Light Mode

Ves al contingut

Mite

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El deu Thor, dels vikings, en la batalla contra els gegants. Pintura de Marten Eskil Winge (1872).

Un mite (del grec muthos, mythos, <>, <>) es un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure. Son protagonitzats per essers sobrenaturals o extraordinaris, tals com deus, semideus, herois, monstres o personatges fantastics, els quals busquen donar una explicacio a un fet o fenomen.

Descripcio general

[modifica]

Els mites formen part del sistema de creences d'una cultura o d'una comunitat, la qual els considera histories veritables. Al conjunt dels mites d'una cultura se li denomina mitologia. Com mes gran el nombre de mites i major complexitat te una mitologia, major es el desenvolupament de les creences d'una comunitat. La mitologia sustenta la cosmovisio d'un poble.

Des que en l'Antiguitat grecollatina les explicacions filosofiques i cientifiques van entrar en competencia amb les mitiques, la paraula mite es va carregar en certs contextos d'un valor pejoratiu, arribant a utilitzar-se de forma laxa com a sinonim de faula, creenca estesa pero falsa, per exemple, la societat sense classes es un mite comunista, o la ma invisible del mercat es un mite liberal. Tambe es comu l'us una miqueta lax de mite i mitic (o llegenda i llegendari) per referir-se a personatges historics o contemporanis (o fins i tot a productes comercials) carregats de prestigi i glamur: Charlot es un mite del cinema mut; els Beatles son un grup mitic.

Caracteristiques

[modifica]

Segons Mircea Eliade, el mite es una historia sagrada que narra un esdeveniment succeit durant un temps primigeni, en el qual el mon no tenia encara la seva forma actual. Els esdeveniments de la naturalesa que es repeteixen periodicament s'expliquen com a consequencia dels successos narrats en el mite (per exemple, en la mitologia grega el cicle de les estacions s'explica a partir del rapte de Persefone). No obstant aixo, no tots els mites es refereixen a un temps "primer", tambe poden tractar de successos esdevinguts despres de l'origen, pero que destaquen per la seva importancia i pels canvis que van portar al mon.

Segons la visio de Claude Levi-Strauss, antropoleg estructuralista, tot mite te tres caracteristiques:

  • Tracta d'una pregunta existencial, referent a la creacio de la Terra, la mort, el naixement o similars.
  • Esta constituit per contraris irreconciliables: creacio contra destruccio, vida enfront de mort, deus contra homes, o el be contra el mal.
  • Proporciona la reconciliacio d'aquests pols a fi de conjurar la nostra angoixa.

Funcio del mite

[modifica]

Les funcions dels mites son multiples. No obstant aixo, en general, es pot acceptar tres funcions essencials: explicativa, de significat i pragmatica. La funcio explicativa es refereix al fet que els mites expliquen, justifiquen o desenvolupen l'origen, rao d'esser i causa d'algun aspecte de la vida social o individual, per exemple, el mite grec que narra com es va originar el mon del "Caos" o el Genesi que comenta el naixement de la dona de la costella d'un home. La funcio pragmatica del mite implica que els mites son la base de certes estructures socials i accions, aixi, un mite pot marcar una linia genealogica i determinar qui pot governar o no. Gracies a aquesta funcio, els mites especifiquen i justifiquen per que una situacio es d'una manera determinada i no d'una altra. La funcio de significat es refereix al fet que els mites no son solament histories que donen explicacions o justificacions politiques, tambe atorguen un consol, objectiu de vida o calma als individus, incloent-hi mites que parlen de la mort, el sofriment o la victoria. Per tant, els mites no son histories allunyades de la persona, sino que funcionen com un agafador existencial, un motiu, d'acord amb el psicoanalista nord-america, Rollo May. Les tres funcions se solen combinar de manera constant.

Tipus de mites

[modifica]

Es distingeixen diverses classes de mites:

  • Mites cosmogonics: Intenten explicar la creacio del mon. Son els mes universalment estesos i dels quals existeix major quantitat. Sovint, se situa l'origen de la terra en un ocea primigeni. De vegades, una raca de gegants, com els titans, exerceixen una funcio determinant en aquesta creacio; en aquest cas, tals gegants, que solen ser semideus, constitueixen la primera poblacio de la terra.
  • Mites teogonics: Relaten l'origen dels deus. Per exemple, Atenea sorgeix armada del cap de Zeus.
  • Mites antropogenics: Narren l'aparicio de l'esser huma, qui pot ser creat a partir de qualsevol materia, viva (una planta, un animal) o inert (pols, llot, argila, etc.). Els deus li ensenyen a viure sobre la terra. Normalment estan vinculats als mites cosmogonics.
  • Mites etimologics: Expliquen l'origen dels essers, les coses, les tecniques i les institucions.
  • Mites morals: Expliquen l'existencia del ben i del mal.
  • Mites fundacionals: Expliquen com es van fundar les ciutats per voluntat de deus. Un exemple es el de la fundacio de Roma per dos bessons, Romul i Rem, que van ser alletats per una lloba.
  • Mites escatologics: Anuncien el futur, la fi del mon. Segueixen tenint amplia audiencia. Aquests mites comprenen dues classes principals, segons l'element que provoqui la destruccio del mon: l'aigua o el foc. Sovint estan vinculats a l'astrologia. La proximitat de la fi s'anuncia per una major frequencia d'eclipsis, terratremols, i tota classe de catastrofes naturals que espanten als humans. El classic exemple es el 'Apocalipsi', considerat com a tal per Bertrand Russell.[1]

Diferencia entre el mite i un altres tipus de narracions

[modifica]

Sovint se sol confondre el mite amb un altre tipus de narracions com els contes, rondalles o llegendes. No obstant aixo, no son iguals.

Hi ha diverses diferencies entre el mite i el conte popular: mentre que els contes es presenten com a ficcions, els mites es plantegen com a histories veritables. Varia tambe la funcio: el mite es essencialment etiologic (aclareix com es va arribar a una determinada situacio; per que el mar es salat o l'home es mortal, per exemple), mentre que el conte popular transmet valors (val mes cap que forca, el be sempre te la seva recompensa, el culpable sempre es descobert, etc.). A mes, la trama dels contes sol ser senzilla, mentre que els mites formen part d'un entramat complex, en el qual cada historia esta relacionada amb les altres per la recurrencia de personatges, llocs, etc. (aixi, per exemple, la historia de Jason esta relacionada amb els mites sobre Heracles, en ser aquest un dels Argonautes).

Les rondalles es diferencien dels mites pels personatges (els de les rondalles son animals de conducta humana; els dels mites, deus, herois i monstres) i per la seva funcio (les rondalles contenen un missatge moral, que sol apareixer recollit al final de les mateixes en forma de moralitat, mentre que els mites son etiologics).

Quant a les llegendes, es presenten, igual que els mites, com a histories veritables i tenen sovint una funcio etiologica (serveixen, per exemple, per explicar com un llinatge va aconseguir el poder, sustentant aixi la seva legitimitat politica); no obstant aixo, a diferencia dels mites, succeeixen en un temps real, historic, en llocs recognoscibles per l'oidor o lector i sovint amb protagonistes reals (cf. les llegendes sobre Carlemany o el Cid).

Vegeu tambe

[modifica]

Referencies

[modifica]
  1. | Bertrand Russell.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mite

Viccionari