Dark Mode

Ves al contingut

Matriarcat

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La comunitat tuareg es un exemple de societat que reflecteix tendencies matriarcals

El matriarcat es el terme antropologic utilitzat per a definir la condicio social en que les mares tenen autoritat suprema en llurs families, en que els membres femenins de la societat predominen en les posicions de poder i en que la posicio de mes poder sera ocupada per una dona. El terme "ginecocracia" s'utilitza per a referir-se especificament al govern de les dones. El terme oposat es el patriarcat.[1][2]

No hi ha evidencia de societats en que existis una distribucio desigual del poder entre homes i dones, i que aquestes tingueren preeminencia sobre els homes; al contrari del que succeeix en el patriarcat, on els homes son els que posseeixen preeminencia respecte de les dones. Les societats realment existents on les dones tenen un lloc diferent al patriarcal s'anomenen matrilineals, matrilocals o matrifocals.

  • El matriarcat difereix del matrilinealisme en que els fills s'identifiquen culturalment amb llur mare i no pas amb llur pare, i les aliances familiars i tribals es formen a partir dels llinatges de sang de les dones. Per exemple, en la tradicio de l'halaca jueva, una persona que neix d'una mare jueva es considerada automaticament jueva; el judaisme, per tant, es transmet de la mare cap al fill.
  • El matriarcat tambe difereix del matrilocalisme, un terme que els antropolegs sovint utilitzen per a descriure les societats en que l'autoritat de les mares es prominent en les relacions domestiques i en que els marits s'uneixen a la familia de llurs mullers en comptes que aquesta s'uneixi a la tribu o la familia del marit.

El matriarcat es una combinacio d'aquests factors i pot incloure el matrilinealisme i el matrilocalisme. La caracteristica mes important del matriarcat es que les dones es fan carrec de la distribucio dels bens productius de la societat. Aquesta caracteristica es molt mes forta que la matrilinealitat i la matrilocalitat perque dona a les dones una posicio d'influencia en les societats.

Etimologia

[modifica]

Etimologicament, prove del llati mater (genitiu matris), "mare" i del grec arkhein arkhein, "governar".[3] La nocio de matriarcat va ser definida per Joseph-Francois Lafitau (1681-1746), que el va anomenar per primer cop ginecocratie.[4] ginecocratie, que significa "govern de dones", ha estat utilitzat des del segle xvii, la paraula grega gunaikokratia es troba utilitzada per Aristotil i Plutarc.[5][6]

Mitologia

[modifica]
Disc de pedra gran que representa la vencuda deessa asteca Coyolxauhqui. El mite que envolta Coyolxauhqui i el seu germa Huitzilopochtli ha estat interpretat per algunes erudites feministes, com ara Cherrie Moraga,[7] com una al*legoria per a un possible canvi de la vida real del matriarcat al patriarcat a la societat Mexica primerenca.

Amazones

[modifica]

Un matriarcat llegendari relacionat per diversos escriptors va ser la societat de les Amazones. Segons Phyllis Chesler, <>,[8] aixi com les uniques guerreres i cacadores;[8] <>[9] i pel que sembla <>[9] Herodot va informar que els sarmates eren descendents de les amazones i escites, i que les seves femelles observaven els seus antics costums maternals, <>. A mes, va dir Herodot, <>.[10] Tot i que Estrabo era esceptic sobre la seva historicitat, les amazones van ser considerades historiques al llarg de l'Antiguitat tardana.[11] Els autors medievals van continuar la tradicio de localitzar les amazones al nord, Adam de Bremen situant-les al mar Baltic i Paulus Diaconus al cor de Germania.[12]

Grecia

[modifica]

Robert Graves va suggerir que un mite va desplacar mites anteriors que havien de canviar quan un canvi cultural important va portar el patriarcat a substituir un matriarcat.[13]

Mite i societat celtes

[modifica]

Segons Adler, <Jean Markale sobre les societats celtes mostren que el poder de les dones es reflectia no nomes en mites i llegendes, sino tambe en codis legals relacionats amb el matrimoni, el divorci, la propietat i el dret a governar... tot i que aixo va ser enderrocat pel patriarcat>>.[14]

Mite i societat basca

[modifica]

La hipotesi del matriarquisme basc o teoria del matriarquisme basc es una proposta teorica llancada per Andres Ortiz-Oses que soste que l'existencia d'una estructura psicosocial centrada o enfocada en l'arquetip matriarcal-femeni (mare/dona, que es troba en l'arquetip de la gran mare basca Mari, el seu precipitat com a projeccio de la Mare Terra/natura) que <>.

Aquesta concepcio matriarcal mitica correspon a la concepcio dels bascos, clarament reflectida en la seva mitologia. La Terra es la mare del Sol i de la Lluna, en comparacio amb les concepcions patriarcals indoeuropees, on el sol es reflecteix com un Deu, numen o esperit masculi. A aquestes dues germanes es dedicaven oracions i salutacions a l'alba i al capvespre, quan van tornar al si de la Mare Terra.

El filosof Franz-Karl Mayr argumentava que el fons arquetipic de la mitologia basca s'havia d'inscriure en el context d'un paleolitic dominat per la Gran Mare, en el qual el cicle de Mari (deessa) i les seves metamorfosis ofereixen tot un simbolisme tipic del context matriarcal-naturalista. Segons l'arquetip de la Gran Mare, aixo acostuma a estar relacionat amb els cultes a la fertilitat, com en el cas de Mari, que es el determinant de la fertilitat-fecunditat, la fabricant de la pluja o la calamarsa, aquella de les forces tel*luriques de la qual depenen els cultius, en l'espai i el temps, la vida i la mort, la sort (gracia) i la desgracia.[15]

America del Sud

[modifica]

Bamberger (1974) examina diversos mites matriarcals de les cultures sud-americanes i conclou que retratar les dones d'aquest periode matriarcal com a immorals sovint serveix per frenar les dones contemporanies d'aquestes societats, proporcionant motius per a l'enderrocament del patriarcat.[16]

En altres animals

[modifica]
El biso europeu ha estat descrit amb una estructura social com un matriarcat.[17]

El matriarcat tambe pot referir-se a especies animals no humanes en les quals les femelles ocupen un estatus mes alt i posicions jerarquiques, com ara entre les hienes tacades, els elefantss,[18] lemurs, rates talp nues,[19] i bonobos.[20] Aquestes jerarquies animals no han estat substituides pel patriarcat. Els especialistes tambe han descrit l'estructura social dels ramats de bisons europeus com un matriarcat: les femelles del grup el dirigeixen a mesura que tot el ramat les segueix a les zones de pastura.[17] Encara que mes pesats i mes grans que les femelles, els mascles mes vells i poderosos del biso europeu solen complir el paper de satel*lits que es mouen per les vores del ramat.[21] A part de la temporada d'aparellament, quan comencen a competir entre ells, els toros de biso europeu tenen un paper mes actiu en el ramat nomes quan apareix un perill per a la seguretat del grup.[22] En els bonobos, fins i tot el mascle mes alt de vegades s'enfronta a l'agressio de les femelles. Les femelles bonobos asseguren els privilegis d'alimentacio i desprenen confianca social mentre que els mascles generalment s'amaguen al marge. Les uniques excepcions son els mascles amb mares influents, de manera que fins i tot el rang social entre els mascles esta molt influenciat per les femelles. Les femelles tambe inicien viatges en grup.[23]

Referencies

[modifica]
  1. | Romaguera, Alex <<Entrevista a Anna Boye: El matriarcat ens acosta a la societat ideal>>. La Directa, 29-11-2017, pag. 32. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2017 [Consulta: 31 desembre 2017].
  2. | Pembroke, Simon Geoffrey. matriarchy (en angles). Oxford University Press, 2015-12-22. DOI 10.1093/acrefore/9780199381135.013.4008. ISBN 978-0-19-938113-5.
  3. | <<matriarchy>> (en angles america). etymonline. Arxivat de l'original el 2024-12-18. [Consulta: 27 abril 2025].
  4. | Westermarck, Edward. The history of human marriage. Londres: Macmillan, 1921, p. 108.
  5. | Liddell, Henry George; Scott, Robert <<gunaikokratia krateo>> (en angles). An Intermediate Greek-English Lexicon. Arxivat de l'original el 2024-01-08.
  6. | Liddell, Henry George; Scott, Robert <<gu^naiko-kra^teomai>> (en angles). A Greek-English Lexicon. Arxivat de l'original el 2024-01-08.
  7. | West-Duran, Alan; Herrera-Sobek, Maria; Salgado, Cesar A. Latino and Latina Writers: Cuban and Cuban American authors; Dominican and other authors; Puerto Rican authors. Volume 2 (en angles). Charles Scribner's Sons, 2004, p. 354. ISBN 978-0-684-31294-1.
  8. 1 2 Chesler, 2005, p. 335-336.
  9. 1 2 Chesler, 2005, p. 336.
  10. | <<History of Iran: Histories of Herodotus, Book 4>>. www.iranchamber.com. Arxivat de l'original el 2020-01-28. [Consulta: 30 agost 2020].
  11. | Estrabo, p. 504, llibre V.
  12. | Ukert, Friedrich August. <<Die Amazonen>>. A: Abhandlungen der Philosophisch-Philologischen Classe der Koniglich Bayerischen Akademie der Wissenschaften (en alemany). Gotha: Die Akademie, 1849.
  13. | Murnaghan, Sheila <<Myths of the Greeks: The Origins of Mythology in the Works of Edith Hamilton and Robert Graves>> (en angles). Classical Bulletin, 84, 155, 2009, pag. 81-89.
  14. | Adler, 2006, p. 196.
  15. | Barandiaran, Jose Miguel de; Lopez, Pello. Euskal Herriko mitoak: = Mitos del pueblo vasco, 1988, p. 63. ISBN 978-84-505-8141-6.
  16. | Bamberger, Joan. <<The Myth of Matriarchy : Why Men Rule in Primitive Society>>. A: Michelle Zimbalist Rosaldo; Louise Lamphere (eds.). Woman, culture and society ( PDF) (en angles). Stanford, California: Stanford university press, 1974. ISBN 978-0-8047-0850-0. Arxivat 2024-12-12 a Wayback Machine.
  17. 1 2 Androsiuk, Miroslaw. <<Lesnicy wolaja zubry na siano>>. TVN Meteo, 26-01-2012. Arxivat de l'original el 2021-12-28. [Consulta: 2 desembre 2019].
  18. | Vidya, T. N. C.; Sukumar, R. <<Social and reproductive behaviour in elephants>>. Current Science, 89, 7, 2005, pag. 1200-1207. Arxivat de l'original el 2024-05-29. ISSN: 0011-3891 [Consulta: 27 abril 2025].
  19. | Despard Estes, Richard. The Behaviour Guide to African Mammals. Berkeley and Los Angeles, California: University of California Press, 1991, p. 337. ISBN 0-520-08085-8.
  20. | Angier, Natalie <<In the Bonobo World, Female Camaraderie Prevails>> (en angles). The New York Times, 10-09-2016. Arxivat de l'original el 2023-05-31. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 27 abril 2025].
  21. | Marta Kadziela (Director) (2014-09-24). Ocalony Swiat - odc. 2 - Lesny majestat [Saved World - Episode 2 - Forest Majesty] (Documentary). Polonia: TVP1.
  22. | Plucinska, Sylwia. <<Zubr dostal kosza, wiec uciekl z pszczynskiego rezerwatu>> (en polones). Dziennik Zachodni, 06-04-2010. Arxivat de l'original el 2021-01-31. [Consulta: 27 abril 2025].
  23. | Hunt, Kevin D. Chimpanzee: Lessons from our Sister Species. Cambridge University Press, 2020-08-31. DOI 10.1017/9781316339916.029. ISBN 978-1-316-33991-6.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Matriarcat