Marcel I
- Afrikaans
- Alemannisch
- l`rby@
- mSr~
- Asturianu
- Belaruskaia
- Belaruskaia (tarashkevitsa)
- B'lgarski
- Brezhoneg
- Min Dong Yu / Ming-deng-ngu
- Cestina
- Dansk
- Deutsch
- Zazaki
- Ellenika
- English
- Esperanto
- Espanol
- Eesti
- Euskara
- frsy
- Suomi
- Francais
- Gaeilge
- Galego
- Ke Jia Yu / Hak-ka-ngi
- `bryt
- Hrvatski
- Magyar
- Hayeren
- Bahasa Indonesia
- Ilokano
- Italiano
- Ri Ben Yu
- Jawa
- k`art`uli
- hangugeo
- Latina
- Latviesu
- Makedonski
- Bahasa Melayu
- mzirwny
- Plattduutsch
- Nederlands
- Norsk bokmal
- Occitan
- Polski
- Portugues
- Romana
- Russkii
- Sicilianu
- Srpskohrvatski / srpskokhrvatski
- Slovencina
- Slovenscina
- Shqip
- Srpski / srpski
- Svenska
- Kiswahili
- tmilll
- Tagalog
- Turkce
- Ukrayins'ka
- rdw
- Tieng Viet
- Winaray
- Wu Yu
- Yoruba
- Zhong Wen
- Min Nan Yu / Ban-lam-gi
- Yue Yu
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Marcellus (llati) ? Roma | ||
| Mort | 16 gener 309 (54 anys) Roma (Imperi Roma) | ||
| Sepultura | San Marcelo al Corso, Roma | ||
| 30e Papa | |||
| 308 - 16 gener 309 - Marcel*li - Eusebi - | |||
| Dades personals | |||
| Religio | Esglesia Catolica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma | ||
| Ocupacio | sacerdot catolic | ||
| Periode | Baix Imperi Roma | ||
| Sant Marcel I, Papa i martir | |||
| Festivitat | 16 de gener | ||
| Iconografia | Com a papa | ||
Marcel I (Roma, ? - Roma, 16 de juny de 309) va ser el trente bisbe de Roma, entre el maig/juny de 308 i la data de la seva mort. El seu pontificat es despres de quatre anys de seu vacant, i el va ocupar en aconseguir el perdo dels lapsi, despres d'haver abjurat de la fe cristiana durant la persecucio de Dioclecia.
Biografia
[modifica]La data de naixement es desconeguda, pero el Liber Pontificalis diu que era d'origen roma, especificament del districte de la via Lata,[1] actual via del Corso.
Va ser elegit com a bisbe de Roma el maig o el juny de 308. Tanmateix, la seva aparicio en autors antics es confusa, Jeroni, Eusebi i Agusti l'exclouen de les seves llistes papals, fet que apunta una evident tendencia a la confusio de noms amb el seu predecessor, Marcel*li, be que Louis Duchesne afirma que l'havien omes per la desgracia que havia suposat el seu pontificat, mentre que Theodor Mommsen sostenia que Marcel no va arribar a ser ordenat mai bisbe i solament va encarregar-se dels deures del cap de l'Esglesia romana durant l'interregne de set anys que va seguir a l'execucio de Marcel*li l'any 304.[1]
Despres de la mort del seu predecessor, la persecucio va continuar amb gran severitat. No obstant aixo, despres de l'abdicacio de Dioclecia l'any 305, amb l'ascensio de Maxenci al tron de Roma, els cristians de la ciutat semblen gaudir d'un temps de pau, en comparacio amb el periode anterior.[2] Marcel va iniciar el seu carrec observant la gran confusio en la qual vivia l'Esglesia a causa de les vexacions de l'administracio imperial que havia destruit i confiscat els seus bens i, en definitiva, havia interromput l'activitat i el transcurs habitual de la vida eclesiastica.[2]
D'altra banda, la comunitat de fidels havia disminuit tambe a causa de la persecucio, els membres mes febles van acabar apostatant i, despres, per haver estat dirigits per un apostata, que va obligar a demanar que per a readmetre als apostates o lapsi aquests havien de realitzar penitencia.[2]
Va morir a la seva ciutat natal el 16 de juny de 309.
Referencies
[modifica]- | 1,0 1,1 Loomis, Louise Ropes. Book of the Popes (Liber Pontificalis) (en angles). Nova York: Columbia University Press, 1916, p. 37-39.
- | 2,0 2,1 2,2 Kirsch, Johann Peter. Catholic Encyclopedia (en angles). Volum 9. Nova York: The Encyclopedia Press, 1913.