16 de gener

El 16 de gener es el setze dia de l'any del calendari gregoria. Queden 349 dies per finalitzar l'any i 350 en els anys de traspas.

Paisos Catalans

• 1387, Barcelona: Joan I el Cacador instaura el titol de Duc de Montblanc, en concedir aquest titol a son germa Marti.
• 1641, Barcelona: En plena guerra dels Segadors, els Bracos Generals, presidits per Pau Claris accepten l'establiment de la Republica Catalana sota la proteccio del Regne de Franca, tot i que al cap d'una setmana haura de reconeixer la sobirania de Lluis XIII.
• 1716, Principat de Catalunya: el Consell de Castella, en nom del rei Felip V, hi promulga el Decret de Nova Planta, que annexiona el pais a la Corona de Castella com a territori conquerit i el deixa sota administracio militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania politica (guerra de Successio).^[1]
• 1930, Barcelona: s'hi inaugura el conjunt d'edificis modernistes de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
• 1984, Barcelona: TV3, el primer canal de Televisio de Catalunya, comenca a emetre de manera regular.^[2]
• 1984, Barcelona: TV3 emet el primer episodi de la serie de dibuixos animats Pac-Man. Es considera que es la primera serie en catala de dibuixos animats, emesa per TV3.
• 2014, Barcelona: El Parlament de Catalunya aprova, amb 87 vots a favor, realitzar una peticio al Congres dels Diputats perque la Generalitat de Catalunya pugui celebrar un referendum sobre la independencia de Catalunya.

Resta del mon

• 27 aC, Roma: Cai Juli Cesar Octavi rep el titol d'august pel Senat roma, la qual cosa significa la delegacio de totes les funciones de l'Estat en la seva persona: comenca l'Imperi Roma.
• 1605, Espanya: Primera edicio d'El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha^[3]
• 1632: El doctor Nicolaes Tulp fa la disseccio del criminal Aris Kindt, que seria immortalitzada per Rembrandt en el seu retrat de grup Llico d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp.
• 1756 - Westminster (Londres): el Regne d'Anglaterra i Prussia firmen el Tractat de Westminster que evitava que els enemics d'Anglaterra passessin per Prussia i que aquesta encapcales les batalles a Europa de la Guerra dels Set Anys mentre Anglaterra se centrava a la Guerra Franco-India.
• 1809, Elvina (Provincia de la Corunya, Galicia): l'exercit britanic es retira de la peninsula despres de perdre en la batalla d'Elvina durant la guerra del Frances.
• 1872, Madrid: el president del govern, Sagasta, prohibeix l'AIT a Espanya instruint als governadors sobre les mesures que s'han de prendre per reprimir les vagues.
• 1919, Estats Units: s'aprova la divuitena esmena de la Constitucio per la qual es prohibeix la manufactura, venda o transport de licors intoxicants.
• 1920, Paris: apareix l'article d'Henri Collet que bateja el Grup dels Sis, grup de compositors francesos avantguardistes, a la revista Comoedia.
• 1979, Iran: el xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del pais amb la familia i s'exilia a Egipte, on morira el 27 de juliol de l'any seguent.
• 1992, Ciutat de Mexic: representants del govern salvadorenc i del FMLN hi signen els Acords de Chapultepec, els quals posen fi a una guerra civil que feia dotze anys que durava.
• 1995, Andorra: Se celebra l'Assemblea fundacional del Centre de la Cultura Catalana a Andorra.^[4]
• 2003, Cap Canaveral, Florida, EUA: tripulat per 7 astronautes, s'hi enlaira el darrer transbordador espacial Columbia, el qual explotara en ple vol el primer de febrer, en tornar a la Terra.
• 2004, Toquio (Japo): trenta soldats de les forces d'autodefensa nipona surten cap a l'Iraq per integrar-se (juntament amb vint militars de la forca aeria que ja hi son) en les tropes de la coalicio anglo-americana que ocupen aquest pais: es la primera missio a l'estranger del Japo des de la Segona Guerra Mundial.^[5]
• 2005:
  • Croacia: Stipe Mesic -de tendencia liberal, amb el suport del centre i el centreesquerra- revalida el carrec de president del pais en la segona volta dels comicis presidencials, enfront de la ministra Jadranka Kosor, de la Unio Democratica Croata (HDZ).
  • Bucarest, Romania: Adriana Iliescu esdeve la mare mes vella fins ara en parir als 66 anys una nena, concebuda amb fecundacio in vitro, que es dira Eliza Maria.
• 2006:
  • Monrovia, Liberia: Ellen Johnson-Sirleaf, guanyadora de les eleccions de l'11 de novembre de l'any anterior, pren possessio com a presidenta del pais.
  • l'Iran: el govern hi prohibeix les activitats de la CNN.

Paisos Catalans

• 1834 - Sabadell: Feliu Crespi i Cirera, filador i alcalde de Sabadell.
• 1910 - Castellsera: Aurelia Pijoan Querol, activista politica i metgessa catalana, primera regidora de la Paeria de Lleida (m. 1998).^[6]
• 1911 - Barcelona: Mercedes Nunez Targa, politica republicana catalana (m. 1986).^[7]
• 1920 - Mollet del Valles: Josep Gonzalvo i Falcon, conegut com a Gonzalvo II, destacat jugador i entrenador de futbol catala dels anys 40 (m. 1978).
• 1924 - Vinaros, Baix Maestrat: Eugeni Giner, guionista i dibuixant de comics valencia (m. 1994).
• 1947 - Barcelona: Merce Foradada i Morillo, escriptora catalana.^[8]
• 1951 - Barcelona: Gemma Lienas i Massot, escriptora, politica i activista catalana.^[9]
• 1959 - Vila-rodona, Alt Camp: Ramon Maria Caldere i Rey, destacat futbolista catala dels anys 80 i posteriorment entrenador.
• 1968 - Barcelona: Monica Terribas i Sala, periodista catalana, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra. Del 2008 al 2012 fou directora de Televisio de Catalunya.
• 1971 - Barcelona: Sergi Bruguera i Torner, tennista professional catala, guanyador de dos Roland Garros consecutius, i una medalla d'argent olimpica.^[10]
• 1977 - Barcelona: Cristina Brondo, actriu de cinema i televisio catalana.^[11]
• 1981 - Andorra la Vella: Marta Roure i Besoli, cantant andorrana que va portar per primer cop el catala al Festival d'Eurovisio l'any 2004.^[12]

Resta del mon

• 1830, Mila: Sofia Fuoco, ballarina italiana (m. 1916).^[13]
• 1874, Helsinki: Herman Gesellius, arquitecte finlandes.
• 1896, Varsovia: Maria Ossowska, sociologa i filosofa social polonesa (m. 1974).^[14]
• 1900, Aquisgra, Imperi Alemany: Edith Frank, mare d'Anna i Margot Frank (m. 1945).^[15]
• 1901, Banes, Cuba: Fulgencio Batista, militar i politic cuba, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (m. 1973).
• 1918 - Villanubla (Valladolid): Marcelo Gonzalez Martin, cardenal espanyol, arquebisbe de Barcelona, figura de referencia a l'Esglesia espanyola durant la Transicio (m. 2004).
• 1920 - Zhengzhou (Xina): Wei Wei, periodista i escriptor xines, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (m. 2008).
• 1928 -
  • Saragossa, Arago: Pilar Lorengar, coneguda soprano espanyola (m. 1996).^[16]
  • Santander: Menchu Alvarez del Valle, periodista radiofonica espanyola i avia de la reina Letizia (m. 2021).^[17]
• 1932, San Francisco, Estats Units: Dian Fossey, zoologa nord-americana (m. 1985).^[18]
• 1933, Nova York: Susan Sontag, intel*lectual i escriptora: novel*lista, assagista, critica i directora teatral i cinematografica (m. 2004).^[19]
• 1934, Bradford, Pennsilvania, els Estats Units: Marilyn Horne, mezzosoprano estatunidenca.^[20]
• 1937, La Haia, Paisos Baixos: Conny Vandenbos, cantant neerlandesa.
• 1943, Coventry, Anglaterra: Brian Ferneyhough, compositor angles.^[21]
• 1946, Rovigo, Veneto: Katia Ricciarelli, soprano d'opera italiana.^[22]
• 1950 - Roma (Italia): Andrea Riccardi, escriptor, politic i pacifista italia, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, Premi Internacional Catalunya 2001.^[23]
• 1976, Bahames: Debbie Ferguson-McKenzie, atleta de les Bahames, campiona olimpica el 2000.^[24]
• 1982 - Hillerod, (Dinamarca):Birgitte Hjort Sorensen actriu danesa.
• 1995, Osaka, Japo: Takumi Minamino, futbolista japones.
• 1996, Moscou, Russia: Anastassia Grixina, gimnasta artistica russa, subcampiona olimpica a Londres 2012.^[25]

Paisos Catalans

• 1726 - Girona: Josep de Taverner i d'Ardena, erudit i religios que fou bisbe de Solsona - electe - i de Girona (n. 1670).
• 1949 - Sant Vicenc de Montalt: Carme Marti i Riera, modista i empresaria catalana, creadora del sistema de patronatge Marti (n. 1872).^[26]
• 1955 - Carabanchel, Madrid: Gustau Vila i Bergueda, Grapa, dibuixant i caricaturista catala (n. 1893).
• 1986 - Sabadell, Valles Occidental: Camil Geis i Parragueras, poeta, music i sacerdot catolic (n. 1902).
• 1912 - Badalona, Barcelones: Antoni Bori i Fontesta, mestre, pedagog i escriptor catala.
• 1987 - Sabadell: Andreu Castells i Peig, pintor, historiador i editor catala (n. 1918).
• 1994 - Medina de Pomar, Burgos: Concepcion Sainz-Amor, mestra i pedagoga del Patronat Escolar de Barcelona (n. 1897).^[27]
• 2010 - Barcelona: Carme Espona i Grau, soprano i pedagoga musical catalana (n. 1919).^[28]
• 2018 - Corbera, Ribera Baixa: Enric Banyuls, artiste multidisciplinar corbera (n. 1954).
• 2022 - Barcelona: Manuel Cabero i Vernedas, director coral catala (n. 1926).^[29]
• 2023 - Barcelona: Ramon Coll i Huguet, pianista menorqui (n. 1941).

Resta del mon

• 1285 - Theux, principat de Lieja: Enric III de Gueldre, princep-bisbe de Lieja de 1247 a 1274.
• 1664 - Affligem, Ducat de Brabant: Antoon Sanders, canonge, historiador, filosof i teoleg flamenc.
• 1678 - Paris: Madeleine de Sable, escriptora, filosofa i salonniere francesa (n. 1599).^[30]
• 1710 - La Fleche (Franca): Jean de Fontaney, jesuita frances, matematic, astronom, missioner a la Xina (n. 1643).
• 1883 - Madrid: Matilde Diez, actriu de teatre espanyola, una de les mes destacades del segle xix (n. 1818).^[31]
• 1891 - Paris, Franca: Leo Delibes, compositor frances (54 anys).
• 1942 - Table Rock Mountain, Estats Units: Carole Lombard, actriu estatunidenca (33 anys).^[32]
• 1943 - Paris: Jane Avril, ballarina de cancan del Moulin Rouge, i model pictorica de Toulouse-Lautrec (n. 1868).^[33]
• 1957 - Nova York, Estats Units: Arturo Toscanini va ser un director d'orquestra italia.
• 1958 - Poznan, Polonia: Sofia Casanova, escriptora i periodista i primera espanyola corresponsal en un pais estranger (n. 1861).^[34]
• 1966 - Zuric: Margarete Susman, poeta, escriptora i critica jueva alemanya (n. 1872).^[35]
• 1967 - Praga: Marie Majerova, escriptora txeca (n. 1882).^[36]
• 1982 - San Diego, California: Ramon J. Sender, escriptor aragones (n. 1901).
• 2009 - Chadds Ford, Pennsilvania, EUA: Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista (n. 1917).
• 2020 - Draguinhan, Franca: Christopher Tolkien, escriptor i professor universitari, fill i editor de John Ronald Reuel Tolkien (n. 1924).^[37]
• 2021 - K2, Pakistan: Sergi Mingote, alpinista i politic (n. 1971).^[38]
• 2023 - Roma: Gina Lollobrigida, actriu i reportera fotografica italiana (n. 1927).

• Onomastica:
  • Sant Marcel I,
  • Sant Fulgenci d'Ecija,
  • Sant Honorat d'Arle;
  • Sant Danat de Vlore, anacoreta;
  • Sants Berard, Pere, Oto, Acursi i Adjut, martirs franciscans;
  • Santa Tamara de Georgia;
  • beata Joana Maria Condesa Lluch, fundadora de les Religioses Esclaves de Maria Immaculada.
• Festa major de Sant Fulgenci (Baix Segura).
• Vigilia de Sant Antoni Abat, patro de Menorca; se celebra sobretot a Manacor, Son Servera, Arta, Sant Llorenc des Cardassar, Pollenca, Muro, Capdepera i especialment a sa Pobla, on hom surt al carrer a sopar al caliu dels foguerons.
• La vigilia de Sant Antoni tambe es festeja a Canals (la Costera), on es fa una foguera gegant.^[39]
• Dia Internacional de la Croqueta

• Gener

• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata