Notari
- Alemannisch
- l`rby@
- Az@rbaycanca
- Belaruskaia
- B'lgarski
- Brezhoneg
- Cestina
- Dansk
- Deutsch
- Ellenika
- English
- Esperanto
- Espanol
- Eesti
- Euskara
- Estremenu
- frsy
- Suomi
- Francais
- Frysk
- Galego
- `bryt
- Hrvatski
- Magyar
- Hayeren
- Ido
- Italiano
- Ri Ben Yu
- K'azak'sha
- hangugeo
- Kyrgyzcha
- Latina
- Lombard
- Lietuviu
- Malti
- Nederlands
- Norsk nynorsk
- Norsk bokmal
- Occitan
- Polski
- Portugues
- Romana
- Russkii
- Sicilianu
- Srpskohrvatski / srpskokhrvatski
- Simple English
- Slovencina
- Slovenscina
- Srpski / srpski
- Svenska
- Turkce
- Ukrayins'ka
- Veneto
- Walon
- Zhong Wen
| Per a altres significats, vegeu <<Notari (desambiguacio)>>. |
Tipus d'ocupacio | professional |
|---|---|
Camp de treball | notarization (en) i notariat |
El notari es, als paisos de tradicio juridica continental, un professional del dret que te a carrec seu la redaccio i l'autoritzacio en forma publica de les actes, els contractes i tota mena d'instruments, aixi com donar fe de llur contingut.
Encara que la regulacio de la figura del notari no sigui homogenia, el notari tal com s'enten en la tradicio juridica continental o romanogermanica es present en una multitud d'estats. A Europa, hom troba notaris a estats com Espanya, Franca, Alemanya, Portugal, Andorra o Italia. Aixi mateix, tambe hi ha notaris a paisos de l'Europa de l'Est, com ara Russia, on la figura del notari s'ha creat despres del pas a l'economia de mercat.
Fora del continent europeu, hi ha notaris a Hispanoamerica, a la majoria d'estats de l'Africa occidental, aixi com a diversos paisos asiatics, d'entre els quals destaquen la Xina, el Japo i el Vietnam.[1]
Tambe hi ha notaris en dos territoris situats dins d'estats on regeix el dret anglosaxo o common law: la provincia del Quebec i l'estat de Louisiana.[2] Tots dos territoris constitueixen notables excepcions als seus respectius estats, en regir-hi el dret civil, herencia de la colonitzacio francesa. A Louisiana, els notaris son coneguts pel terme angles notary public, que es el mateix terme que es fa servir per a referir-se a uns altres professionals del Dret, a la resta dels Estats Units, que res tenen a veure amb els notaris del dret civil o continental, coneguts en angles com a civil law notaries.
El notariat a l'Estat espanyol
[modifica]Naturalesa de la funcio notarial
[modifica]A Espanya, el notari te la condicio de funcionari public, i com a tal s'accedeix a la professio mitjancant oposicio. Per a presentar-se a les proves selectives es necessari ser llicenciat en Dret. La retribucio dels notaris, els anomenats <
D'altra banda, la figura del notari presenta aspectes del professional liberal: es un empresari, i com a tal contracta i paga els seus treballadors, i organitza el seu horari.
Abans de l'any 2000, pero, els notaris no eren els unics fedataris publics en l'ambit mercantil. Amb anterioritat a aquesta data hi havia dos tipus de fedataris publics mercantils: els notaris i els corredors de comerc. Actualment, tots dos cossos s'han unit en un de sol, encara que perdura una certa dualitat perque no s'han unificat ni el tipus de documents ni els aranzels. Els corredors no feien escriptures publiques, sino polisses, que ara tambe les poden fer els notaris.[4][5]
Les funcions basiques dels actuals notaris son d'una banda donar forma juridica a la voluntat de les parts compareixents i de l'altra donar un assessorament juridic imparcial (mai es un notari de part) informant les parts d'allo que estan signant. Tambe exerceix la fe publica notarial, es a dir, te el monopoli d'acreditar que allo que ell veu, sent o percep es tal com ho ha recollit als seus documents, i alhora garanteix l'autenticitat de les declaracions de voluntat realitzades pels compareixents i de que aquests estiguin en plena capacitat d'obrar. En el suposit de les polisses de comerc, aquestes funcions estan mes reduides, ja que el document ja es porta fet al notari, que mirara la identitat de les parts, que no hi hagi vicis i legitimara les signatures. No li dona forma juridica, car ja en te.
Tipus de documents notarials
[modifica]- La polissa de comerc documenta una contractacio mercantil. Les parts porten al notari el document. Essencialment contractes de credits i prestecs, els avals, lisings, contractes de descompte o documents de gir.
- L'escriptura publica conte una manifestacio de voluntat o una prestacio del consentiment de les parts contractants a les quals el notari dona forma juridica.
- L'acta notarial es un document public on una persona amb interes legitim requereix al notari perque aquest doni fe d'una determinada circumstancia.
- El testimoni notarial es la intervencio notarial mes senzilla. El notari dona fe de que el document fotocopiat es fidel a l'original que ha pogut examinar o be dona fe de la signatura d'una persona (ja sigui perque la compara amb la del DNI o be perque ja coneix la signatura ates que aquesta persona ha signat algun altre document a la notaria).
Documents
[modifica]Diferents aspectes dels notaris i les seves funcions poden consultar-se en documents concrets. Una petita mostra aleatoria a continuacio.
- 1291.[6]
- Cronica de Ramon Muntaner.
| << | Vendran ab nos dos notaris... | >> |
| -- Cronica catalana de Ramon Muntaner.[7] | ||
Notaris notables
[modifica]- c 1300. Ferrer Saiol.[8]
Referencies
[modifica]- | Notariat en France, en Europe et dans le monde Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine. (frances)
- | Le systeme notarial de la Louisiane au XIXe siecle Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine. (frances)
- | RD 1426/1989, de 17 de novembre, pel qual s'aprova l'aranzel dels notaris(castella)
- | Llei 55/1999, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social
- | RD 1643/2000, de 22 de setembre, sobre mesures urgents per a l'efectivitat de la integracio en un unic Cos de Notaris i Corredors de Comerc Col*legiats (castella)
- | Livre des etablissements (en frances), 1892, p. 90.
- | Muntaner, Ramon. Cronica catalana de Ramon Muntaner (en castella). Imprenta de Jaime Jepus, 1860, p. 9.
- | Sebastian Torres, Raimon <<Ferrer Saiol, traductor de Pal*ladi>>. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Llatina, 17-06-2014, pag. 529.