In utroque jura

La locucio in utroque jura (o in utroque iure) s'aplica a normes, lleis, doctorats, etc. que son recollides <>, es a dir en el dret canonic i en el dret civil. Aquesta distincio era frequent a l'Edat Mitjana a Alemanya^[1] i ho ha continuat sent en la jerarquia de l'Esglesia catolica. El 1902, el president america Grover Cleveland se li va atorgar a titol honorific pel col*legi augustinia de Saint-Thomas.^[2] L'expressio in utroque jura pot tambe dir-se utriusque iuris (utriusque juris ) o iuris utriusque (juris utriusque ). Aquesta denominacio s'escriu abreujada de diverses maneres quan es acompanyada de la paraula doctor : JUD, IUD, DUJ, JUDr, DUI, DJU, Dr. iur, DIU, UJD o UID. Entre els eclesiastics titulars del doble doctorat, molts han obtingut el seu diploma a la Pontificia Universita Lateranense.

• Papes : Lleo XIII, Pius IV, Pius VI, Pius XII.
• Diversos : Sebastian Brant, Luigi Dadaglio, Domenico Ferrata, Enrico Gasparri, Pietro Gasparri, Jozef Glemp, Salvatore Pappalardo, Raimon de Penyafort, Luigi Poggi, Mario Francesco Pompedda, Pietro Respighi, Eugene Sol, William Stubbs, Serafino Vannutelli, Alessandro Verde, Joan Baptista Vives i Marja, Guillaume-Hugues d'Estaing.