Dark Mode

Ves al contingut

Mascle

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Per a altres significats, vegeu <<Mascle (desambiguacio)>>.
El simbol del deu Mart (estilitzacio de l'escut i l'espasa del deu de la guerra) s'utilitza sovint per representar el sexe masculi. Tambe representa el planeta Mart i es el simbol alquimic del ferro.

Mascle (simbol: ) es el sexe d'un organisme que produeix el gamet (cel*lula sexual) conegut com a esperma, que es fusiona amb el gamet femeni mes gran,[1][2][3] o ovul, en el proces de fecundacio. Un organisme masculi no pot reproduir-se sexualment sense acces a almenys un ovul d'una femella, pero alguns organismes poden reproduir-se tan sexualment com asexualment.[4] La majoria dels mamifers masculins, inclosos els humans masculins, tenen un cromosoma Y,[5][6] que codifica la produccio de quantitats mes grans de testosterona per desenvolupar els organs reproductors masculins.

En humans, la paraula masculi tambe es pot utilitzar per referir-se al genere, en el sentit social de rol de genere o identitat de genere.[7] L'us de "mascle" pel que fa al sexe i al genere ha estat objecte de discussio.

Visio general

[modifica]

L'existencia de sexes separats ha evolucionat de manera independent en diferents moments i en diferents llinatges, un exemple d'evolucio convergent.[8][9] El patro repetit es la reproduccio sexual en especies isogames amb dos o mes tipus d'aparellament amb gametes de forma i comportament identics (pero diferents a nivell molecular) a especies anisogames amb gametes de tipus mascle i femeni a especies oogamiques en que el gamet femeni es molt molt mes gran que el mascle i no te capacitat de moviment. Es un bon argument afirmar que aquest patro va ser impulsat per les limitacions fisiques dels mecanismes pels quals dos gametes s'ajunten com cal per a la reproduccio sexual.[10]

En consequencia, el sexe es defineix entre les especies pel tipus de gametes produits (es a dir: espermatozoides vs. ovuls) i les diferencies entre mascles i femelles d'un llinatge no sempre son predictives de diferencies en un altre.[11][12][13]

El dimorfisme mascle/femeni entre organismes o organs reproductors de diferents sexes no es limita als animals; els gametes masculins son produits per quitrides, diatomees i plantes terrestres, entre d'altres.

Evolucio

[modifica]

L'evolucio de l'anisogamia va permetre l'evolucio de la funcio masculina i femenina.[14] Abans de l'evolucio de l'anisogamia, els tipus d'aparellament d'una especie eren isogams: tenien la mateixa mida i tots dos es podien moure, catalogats nomes com a tipus "+" o "-".[15] :216En anisogamia, el tipus d'aparellament s'anomena gamet. El gamet masculi es mes petit que el gamet femeni, i normalment es mobil.[16] L'anisogamia es encara poc coneguda, ates que no se'n conserva cap registre fossil. Existeixen nombroses teories sobre per que va sorgir l'anisogamia. Molts comparteixen un argument comu, en que els gametes femenins mes grans tenen mes probabilitats de sobreviure i els gametes masculins mes petits tenen mes probabilitats de trobar altres gametes perque poden viatjar mes rapid. Els models actuals sovint no tenen en compte per que la isogamia es mante en algunes especies.[17] L'anisogamia sembla haver evolucionat diverses vegades a partir de la isogamia; per exemple, les femelles d'un tipus d'algues verdes van evolucionar a partir de mes d'un tipus d'aparellament.[17][15] :222Tot i que l'evolucio sexual va sorgir fa almenys 1.200 milions d'anys, la manca de registres fossils anisogams fa que sigui dificil determinar quan van evolucionar els mascles.[18] Una teoria suggereix que el mascle va evolucionar a partir del tipus d'aparellament dominant.[19]

Simbol, etimologia i us

[modifica]

Simbol

[modifica]

Un simbol comu utilitzat per representar el sexe masculi es el simbol de Mart , un cercle amb una fletxa que apunta al nord-est. El punt de codi Unicode es: U+2642 male sign

El simbol es identic al simbol planetari de Mart. Va ser utilitzat per primera vegada per denotar sexe per Carl Linnaeus el 1751. El simbol es veu de vegades com una representacio estilitzada de l'escut i la llanca del deu roma Mart. Segons William T. Stearn, pero, aquesta derivacio es "fantasiosa" i tota l'evidencia historica afavoreix "la conclusio de l'erudit classic frances Claude de Saumaise (Salmasius, 1588 - 1683)" que deriva de thr, la contraccio de un nom grec per al planeta Mart, que es Thuros.[20]

Etimologia

[modifica]

El terme es manllevat del llati masculus ("masculi, masculi, digne d'un home"), diminutiu de mas ("home o animal, mascle").[21]

En humans, la paraula masculi es pot utilitzar en el context del genere, com ara el rol de genere o la identitat de genere d'un home o d'un nen.[22] Per exemple, segons Merriam-Webster, "mascle" pot referir-se a "tenir una identitat de genere que es el contrari de la dona".[23] Segons el Cambridge Dictionary, "home" pot significar que "pertany o esta relacionat amb homes".[24]

El mascle tambe pot referir-se a una forma de connectors en que per exemple l'endoll de la paret es la femella de l'endoll del cable que es el mascle.[25][26]

Mascles en les especies

[modifica]

Les especies que es divideixen en femelles i mascles es classifiquen com a gonocoriques en els animals, com a dioiques en les plantes amb llavors[27] i com a dioiques en les criptogames.[28] :82

Els mascles poden coexistir amb els hermafrodites, un sistema sexual anomenat androdioecia. Tambe poden conviure amb femelles i hermafrodites, en un sistema sexual anomenat trioecia.[29]

Determinacio del sexe

[modifica]
Fotografia d'un home adult huma, amb una femella adulta per comparar-los. Tots dos models tenen el pel corporal parcialment rapat; per exemple, regions pubiques afaitades.

El sexe d'un organisme en particular pot estar determinat per una serie de factors. Aquests poden ser genetics o ambientals, o poden canviar naturalment al llarg de la vida d'un organisme. Encara que la majoria de les especies nomes tenen dos sexes (mascle o femella),[30][31][32] els animals hermafrodites, com els cucs, tenen organs reproductors tant masculins com femenins.[33]

No totes les especies comparteixen un sistema comu de determinacio del sexe. En la majoria dels animals, inclosos els humans, el sexe es determina geneticament; tanmateix, especies com Cymothoa exigua canvien de sexe en funcio del nombre de femelles presents als voltants.[34]

Determinacio genetica

[modifica]

La majoria de mamifers, inclosos els humans, estan determinats geneticament com a tals pel sistema de determinacio del sexe XY, on els mascles tenen un cromosoma sexual XY (a diferencia del XX). Tambe es possible en una varietat d'especies, inclosos els humans, ser XX masculi o tenir altres cariotips. Durant la reproduccio, un mascle pot donar un espermatozoide X o un espermatozoide Y, mentre que una femella nomes pot donar un ovul X. L'esperma AY i un ovul X produeixen un mascle, mentre que un espermatozoide X i un ovul X produeixen una femella.[35]

La part del cromosoma Y que es responsable de la masculinitat es la regio que determina el sexe del cromosoma Y, el SRY.[36] El SRY activa Sox9, que forma bucles d'alimentacio amb FGF9 i PGD 2 a les gonades, permetent que els nivells d'aquests gens es mantinguin prou alts per provocar el desenvolupament masculi;[37] per exemple, Fgf9 es responsable del desenvolupament dels cordons espermatics i de la multiplicacio de les cel*lules de Sertoli, ambdues crucials per al desenvolupament sexual masculi.[38]

El sistema de determinacio del sexe ZW, on els mascles tenen un cromosoma sexual ZZ (a diferencia del ZW), es pot trobar en ocells i alguns insectes (majoritariament papallones i arnes) i altres organismes. Els membres de l'ordre d'insectes himenopters, com les formigues i les abelles, sovint estan determinats per l'haplodiploidia,[39] on la majoria dels mascles son haploides i les femelles i alguns mascles esterils son diploides. Tanmateix, poden apareixer mascles diploides fertils en algunes especies, com Cataglyphis cursor.[40]

Determinacio ambiental

[modifica]

En algunes especies de reptils, com els caimans, el sexe esta determinat per la temperatura a la qual s'incuba l'ou. Altres especies, com alguns cargols, practiquen el canvi de sexe: els adults comencen mascles i despres es converteixen en femelles.[41] En els peixos pallasso tropicals, l'individu dominant d'un grup es converteix en femella mentre que els altres son mascles.[42]

En molts artropodes, el sexe esta determinat per la infeccio amb bacteris endosimbiotics parasits del genere Wolbachia. El bacteri nomes es pot transmetre a traves d'ovuls infectats, i la presencia de l'endoparasit obligat pot ser necessaria per a la viabilitat sexual femenina.[43]

Caracteristiques sexuals secundaries

[modifica]

Els animals mascles han evolucionat per utilitzar les caracteristiques sexuals secundaries com a forma de mostrar trets que signifiquen la seva forma fisica. Es creu que la seleccio sexual es la forca impulsora del desenvolupament d'aquestes caracteristiques. Les diferencies en la mida fisica i la capacitat de complir els requisits de la seleccio sexual han contribuit significativament al resultat de les caracteristiques sexuals secundaries en cada especie.[44]

En moltes especies, els mascles es diferencien de les femelles en mes aspectes que nomes en la produccio d'esperma. Per exemple, en alguns insectes i peixos, el mascle es mes petit que la femella. En les plantes amb llavors, l'organ sexual esporofit d'un sol organisme inclou tant les parts masculines com les femenines.

En els mamifers, inclosos els humans, els mascles solen ser mes grans que les femelles. Aixo sovint s'atribueix a la necessitat que els mamifers mascles siguin fisicament mes forts i competitius per guanyar oportunitats d'aparellament. En els humans especificament, els mascles tenen mes pel corporal i massa muscular que les dones.[45][46]

Els ocells sovint presenten un plomatge de colors que atrau les femelles.[47] Aixo es cert per a moltes especies d'ocells on el mascle mostra colors mes vibrants que la femella, cosa que els fa mes visibles per als possibles companys. Aquestes caracteristiques han evolucionat amb el temps com a resultat de la seleccio sexual, ja que els mascles que presentaven aquests trets tenien mes exit a l'hora d'atreure parella i transmetre els seus gens.

Referencies

[modifica]
  1. | Lehtonen, Jussi; Parker, Geoff A. (en angles) Molecular Human Reproduction, 20, 12, 01-12-2014, pag. 1161-1168. DOI: 10.1093/molehr/gau068. ISSN: 1360-9947. PMID: 25323972 [Consulta: free].
  2. | Fusco, Giuseppe. The Biology of Reproduction (en angles). Cambridge University Press, 2019-10-10, p. 111-113. ISBN 978-1-108-49985-9.
  3. | Hine, Robert. A Dictionary of Biology (en angles). Oxford University Press, 2015, p. 354. ISBN 978-0-19-871437-8.
  4. | Lively, Curtis M. (en angles) Journal of Heredity, 101, suppl_1, 01-03-2010, pag. S13-S20. DOI: 10.1093/jhered/esq010. ISSN: 0022-1503. PMID: 20421322 [Consulta: free].
  5. | Reference, Genetics Home. <<Y chromosome>> (en angles). Genetics Home Reference. [Consulta: 22 juliol 2020].
  6. | <<Y Chromosome>> (en angles). Genome.gov. [Consulta: 7 setembre 2020].
  7. | Palazzani, Laura. Gender in Philosophy and Law. Dordrecht : Springer, 2012, p. v (SpringerBriefs in law). ISBN 9789400749917. (eBook)
  8. | Berrill, N.J. <<Sex>> (en angles). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 22 juliol 2020].
  9. | (en angles) , 04-06-2016 [Consulta: 22 juliol 2020].
  10. | Dusenbery, David B. Living at Micro Scale. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03116-6.
  11. | (en angles) , 04-06-2016 [Consulta: 22 juliol 2020].
  12. | Wilcox, Christie <<Why Sex? Biologists Find New Explanations.>> (en angles). , 23-04-2020 [Consulta: 22 juliol 2020].
  13. | Lehtonen, Jussi. Gamete Size. Springer International Publishing, 2017, p. 1-4. DOI 10.1007/978-3-319-16999-6_3063-1. ISBN 978-3-319-16999-6.
  14. | Bachtrog, Doris; Mank, Judith E.; Peichel, Catherine L.; Kirkpatrick, Mark; Otto, Sarah P. (en angles) PLOS Biology, 12, 7, 01-07-2014, pag. e1001899. DOI: 10.1371/journal.pbio.1001899. ISSN: 1545-7885. PMC: 4077654. PMID: 24983465 [Consulta: free].
  15. 1 2 Sawada, Hitoshi. Sexual Reproduction in Animals and Plants (en angles). Springer, 2014-02-07. ISBN 978-4-431-54589-7.
  16. | , 2019, p. 1-5. DOI 10.1007/978-3-319-47829-6_340-1. ISBN 978-3-319-47829-6.
  17. 1 2 Togashi, Tatsuya. The Evolution of Anisogamy: A Fundamental Phenomenon Underlying Sexual Selection (en angles). Cambridge University Press, 2011-04-14, p. 1-15. ISBN 978-1-139-50082-1.
  18. | Butterfield, Nicholas J. Paleobiology, 26, 3, 2000, pag. 386. DOI: 10.1666/0094-8373(2000)026<0386:BPNGNS>2.0.CO;2 [Consulta: 12 abril 2021].
  19. | Togashi, Tatsuya; Bartelt, John L.; Yoshimura, Jin; Tainaka, Kei-ichi; Cox, Paul Alan Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 109, 34, 21-08-2012, pag. 13692-13697. Bibcode: 2012PNAS..10913692T. DOI: 10.1073/pnas.1203495109. ISSN: 0027-8424. PMC: 3427103. PMID: 22869736 [Consulta: free].
  20. | Stearn, William T. Taxon, 11, 4, 1962, pag. 109-113. DOI: 10.2307/1217734. JSTOR: 1217734.
  21. | <<male | Etymology, origin and meaning of male by etymonline>> (en angles). www.etymonline.com. Etymonline. [Consulta: 23 juliol 2023].
  22. | Palazzani, Laura. Gender in Philosophy and Law. Dordrecht : Springer, 2012, p. v (SpringerBriefs in law). ISBN 9789400749917. (eBook)
  23. | <<Definition of MALE>> (en angles). www.merriam-webster.com. [Consulta: 22 marc 2023].
  24. | <<male>>. Cambridge Dictionary.
  25. | J. Richard Johnson. How to Build Electronic Equipment. Nova York: Rider, 1962, p. 167.
  26. | Richard Ferncase. Film and Video Lighting Terms and Concepts. Hoboken Taylor and Francis, 2013, p. 96. ISBN 9780240801575.
  27. | Fusco, Giuseppe. The Biology of Reproduction (en angles). Cambridge University Press, 2019-10-10, p. 111-113. ISBN 978-1-108-49985-9.
  28. | Buck WR. <>. A: Shaw AJ & Goffinet B. Bryophyte Biology. Nova York: Cambridge University Press, agost 2000. ISBN 978-0-521-66794-4.
  29. | Leonard, Janet L. Transitions Between Sexual Systems: Understanding the Mechanisms of, and Pathways Between, Dioecy, Hermaphroditism and Other Sexual Systems (en angles). Springer, 2019-05-21, p. 1-3. ISBN 978-3-319-94139-4.
  30. | Berrill, N.J. <<Sex>> (en angles). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 22 juliol 2020].
  31. | (en angles) , 04-06-2016 [Consulta: 22 juliol 2020].
  32. | Fusco, Giuseppe. The Biology of Reproduction (en angles). Cambridge University Press, 2019-10-10, p. 111-113. ISBN 978-1-108-49985-9.
  33. | <<hermaphroditism | Definition, Types, & Effects>> (en angles). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 22 juliol 2020].
  34. | Creighton, Jolene. <<The Most Horrifying Parasite: The Sex-Changing Tongue-Eating Cymothoa Exigua>>. From Quarks to Quasars. Arxivat de l'original el 7 novembre 2013. [Consulta: 7 abril 2014].
  35. | <<43.1C: Sex Determination>> (en angles). Biology LibreTexts, 17-07-2018. [Consulta: 22 juliol 2020].
  36. | Reference, Genetics Home. <<SRY gene>> (en angles). Genetics Home Reference. [Consulta: 22 juliol 2020].
  37. | Moniot, Brigitte; Declosmenil, Faustine; Barrionuevo, Francisco; Scherer, Gerd; Aritake, Kosuke Development, 136, 11, 2009, pag. 1813-1821. DOI: 10.1242/dev.032631. PMC: 4075598. PMID: 19429785.
  38. | Kim, Y.; Kobayashi, A.; Sekido, R.; Dinapoli, L.; Brennan, J. PLOS Biology, 4, 6, 2006, pag. e187. DOI: 10.1371/journal.pbio.0040187. PMC: 1463023. PMID: 16700629 [Consulta: free].
  39. | Bachtrog, Doris; Mank, Judith E.; Peichel, Catherine L.; Kirkpatrick, Mark; Otto, Sarah P. (en angles) PLOS Biology, 12, 7, 01-07-2014, pag. e1001899. DOI: 10.1371/journal.pbio.1001899. ISSN: 1545-7885. PMC: 4077654. PMID: 24983465 [Consulta: free].
  40. | Doums, Claudie Behavioral Ecology and Sociobiology, 67, 12, 2013, pag. 1983-1993. DOI: 10.1007/s00265-013-1606-6 [Consulta: 2 octubre 2021].
  41. | Cahill, Abigail E.; Juman, Alia Rehana; Pellman-Isaacs, Aaron; Bruno, William T. The Biological Bulletin, 229, 3, 12-2015, pag. 276-281. DOI: 10.1086/bblv229n3p276. ISSN: 0006-3185. PMID: 26695826.
  42. | Bull, J. J. The Quarterly Review of Biology, 55, 1, 3-1980, pag. 3-21. DOI: 10.1086/411613. ISSN: 0033-5770.
  43. | Zimmer, Carl Science, 292, 5519, 2001, pag. 1093-1095. DOI: 10.1126/science.292.5519.1093. PMID: 11352061.
  44. | Human Evolution: An Introduction to Man's Adaptations. Routledge, 2017, p. 392-393. ISBN 978-1351514415.
  45. | Ellis, Lee. Sex Differences: Summarizing More than a Century of Scientific Research (en angles). Psychology Press, 2013-05-13. ISBN 978-1-136-87493-2.
  46. | Richards, Julia E. The Human Genome (en angles). Academic Press, 2010-12-12. ISBN 978-0-08-091865-5.
  47. | switze, International Conference on Comparative Physiology 1992 Crans. The Differences Between the Sexes (en angles). Cambridge University Press, 1994-08-04. ISBN 978-0-521-44878-9.

Vegeu tambe

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mascle

Viccionari