Mascle

Mascle (simbol: ) es el sexe d'un organisme que produeix el gamet (cel*lula sexual) conegut com a esperma, que es fusiona amb el gamet femeni mes gran,^[1][2][3] o ovul, en el proces de fecundacio. Un organisme masculi no pot reproduir-se sexualment sense acces a almenys un ovul d'una femella, pero alguns organismes poden reproduir-se tan sexualment com asexualment.^[4] La majoria dels mamifers masculins, inclosos els humans masculins, tenen un cromosoma Y,^[5][6] que codifica la produccio de quantitats mes grans de testosterona per desenvolupar els organs reproductors masculins.

En humans, la paraula masculi tambe es pot utilitzar per referir-se al genere, en el sentit social de rol de genere o identitat de genere.^[7] L'us de "mascle" pel que fa al sexe i al genere ha estat objecte de discussio.

L'existencia de sexes separats ha evolucionat de manera independent en diferents moments i en diferents llinatges, un exemple d'evolucio convergent.^[8][9] El patro repetit es la reproduccio sexual en especies isogames amb dos o mes tipus d'aparellament amb gametes de forma i comportament identics (pero diferents a nivell molecular) a especies anisogames amb gametes de tipus mascle i femeni a especies oogamiques en que el gamet femeni es molt molt mes gran que el mascle i no te capacitat de moviment. Es un bon argument afirmar que aquest patro va ser impulsat per les limitacions fisiques dels mecanismes pels quals dos gametes s'ajunten com cal per a la reproduccio sexual.^[10]

En consequencia, el sexe es defineix entre les especies pel tipus de gametes produits (es a dir: espermatozoides vs. ovuls) i les diferencies entre mascles i femelles d'un llinatge no sempre son predictives de diferencies en un altre.^[11][12][13]

El dimorfisme mascle/femeni entre organismes o organs reproductors de diferents sexes no es limita als animals; els gametes masculins son produits per quitrides, diatomees i plantes terrestres, entre d'altres.

L'evolucio de l'anisogamia va permetre l'evolucio de la funcio masculina i femenina.^[14] Abans de l'evolucio de l'anisogamia, els tipus d'aparellament d'una especie eren isogams: tenien la mateixa mida i tots dos es podien moure, catalogats nomes com a tipus "+" o "-".^{[15] :216}En anisogamia, el tipus d'aparellament s'anomena gamet. El gamet masculi es mes petit que el gamet femeni, i normalment es mobil.^[16] L'anisogamia es encara poc coneguda, ates que no se'n conserva cap registre fossil. Existeixen nombroses teories sobre per que va sorgir l'anisogamia. Molts comparteixen un argument comu, en que els gametes femenins mes grans tenen mes probabilitats de sobreviure i els gametes masculins mes petits tenen mes probabilitats de trobar altres gametes perque poden viatjar mes rapid. Els models actuals sovint no tenen en compte per que la isogamia es mante en algunes especies.^[17] L'anisogamia sembla haver evolucionat diverses vegades a partir de la isogamia; per exemple, les femelles d'un tipus d'algues verdes van evolucionar a partir de mes d'un tipus d'aparellament.^{[17][15] :222}Tot i que l'evolucio sexual va sorgir fa almenys 1.200 milions d'anys, la manca de registres fossils anisogams fa que sigui dificil determinar quan van evolucionar els mascles.^[18] Una teoria suggereix que el mascle va evolucionar a partir del tipus d'aparellament dominant.^[19]

Les especies que es divideixen en femelles i mascles es classifiquen com a gonocoriques en els animals, com a dioiques en les plantes amb llavors^[27] i com a dioiques en les criptogames.^{[28] :82}

Els mascles poden coexistir amb els hermafrodites, un sistema sexual anomenat androdioecia. Tambe poden conviure amb femelles i hermafrodites, en un sistema sexual anomenat trioecia.^[29]

El sexe d'un organisme en particular pot estar determinat per una serie de factors. Aquests poden ser genetics o ambientals, o poden canviar naturalment al llarg de la vida d'un organisme. Encara que la majoria de les especies nomes tenen dos sexes (mascle o femella),^[30][31][32] els animals hermafrodites, com els cucs, tenen organs reproductors tant masculins com femenins.^[33]

No totes les especies comparteixen un sistema comu de determinacio del sexe. En la majoria dels animals, inclosos els humans, el sexe es determina geneticament; tanmateix, especies com Cymothoa exigua canvien de sexe en funcio del nombre de femelles presents als voltants.^[34]

Els animals mascles han evolucionat per utilitzar les caracteristiques sexuals secundaries com a forma de mostrar trets que signifiquen la seva forma fisica. Es creu que la seleccio sexual es la forca impulsora del desenvolupament d'aquestes caracteristiques. Les diferencies en la mida fisica i la capacitat de complir els requisits de la seleccio sexual han contribuit significativament al resultat de les caracteristiques sexuals secundaries en cada especie.^[44]

En moltes especies, els mascles es diferencien de les femelles en mes aspectes que nomes en la produccio d'esperma. Per exemple, en alguns insectes i peixos, el mascle es mes petit que la femella. En les plantes amb llavors, l'organ sexual esporofit d'un sol organisme inclou tant les parts masculines com les femenines.

En els mamifers, inclosos els humans, els mascles solen ser mes grans que les femelles. Aixo sovint s'atribueix a la necessitat que els mamifers mascles siguin fisicament mes forts i competitius per guanyar oportunitats d'aparellament. En els humans especificament, els mascles tenen mes pel corporal i massa muscular que les dones.^[45][46]

Els ocells sovint presenten un plomatge de colors que atrau les femelles.^[47] Aixo es cert per a moltes especies d'ocells on el mascle mostra colors mes vibrants que la femella, cosa que els fa mes visibles per als possibles companys. Aquestes caracteristiques han evolucionat amb el temps com a resultat de la seleccio sexual, ja que els mascles que presentaven aquests trets tenien mes exit a l'hora d'atreure parella i transmetre els seus gens.

• Femella

Viccionari