dels primers numeros de la revista aconsellava a la directora de Feminal que dirigis la revista cap a un grup concret de dones catalanes, aquelles filles de productius que acabarien nomes per casar-se i cuidar de la llar, ja que "son gran numero i descuiden la seva educacio escolar".[3] En la mateixa carta, li desitja llarga i rica vida a la revista.
Pero no nomes es tractava d'una revista encarada a l'art. Tot i que aquest hi tenia un paper predominant, Feminal tambe s'ocupava d'informar a la dona catalana de tota l'actualitat amb relacio a les festes, els actes solidaris i oficials i les ultimes novetats en ciencia i tecnologia. Es aixi que hi llegim noticies com l'arribada de la primera "maquina voladora" a Catalunya, o les noves modes en vestimenta i esports a Europa; tambe les noticies, bones o dolentes, que envolten Barcelona, com les inundacions ocorregudes a l'octubre del 1907, que impulsen les dones catalanes a prendre part en les labors de suport; promovent concursos de tota classe entre les lectores, mentre acomodaven, entre les pagines, les obres i vides de dones memorables, per crear un sentiment d'unio entre totes elles que els permetes veure's com un grup que, unit, podria fer molt mes del que creia.
Aixi es fomenta el que sera l'esquema basic que a partir d'ara seguira la revista. Durant els seus deu anys de publicacions, han estat molts els temes abordats per Feminal, des de la Setmana Tragica, que provoca en Carme Karr un punt d'inflexio (que palesa en un article que ocupa mes d'un numero de la revista), fins a la Primera Guerra Mundial, que va acabar amb ella.
El 1925, vuit anys despres de la suspensio de Feminal i de la retirada de la seva directora original, la revista va tornar a obrir la seva redaccio i continua publicant els seus numeros durant un temps, ara si lluitant mes fervorosament pels drets de la dona en la politica i la societat, com les seves germanes estrangeres, fent front a una dictadura, la de Primo de Rivera, que amenacava de treure'ls-hi tot el que havien guanyat amb el temps.
Els anys de canvis (1909-1916)
[modifica]
La Setmana Tragica a Barcelona, que va esclatar l'any 1909 a la ciutat, i els diferents conflictes bel*lics del moment, com la Primera Guerra Mundial, van tenir un paper important en el notable canvi que s'aprecia a la revista Feminal quant a la percepcio de la figura de la dona a la societat.
La Primera Guerra Mundial va ser tot un esdeveniment i un canvi de la societat com fins ara es coneixia. La revista Feminal es va veure afectada per aquesta situacio del moment; els diferents col*laboradors escrivien planes i planes exigint que s'acabes la guerra i feien una crida a la pau. En aquests anys es va crear el CFPC (Comite Femeni Pacifista de Catalunya) que realitzava diverses tasques i altres grups i associacions que lluitaven dia a dia; moltes de les dones del moment van anar a treballar com a infermeres per ajudar els ferits de la guerra. D'aquestes dones se'n dediquen nombrosos articles dins les revistes compreses en els anys que va durar la guerra.[5]
En aquesta etapa de guerra la revista es va preocupar molt de mostrar a les dones de l'epoca el seu poder com a mares i esposes; la influencia que aquestes tenien sobre el sexe masculi. Moltes vegades aquests articles dirigits a les dones esposes fan referencia a la utilitzacio de la seva sexualitat com a fre perque els marits no participin en aquesta guerra.[6] En altres casos fan un crit a les mobilitzacions violentes com tallar carrers, anar amb les marxes de soldats i impedir el pas des d'aqui; aqui tambe s'aprofita per criticar que treballin per endolcir la guerra i no pas per aconseguir la pau.[7]
Com a resposta a la situacio social i a la devastacio dels periodes de guerra i rebel*lio, la dona es veu obligada a implicar-se al mon laboral i a la societat per tal de provar de superar les adversitats. Aquest fet, fins al moment, havia estat "tasca d'homes".
En els trenta numeros aproximadament que engloben aquests tres anys, incrementa l'interes per la formacio i l'educacio de la dona a les pagines de Feminal. Aixi, la situacio social de la dona adopta un caire mes notable i adquireix una veu que havia estat silenciada durant molt temps. Aquesta nova percepcio queda reflectida, per exemple, en alguns dels articles d'obertura, molts d'ells sota el rotund titol "Sobre feminisme". La dona es presenta com una figura autonoma, amb possibilitats i amb ideologia propia.
Caiguda (1916 - 1917) [cal citacio]
[modifica]La crisi del 1917 afecta seriosament Catalunya donada l'onada d'anticatalanisme que neix durant aquests anys.
El periode de decadencia ve donat, en primer lloc, pel desacord de l'exercit a acceptar els ascensos que s'atorgaven a soldats africanistes per sobre d'ells. La seva oposicio arriba fins al punt de crear les Juntes de Defensa, les quals pressionaven l'Estat per tal d'aconseguir el lloc que creien mereixer.
Sota la pressio dels militars, el Govern decideix tancar les Corts Catalanes, comencant aixi amb les dificultats que va trobar el poble catala. De fet, s'intenta restaurar el sistema catala amb l'Assemblea Nacional de Parlamentaris. Pero l'Assemblea va ser dissolta despres de dues reunions i represa per l'Estat. Es aqui, l'any 1917, quan comencen els periodes d'aixecament popular i de crisi. El poble catala es fortament reprimit, sobretot quant a la cultura i la societat catalana.
Amb aquestes dades, es pot deduir que la revista Feminal va trobar serioses dificultats, tant economiques com socioculturals, per continuar publicant. La situacio al carrer era prou precaria quant a la llibertat dels catalans, i per tant, a la seva possibilitat d'expressio. A mes, el fet de tractar-se Feminal d'una revista de caracter feminista, no facilitava les coses donat el paper secundari de la dona en aquests moments.
Tambe cal tenir molt present l'alcament de Primo de Rivera el 1923, imposant la seva dictadura. No nomes va prohibir qualsevol simbol catalanista, la qual cosa reforca l'oposicio del poble catala, si no que a mes va endeutar la hisenda publica realitzant remodelacions desorbitades. La repressio al poble era una situacio habitual als carrers. Tal va ser la seva desmesurada ambicio, la qual porta a terme per sobre de tot i de tots, que va haver de dimitir l'any 1930 davant la perdua considerable de suport, sobretot per part de l'exercit.
El retorn de Feminal (1925)
[modifica]Tot i que la dictadura estava a l'ordre del dia, Feminal va poder resorgir de les seves cendres el 1925, adoptant un caracter molt mes ferm i decisiu. Aquesta nova empenta de la publicacio ve impulsada per la fundacio d'Accio Femenina, l'any 1921, per part de Carme Karr. Creada abans que Primo de Rivera ascendis al poder, l'organitzacio comptava amb dones dedicades que lluitarien pels seus drets. Durant aquesta epoca, la dona havia millorat la seva posicio, encara que fos de manera subtil. Primo de Rivera havia permes nomes a les dones solteres i les vidues amb patria potestat que ocupessin carrecs politics; aixo desperta un coratge en les dones catalanes que les portara al nivell de les germanes europees. Feminal, aquest cop publicada en castella, es dedicara durant aquesta segona etapa a proclamar els seus drets civils i politics, a lluitar per una posicio que equivalgues a la de l'home, a poder decidir la seva sort, a no ser trepitjada. En aquests moments no compten amb cap protector:
| << | No somos, como algunos creen, por ser feministas enemigas del hombre... pero somos enemigas de las injusticias de ciertas leyes, hechas por los hombres.[8] | >> |
Es probable que justament per aquest motiu, la segona etapa de la revista no fos gaire llarga. Poc despres Feminal va tancar les portes definitivament, pero el seu valor roman indiscutible. Les dones catalanes, aixi com les de la resta del pais, van veure els seus esforcos recompensats, i tot i que no en tots els ambits aconseguiren la igualtat vers el paper de l'home, el vot femeni fou aprovat el 1931, al bressol de la primera Republica.
Col*laboradores i col*laboradors[9]
[modifica]
- Caterina Albert (Victor Catala). Escriptora catalana premiada als Jocs Florals de l'any 1898. Tot i rebre els guardons amb les dues obre presentades, la seva composicio teatral "La infanticida" va ser motiu d'escandol al jutjat pel fet de ser una dona. Sera a partir d'aquest moment que comencara a emprar el pseudonim Victor Catala. La seva gran obra es "Solitud"(1906).
- Violette Bouyer-Karr (corresponsal a Franca). Germana de Carme Karr.
- Carme de Burgos Segui (corresponsal a Madrid). Escriptora i periodista nascuda a Almeria que es dona a coneixer gracies a la seva col*laboracio a la col*leccio narrativa "El Cuento Semanal" (1907). Va estar molt implicada en la lluita sociopolitica, defensant els sectors socials mes desfavorits. Mor d'un atac al cor mentre marxava amb el Circulo Radical Socialista, partit politic al qual estava afiliada.
- M. Casademunt
- Rachel Challice: Corresponsal de Feminal a Anglaterra. Era una escriptora molt reconeguda a l'epoca i gran emprenedora, i tambe traductora de moltes novel*les espanyoles per a les edicions al seu pais. Mor el 1909 a causa d'una malaltia. Feminal li dedica unes paraules de condol i un article sobre la seva persona.[10] La seccio "Lo que's diu a Inglaterra" morira amb ella.
- Maria Domenech i Escote. Escriptora catalana defensora de la dona i la seva posicio com a treballadora a Catalunya i Madrid. L'any 1912 va fundar la Federacio Sindical d'Obreres.
- Maria Gracia Bassa i Rocas. Poetessa catalana. Resident a la Pampa, es va implicar molt en l'activitat dels catalans a America.
- Eva Illing
- Ma Josepha Massanes. Gran col*laboradora de la revista, que mor l'any 1916,mestra de Dolors Montserda. Poetessa i dramaturga tarragonina que comenca a escriure en catala a partir del 1859, moment en que va comencar a participar en els Jocs Florals. De fet, va ser coronada reina dels mateixos l'any 1862.
- Roser Matheu i Sado. Poetessa, biografa i defensora de la dona. Escriu obres de caracter feminista com "Quatre dones catalanes(1972) i "Les cinc branques: poesia femenina catalana"(1975)
- Dolors Monserda de Macia. Juntament amb Carme Karr de les dones mes importants en el personal de la revista. Escriptora impulsora de moviments socials i feministes al costat de Carme Karr i participant habitual dels Jocs Florals. D'aquest certamen en va sortir guardonada a les edicions dels anys 1878,1882 i 1891. Va ser la creadora del Patronat d'Obreres de l'Agulla.
- Remei Morlius de Andreu. Escriptora i poetessa nascuda a Barcelona l'any 1854. Va assolir cert prestigi al mon literari gracies a la seva col*laboracio a obres com "La lectura popular. Biblioteca d'autors catalans" i la seva participacio a diferents edicions dels Jocs Florals, sent guardonada amb la "Flor Natural" el 1911.
- Josep Pin i Soler. Prosista, traductor i dramaturg realista de Tarragona. El 1899 arriba a Barcelona, treballant a la industria Guell. La seva obra literaria va creixent fins al punt d'ingressar a l'Academia de Bones Lletres de Barcelona el 1912 i de la Llengua Catalana el 1917.
- Joana Romeu. Pseudonim que utilitzava la directora de Feminal Carme Karr. Feminista declarada, periodista, escriptora, musicologa i publicista, va ser una personalitat molt influent en el moviment feminista catala del segle xx. Membre actiu del Comite Femeni Pacifista de Catalunya i d'Accio Femenina (1921), i de la Llar (1913), primera residencia per a una ampliacio d'estudis de professores i estudiantes i Escola de la Dona.
- Joaquima Rosal de Rosals.
- Coloma Rosello de Sans. Escriptora que realitza intervencions a manera d'articles i historietes.
- Josep Ma Roviralta
- Joaquim Ruyra i Oms. Escriptor i poeta catala que cultiva la poesia marginal amb titols com "Fulles ventisses"(1919).
- Montserrat Valls
- Lluis Via. Poeta, periodista i traductor, director de la revista "Joventut"i membre de l'Academia de Bones Lletres. A la seva obra literaria s'hi troba una notable influencia de Joan Maragall
Contingut
[modifica]L'estructura de Feminal segueix una linia bastant similar durant tots els seus anys de publicacio. La revista, tot i que estava mes encarada cap a la cultura i l'art, tocava temes de tota classe, per tal d'informar a la dona i motivar-la a prendre part en la historia de la seva terra. Moltes son les seccions que es dedicaran a cobrir activitats quotidianes i noticies sobre la burgesia i la vida social a Catalunya, pero tambe es podran veure articles de caracter etic, historic i educacional que intentaran provocar una reaccio en les seves lectores.
- Fets historics
En aquest aspecte, Feminal es dedica a prendre nota de tot allo que succeia a Catalunya i a la resta del mon i com aixo podia afectar la societat i a la dona. Entre ells trobem referencies a avencos cientifics i tecnologics, com poden ser l'arribada de l'avio o les primeres proves de fotografia a color perpetrades pels germans Lumiere.[12]
Molts cops es donava una mirada mes profunda a aquells fets que feien tremolar l'estabilitat general i s'intentava captar l'atencio de les dones per ajudar en temes de beneficencia i ajuda als mes necessitats, com per exemple les families que deixen enrere els obligats a combatre a la guerra de Melilla.[13]
| Fets historics |
|---|
|
- Festes, celebracions i homenatges
Documentaven festes tant cristianes com de la ciutat. Tambe inclus si eren privades, promogudes per l'alta burgesia o la noblesa. Festes majors, festes tradicionals, festes de caracter eucaristic, etc. Tambe comptaven amb un seguiment important dels Jocs Florals i les celebracions d'interes cultural. Alguns numeros tenien una seccio dedicada als esports i feien reportatge de curses i concursos d'hipica, esqui, patinatge.
| Fets historics |
|---|
|
- Cultura
Feminal aportava a cada revista les estrenes mes importants dels teatres com ara Romea, Teatre Principal o Liceu, i parlava de les obres amb mes bona acollida tant d'escriptors catalans com estranger. Tambe documentaven els cicles de concerts i els artistes de l'estranger convidats. Ressenyaven titols de llibres acabats de publicar tant nacionals com estrangers.
| Fets historics |
|---|
|
- Societat
Una altra seccio s'ocupava d'apunts fotografics sobre: noticies de Barcelona, questions d'assistencia social i medica, vida quotidiana de la burgesia, llars barcelonines, moda de l'epoca, etc. Anunciaven els nous casaments de nobles i alta burgesia de la ciutat, i fins i tot algunes comunions de filles de barcelonins importants. Tambe cobrien funerals i visites d'artistes estrangers o visites de noblesa.
| Fets historics |
|---|
|
- Lleure i obra social
Durant una etapa de la revista tambe es dedicaren a documentar llocs d'interes turistic, com ara monestirs, destinacions rurals, etc., i a documentar les obres de servei a la comunitat d'algunes entitats feministes (com els patronats d'obreres) o d'hospital i d'esglesies.
| Fets historics |
|---|
|
- Contingut artistic propi
Els numeros de Feminal comptaven amb aportacions artistiques a gairebe totes les publicacions. Era frequent trobar-hi contes escrits pels mateixos col*laboradors com tambe per escriptores amb renom (per exemple, Caterina Albert), i moltes vegades els contes s'adaptaven al moment de l'any en que es trobaven. Tambe publicaven poesies o historietes del mateix caire; alguns escrits s'allargaven fins i tot vuit numeros convertint-se en una mena d'historia per capitols que fomenta l'interes i la compra de la revista. Tambe amb molta regularitat Feminal incloia una o diverses pagines dedicades a la musica amb una partitura a cada numero durant els primers anys; ja en els ultims anys no era tan regular. Algunes cancons eren escrites per Carme Karr i col*laboradors, o artistes convidats, i d'altres eren tradicionals.
| Fets historics |
|---|
|
- L'art i la Dona
Artistes, escriptores, compositores... Tant antigues com noves. Dedicaven especial atencio a les actrius i fins i tot les visitaven i entrevistaven. Parlaven extensament d'artistes catalanes, tot i que tambe dedicaven atencio a artistes espanyoles i estrangeres (sobretot quan visitaven la ciutat).
| Fets historics |
|---|
|
- Internacional
Carme Karr s'ocupa de tenir col*laboradors arreu d'Europa i la revista comptava amb seccions com ara, "Lo que's diu a Fransa", on una corresponsal francesa redactava noticies del pais vei, de tal manera que les barcelonines podien seguir les avinenteses d'alguns paisos europeus. Tambe feien reportatges com ara "la dona japonesa", "la dona holandesa", etc., on parlaven de la manera de ser de les dones d'altres paisos.
| Fets historics |
|---|
|
- Educacio
La millora de l'educacio femenina sempre va ser un objectiu per Carme Karr, aixi com el reconeixement de les mestres catalanes que no eren contractades perque la poblacio preferia mestres estrangeres. Parla de les escoles femenines arreu d'Europa i de les millores a l'educacio catalana que es van esdevenint durant la publicacio. Amb el temps la seva postura es radicalitza en favor del feminisme i la seva politica d'educacio femenina va esdevenir mes incisiva.
| Fets historics |
|---|
|
- Publicitat
Al final de cada numero s'adjuntava publicitat de diverses empreses, com ara "Nestle", "Licor del Polo", etc. La majoria pero, estaven dirigides a l'ambit femeni, com ara medicines per nens petits o anuncis d'estetica (per exemple: Fora Pel Moxi).
- Altres apartats
"Consultori grafologic de Feminal", on Nerto rep cartes de les lectores que volen la seva analisi grafologica.[46]
"De l'illa daurada", on parlaven de Menorca i Mallorca.
Format i aspectes tecnics[47]
[modifica]| Seu | La Il*lustracio Catalana. Mallorca, 287 |
| Editorial | Tipografia Thomas Impremta A.Lopez Llausas, Diputacio, 95 |
| Preu | 1 pta., amb variacio d'un 1 any que costa 10 ptes. A partir de 1917: 50 centims. |
| Format | 20 pagines a dues columnes, de format 33 x 23,5 a partir de 1917: 33x27 |
Portades[48]
[modifica]Les portades de Feminal seguien un patro que es va mantenir fins a les acaballes de la publicacio. El format sempre seria el mateix: A la part de dalt, una franja d'il*lustracions florals que recollien el titol, i en un nivell superior hi figurava el titol amb que es publicava Feminal, La Ilustracio Catalana impresos amb planxes que deixen un petit relleu que es pot veure en el revers de la portada. Els ornaments, aixi com la tipografia, tenien una clara influencia modernista i estaven realitzats per Casademunt. Sota el titol hi figurava el numero de publicacio i la data. Durant l'ultim any de la seva vida, "Feminal" va ampliar el nombre de pagines per revista i amb aixo canvien alguns aspectes en el format. Les portades es dupliquen deixant la primera tal com era fins aleshores, tot i que canvien els colors, i hi ha una segona portada amb el mateix format i les corresponents imatges i titols d'aquests, pero en un fons blanc.
Les imatges que tenien el privilegi de formar part de la portada eren de dos tipus: Fotografies o quadres (inclosos els gravats, dibuixos, etc.). S'estableix una relacio amb el mes en que es publica la revista, es a dir, que les imatges responen a fets que ocorren en els diferents mesos.
"Feminal" comptava amb gravats al buit i moltes fotografies; a cada plana hi apareixia una orla o sanefa del mateix Casademunt; com es pot veure per la seva signatura en algun d'aquests marcs que decoraven les pagines. Es per tant que la revista era molt visual en el seu format. Veiem les imatges ja siguin reproduccions de quadres o dibuixos com de fotografies que ocupen pagines senceres i a mes a mes al llarg del numero.
Pel que fa a un determinat apartat dins la revista, les necrologiques, es mostren amb un marc negre sense les caracteristiques floritures ni adorns. Aquestes necrologiques ens presenten el personatge biograficament i parlen dels seus exits i les coses per les quals han de ser recordats. Dediquen aquestes pagines, sobretot, a gent important de l'ambient i la societat catalana.
Referencies
[modifica]- | <<[Biblioteca Virtual Joan Lluis Vives Biblioteca Joan Lluis VIves]>>. [Consulta: 28 abril 2017].
- | Karr, Carme. "La nostra finalitat". Feminal, 1907. p.4.
- | Pin i Soler, Josep. "Endressa". Feminal, 1907. p.4.
- | Portada Feminal. n.29
- | Del numero 90 fins al 128
- | Feminal no106 Gener 1916 p.19
- | Feminal no99 Juny 1915 pp. 1-2
- | 1907-2007: 100 anys de Feminal, la primera revista feminista catalana. ADPC (Associacio de Dones Periodistes de Catalunya).
- | Gomez Blesa, Mercedes. Modernas y vanguardistas: mujer y democracia en la II Republica (en castella). Madrid: Laberinto, cop, 2009. ISBN 9788484833222.
- | Feminal, n.28 i 29.
- | Feminal, n.41, p.11
- | "Lo que es diu a Fransa". Feminal, n.4, p.18
- | "Notes d'actualitat". Feminal, n.30, p.20.
- | "A les dones". Feminal, n.7, p.4.
- | Feminal, n.32, 34, 36
- | "Barcelonines". Feminal, n. 35, p.7
- | "A proposit de les suffragettes angleses". Feminal, n.22, p.18.
- | "Barcelonines". Feminal, n. 34, p.6 i 7
- | "Notes barcelonines". Feminal, n.37, p.19
- | "Notes barcelonines". Feminal, n.49, p.11
- | "La dona barcelonina en l'art y les lletres". Feminal, n.58, p.14
- | "Barcelonines". Feminal, n. 42, p.4
- | "Notes barcelonines.". Feminal, n.46, p.13
- | "Artistes polacas en Barcelona.". Feminal, n.63, p.4 i 5
- | "El Patronat social escolar d'obreres de Mataro". Feminal, n.60, p.6, 7, 8 i 9
- | "Un patronat social escolar d'obreres a Badalona". Feminal, n.61, p.3
- | "L'obra del Asil Ampar de Santa Llucia pera cegos". Feminal, n.63, p.15
- | "L'obra de la Convalescencia de Sant Ignasi a Sarria". Feminal, n.63, p.16, 17 i 18
- | "La restauracio de Sant Joan de les Abadeses". Feminal, n.63, p.19
- | "Femenina Natacio Club. -Primer campionat femeni en Espanya". Feminal, n.78, p.10 i 11
- | "Lluisa Vidal". Feminal, n.26, p.4.
- | "Feminal al Ateneu Barcelones". Feminal, n.3, p.4.
- | "Notes d'Espanya". Feminal, n.3, p.17.
- | "El premi Barrientos". Feminal, n.82, p.7
- | "Nous goigs a Nostra Senyora de Pompeya". Feminal, n.37, p.10, 11 i 12
- | "Els Jochs Florals de Badalona.- Actuacio femenina". Feminal, n.65, p.18 i 19
- | "Una institucio femenina yankee". Feminal, n.69, p.10, 11, 12, 13 i 14
- | "Studly-Castle". Feminal, n.4, p.16.
- | "Un col*legi de senyoretes a Anglaterra". Feminal, n.12, p.16.
- | "El feminisme a Italia". Feminal, n.14, p.4.
- | "Centre Intel*lectual Educatiu d'Horticultura". Feminal, n.8, p.16.
- | "La ciencia y les dones". Feminal, n.13, p.14.
- | "Una escola de tall y confeccio model pera la dona". Feminal, n.77, p.8 i 9
- | "Un acte de justicia envers la dona espanyola". Feminal, n. 47, p.18
- | "Per l'Institut de Cultura y Biblioteca Popular pera la dona". Feminal, n. 50, p.18
- | "Grafologia". Feminal, n. 35, p.4 i 5.
- | Feminal. Barcelona: La Ilustracion Catalana, (1907-1917).
- | Digitalitzacio disponible en xarxa al portal ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). Veure seccio d'enllacos externs.
Bibliografia
[modifica]- Feminal. Barcelona: La Ilustracion Catalana, (1907-1917).
- Ealham, Chris. La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto. 1898-1937. Madrid: Alianza, 2005.
- FIGUERES i Antigues, Josep Maria. "Historia contemporania de Catalunya", Ed. UOC, 2003. Barcelona.
- TERMES, Josep. "Histories de la Catalunya treballadora", p.117-121, Ed. Empuries, 2000, Barcelona.
- BUSQUETS Molas, Esteve. "El farol de gas. Testimonio de una epoca. 1842-1966". VVAA Ed, encarrec de la Catalana de Gas y electricidad S.A, 1982. Barcelona.
- LOPEZ, "Verano, p.215-241; J.Connelly Ullman, "The tragic week. A study of Anticlericalism in Spain, 1875-1912", Cambridge, Mass., 1968, pp. 167-304; J. Romero Maura, "La rosa de fuego". El obrerismo barcelones de 1899 a 1909", Madrid, 1989.
- MOLINER PRADA, Antonio, "La Semana Tragica de Cataluna", Editorial Nabla, 2009, Barcelona.
- Munoz, Ana. LA REVISTA FEMINAL (1907-1917):PARADIGMA DE LA MUSICA DE SALON CATALANA DE PRINCIPIOS DEL SIGLO XX. Salamanca: Sinfonia Virtual, 2012. ISBN 1886-9505.
- Valles, Edmon. Historia grafica de la Catalunya Contemporania: De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat (1908-1916).. Barcelona: Edicions 62, 1981.
Enllacos externs
[modifica]- <<Histories de Catalunya: La dona abans i despres de la Guerra Civil.>>. Arxivat de l'original el 2013-03-13. [Consulta: 18 gener 2013].
- Digitalitzacio disponible al portal ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues); accessible en xarxa.
- Biografia de Carme Karr
- Feminal Online
