Nen

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Un nen (tambe infant o mainatge) es un esser huma durant un periode compres entre el naiximent i l'adolescencia.^[1] La Convencio sobre els drets de l'infant, en vigor des del 2 de setembre del 1990, assenyala que "s'enten per nen o nena tot esser huma menor de divuit anys, tret que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi arribat abans la majoria d'edat^[2] Les edats considerades fluctuen segons el context, encara que el terme nen o nena sol emprar-se per a designar als menors d'entre 12 a 14 anys, anomenant-se joves o adolescents als quals han superat aquestes edats.^[3]

La idea d'infant com el concepte d'infancia, varia considerablement al llarg de la historia i en les diverses societats i cultures.^[4]

El concepte de nen, pot definir-se des de diversos punts de vista:

• Legal: Periode que abasta des del naixement fins a complir 18 anys o l'emancipacio. La Convencio sobre els drets de l'infant, en vigor des del 2 de setembre de 1990, indica que s'enten per nen tot esser huma de menys de divuit anys de creixement huma, llevat que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit abans la majoria d'edat".^[2] Aquesta convencio recull els principals drets de nens i nenes arreu del mon.
• Des de l'evolucio psicoafectiva: S'enten per nen o nena aquella persona que encara no ha assolit un grau de maduresa suficient per tenir autonomia.^[4]
• Desenvolupament fisic: Es la denominacio utilitzada per referir-se a qualsevol esser huma que no hagi assolit la pubertat.^[5]
• Sociocultural: Segons les condicions economiques, els costums i les creences de cada cultura, el concepte d'infancia pot variar, aixi com la forma d'aprendre o viure.

La definicio de nen/nena tambe ha variat considerablement al llarg de la historia i a les diverses societats i cultures.

La infancia es una etapa de la vida especialment vulnerable en la que els humans mostren gran dependencia, motiu pel qual requereixen especial proteccio.

El Dia Universal del Nen se celebra tots els anys el 20 de novembre, encara que en alguns paisos pot variar. La infantesa es el primer periode de la vida humana i acaba amb l'adolescencia, tot i que els habits culturals moderns, que allarguen la joventut, han fet sorgir una sub-etapa anomenada preadolescencia. Els limits cronologics son variables pero acostuma a considerar-se que dura fins als 12 anys.

Es una etapa on la persona ha de gaudir d'especial proteccio, com es reflecteix a la Convencio sobre els drets de l'infant pero aquesta concepcio no es universal ni ha existit sempre a la historia, com prova el fet del treball infantil, la manca de referencies al desenvolupament i especificitat dels nens i nenes a l'antiguitat. De fet, la paraula "infant" (el que no parla) es una prova evident del caracter que se li atribuia, una persona que no era adulta, que estava a mig fer.

A la infantesa la persona forja les bases de la seva personalitat i desenvolupa les capacitats intel*lectuals basiques, per aixo es fonamental que l'infant compti amb un entorn que li garanteixi afecte, cura fisica i una bona educacio (al sistema formal aquesta es proporcionada pel preescolar i l'educacio primaria).

El desenvolupament de la infancia es l'estudi dels processos i els mecanismes que acompanyen el desenvolupament fisic i mental d'un infant fins que assoleix la maduresa.

La pediatria es la branca de la medicina referent a la cura de nens de la infancia, l'adolescencia i, a vegades fins i tot d'adults joves (edats 0-19 anys).

Aquestes escales d'edat son aproximades i poden diferir de cultura a cultura. La llista seguent reflecteix el concepte del desenvolupament del nen al segle xxi.

En general, s'enten que la infancia comenca amb el naixement, tot i que existeixen postures divergents al respecte. Abans del naixement, la formacio del nen passa per les seguents fases:^[6]

• Zigot, el punt de la concepcio, fertilitzacio. En aquest moment el ser es unicel*lular.
• Embrio; es el periode des que l'esser encara no te la forma humana (es irrecognoscible a simple vista).
• Fetus; es l'ultima fase o preparacio del naixement, en aquesta fase es reconeix a simple vista que l'esser es huma.

Infancia:

• Lactant (bebe), es el primer mes fora de l'uter fins a completar l'any.
• Infancia (infant), edats 1 - 5 anys.
• Infancia (nen), edat de l'escola primaria (edats 6 - 11 anys).
• Preadolescencia (preadolescent), edats 11 - 13 anys, aproximadament.

Posterior a la infancia:

• Adolescencia (adolescent), edats 14 - 20 anys, aproximadament.
• Edat adulta, edats 20 - 38 anys (adult jove) i edats 38 - 60 anys (adult o adult madur).
• Vellesa (ancia), edats > 65 anys

Una vegada han passat nou mesos de gestacio, i si l'embaras ha resultat normal, l'embrio huma ja es prou desenvolupat com per a sobreviure per si sol, en aquest moment es produeix el part i el naixement de la criatura. Un part normal es desenvolupa en tres etapes: el treball de part, amb una durada d'entre dues i divuit hores aproximadament; el part propiament dit, que dura d'entre quinze minuts a dues hores, i l'expulsio de les secundines (placenta), que te una durada d'uns vint minuts.^[7]

En aquest moment el nounat s'independitza de la seva mare i aquest ha de ser capac de dur a terme una gran adaptacio al nou entorn rapidament. Les funcions que exercia la mare per a ell (Respiratoria, circulatoria, digestiva i de regulacio de la temperatura) les ha de fer el nado.

Als primers segons de neixer el nado ja ha de respirar pel seu compte, fet que provoca un canvi fonamental en l'aparell circulatori : la sang ja no es desplaca cap a la placenta materna, sino que ho fa cap als pulmons del nounat. Els nutrients a partir d'aquest moment arribaran a traves de la llet, i l'aparell digestiu comencara a funcionar per primera vegada. El nado ja no estara sempre a una temperatura constant de trenta-sis graus i mig, sino que haura d'adaptar-se a l'ambient, per aixo sera necessari que el sistema de regulacio de la temperatura es posi en marxa. Tots aquests canvis els realitza el nado en els primers dies de vida.^[8]

En els primers dies de vida el nado sol restar en els seguents 6 estats^[6]

• Son irregular: estat en el qual el nado dorm, pero no es un son profund, ja que a vegades te els ulls mig oberts.
• Son regular, en aquest cas el nado dorm profundament.
• Estat de somnolencia, en el qual el nin esta mig despert, mig adormit.
• Estat d'alerta inactiva: El nado es absolutament despert, pero resta molt quiet, sense cap tipus d'activitat.
• Estat d'alerta activa: El nado esta despert i mante una intensa activitat fisica: moviment de bracos, cames, ulls, etc.
• Els plors: es sens dubte l'eina de comunicacio del nado amb l'entorn, aquest plora quan te algun problema o necessitat: te gana, s'ha fet pipi o caca, te algun tipus de mal, etc. Cadascuna d'aquestes situacions dona lloc a un tipus de plor diferent, si be que aquests solen ser dificils de distingir.

D'aquests estats, el mes habitual es el de son, ja sigui regular o no, i el menys habitual es el de plors.

El creixement de l'embrio durant el tercer trimestre de gestacio (quan es prepara per al naixement) s'accelera de forma molt notable. Aquest creixement continua a una gran velocitat durant els primers anys de vida, pero especialment en el primer. Aquest creixement fisic permetra al nado desenvolupar la motricitat, i per tant, l'exploracio de l'ambient, la qual, per altra banda, es imprescindible per al desenvolupament cognitiu.

Aquest creixement fisic esta preprogramat geneticament i que en els gens d'una persona ja es present la informacio que ens diu, aproximadament i dins uns marges, quines seran les caracteristiques fisiques de la persona com, per exemple, l'alcada d'aquesta. No obstant aixo, si l'ambient (l'alimentacio, la higiene, les condicions sanitaries, les malalties de causa externa, etc.) no es adient, el creixement fisic es pot restringir, mentre que si aquest es molt bo, pot augmentar.

El creixement i el desenvolupament psicomotor dels nadons ve determinat per dues lleis fonamentals:

• Llei proximodistal, el creixement i el control del cos s'assolira seguint un ordre que va des d'un eix central imaginari, que divideix el cos en dues meitats longitudinalment, cap a la periferia. Es a dir, el nin dominara i controlara abans les articulacions de l'espatlla que les del canell. (el creixement dins l'uter matern tambe ha seguit aquest ordre)
• Llei cefalocaudal, El domini psicomotor i del creixement te lloc des del cap cap als peus, de tal forma que el nin sera capac de controlar i dominar el cap abans de poder mantenir el tronc adrecat o de poder manipular objectes amb les mans. Des del punt de vista del creixement, aquesta es la causa per la qual el cap del nado es molt mes gros que la resta del cos (proporcionalment).

El creixement del cervell esta totalment relacionat amb l'evolucio del nado essent especialment rapid i complex durant els dues primes anys de vida. En el moment de neixer el cervell te aproximadament un 25% de la mida i del pes del d'un adult, cap al primer any ja te, aproximadament, el 50 per cent, i als dos anys ja te el 75 per cent.

Temporalment la primera area del cervell que madura es l'area motriu, seguida per les sensorials (tot seguint el seguent ordre): tacte, visio, oida; posteriorment la maduracio avanca cap a arees mes especifiques que permeten l'aparicio de moltes funcions psicologiques mes concretes, com per exemple, el llenguatge. La maduracio del cervell s'inicia en les capes mes internes anant-se expandint cap a les capes mes externes (cortex), durant els dos primers anys de vida, el cortex es desenvolupa rapidament, provocant que les conductes del nado es comencin a tornar voluntaries a partir dels tres o quatre mesos de vida. Aquesta maduracio i creixement permet que entre el primer i segon any de vida es comenci a dominar el llenguatge i les funcions simboliques. Si be, cal dir que tots aquest tambe estan relacionats amb l'experiencia de l'infant.

A partir dels dos anys el desenvolupament cerebral continua tot centrant-se en l'establiment de connexions entre neurones i l'augment de la velocitat dels impulsos electrics, aixi com en integracio de l'activitat cortical. Aquesta maduracio permet que puguin apareixer processos nous i conductes mes complexes com, per exemple, l'atencio i un millor llenguatge i domini del cos. Tota aquesta maduracio continua durant la infancia i alguns aspectes fins a l'adolescencia.^[6]

Despres del naixement el creixement continua de forma rapida durant els dos o tres primers anys de vida. Com a mitjana, un nado fa uns 49 cm d'alcada (49 cm les nenes i 50 cm els nens, considerant-se dins la normalitat el rang compres entre 45 cm i 53 cm,^[4] a l'any ha passat a fer-ne uns 74 cm, als dos anys, 84 cm, i als tres, 93 cm. En relacio amb el pes, el nado fa una mitjana de 3,5 kg (3,5 en el cas dels nens i 3,250 kg les nenes, tot i que el grau d'oscil*lacio d'aquest es forca ampli, considerant-se dins la normalitat el rang compres entre 2.500 g i 4.000 g.,^[4] a l'any fa uns 9,4 kg, als dos anys fa 12 kg, i als tres anys, 13,7 kg. A partir d'aquest moment l'augment de pes i d'alcada es torna molt mes lent.

La consecucio del desenvolupament psicomotor permet el desenvolupament fisic i psicologic posterior. Moltes de les fites del desenvolupament intel*lectual tenen lloc amb mes dificultat, algunes fins i tot no s'assoleixen, si l'infant no pot explorar l'ambient. Per poder dur a terme aquesta exploracio es imprescindible el desenvolupament motor. Aquest desenvolupament segueix les lleis, anteriorment esmentades, cefalocaudal i proximodistal; i es pot dividir en dues categories generals: El domini dels grans moviments corporals (control sobre la locomocio i la postura. Implica el control sobre els moviments dels bracos, cames, tronc i cap que ens permeten la locomocio. Pero tambe ens permet el control sobre una serie de postures habituals a la nostra especie, com, per exemple, estar drets, estar asseguts, etc.) i el domini dels moviments corporals mes precisos (psicomotricitat fina), que suposa el control sobre les habilitats necessaries per utilitzar les mans com a instruments de precisio, i per tant, poder fer activitats com: menjar, escriure, retallar, etc.

Desenvolupament motor^[6]

Edat	Accio	Edat	Accio
0 mesos	posicio fetal (de bocaterrosa)	8 mesos	Se soste dret amb ajuda
1 mesos	Aixeca la barbeta (de bocaterrosa)	9 mesos	s'aguanta recolzat
2 mesos	Aixeca el torax (de bocaterrosa)	10 mesos	Gateig
3 mesos	Intenta agafar objectes	11 mesos	Camina amb ajuda
4 mesos	S'asseu amb ajuda	12 mesos	Es mante dret agafat
5 mesos	Pot agafar objectes	13 mesos	S'enfila per l'escala
6 mesos	agafa objectes oscil*lants	14 mesos	Es mante dret sol
7 mesos	S'asseu sol	15 mesos	Camina

En el nen i nena majors de dos anys el creixement del cos continua a una velocitat gran, continuant l'augment de pes i de mida, si be que d'una manera menor que en l'etapa anterior. Com ja hem indicat anteriorment el desenvolupament del cervell en aquesta etapa se centra en l'establiment de connexions entre neurones i l'augment de la velocitat dels impulsos electrics i la integracio de l'activitat cortical. Fent possible l'aparicio conductes motrius mes complexes. L'infant domina cada vegada amb mes facilitat el cos, i ho fa a traves d'un autocontrol cada cop major. Tot i que la velocitat d'adquisicio d'aquests nous aspectes del domini psicomotor es mes lenta que en l'etapa anterior, pero els canvis son molt importants. Els moviments del nen s'afinen cada cop mes, i les seves accions son molt mes precises a causa de l'autocontrol que ha aparegut.

Seguint la llei cefalocaudal, l'infant traspassa el bon domini que ja te dels bracos a les cames, amb les quals cada vegada podra fer moviments mes precisos, especialment aquells grans moviments relacionats amb aspectes complexos de la marxa, per exemple, el nin sera capac d'aprendre a correr mes coordinadament i amb mes equilibri, accelerar, frenar, botar, pujar i baixar escales sense dificultat, etc.

Seguint la llei proximodistal, tambe millora d'una forma molt important en l'infant el control sobre els moviments fins i precisos de la ma (canell i dits); per exemple, el nin comenca a dominar els moviments necessaris per agafar un llapis i comencar a dibuixar, i una mica mes tard, a escriure, retallar paper amb tisores, etc.

En aquesta epoca te lloc tambe la lateralitzacio de la ma, el peu, i l'ull. La majoria dels nens i nenes tindran una lateralitzacio dretana, altres, una d'esquerrana, i finalment, alguns pocs la tindran mixta, i normalment els infants han d'estar plenament lateralitzats als cinc o sis anys.

Aquesta millora del domini psicomotor no te tan sols a veure amb el que es fisic, sino tambe amb el que es psicologic. Es a partir dels dos o tres anys quan comenca, gracies a l'aparicio de la funcio simbolica, a sorgir el domini de l'esquema corporal (la representacio mental que tenim del nostre propi cos). El domini de l'esquema corporal es totalment necessari per poder realitzar moviments complexos. Aquesta representacio mental del cos en moviment no es construeix i apareix de cop. Al contrari, es una construccio molt lenta que requereix, d'una forma molt important: l'aprenentatge mitjancant l'experiencia amb el mon fisic i el mon social.

L'infant des de petit manipula constantment l'ambient i s'hi mou, aprenent el comportament fisic del seu cos en situacions de moviment. Pero, a mes a mes, aquesta representacio requereix, per al seu desenvolupament, experiencies socials. L'infant, abans de poder observar com a propis els seus moviments a l'espai, es capac d'observar els d'altres. A poc a poc aprendra a reconeixer el seu cos com a propi i comparara els seus moviments amb els d'aquelles persones que fins ara havia observat.

Aquesta construccio del jo corporal esta ja molt reeixida als cinc anys, quan el nin comenca a entendre conceptes com dalt, baix, davant, darrere, dreta, esquerra, etc. Pero, fins als dotze anys no culmina del tot el domini de l'esquema corporal.

Aquest conjunt de processos: autocontrol, lateralitat i aparicio de l'esquema corporal permeten el que es denomina com <>, es produeixen de forma conjunta i continuada provocant el major control i precisio dels moviments del cos.

Un altre dels aspectes que cal destacar es l'aparicio de la segmentacio. L'infant sera de cada cop mes capac de controlar per separat cada segment motor, mentre que els restants resten immobils. Per aixo podra fer moviments precisos en els quals es necessari que nomes es posin en marxa un nombre molt petit de musculs, per exemple, enfilar grans amb una ma mentre amb l'altra aguanta el fil. Aquest proces no funcionara totalment fins als set anys.

Un altre proces important es el de coordinacio, que es d'efecte contrari al de segmentacio. L'infant apren a coordinar una serie de grups musculars per fer moviments complexos. El to muscular sera controlat directament per l'infant, de tal forma que aplicara la forca necessaria per a cada moviment.

Per una altra banda, l'infant apren a controlar la respiracio, amb la qual cosa guanya en resistencia. Tambe desenvolupa, cada vegada mes, un millor equilibri.

Totes aquestes capacitats psicomotores continuen desenvolupant-se i millorant-se fins despres de l'adolescencia, pero les fites mes cabdals ja s'han assolit. A partir d'ara les capacitats aniran millorant a poc a poc i mes lentament. En aquesta etapa el desenvolupament se centra en la musculatura i de les articulacions, aixi com del nervis que els controlen. La maduracio encefalica es tambe un punt a tenir en compte. No obstant aixo, tots aquests aspectes fisics variaran de forma mes important a l'adolescencia que ara mateix.

La maduracio ossia dels infants es basa en dos aspectes:

• L'enduriment dels ossos:

Els ossos del nounat sorgeixen despres de la mineralitzacio i enduriment del teixit cartilaginos iniciat durant la gestacio, continua en la infancia i fins a arribar a l'adolescencia. A mesura que l'infant va madurant, els ossos s'aniran endurint gracies a l'aportacio de minerals com el calci.

• el canvi que es produeix en la curvatura espinal:

El canvi de la curvatura espinal permetra a l'infant adoptar una posicio que li facilitara poder mantenir-se erigit i caminar. Inicialment la curvatura espinal del nado esta adaptada posicio fetal (no valida per a caminar).

El desenvolupament muscular durant el primer any segueix la llei proximodistal: Primer es desenvolupara la musculatura del centre del cos i despres la musculatura s'anira desplacant cap a les extremitats superiors i inferiors. El teixit muscular anira substituint a poc a poc el teixit adipos.

En el desenvolupament de la denticio es una de les primeres manifestacions externes que produeix la maduracio ossia. El nounat quan neix no presenta cap dent. La dentadura de l'infant esta composta per 20 peces que sortiran progressivament. Aquesta denticio anomenada de llet es temporal i amb el temps s'anira substituint per les dents definitives.

• Primera denticio (dents de llet)^[9]
  • Entre els 6 a 12 mesos : apareixen les 8 peces incisives (nopeces total :8)
  • Entre els 12 a 18 mesos : apareixen les 4 primeres peces premolars (nopeces total: 12)
  • Entre els 24 a 30 mesos : apareixen les 4 peces canines (nopeces total:16)
  • Entre els 18 a 24 mesos : apareixen les 4 segones peces premolars (nopeces total:20)

Al voltant del sise any de vida el nen o nena anira substituint aquesta primera denticio de llet, mitjancant la perdua gradual de les peces que la formen. Aquesta denticio sera substituida per la Segona denticio (o definitiva) la qual es composta per 32 peces.

El desenvolupament de la denticio permet a l'infant ampliar la varietat dels aliments, ja que gracies a l'aparicio d'aquesta l'infant es capac de mastegar gairebe qualsevol aliment.

La frequencia cardiaca del nado es troba al voltant de 140 a 150 pulsacions per minut. A mesura que l'infant vagi creixent aquesta frequencia cardiaca disminuira progressivament: al final del primer any de vida tindra al voltant de 120 pulsacions per minut, fins a unes 70 o 80 pulsacions per minut a l'arribar a l'edat adulta.^[10]

Tambe apareixen modificacions a la sang. El nombre de globuls vermells disminueix en els primers mesos de vida. Inicialment es mes elevat per la menor quantitat d'oxigen que hi ha dins l'uter matern. Tambe s'aprecia una disminucio en el nombre dels globuls blancs, disminuint-se aquest fins a la meitat del valor que es te en el moment de neixer. Un tret frequent en el moment del naixement es que el nado presenti un buf al cor, a causa del fet que durant el periode fetal alguns conductes i orificis no es van tancar correctament. Aquesta petita alteracio normalment es resol espontaniament i no sol donar problemes al llarg de la vida de l'infant.^[11]

En un infant, la frequencia respiratoria es mes elevada que la d'un adult, aquesta se situa entre unes 40 a 50 respiracions per minut. Dita frequencia va disminuint progressivament i cap a dos anys sol ser de 20 a 30 respiracions per minut. En un principi la respiracio es abdominal, ates que la part dels pulmons inicialment es troba mes madura. A mesura que va madurant la resta de l'aparell respiratori la respiracio es tornara toracico-abdominal. Els alveols pulmonars quedaran formats aproximadament cap als tres mesos.^[12]

El sistema immunologic del nado, durant els cinc primers mesos, depen fortament del de la mare, ja que encara no te la capacitat per si sol de fabricar anticossos i funciona amb els antigens que li ha transmes la mare. El sistema immunologic de l'infant no desenvolupa la capacitat de generar antigens fins al voltant dels 8 mesos de vida.^[13]

Inicialment l'aparell digestiu esta preparat per a la ingestio de la llet.

L'estomac va creixent progressivament. En el naixement la capacitat d'aquest es inferior a 100 cc, pero en finalitzar el primer any es quasi de 300 cc. La immaduresa funcional de l'aparell digestiu que presenta l'infant despres de neixer li pot provocar durant els primers mesos de vida dolors i molesties com per exemple els colics, les regurgitacions, el singlot i les deposicions frequents. Tambe durant el primer any de vida el fetge assolira la seva funcionalitat.^[12]

El sistema renal i excretor funciona des del moment de neixer, pero no sera fins als dos anys que la seva funcionalitat plena. A mesura que l'infant va creixent i pren aliments mes solids les deposicions es tornen mes consistents i el nombre disminueix fins a arribar a una o dues diaries a l'any. A partir del segon any l'infant pot comencar a tenir un control voluntari dels esfinters.^[6][12]

Durant la infancia, els organs genitals estan formats pero molt poc desenvolupats. Sera quan l'infant anira creixent que aquests organs s'aniran desenvolupant. En el periode de la pubertat sera quan els canvis seran mes significatius.^[13]

El desenvolupament motor esta estretament lligat al desenvolupament del sistema nervios i del sistema muscular. Inicialment els moviments son actes reflexos i involuntaris. Amb la maduracio del sistema neuromotor els moviments es tornen intencionats i automatics.^[13]

Els principals reflexos nerviosos del nado:

• El reflex respiratori: es produeix en el moment de neixer quan entra per primera vegada aire als pulmons i el que fa es activar el proces de respiracio del nado.
• Els reflexos arcaics o primaris.
• El reflex del badall: indica la fatiga del nado provocant un badall. Aquest reflex no desapareix.

Durant el primer mes de vida, el nado reacciona a la parla de la mare tot mirant-la. Cap als dos mesos amplia el seu camp de visio i segueix el moviment de les persones que son a prop. Augmenta la seva interaccio amb l'entorn tot somrient quan alguna persona se'l mira o li parla. Als sis mesos el nado comenca a diferenciar les persones que li son properes de les desconegudes. Cap als set mesos es capac d'identificar el seu nom quan li diuen. Als nou mesos la seva comprensio del llenguatge ha augmentat significativament, vora els 10 mesos l'infant ja es capac d'imitar alguns gestos (fer adeu amb la ma, per exemple).

Al voltant del primer any el nen o nena ja pot demostrar sentiments de por, afecte, colera, gelosia i simpatia. Durant el segon any l'infant desenvolupa una gran curiositat per tot el que l'envolta, imita actes que veu fer a altres i reacciona timidament davant persones estranyes. Entorn dels tres anys es comenca a rebel*lar quan hi ha alguna cosa que no li agrada i es egocentric.

Durant el primer mes de vida el llenguatge que presenta el nado es el plor, tot i que pot emetre algun so gutural. Posteriorment i fins als 4 mesos somriu i emet sons anomenats balboteig que no tenen en un principi cap significat i que son l'avantsala al llenguatge normal.

Al voltant dels set o vuit mesos comenca a articular alguns sons, monosil*labs que escolta del mon que l'envolta, sense cap significat per a ell i que despres anira repetint (pa, ma...). Cap a l'any, l'infant escolta amb mes interes i repeteix les paraules que li diuen les persones mes properes. A mes, en aquesta edat les vocalitzacions augmenten i ja pot articular dues o tres paraules amb significat. A l'any i mig l'infant haura generat la capacitat de lligar dos o tres paraules amb significat i tindra la capacitat de comprendre, obeir i executar ordres senzilles.

Pel que fa al vocabulari, durant el segon any passa d'unes 5 o 6 paraules al comencament a unes tres-centes a quatre-centes paraules al final d'aquest periode.

Etapes del Llenguatge

• Balboteig
• Periode holofrastic: en els ultims mesos del primer any, l'infant utilitza frases d'una unica paraula i utilitza onomatopeies per referir-se a diferents elements del seu entorn.
• Etapa del "que es aixo?": Cap a l'any i mig entra en una etapa que es caracteritza per les preguntes sobre curiositats que fan referencia al seu entorn, l'infant ha comencat a unir dues paraules entra en una nova etapa del llenguatge expressiu (inicialment telegrafic). Cap al final dels dos anys l'infant ja utilitzara frases de tres paraules.

El vocabulari de l'infant va augmentant progressivament i als tres anys arribara a unes 1.000 paraules.^[6] La comprensio del llenguatge va augmentant Sera capac d'entendre ordres amb diferents verbs, podra comprendre els plurals, apareixeran els articles, els adverbis. Les frases seran curtes, pero amb l'us de nom mes verb o adjectiu i podra mantenir converses amb altres persones mes o menys llargues.

Segons Viktor Lowenfeld, els estadis del grafisme infantil es poden dividir en cinc grans etapes: l'estadi del gargot, l'etapa pre-esquematica, l'etapa esquematica, l'etapa de la colla i l'etapa pseudo-naturalista.^[14]

Etapa del gargot (2-4 anys)

• Gargot desordenat

Aquesta etapa compren habitualment dels 2 als 2 anys i mig. Els infants dibuixen sense control, se surten del paper, sovint dibuixen sense mirar i no solen estar molta estona dibuixant (no cal forcar-los). Pinten sense control perque el moviment els ve des de l'espatlla i no controlen gaire la motricitat. Es per aixo que es bo donar-los-hi papers blancs i grans (perque no els distregui el color del paper i per evitar que se surtin tant). Tambe els va be dibuixar a terra (per estar ells tambe dins del dibuix, tot i que mes endavant se'ls hi pot enganxar un paper d'embalar a la paret perque dibuixin de peu.

• Gargot controlat

Aquesta etapa sol comprendre dels 2 anys i mig als 3 anys i mig.^[14] En aquest estadi, l'infant ja s'adona que si atura el moviment el dibuix s'atura, que si gira la ma apareix una rodona, etc. Descobreix el control visual sobre els tracats que realitza. Ja te mes control motriu. Els seus dibuixos repeteixen i cada vegada omple mes l'espai. Pot tancar linies aconseguint formar cercles (cap als tres anys), tot i que els quadrats i els rombes els costen molt. Les seves linies son cada cop mes llargues, cada vegada tracta d'utilitzar mes colors i els dibuixos duren mes estona.^[15]

• Gargot amb nom

Sol succeir-se dels 3 anys i mig als quatre.^[14] Els infants ja posen nom a allo que dibuixen i ho anomenen mentre pinten. Els seus dibuixos reflecteixen el seu desenvolupament motor i cognitiu. El dibuix es converteix en un joc, en un element social d'interaccio (fins i tot solen encomanar-se entre ells de la tematica i la forma de dibuixar). Un altre tret caracteristic d'aquesta etapa es que comencen a dibuixar conceptes no-visuals (el soroll, el fred, la pressa...). Solen moure forca el full mentre dibuixen, els seus dibuixos no tenen "dalt i baix".

Etapa Pre-Esquematica (4-7 anys)

En aquesta etapa els infants comencen a dibuixar el cos i ho fan en el seguent ordre:

• El primer que dibuixen es una rodona que representa el cap (etapa dels capgrossos).
• Fan dos pals que surten cap a baix del cap, que son les cames.
• Mes endavant fan les dues mans que surten del cap, una per cada banda.
• I, per acabar, fan una ratlla entre les cames.

Primer dibuixes la part del cap perque estan els sentits (ulls, boca, nas, orelles...) i despres les cames perque es tot allo que els dona llibertat a l'hora de moure's per l'espai i agafar autonomia.

Al voltant dels quatre anys l'infant aconsegueix moure el canell i el polze amb forca autonomia. Aixo li permetra fer dibuixos que esdevindran formes grafiques que representaran figures reals o de ficcio. En aquesta fase nens i nenes dibuixen formes relacionades amb l'entorn i les seves representacions comencen a ser identificades per l'adult. Els primers dibuixos evolucionen al llarg dels quatre, cinc i sis anys, edats que impliquen aquesta etapa pre-esquematica on el tret mes important es l'aparicio de la figura. Les figures neixen d'un perfeccionament de les formes i d'un millor sentit estetic. Es una etapa en que es poden observar grans salts qualitatius pel que fa a la figura humana i els objectes. Un dels temes preferits es la figura humana, anomenada tambe capgrossos, atesa a la grandaria del cap. Arriba un moment que l'infant intenta representar el moviment. Es evident que un infant de quatre anys sap mes del seu cos del que manifesta en el dibuix. Aixo vol dir que els dibuixos son essencialment un llenguatge iconic amb mes dificultats d'adquisicio i evolucio que el llenguatge verbal. En aquesta etapa l'infant comenca a distribuir l'espai en funcio de la importancia que doni als objectes representats. I un tret que es repeteix es que tant les persones com els objectes floten. Els colors escollits no es corresponen amb la realitat, sino que els tria en funcio del gust personal o simplement dels que tingui mes a ma.

Etepa Esquematica (7-9 anys)

En aquest moment el nen o nena arriba a un coneixement bastant important sobre ell mateix i sobre el seu cos. Acostumen a agafar un model, es a dir, dibuixen tots els homes iguals i totes les dones iguals, l'unic que canvia es la mida d'aquests. Comencen a dibuixar les noies amb faldilla amb forma de triangle. Exageren en el dibuix allo que veuen mes important, en la majoria de casos vivencies momentanies. Per tant, podem dir que dibuixen amb proporcions emocionals. Per aixo es important no corregir les proporcions. Ja relacionen els colors amb la realitat. Com que s'adonden que formen part d'un ambient deixen de veure's com a centre del seu mon i ja no es dibuixen al centre del full. Per tant, ja comencen a organitzar l'espai fent linia de terra i de cel. Pero entre el cel i el terra no pinten, perque es espai buit, aire i aixo no te color. Fan els dibuixos com si tinguessin una visio de raigs X, per exemple, fan les cases sense parets, destacant el de dins. Dibuixen tot el que saben. Tambe dibuixen amb abatiment, es a dir, dibuixen tots dos costats perque els coneixen pero sense perspectiva. Per entendre el dibuix hauriem de doblegar el full pel mig. Un altre recurs que utilitzen es el pla d'elevacio: en el seu dibuix barregen dos punts de vista perque volen dibuixar tot el que ells saben pero encara no dominen la tecnica de la perspectiva. En aquesta etapa l'adult es mes important que els amics. No es fins al final d'aquesta etapa que comenca a descobrir els amics. Per motivar l'infant a dibuixar hem de donar-li temes d'accio i lloc per tal que comencin a descriure perfectament allo que volen fer i mostrar.

Etapa de la colla(9-12 anys)

Durant aquesta etapa l'infant descobreix que es membre de la societat i per aixo comenca a pensar en temes socials, es tenen molt en compte les opinions dels altres. Es produeix una independencia social i es poden veure diferenciats grups de nens i nenes.

Pel que fa al dibuix destaquen les seguents caracteristiques:

• Figura humana: Ja comencen a veure que l'esquema que feien se'ls queda petit. Dibuixen el cos com un tot i comencen a fer molts detalls, tot el que saben ho dibuixen.

Segons Lowenfeld s'interessen tant en la descripcio de les caracteristiques que els dibuixos tornen a ser rigids.

• Espai : Esta caracteritzat pel descobriment del pla, abandonen la linia de terra.

Es dona la idea de superposicio, s'adonen que hi ha cossos opacs que amaguen el que tenen darrere. Ho pinten tot. Es nota la socialitzacio, es el moment idoni per treballar en equip. Son molt realistes.

• Color : Comencen a distingir els matisos dels colors.

Etapa pseudo-naturalista (12-14 anys)

Durant aquesta etapa el nen vol ser mes fidel a la realitat. Vol fer el dibuix com si fos una fotografia, fixan-s'hi en l'anatomia humana, fins i tot, comencen a incloure trets sexuals. Comencen a tenir consciencia de les llums i les ombres. El producte final te mes importancia que abans. En aquesta etapa apareix la perspectiva, tot i que no els es ensenyada i s'enfronten a una representacio que no els han ensenyat.

El desenvolupament artistic del dibuix continuara en la mida en la que el nen estigui interessat en ell pero, aprendran mes si se'ls estimula.

El desenvolupament psicologic del nen compren diverses arees:

• Aprendre: Entendre el mon i coneixer el medi sobretot mitjancant el joc, amb ajuda dels adults i conjuntament amb els seus iguals.
• Llenguatge: Aprendre a parlar, expressar-se i comunicar-se mitjancant el llenguatge verbal i no verbal.
• Educacio: Aprenentatge de la lectoescritura, adquirir coneixements i habilitats, etc. L'educacio compren la institucio formal i la no formal.
• Psicologia i desenvolupament: Aprendre a conviure amb les altres persones del seu medi i en societat. Inclou l'aprenentatge de les regles tacites i explicites de la seva cultura.
• Art i musica: Aprendre a expressar-se mitjancant les diverses tecniques artistiques; l'art la musica desperten la sensibilitat dels nens i enriqueixen el seu patrimoni personal.
• Moral o etic: Segons Piaget el sentit moral de les persones evoluciona per etapes.

En el camp de la psicologia tambe es possible verificar canvis notables en la concepcio que els autors han tingut sobre la infancia i les seves caracteristiques. Ho demostren els diferents enfocaments presents en la psicologia evolutiva. Durant un temps hi hague un intent d'integrar tots els coneixements sobre el nen en una disciplina especial, la pedologia, que estudies els aspectes psicologics, biologics i socials.

Segons Jean Piaget,^[6] en el desenvolupament cognitiu trobem dues etapes: La primera compren el periode de zero a dos anys es caracteritza per la intel*ligencia sensoriomotriu i la segona etapa, dels dos als sis-set anys, es caracteritza per la intel*ligencia preoperatoria.

• periode sensoriomotriu

Comenca amb el desenvolupament dels reflexos innats i va avancant cap a les conductes imitatives, passant per les conductes repetitives. La manipulacio d'objectes permet al infant desenvolupar el sentit de causa-efecte. La solucio dels problemes es troba, gairebe sempre, per assaig-error i al final d'aquesta etapa l'infant posseeix les primeres representacions mentals i s'adona de la permanencia dels objectes.

• periode de la intel*ligencia preoperatoria

els nens i nenes utilitzen representacions mentals com les paraules, dibuixos, imatges mentals... El pensament es profundament egocentrista. La seva funcio simbolica esta manifestada per les imatges mentals, el joc simbolic, el dibuix i el llenguatge.

Els sentits es van desenvolupant a velocitats diferents. La vista esta bastant desenvolupada en neixer, entre els 4 i 6 mesos el nado ja te una visio binocular i, aproximadament cap a l'any, l'infant tindra plena capacitat visual.

Despres del naixement els organs auditius ja estan completament desenvolupats i l'agudesa auditiva es gairebe la d'un adult. Aquest fet permet al nado reaccionar als estimuls sonors que l'envolten i diferenciar perfectament la veu de la seva mare respecte a la de les altres persones.

El sentit de l'olfacte no esta gaire desenvolupat en neixer i fins als 4 o 5 anys^[7] l'infant no aconseguira una bona maduresa olfactiva. En canvi, el gust i el tacte si que son sentits que estan desenvolupats en neixer i l'infant sabra diferenciar entre els sabors dolcos i els acids i tambe sabra reaccionar davant del dolor, del fred o de la calor.

El joc i l'aprenentatge son especialment importants en el desenvolupament infantil, i estan reconeguts en els articles 28 i 31 de la Convencio dels Drets de l'Infant. Son importants car fomenten les habilitats socials, creatives, locomotrius i l'adquisicio de valors, aixi com les relacions entre iguals i amb adults. La forma de jugar i aprendre varia tant amb l'edat com individualment i entre cultures.^[6]

Tots els nens passen per etapes de desenvolupament social. Els nadons o els nens petits solen jugar sols sense massa problemes i amb un joc que els satisfaci. Si un altre nen surt a escena es pot convertir en un rival per al seu joc i les seves possessions, pel que es normal que pugui haver certa agressivitat. A mesura que es va fent gran, el nen pot jugar amb un altre nen, i d'aquesta manera de forma gradual aprendre a compartir i a respectar els torns.En el moment en que un nen entra l'escolaritzacio (per exemple l'educacio infantil), en general hauria de poder participar i gaudir d'experiencies de grup.^[16][6]

Un cas especial de socialitzacio es els nens amb Trastorn per Deficit d'Atencio i Hiperactivitat i que presenta dificultats d'aprenentatge que poden necessitar ajuda addicional per desenvolupar habilitats socials. Les caracteristiques impulsives d'un nen amb TDAH pot portar a males relacions amb els companys. Els nens amb capacitat d'atencio pobre no pot sintonitzar amb els senyals socials del seu entorn, pel que es dificil per a ells aprendre les habilitats socials a traves de l'experiencia.^[16]

Des del segle xix han sorgit diverses organitzacions, a nivell internacional i nacional, que promouen la proteccio dels infants. La majoria d'elles sorgiren a fins d'aquest segle i comencaments del seguent, com per exemple Save the Children. Al segle xx les politiques publiques s'han vist fortament influides per l'accio de l'Organitzacio Internacional del Treball, sobretot en relacio amb el treball o explotacio infantil, i despres per l'UNICEF, pel que fa a l'alimentacio i l'escolaritzacio.

Diverses manifestacions estetiques, al cinema, la pintura i la literatura, reflecteixen les concepcions que han sorgit envers la infancia.

En general, la societat ha construit des del segle xix una visio idealitzada de la infancia (herencia del romanticisme i l'epoca victoriana), tendencia que es reflecteix per exemple en Charles Dickens. Recentment han sorgit manifestacions mes complexes sobre la "naturalesa humana", com s'evidencia a El senyor de les mosques (1954), de William Golding, i The Cement Garden (1978), de Ian McEwen.

En decades recents, als Estats Units i Europa ha sorgit una disciplina especifica que estudia la relacio entre el nen i la societat, denominada sociologia de la infancia. L'antropologia te una tradicio mes llarga al respecte, que es remunta als classics (Maine, Frazer, Boas), que estudiaren les estratificacions segons les edats aixi com els ritus de passatge (Van Gennep) i la transicio de la infancia a l'edat adulta (Mead). Tanmateix, la infancia com a tema central s'ha introduit mes tardanament. L'economia, d'altra banda, ha estudiat el pes que tenen els nens a la societat de consum.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari
	Viquidites

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nen&oldid=36407072>>

Categoria:

• Infantesa

Categories ocultes:

• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• 1.000 articles fonamentals
• Societat (Els 1000 de META)
• Control d'autoritats