Feminisme gitano
El feminisme gitano o feminisme romani fa referencia al moviment feminista reivindicat per diferents cultures i societats, les quals cerquen una fi comuna basada en la igualtat de genere, la lluita contra les desigualtats socials i la defensa de la integracio de la dona en diferents ambits en la societat.
| << | Els reptes els tenim tracats des de fa decades. Nosaltres som les hereues de les xafades que la historia no ha pogut esborrar. Les nostres avantpassades ho han passat doble i triple malament perque han intentat aniquilar la nostra cultura i elles han sigut les encarregades de protegir i conservar l'unic patrimoni que hem tingut: la nostra cultura. I el nostre repte no es solament conservar-la i acaronar-la sino adaptar-la als temps actuals. La lluita la tenim al carrer perque la nostra veu siga mes forta. | >> |
| -- Beatriz Micaela Carrillo de los Reyes, [1] | ||
Introduccio
[modifica]La cultura gitana o cultura romani esmenta els estils de vida i les caracteristiques del poble gitano.[2] Al llarg del seva historia, ha estat una etnia menyspreada i perseguida per les diferents societats a causa de les seves creences i particularitats. Tot i aixo, es una de les etnies mes predominants arreu del mon. Aquests, defenen la seva tradicio, llengua, familia i la cultura propies com a valuos patrimoni que els defineix. La seva ideologia es catolica i es caracteritzen per ser supersticiosos; creuen en el poder de la bona sort, les malediccions, els rituals de curacio i les reencarnacions. A mes a mes, es basen en la importancia de la familia, on els ancians i els mes joves son persones clau per a l'evolucio d'aquesta, tenint en compte el compliment de la llei gitana, sempre defensant la llibertat individual i la solidaritat entre els membres de la mateixa etnia.[3]
Tot i haver una finalitat compartida per a tots els feminismes, existeixen diferents besants depenent de la cultura de cada societat i les seves caracteristiques, per exemple, el feminisme gitano es caracteritza per la superacio de prejudicis i estereotips cap a la cultura i societat gitana, centrant-se en la figura de la dona romani i en la lluita contra la opressio, el domini i la discriminacio.[4] Per aixo, cal destacar que no tots els feminismes es respecten de la mateixa manera i el feminisme gitano en concret, no ha estat un moviment amb molta visibilitat a diferencia d'altres feminismes mes destacats.
Historia del moviment feminista gitano
[modifica]Es pot considerar que des del s.XV, la cultura gitana ha estat perseguida de tal manera que aquests han patit esclavitud, expulsio, i fins i tot, els han volgut eliminar com a etnia. A mes a mes, al llarg de la Segona Guerra Mundial junt amb jueus, comunistes i persones homosexuals (entre d'altres), el col*lectiu gitano va ser vulnerat i perseguit per la ideologia nazi.
En epoques anteriors al s.XXI, les dones gitanes vivien en un moment en que podien sortir al carrer sense haver d'anar acompanyades del seu home. A mes a mes, podien conduir i fumar, que per exemple eren uns drets que les dones catoliques no tenien. Aquests fets, atentaven contra el model tradicional que hi havia a l'Estat Espanyol.[5]
L'inici del moviment feminista gitano va comencar l'any 1990, quan va apareixer la primera associacio de dones gitanes feministes a Granada. Aquest fet, va ser un primer indicador de l'organitzacio social de les dones i la corroboracio de les seves habilitats per a participar en la Societat de la Informacio. Des d'aquell moment, les associacions gitanes feministes, no han deixat d'augmentar en nombre, i han continuat lluitant per els seus objectius principals.
En la societat actual, el fet que aquesta estigui basada en un model patriarcal, fa que la visibilitat no hagi millorat respecte anys anteriors. A mes a mes, aquest model discrimina qualsevol tipus d'autonomia que pugui tenir la dona gitana en la pressa de decisions, com per exemple, el matrimoni, el qual ha de ser aprovat pels pares de la parella i molts d'aquests, son matrimonis de conveniencia. L'edat en la que es sol contraure matrimoni es d'uns 11-14 anys aproximadament de la noia i uns 14-16 del noi.[6]
A mes a mes, quan es parla de racisme modern deriva d'una perspectiva etnocentrista, el qual es basa en la idea de la existencia de races superiors i inferiors. En canvi, el racisme postmodern parla des d'una perspectiva relativista centrada en la idea que existeixen cultures i ideologies diferents, pero cap superior ni inferior a l'altre.
S'han distingit dos tipus de feminisme: el feminisme de la igualtat i el feminisme de la diferencia:
El feminisme de la igualtat, contempla la igualtat entre sexes, i on van aconseguir aspectes com ara; l'acces al treball remunerat, a l'educacio... Pero aixo comporta consequencies negatives, com ara la homogeneitat, que prove del missatge de la igualtat que reivindica el feminisme: el qual va fer que aparegues una sola imatge de dona alliberada de la que moltes dones no s'identificaven.
D'aquesta manera, va apareixer el feminisme de la diferencia; deia que aquesta homogeneitat, no apreciava les diferencies entre les dones, com ara la seva etnia. Per tant, reivindicaven les diferencies com a valor per al moviment de les dones. Totes, sense tenir en compte el lloc del qual provenien, argumentaven sobre totes les situacions de desigualtat que havien estat provocades per la masculinitat. Pero, en general, en la nostra societat, les dones estan a favor del feminisme dialogic.[7]
Les dones gitanes han establert aquest dialeg entre elles i amb la resta de la societat, intentant promoure, d'aquesta forma, la transformacio de les seves desigualtats i la troballa de solucions
El feminisme dialogic
[modifica]El feminisme dialogic es basa en el reconeixement de totes les dones, sense tenir en compte la etnia ni qualsevol diferencia, com a essers transformadors i en el dialeg igualitari de temes que els preocupen i creen solucions per a aquests. Per exemple, a Catalunya existeixen organitzacions d'aquesta mena, com ara, FACEPA (Federacio d'Associacions Culturals i Educatives de Persones Adultes).[8]
Ideologia gitana feminista
[modifica]Les dones en la societat gitana, reben una triple discriminacio; d'una banda, el genere femeni les porta a estar exposades a una gran discriminacio i opressio, plenes d'estereotips. Per l'altra banda, se li afegeix la condicio etnica de ser gitanes, que aixo les fa ser mes inferiors que al genere contrari. A mes a mes, el poble gitano, sempre ha estat exposat a tota una serie de prejudicis (poble analfabet, tancat, amb molts fills...), per aixo aquest es un altre dels reptes a superar per les dones; trencar amb totes aquestes etiquetes negatives i crear una nova identitat que els defineixi.
Per acabar, el nivell socioeconomic d'aquestes. Segons l'informe sobre "Minorias y Discriminacion" redactat per l'Agencia de Derechos Fundamentales de la Union Europea (FRA) les desigualtats en quant aquest aspecte, s'incrementen segons la etnia cultural.[9] D'aquesta manera, el poble gitano esta en desavantatge respecte a altres persones.[10]
| << | Les dones gitanes som molt conscients del paper que hem fet perque el nostre poble camine, pero ens costa fer-ho visible. I aco ens ha convertit en una veu muda (...) El fet de ser dona et situa en un pendent de discriminacio i opressio per tot el que portem a l'esquena pero, si a mes li afiges la condicio etnica o qualsevol altra identitat, ja no es que estigues en un pendent, es que estas a baix i l'unica cosa que t'han deixat es passar pel forat de l'embut. | >> |
| -- Gitanas Feministas por la Diversidad, I Congres de Feminisme Romani Europeu, Madrid (2017) | ||
Objectius
[modifica]Un dels majors reptes del col*lectiu gitano es mantenir la tradicio i la identitat gitana tot respectant la decisio i la llibertat de la dona. No obstant, al mateix temps pretenen adaptar-la als temps actuals i anar evolucionant acord amb la societat. Les dones gitanes pretenen construir un feminisme on es fomenta la inclusio i per dur a terme el significat de feminisme; la igualtat entre dones i homes. El feminisme gitano, parla de les dues parts, tant dones com homes, i que sense aquests ultims, no es podria dur a terme aquest moviment. Aquest corrent feminista, busca la igualtat reclamant el dret a ser diferents.
Uns dels aspectes mes defensats per aquest col*lectiu son l'habitatge, l'educacio y la visibilitat de la dona.[11] Encara que tambe hi ha molts d'altres, com ara la diversitat sexual, un tema encara molt tabu en la societat en que vivim, pero d'una manera mes exagerada en el poble gitano, a falta d'acceptacio social i respecte per comprendre que cada persona te la seva propia identitat; la inclusio, la col*lectivitat, la virginitat i la maternitat... Pero a poc a poc, les dones gitanes han anat integrant-se en la societat i han anat transformant la societat.
| << | Manifestem la nostra mes profunda indignacio i repulsa davant la situacio de racisme institucional que patim les gitanes i gitanos del mon: sotmeses a l'apartheid, la pobresa, la segregacio, l'exclusio laboral i educativa, l'infrahabitatge i al barraquisme mes degradant, a l'opressio d'una societat profundament racista i excloent que nega drets basics de ciutadania, que atempta d'una forma continuada, sistematica i estructural contra els nostres drets civils i socials com a ciutadanes europees (...) El nostre feminisme es un feminisme per l'emancipacio de les dones i per l'emancipacio del nostre poble, en el qual els homes participen activament. Ens enorgulleix comptar entre les nostres files amb gitanos feministes que comparteixen els nostres somnis, anhels i ens acompanyen en la lluita pels nostres drets. | >> |
| -- Gitanas Feministas por la Diversidad, I Congres de Feminisme Romani Europeu, Madrid (2017) | ||
Les transformacions de les dones gitanes
[modifica]Educacio
[modifica]Els nens i les nenes gitanos assistien a unes escoles explicites per a gitanos. En aquestes, hi ha un alt nivell de fracas escolar donat per l'absentisme i l'abandonament (dada que ha millorat en les ultimes decades, encara que segueix sent notable), que augmenta en el genere masculi. Per aixo, el que preten el moviment feminista es que aquests tinguin el mateix dret que totes les altres persones i, d'aquesta manera, puguin accedir a una escola amb condicions.
Per tant, el que s'espera es que tots els infants puguin escolaritzar-se i puguin tenir acces als nivells alts de la formacio universitaria, igual que tots els altres ciutadans. Aquests espais servirien per donar visibilitat a les dones gitanes, ja que el fet d'estudiar, no les porta a oblidar el compromis que tenen amb el seu poble. A Catalunya, per exemple, trobem una xarxa de formacio universitaria (CampusRom)[12] dedicada a aquest col*lectiu (sense excloure cap altra cultura) i que facilita la incorporacio de persones adultes a la vida estudiantil.[5]
En canvi, una vegada accedeixen al mon laboral, trobem una forta desigualtat de genere. Les dones, tenen menys oportunitats de tenir una feina estable i ben remunerada.[13]
Habitatge, Maternitat i Familia
[modifica]Les relacions de poder han anat millorant amb el temps. En totes les cultures, les relacions entre els homes i les dones s'han anat democratitzant, i les relacions de poder s'han anat desvalorant. En la etnia gitana, les relacions entre els dos sexes son molt dialogades en l'actualitat.
La maternitat es la que mes desigualtats ha portat, ja que les dones no tenien eleccio a ser mares o no, i a mes a mes, eren elles les encarregades dels fills/es. En la seva cultura, ser mares es un aspecte molt important, pero aixo no ha de suposar un impediment en el desenvolupament dels seus projectes i objectius. I es aixo el que reivindiquen, que la maternitat sigui voluntaria.
Amb relacio a la familia, i en diferencia al feminisme hegemonic, per a la poblacio gitana la seva familia es un dels pilars fonamentals i mes importants de la seva ideologia. Per aixo, les persones gitanes tenen en compte els/les seus/seves fills/es i la resta de familiars per prendre decisions i compartir, junts, il*lusions i preocupacions. No obstant, encara que respecten aquestes costums i tradicions, hi ha aspectes que algunes dones gitanes no comparteixen, com per exemple, la virginitat, que parla del ritual destacat en la cultura gitana basat en la comprovacio de la virginitat de les dones el dia del seu matrimoni. Per tant, es una de les questions que el feminisme gitano vol modificar.
Visibilitat de les dones
[modifica]Un altre aspecte important, es l'aparicio de les dones en el mon public. Les dones cada vegada tenen mes importancia en les presses de decisions en el mon social, ocupen el lideratge i tambe la investigacio. A mes a mes, participen amb dones d'altres etnies, en un dialeg intercultural, per aixi buscar la convivencia social.[7]
La igualtat i la defensa de la cultura gitana
[modifica]Les dones gitanes reivindiquen la igualtat entre sexes, pero sempre tenint en compte la seva cultura i historia. Aquestes no sols fan una lluita en sentit feminista, sino que tambe demanen respecte i estima cap al seu poble i els seus habitants.[7]
Feministes gitanes destacades
[modifica]- Beatriz Micaela Carrillo de los Reyes: lider representant de la comunitat gitana d'Espanya al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.[14]
- Pilar Claveria, La Rona: Primera dona presidenta de l'Associacio de Promocio Gitana de Saragossa. Avui en dia, es la presidenta de la Federacio d'associacions Gitanes d'Arago (FAGA) i tambe forma part de la Federacio d'Associacions de dones gitanes Kamira.[11] Aquesta dona gitana, va escriure un llibre anomenat, !Estoy aqui![15]
- Alexandra da Fonseca, presidenta de la Asociacion Gitana Feminista Arakerando[16]
- Jenifer Escobedo, transsexual gitana. Ha lluitat contra els prejudicis de la seva gent i ha aconseguit el seu objectiu, ser una model.[17]
Vegeu tambe
[modifica]Referencies
[modifica]- | <<Feminisme gitano en lluita per una societat inclusiva>>. [Consulta: 11 febrer 2019].
- | <<Feminismo romani: esbozando la nueva mujer gitana en Espana>> (en castella), 11-10-2018. [Consulta: 10 desembre 2018].
- | <<El Pueblo Gitano>> (en castella). [Consulta: 10 desembre 2018].
- | <<Tipos de feminismo y sus distintas corrientes>> (en castella), 07-01-2017. [Consulta: 10 desembre 2018].
- 1 2 Conferencia sobre el Multiculturalisme en la Universitat Rovira i Virgili, per Manuel Fernandez Echepares, Jorge Gonzalez Garcia i Fernando Macias Aranda. El dia 18 de Marc del 2019. (https://www.campusrom.org/?lang=es)
- | <<Reportaje | La prueba de virginidad, lo mas importante en la boda gitana>> (en castella). El Pais [Madrid], 24-07-1977. ISSN: 1134-6582.
- 1 2 3 <<Feminismo gitano. Una aportacion solidaria a la superacion de las desigualdades de genero.>> (en castella), 2002. [Consulta: 12 febrer 2019].
- | <<FACEPA>>. [Consulta: 12 febrer 2019].
- | DD.AA. <<European Union Agency for Fundamental Rights (FRA)>> (en angles), 16-06-2016. [Consulta: 25 febrer 2019].
- | <<EU-MIDIS II: Second European Union minorities and discrimination survey>> (en angles), 08-01-2015. [Consulta: 25 febrer 2019].
- 1 2 <<La Rona: una de las gitanas mas conocidas de Aragon>>. [Consulta: 11 febrer 2019].
- | <<CampusRom | Red Gitana Universitaria | Cataluna>>. [Consulta: 6 maig 2019].
- | Jose Eugenio Abajo y Silvia Carrasco. Experiencias i trayectorias de exito escolar de gitanas y gitanos (en castella). Instituto de la Mujer, p. 221. ISBN 84-688-9970-4.
- | <<Gitanas Feministas por la Diversidad>>. [Consulta: 11 febrer 2019].
- | Claveria Peguero, Maria Pilar. !Estoy aqui!. ilustrada. Egido Editorial, 2001, p. 253. ISBN 8489714940, 9788489714946.
- | <<Gitanas Feministas>>. [Consulta: 12 febrer 2019].
- | <<Jenifer Escobedo: mujer gitana transexual en la pasarela>> (en castella). [Consulta: 12 febrer 2019].
Bibliografia
[modifica]- Okely, J. "Gipsy Women: Models in conflict". A: Ardener, Shirley. Perceiving Women. London: Malaby Press, 1975. ISBN 9780460120364
- Mujeres gitanas ante el futuro. Madrid: Presencia Gitana, 1990. ISBN 9788487347016
- Torres, A. Vivencias gitanas. Barcelona: Instituto Romani, 1991. ISBN 9788440490766
- I Congres europeu de la joventut gitana. Barcelona: Union Romani, Universitat de Barcelona, 6-9 novembre 1997. ISBN 9788492141289
- Sen, Amarthya. Desarrollo y libertad. Madrid: Alianza, 2000. ISBN 9789706901422
- Puigvert, Lidia. Las otras mujeres. Barcelona: El Roure, 2001 ISBN 9788479760212
Filmografia
[modifica]- La Chana (2016). Biografia d'Antonia Santiago Amador. Director i guionista: Lucija Stojevic. Fitxa a IMDB. Accessible en xarxa a TV3 a la carta.
- La dona del segle (2018). Directora: Silvia Quer. Guio: Margarita Melgar, Ana Sanz Magallon. Fitxa a IMDB. Accessible en xarxa a TV3 a la carta.
Enllacos externs
[modifica]- Autodeterminacio, feminisme i apropiacio cultural, entrevista al programa FAQS amb Pastora Filigrana, advocada andalusa, gitana i feminista. En xarxa (30/3/2019)
