Pius IV

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Pius IV

Biografia
Naixement	(it) Giovanni Angelo Medici 31 marc 1499 Mila (Italia)
Mort	9 desembre 1565 (66 anys) Roma
Sepultura	Santa Maria degli Angeli e dei Martiri
224e Papa
4 gener 1560 - 9 desembre 1565 (Gregoria) - Pau IV - Pius V -
Arquebisbe de Mila
20 juliol 1558 - 25 desembre 1559 - Filippo Archinto Diocesi: arquebisbat de Mila
Camarlenc del Col*legi Cardenalici
1557 (Gregoria) - 1558 (Gregoria) - Pedro Pacheco Ladron de Guevara - Tiberio Crispo -
Roman Catholic Bishop of Foligno (en)
25 juny 1556 - 7 maig 1557 - Sebastiano Portico - Giovanni Antonio Serbelloni - Diocesi: bisbat de Foligno
Cardenal
8 abril 1549 -
Arquebisbe catolic
20 abril 1546 -
Arquebisbe de Dubrovnik
14 desembre 1545 - - Panfilo Strassoldo - Sebastiano Portico - Diocesi: bisbat de Dubrovnik
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Formacio	Universitat de Padua Universitat de Bolonya
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupacio	bisbe catolic (1546-), sacerdot catolic
Consagracio	Filippo Archinto
Participa en
5 setembre 1559	conclave de 1559
15 maig 1555	conclave de maig de 1555
5 abril 1555	Conclave d'abril de 1555
29 novembre 1549	Conclave de 1549-50
Familia
Familia	Medici
Conjuge	cap valor
Pares	Bernardo de' Medici i Cecilia Serbelloni
Parents	Carles Borromeo, nebot Carlo Gesualdo da Venosa, besnebot
Signatura

Pius IV (llati: Pius PP. IV) (Mila, 31 de marc de 1499 - Roma, 9 de desembre de 1565), nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565. Investit amb ajuda del monarca espanyol, va col*laborar al Concili de Trento, va reformar els seminaris i endurir la llista de llibres prohibits considerats com a perillosos per a la fe catolica. Va millorar les relacions entre l'esglesia i les cases reials de Franca i Espanya gracies a les aliances de la seva familia, els Medici.^[1]

Giovanni Angelo Medici va neixer a Mila. El seu pare, Bernardino Medici de Nosigia, pertanyia a una familia que es creia relacionada de lluny amb els Medici de Florencia de la branca llombarda. La mare, Cecilia Serbelloni,^[2] era filla de Giovanni Gabriele, membre del Senat de Mila.^[3] Va ser germa del condottiere Gian Giacomo Medici.

Malgrat el nom famos, la familia del pare no pertanyia a l'aristocracia i no tenia relacio de parentiu amb els Medici.^[4] El pare, Bernardino Medici, residia en un edifici situat al districte de Nosigia de Mila; la familia va liderar un nivell de vida just per sobre de la mitjana. El pare era un cobrador d'impostos i un prestamista. Fins i tot la seva mare, Cecilia, pertanyia a una familia que no podria dir-se que es completament noble: de fet, el seu pare era un advocat, que pertany a una familia de notaris.

Giovanni Angelo va estudiar filosofia a la Universitat de Pavia. A continuacio, va assistir als cursos de dret a la de Bolonya, on es va graduar in utroque iure (11 de maig de 1525).^[2] Es va convertir en un reputat jurista expert. A l'edat de 28 anys, va decidir entrar al servei de l'Esglesia i anar-se a Roma on va arribar el 26 de desembre de 1527. Va tornar a Llombardia el 1528, on va ser arxipreste de Mazzo di Valtellina fins al 1529, quan Climent VII (1523-1534), un parent llunya, el va cridar a Roma i el va nomenar protonotari apostolic el 26 de desembre de 1529.

Les seves qualitats com un treballador incansable, i la capacitat de gestionar assumptes, el van portar a rebre la mes alta consideracio del successor del papa Climent, el Pau III (1534-1549).^{[cal citacio]} Al mateix temps, el 1545 el seu germa Gian Giacomo Medici es va casar, amb l'aprovacio de Pau III, amb una dona de la familia Orsini. Amb aquest matrimoni, la familia Medici va aliar-se als poderosos princeps Orsini i ascendir als nivells superiors de l'aristocracia italiana. Tambe es va convertir en un parent de Pau III, l'avia materna del qual era Caterina Orsini dels ducs de Gravina. Va ser Pau III qui el va crear cardenal el 1549. Una altra consequencia indirecta va ser que els Medici de Florencia va comencar a anomenar-se familiars de Giovanni Angelo per raons obvies de prestigi, especialment despres de l'eleccio d'aquest.^[5]

Sota Juli III (1550-1555), va ser nomenat prefecte de la Signatura de Gracia, llegat de la Romanya (1551) i governador de Campania i Marittima (1552).^[2] Als conclaves de 1555, es va aliar amb la faccio antifrancesa.

Sota el papa Pau IV (1555-1559), la seva posicio s'esquerda, i preferi sortir de Roma (estiu 1558). Va passar un periode a la Llombardia i, a continuacio, a la Toscana, on va tractar de guarir la gota que l'afligia, i va participar en tots els conclaves (quatre) que van tenir lloc en els anys entre 1549 i 1559 (1549, abril i maig de 1555 i 1559).

Giovanni Angelo Medici va ser elegit papa el 25 de desembre de 1559, dia de Nadal. El 6 de gener de 1560, dia de l'Epifania, va ser coronat a la Capella Paulina pel dega del Col*legi Cardenalici, Alessandro Farnese. Pius IV va ser el quart cardenal entre els creats per Pau III (1534-1549) per convertir-se en papa. El conclave es va obrir el 5 de setembre i va tancar el 25 de desembre, durant 112 dies: va ser el mes llarg despres de mes de dos segles. Per trobar-ne un de mes llarg, cal retrocedir fins als anys 1314-1316 (eleccio de Joan XXII).

El 29 de novembre de 1560 Pius IV va publicar la butlla Ad ecclesiae regimen amb la qual es va obrir la tasca del Consell Ecumenic, la convocatoria dels pares conciliars a Trento el 18 de gener de 1562. La represa del Concili requeri llargues negociacions entre Roma i les principals potencies catoliques (Espanya, Imperi i Franca).^[2] Les tres potencies es van dividir: per una banda, l'emperador Ferran I d'Austria i la reina consort de Franca Caterina de Medici, volien la convocatoria d'un nou concili en una ciutat diferent de Trento. Per contra, el rei d'Espanya, Felip II desitjava que la continuitat de les assemblees anteriors fos afirmada explicitament en la butlla. La butlla va anunciar la convocatoria del concili, pero sense afirmar explicitament la continuitat amb les sessions anteriors.

Abans que es reprenguessin els treballs, Pius IV va ordenar un nou judici al cardenal Giovanni Gerolamo Morone (pres per Paul IV amb carrecs d'heretgia), que va acabar amb la seva plena absolucio. Completament rehabilitat, Pius IV va enviar el cardenal a Trento per dirigir les ultimes sessions del Concili com a legat papal el 1563.

Finalment, Pius IV va tancar el Concili de Trento el 4 de desembre de 1563. Els decrets del Concili van ser confirmats pel pontifex al Consistori del 26 de gener de 1564 i publicats el 30 de juny seguent (butlla Benedictus Deus). Amb la constitucio apostolica Alias Nos del 2 d'agost, el pontifex va nomenar un grup de vuit cardenals encarregats de revisar i avaluar els decrets: la Congregacio del Concili. Anteriorment, el 24 de marc, havia aprovat el nou Index de Llibres Prohibits (butlla Dominici gregis custodiae). El 13 de novembre de 1564, el pontifex va aprovar, amb la butlla Iniunctum nobis, el "Credo tridenti" (Professio fidei Tridentinae), afirmant amb aquest acte la suprema autoritat papal dins de la comunitat eclesial. Finalment, el 24 de febrer de 1565 va publicar la butlla In principis apostolorum sede, amb el qual es van revocar expressament tots els privilegis, exempcions i immunitats de qualsevol titol, que estiguessin en conflicte amb les normes del Concili.^[6]

La Professio es va mantenir sense canvis fins al 1877.^[7]

A Franca, el perill d'un cisma dels hugonots s'acostava. Per derrotar-los, Pius IV va donar suport a la lluita del rei de Franca contra ells en oferir tropes i diners. El pontifex va queixar-se a la reina d'Anglaterra Isabel I per a la discriminacio contra els catolics anglesos. Per contra, va concedir la rosa daurada a Maria Stuart, la reina catolica d'Escocia. Ana de Bohemia i Hongria, muller de Ferran I d'Habsburg, tambe va rebre la Rosa d'Or. Per defensar els cristians del nord d'Africa, va organitzar una expedicio militar a Gerba^[8]

Per regular l'Inquisicio, Pau IV publica quatre constitucions apostoliques: Pastoralis Officii (14 d'octubre de 1562), Cum inter crimina del 27 de desembre de 1562^[9][10] i Cum per nos del 1564. El 10 de marc de 1561 va publicar la butlla Sacrosanta Romana Ecclesia amb la qual va reconeixer el miracle eucaristic de Morrovalle, que va tenir lloc a la ciutat homonima de les Marques l'abril de 1560.

L'1 d'octubre de 1561 va aprovar la fundacio de l'Orde de Sant Esteve, papa i martir, creada per Cosme de Medici, duc de Florencia i Siena (breu Eximiae devotionis). El seguent, l'1 de febrer de 1562 va aprovar l'Estatut, consagrant-lo sota la regla benedictina (butlla His, quae pro Religionis propagatione). L'1 de marc de 1564: imposa als bisbes la presencia eficac en les seves diocesis. El pontifex va prohibir la reeleccio de les mateixes persones al provincial, excepte la causa urgent (constitucio apostolica Sedis Apostolicae, del 14 de setembre de 1565).

El 1562 la Inquisicio va condemnar el frances Odet de Coligny de Chatillon, creat cardenal pel papa Climent VII (1523-1534), el qual en 1560 va abracar la Reforma protestant. El 31 de marc de 1563, Pius IV va confirmar la seva condemna d'heretgia amb l'excomunio. El 24 de marc de 1564 va publicar la butlla Dominici Gregis Custodiae amb la qual va reafirmar la prohibicio de l'evocacio dels morts, ja afirmada pel Concili de Florencia el 1439, considerada com una practica magica.

Pius IV va abolir la reforma disciplinaria dels convents i monestirs del seu predecessor Pau IV (1555).

El 27 de febrer de 1562, Pius IV va publicar la butlla Dudum felicis amb el qual va confirmar les dures mesures del seu predecessor Pau IV contra els jueus. Per contra, va augmentar la grandaria del gueto roma i es va comprometre a obrir botigues als afores de les muralles, per afavorir els jueus. Posteriorment, no obstant aixo, va renunciar a aquest assumpte a consequencia de l'emperador Ferran I d'Habsburg. Pius IV va permetre als jueus fer copies impreses del Talmud, fins i tot si el nom de l'impressor que apareixia a la portada era cristia.

El 1560 va proclamar beat a Gonzalo d'Amarante (1186-1260), un religios i predicador portugues.

Despres del tancament del Concili, Pius IV va emetre altres mesures.^[7] Va comencar la compilacio del primer Catecisme de l'Esglesia Catolica (tot i que no comencaria a imprimir-se fins al 1566). Va fer preparar la reforma del breviari roma i del missal. Va tambe iniciar la revisio de la Vulgata, la traduccio al llati de la Biblia. A aquest efecte, va nomenar una comissio de cardenals (1561), que va comencar la recopilacio d'importants manuscrits.^[11] El 20 de gener de 1564 va publicar la famosa <>, dirigida a la comunitat de Melegnano.^[12] El 1564 va establir que, a totes les universitats dels paisos catolics, els estudiants, abans de graduar-se, havien de fer una professio de fe d'acord amb els ensenyaments del Concili de Trento (butlla In Sacrosanta). Els excomunicats, ateus i professors de qualsevol religio fora del catolicisme van quedar exclosos del titol de qualsevol facultat.^[13][14] Amb la butlla Sedes Apostolica Gratiarum Abundantissima Mater (22 de febrer de 1564) va concedir al col*legi de metges de l'Studium d'Urbino la facultat d'expedir els graus .

Va emetre algunes disposicions importants. Entre elles el 22 de marc de 1560 es va confirmar el privilegi del municipi d'Ancona de tenir les farmacies locals inspeccionades pels seus propis metges i conservadors i no pel protomedic de Roma^[15]

El 1561 el Pontifex va completar la construccio, dins dels jardins del Vatica, de Villa Pia, encarregada pel seu predecessor Pau IV. El 1565 va ordenar la construccio de tres nous camins al nord del Passetto, creant aixi un nou districte. Avui es diu el Borgo. Els tres carrers van ser anomenats respectivament: Borgo Pio (pel nom del pontifex), Borgo Vittorio (en record de la victoria de Lepant) i Borgo Angelico (d'Angelo, el nom del baptisme del Papa). Davant de les restes de les Termes de Dioclecia va fer erigir la basilica de Santa Maria des Angels i dels Martirs erigits (butlla del 27 de juliol de 1571).

Pius IV es va revelar un generos mecenes. Entre els grans artistes dels quals va ser encarregat s'inclouen Miquel Angel Buonarroti, Daniele da Volterra i Giovanni da Udine. Una de les seves obres mes significatives es la Porta Pia, construida entre 1561 i 1564 en un projecte de Miguel Angel, que substitueix l'antiga Porta Nomentana, al final de l'avinguda Pia.

El pontifex tambe va facilitar l'art de la impressio en establir el 1561 la Impremta del poble roma. Paolo Manuzio, el tercer fill d'Aldo, va ser cridat per dirigir-lo. Posteriorment, el pontifex tambe va concedir el privilegi d'impremta a altres tallers tipografics. En uns anys, Roma es va convertir en la segona ciutat per a la produccio de llibres^[16] Entre altres mesures per promoure la cultura, Pius IV va encoratjar la reforma de la musica sacra, aprovant l'obra de Giovanni Pierluigi da Palestrina. Tambe va confirmar els beneficis de la Universitat de Douai, la capital cultural de Flandes.

El predecessor de Pius IV, Pau IV (1555-1559), havia afavorit la seva familia, els Carafa, de moltes maneres en concedir privilegis i beneficis. Pius IV va obrir una investigacio sobre els familiars del seu predecessor. Molts van ser alliberats de les seves funcions, i algunes carreres van ser bloquejades. La investigacio va culminar el 1560: el 30 de gener d'aquell any, el cardenal Carlo Carafa, va ser retirat del seu carrec. El 7 de juny, Pius IV l'havia arrestat, juntament amb altres tres membres destacats de la familia, per l'abus de poder exercit durant el pontificat anterior. Carles va ser acusat d'haver induit l'oncle pontifex a desencadenar una guerra sense sentit contra l'Espanya, aixi com l'heretgia per tractar amb el sulta turc. El germa Giovanni va ser acusat d'haver estrangulat a la seva dona per adulteri i haver matat personalment a la seva amant. Alfonso Carafa, cardenal com Carles, va ser acusat d'haver extorsionat diners del seu oncle moribund. Ferrante Carafa i Leonardo de Cardenas tambe van ser arrestats.

Carlo i Giovanni Carafa van ser condemnats a mort. L'execucio va tenir lloc al Castell de Sant'Angelo al marc de 1561.^[17][18] Carles, com a cardenal, va ser executat amb el garrot, es a dir, sense vessament de sang (nit del 4 al 5 de marc de 1561). A la matinada del 5 de marc, el seu germa Giovanni, Ferrante Carafa i Leonardo de Cardenas van ser decapitats. L'ultima sentencia de mort contra un cardenal es va dur a terme el 16 de juliol de 1517, quan es va executar Alfonso Petrucci.

Entre les mesures contra el nepotisme tambe es pot enumerar un decret publicat el 19 de novembre de 1561. Amb aixo es va fixar el mandat del coadjutor. Aquest finalitzava amb la mort del pontifex que havia fet el nomenament. D'aquesta manera, el prelat no tenia dret a succeir-lo, evitant aixi el conclave.

En 1565 es va frustrar una conspiracio contra el pontifex. El novembre de 1564 els comtes Antonio Canossa i Taddeo Manfredi, els cavallers Giangiacomo Pelliccione, Benedetto Accolti (fill il*legitim del cardenal Pietro Accolti), Prospero Pittori i Giovanni da Norcia (servents del comte Manfredi), van conspirar per assassinar el pontifex. Reunits en un palau al barri de Borgo, prop de l'esglesia de San Lorenzo in Piscibus, la nit del 6 de novembre, l'endema van anar a visitar el Papa a la cambra de la Signatura, armats amb espases i dagues, pero per alguna rao no van materialitzar l'acte. En les setmanes que van seguir, els conspiradores van tornar a demanar una audiencia amb Pius IV, i van aconseguir que els rebes el 14 de desembre. La nit abans, pero, el cavaller Pelliccione va anar als apartaments papals, i despres de molta persuasio i insistencia va obtenir l'admissio en presencia del Papa, revelant l'existencia de la conspiracio.^[19] Al mati del 14 de desembre, els soldats pontificis van entrar al palau del comte Manfredi, on els conspiradores dormien, aconseguint arrestar-los a tots, excepte el comte Canossa, que sera detingut quatre dies mes tard a la casa d'una prostituta. Despres d'interrogatoris, tortura i judici de mes d'un mes, el 18 de gener es va emetre la sentencia: Canossa, Manfredi i Benedetto Accolti van ser sentenciats a mort, Pelliccione es va exiliar i tots els altres van ser absolts.^[19]

Pius IV va morir a l'edat de 66 anys el 9 de desembre de 1565 a causa d'una febre amb les complicacions causades per una infeccio urinaria. Carles Borromeu i Felip Neri estaven presents al moment de la mort .

Va ser enterrat temporalment a Sant Pere, pero el seu enterrament definitiu va tenir lloc el 4 de gener de 1583 al presbiteri de la basilica de Santa Maria degli Angeli.^[20]

• 19 de novembre de 1561: Bisbat de Yucatan (el territori va ser pres del bisbat de Tlaxcala);
• 27 de juny de 1561: Bisbat de Santiago del Xile (el territori va ser pres dels bisbats de La Plata i de Lima) i Bisbat de Vera Paz (el territori va ser pres del bisbat de Guatemala)^[21]
• 11 de setembre de 1562: Bisbat de Santafe en Nueva Granada (el territori va ser pres del bisbat de Santa Marta)
• 22 de marc de 1563: Bisbat de La Imperial (el territori va ser pres del bisbat de Santiago de Xile)
• 14 de juliol de 1564: Bisbat d'Oriola (el territori va ser pres del bisbat de Cartagena).

• 9 de febrer de 1562 (butlla Super universas): Bisbat de Lanciano (elevada al rang d'arxidiocesi sense sufraganies)
• 7 de juliol de 1563 (butlla Super universas): Bisbat d'Urbino (elevada al rang d'arxidiocesi metropolitana)
• 22 de marc de 1564 (butlla In suprema dignitatis apostolicae): Bisbat de Santafe en Nueva Granada, fundada dos anys abans pel mateix pontifex.

• 1561: Bisbat de Comayagua (traspas des de Trujillo de la seu de la diocesi d'Hondures)
• 10 de novembre de 1561: Bisbat de Montepulciano (trasllat des de Pienza)

Durant el seu pontificat, el papa Pius IV va crear 46 cardenals en el transcurs de qiatre consistoriss diferents.^[22] Pius IV va confirmar les regles sobre l'eleccio papal redactades per Gregori X (1271-1276) i n'aprova de noves, recollides a la butlla In eligendis (1562)^[23] El 15 de maig de 1565 el pontifex va instituir el titol cardenalici de Santa Maria degli Angeli.

Giovanni Angelo va ser el segon de quatre fills: el primogenit va ser Gian Giacomo (1498-1555), qui es va dedicar a la carrera militar i que va rebre molts honors; Margherita, la germana menor, va contreure matrimoni amb el comte Giberto II Borromeo, comte d' Arona. Es la mare de sant Carles Borromeu (1538-1584); la quarta filla, Clara, es va casar amb el noble austriac Wolf Dietrich von Ems zu Hohenems, reclutador i comandant de tropes mercenaries, i va ser la mare de Jacob Hannibal (1530-1587), tambe home d'armes.

Pius IV va crear cardenal el seu nebot, Giovanni Antonio Serbelloni, fill del germa de la seva mare. Tambe va saber valorar els talents de l'altre nebot, Carles Borromeu, a qui tambe va crear com a cardenal i el va nomenar arquebisbe de Mila.

Giovanni Angelo Medici, abans d'esdevenir papa, era el pare de tres fills.

Gran Mestre de l'orde suprem del Crist

• Part d'aquest text es la traduccio de l'article de l'Enciclopedia Britanica del 1911, actualment de domini public.
• Rurale, Flavio. <<Pio IV>>. A: Enciclopedia dei papi (en italia). Treccani, 2000.
• Borromeo, Carlo. Al Beatissimo et Santissimo Nostro Signore Papa Pio IV (en italia), 1565.
• Panvinio, Onofrio. Vita Pii IV, 1567.
• I Cardinali di Santa Romana Chiesa di Salvador Miranda: The Cardinals of the Holy Roman Church - Conclaves by century
• Redaelli, S. Pio IV. Un pirata a San Pietro. Mila: Mursia. ISBN 978-88-425-3953-7.

Precedit per: Pau IV	Papa de l'Esglesia catolica 25 de desembre de 1559 - 9 de desembre de 1565	Succeit per: Pius V
Precedit per: Panfilo Strassoldo	Arquebisbe metropolita de Ragusa de Dalmacia 14 de desembre de 1545 - 1 de marc de 1553	Succeit per: Sebastiano Portico
Precedit per: Ascanio Parisani ell mateix	Cardenal prevere de Santa Pudenziana 10 de maig de 1549 - 1 de setembre de 1550 23 de marc de 1552 - 11 de desembre de 1553	Succeit per: ell mateix
Precedit per: Francesco Sfondrati	Cardenal prevere de Sant'Anastasia 1 de setembre de 1550 - 23 de marc de 1552	Succeit per: Giovanni Poggio
Precedit per: Bernardo Antonio de' Medici (bisbe)	Administrador apostolic de Cassano all'Ionio 1 de marc de 1553 - 25 de juny de 1556	Succeit per: Marco Sittico Altemps
Precedit per: Giovanni Gerolamo Morone	Cardenal prevere de Santo Stefano al Monte Celio 11 de desembre de 1553 - 20 de setembre de 1557	Succeit per: Fulvio Giulio della Corgna, O.B.E.
Precedit per: ?	Prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura de Gracia 30 de maig de 1555 - 16 d'octubre de 1557	Succeit per: Antonio Trivulzio
Precedit per: Sebastiano Portico	Bisbe de Foligno (titol personal d'arquebisbe) 25 de juny de 1556 - 7 de maig de 1557	Succeit per: Giovanni Antonio Serbelloni
Precedit per: Federico Cesi	Cardenal prevere de Santa Prisca 20 de setembre de 1557 - 25 de desembre de 1559	Succeit per: Jean Bertrand
Precedit per: Pedro Pacheco de Villena	Camerlenc del Col*legi Cardenalici 14 de gener de 1558 - 27 de gener de 1559	Succeit per: Tiberio Crispo
Precedit per: Filippo Archinto (arquebisbe metropolita)	Administrador apostolic de Mila 20 de juliol de 1558 - 7 de febrer de 1560	Succeit per: Carlo Borromeo

• <<Cardinali nominati da Papa Pio IV>>.

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pius_IV&oldid=36505532>>

Categories:

• Casa de Medici
• Religiosos milanesos
• Papes de Roma del segle XVI
• Cardenals creats per Pau III
• Bisbes de les ciutats d'Italia i les illes
• Arquebisbes de Mila
• Alumnes de la Universitat de Bolonya
• Alumnes de la Universitat de Padua
• Morts a Roma
• Cardenals llombards
• Camarlencs del Col*legi Cardenalici
• Politics milanesos
• Naixements del 1499
• Morts el 1565
• Nobles llombards

Categories ocultes:

• Articles amb referencies sense format
• Pagines amb etiquetes de Wikidata sense traduccio
• Infotaula persona sense parametres
• Articles amb referencies puntuals demanades
• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• Articles amb identificador CANTIC
• Control d'autoritats