Element quimic

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Els elements quimics son substancies pures que no es poden descompondre en cap altra substancia pura mes senzilla mitjancant metodes quimics. Des del punt de vista atomic tots els atoms d'un element tenen el mateix nombre de protons al seu nucli, podent variar el nombre de neutrons (isotops). Aquest nombre es coneix com a nombre atomic de l'element i se simbolitza per la lletra Z. Per exemple, els atoms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els atoms d'urani en contenen 92, que hom indica amb el simbol de l'element i el nombre atomic a sota a l'esquerra:

${\displaystyle {}_{Z}X\quad \quad \quad {}_{6}C\quad \quad \quad {}_{92}U}$

Es coneixen 118 elements quimics diferents, dels quals 90 son naturals i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un simbol d'una o dues lletres, segons la proposta de Berzelius. Els elements quimics se solen classificar mitjancant la taula periodica.

Els atoms d'un element quimic es poden combinar amb si mateixos per formar una molecula, i en funcio del nombre d'atoms que es combinen es poden classificar en:

• Monoatomics: presenten un unic atom, es a dir, la formula coincideix amb el simbol que els representa. Unicament hi ha els gasos nobles: He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn.
• Diatomics: la molecula esta formada per dos atoms. Es el cas de la majoria dels elements situats a la dreta de la taula com ara el clor, Cl2, el fluor, F2, el nitrogen, N2, l'oxigen, O2,...
• Poliatomics: les molecules estan formades per mes de dos atoms, per exemple el fosfor, P4, el sofre, S8, o be formen una xarxa metal*lica tridimensional (es el cas del coure, l'or o el sodi).

• Molecula diatomica de l'oxigen, O2
• Anell de S8
• Estructura cristal*lina del sodi, Na

Els elements mes estables de la taula periodica son els gasos nobles, grup 18, ja que presenten nombre d'oxidacio 0. Els elements del grup 1 o metalls alcalins tenen un nombre d'oxidacio +I perque perden un electro per aconseguir ser estables com els gasos nobles. En perdre l'electro, esdevindran ions positius. Els elements dels grup 2 o metalls alcalinoterris tenen nombre d'oxidacio +II, ja que perden dos electrons per tenir l'estabilitat dels gasos nobles. Els elements del grup 16 o calcogens amb nombre d'oxidacio -II guanyen dos electrons per ser estables, es a dir, es convertiran en ions negatius. Els elements del grup 17 o halogens tenen nombre d'oxidacio -I perque agafen 1 electro per ser estables. En guanyar l'electro, esdevindran ions negatius.

L'esser huma, des de la prehistoria, cercant l'origen i naturalesa de tot quan el rodejava crea mites en els quals cada cosa, cada forca natural, era un deu o una figura humana; d'aqui les teogonies i les cosmologies dels pobles primitius, en les quals els fenomens s'imaginaven produits per l'accio d'agents sobrenaturals. La intervencio d'aquests agents explicava totes les anomalies aparents de l'univers. Aquest estat teologic de la ciencia va perdurar fins al segle VI aC, quan aparegue a Grecia un poderos moviment intel*lectual i els seus mes grans filosofs especularen sobre el mon i sobre la naturalesa de la materia, i plantejaren clarament molts dels problemes fonamentals de la ciencia. La idea de l'existencia d'un principi permanent origen de tot fou tractada per primer cop per Tales de Milet, aproximadament entre el 624 i el 565 aC. Segons Tales tot estava fet d'aigua. Anaximenes (585-524 aC) pensa que el principi de tot era l'aire i Heraclit d'Efes (540-475 aC) opta pel foc.^[1] Despres Empedocles d'Agrigent (500-430 aC) agrupa en una sola teoria els principis d'aquests filosofs i hi afegi un quart principi, la terra. naixia aixi la teoria dels quatre elements: terra, aigua, aire i foc, que servien de suport a les qualitats fonamentals calent i fred i sec i humit, i a dues forces cosmiques, l'amor i l'odi. Aquesta teoria dels quatre elements fou acceptada per Aristotil (384-322 aC), la qual autoritat permete la seva expansio per tot el mon i la seva perduracio durant uns dos mil anys.

Durant l'Edat mitjana els alquimistes consideraren als metalls com a cossos composts formats per dues qualitats-principis comuns, el mercuri, que representava el caracter metal*lic i la volatilitat, i el sofre, que tenia la propietat de la combustibilitat. Amb el temps s'uni un tercer principi, la sal, que representava la propietat de la solidesa i la de la solubilitat. Aquests tres principis o elements, s'anomenaren tria prima i substituiren als quatre elements d'Aristotil. Consequencia de les teories dels alquimistes fou la possibilitat de la transmutacio dels metalls innobles en nobles i, concretament, la conversio del plom, mercuri i altres metalls en or. Aquesta transmutacio, coneguda com la Gran Obra nomes es podia realitzar en presencia de la pedra filosofal, l'obtencio de la qual fou el primer objectiu dels alquimistes.

El cientific irlandes Robert Boyle (1627-1691) fou el primer quimic que rompe amb la tradicio alquimista de forma oberta en el seu llibre The Sceptical Chymist, 'El quimic esceptic', de 1661.^[2] En aquest llibre Boyle estableix el concepte modern d'element quan diu que els elements son <>^[3] i suposa que el seu nombre ha de ser molt superior als tres dels alquimistes o als quatre d'Aristotil. Tanmateix, Boyle mantenia la idea de la transmutacio dels metalls i atribuia al foc un caracter material.

Antoine L. Lavoisier (1743-1794) establi la definicio precisa d'element quimic quan demostra que podia descompondre aigua en oxigen i hidrogen (analisi de l'aigua) i que tambe podia combinar aquests dos gasos per a obtenir aigua (sintesi de l'aigua). L'aigua deixa de ser un element. Lavoisier adopta el concepte de Boyle d'element quimic pero basat en el resultat experimental. Per a Lavoisier un element quimic es una substancia pura que no es pot descompondre. Pero el fet de considerar una substancia com a element es temporal, ja que amb noves tecniques analitiques potser en el futur es podra descompondre en altres cossos simples. Amb aquesta definicio els quimics pogueren establir quines substancies de les conegudes eren elements i, despres, reconeguda l'existencia de nous elements en l'estudi de les propietats dels cossos, aillar-los a partir dels seus compostos.^[4]

El suport teoric a la definicio empirica de Lavoisier fou obra del quimic angles John Dalton, amb la seva teoria atomica publicada el 1808.^[5] En ella presenta les seguents hipotesis:

1. Els elements estan constituits per atoms consistents en particules separades i indestructibles.
2. Els atoms d'un mateix element son iguals en massa i en la resta de qualitats.
3. Els atoms de distints elements tenen diferents massa i propietats.
4. Els compostos es formen mitjancant la unio d'atoms dels corresponents elements en una relacio senzilla. Els <> d'un determinat compost son a la vegada identics en massa i en la resta de propietats.

Amb aquesta teoria Dalton pogue explicar les lleis ponderals i queda clara la definicio d'element quimic.

El quimic rus Dmitri Mendeleiev aconsegui classificar els elements quimics coneguts a mitjans del segle xix (1869) en una taula de forma que quedaven agrupats en families d'elements amb propietats semblants. La taula l'organitza a partir de les masses atomiques posant els elements ordenats per ordre creixent de massa atomica. Tanmateix hague de canviar l'ordre de diversos elements de manera que tots els semblants quedassin en una mateixa columna. L'exit de Mendeleiev fou la prediccio de l'existencia de deu elements quimics encara no descoberts i el seu posterior descobriment (se'n descobriren set, un fou produit artificialment i dos eren errors de la taula).

El nombre atomic fou inicialment el numero d'ordre que corresponia a cada element en col*locar-los a la taula periodica, de manera que tenia un caracter convencional. Pero el 1913, amb els treballs experimentals de Henry Moseley sobre espectres de raigs X, el nombre atomic adquiri un significat fisic. Moseley descobri que existeix una relacio lineal entre l'arrel quadrada de la frequencia, n, i el nombre atomic, Z (K i k son dues constants):

${\displaystyle {\sqrt {\nu }}=K\cdot (Z-k)}$

Basant-se en la interpretacio dels espectres atomics que havia fet Bohr, Moseley escrigue: <<...hi ha a l'atom una quantitat fonamental que augmenta a intervals discrets en passar d'un element al seguent. Aquesta quantitat no pot ser d'altra, que la carrega positiva del nucli central>>.^[6] D'aquesta manera els elements quimics varen quedar determinats pel nombre atomic.^[7][8]

Grup	Simbol quimic	Nom	Nombre atomic	Massa atomica	Densitat a 20 degC (g/cm3)	Punt de fusio (degC)	Punt d'ebullicio (degC)	Descobriment	Descobridor
1	H	Hidrogen	1	1,007 94	0,000 084	-259,1	-252,9	1766	Henry Cavendish
1	Li	Liti	3	6,941	0,53	180,5	1317	1817	Johan August Arfwedson
1	Na	Sodi	11	22,989 768	0,97	97,8	892	1807	Humphry Davy
1	K	Potassi	19	39,098 3	0,86	63,7	774	1807	Humphry Davy
1	Rb	Rubidi	37	85,467 8	1,53	39	688	1861	Robert W. Bunsen i Gustav R. Kirchhoff
1	Cs	Cesi	55	132,905 43	1,90	28,4	690	1860	Gustav R. Kirchhoff i Robert Wilhelm Bunsen
1	Fr	Franci	87	223,019 7		27	677	1939	Marguerite Perey
2	Be	Beril*li	4	9,012 182	1,85	1278	2970	1797	Louis Nicolas Vauquelin
2	Mg	Magnesi	12	24,305	1,74	648,8	1107	1755	Joseph Black
2	Ca	Calci	20	40,078	1,54	839	1487	1808	Humphry Davy
2	Sr	Estronci	38	87,62	2,63	769	1384	1790	Adair Crawford
2	Ba	Bari	56	137,327	3,65	725	1640	1808	Humphry Davy
2	Ra	Radi	88	226,025 4	5,50	700	1140	1898	Marie Curie i Pierre Curie

Grup	Simbol quimic	Nom	Nombre atomic	Massa atomica	Densitat a 20 degC (g/cm3)	Punt de fusio (degC)	Punt d'ebullicio (degC)	Descobriment	Descobridor
13	B	Bor	5	10,811	2,46	2300	2550	1808	Humprhy Davy i Joseph-Louis Gay-Lussac
13	Al	Alumini	13	26,981 539	2,70	660,5	2467	1825	Hans Christian Orsted
13	Ga	Gal*li	31	69,723	5,91	29,8	2403	1875	Paul Emile Lecoq de Boisbaudran
13	In	Indi	49	114,82	7,31	156,2	2080	1863	Ferdinand Reich i Hieronymus Theodor Richter
13	Tl	Tal*li	81	204,383 3	11,85	303,6	1457	1861	William Crookes
13	Nh	Nihoni	113
14	C	Carboni	6	12,011	3,51	3550	4827	prehistoric	desconegut
14	Si	Silici	14	28,085 5	2,33	1410	2355	1824	Jons Jacob Berzelius
14	Ge	Germani	32	72,61	5,32	937,4	2830	1886	Clemens Alexander Winkler
14	Sn	Estany	50	118,71	7,29	232	2270	prehistoric	desconegut
14	Pb	Plom	82	207,2	11,34	327,5	1740	prehistoric	desconegut
14	Fl	Flerovi	114					1998	Iuri Oganessian i col*laboradors
15	N	Nitrogen	7	14,006 74	0,001 17	-209,9	-195,8	1772	Daniel Rutherford
15	P	Fosfor	15	30,973 762	1,82	44 (P4)	280 (P4)	1669	Hennig Brand
15	As	Arsenic	33	74,921 59	5,72	613	613 (sublimiert)	ca. 1250	Albert Magne
15	Sb	Antimoni	51	121,75	6,69	630,7	1750	prehistoric	desconegut
15	Bi	Bismut	83	208,980 37	9,80	271,4	1560	1540	Georgius Agricola
15	Mc	Moscovi	115					2010	Iuri Oganessian i col*laboradors
16	O	Oxigen	8	15,999 4	0,001 33	-218,4	-182,9	1774	Joseph Priestley, Carl Wilhelm Scheele i Antoine Laurent Lavoisier
16	S	Sofre	16	32,066	2,06	113	444,7	prehistoric	desconegut
16	Se	Seleni	34	78,96	4,82	217	685	1817	Jons Jacob Berzelius
16	Te	Tel*luri	52	127,6	6,25	449,6	990	1782	Franz-Joseph Muller von Reichenstein
16	Po	Poloni	84	208,982 4	9,20	254	962	1898	Marie Curie i Pierre Curie
16	Lv	Livermori	116
17	F	Fluor	9	18,998 403 2	0,001 58	-219,6	-188,1	1886	Henri Moissan
17	Cl	Clor	17	35,452 7	0,002 95	-34,6	-101	1774	Carl Wilhelm Scheele
17	Br	Brom	35	79,904	3,14	-7,3	58,8	1826	Antoine Jerome Balard
17	I	Iode	53	126,904 47	4,94	113,5	184,4	1811	Bernard Courtois
17	At	Astat	85	209,987 1		302	337	1940	Dale R. Corson, Kenneth R. MacKenzie i Emilio Segre
17	Ts	Tennes	117					2010	Iuri Oganessian i col*laboradors
18	He	Heli	2	4,002 602	0,000 17	-272,2	-268,9	1895	William Ramsay
18	Ne	Neo	10	20,179 7	0,000 84	-248,7	-246,1	1898	William Ramsay i Morris W. Travers
18	Ar	Argo	18	39,948	0,001 66	-189,4	-185,9	1894	William Ramsay i Lord Rayleigh
18	Kr	Cripto	36	83,8	0,003 48	-156,6	-152,3	1898	William Ramsay i Morris W. Travers
18	Xe	Xeno	54	131,29	0,004 49	-111,9	-107	1898	William Ramsay i Morris W. Travers
18	Rn	Rado	86	222,017 6	0,009 23	-71	-61,8	1900	Friedrich E. Dorn
18	Og	Oganesso	118

Grup	Simbol quimic	Nom	Nombre atomic	Massa atomica	Densitat a 20 degC (g/cm3)	Punt de fusio (degC)	Punt d'ebullicio (degC)	Descobriment	Descobridor
3	Sc	Escandi	21	44,955 91	2,99	1539	2832	1879	Lars Fredrik Nilson
3	Y	Itri	39	88,905 85	4,47	1523	3337	1794	Johan Gadolin
3	La	Lantani	57	138,905 5	6,16	920	3454	1839	Carl Gustaf Mosander
3	Ac	Actini	89	227,027 8	10,07	1047	3197	1899	Andre Louis Debierne
4	Ti	Titani	22	47,88	4,51	1660	3260	1791	William Gregor i Martin Heinrich Klaproth
4	Zr	Zirconi	40	91,224	6,51	1852	4377	1789	Martin Heinrich Klaproth
4	Hf	Hafni	72	178,49	13,31	2150	5400	1923	Georges Charles de Hevesy i Dirk Coster
4	Rf	Rutherfordi	104	261,108 7				1964/69	Gueorgui Fliorov i Albert Ghiorso
5	V	Vanadi	23	50,941 5	6,09	1890	3380	1801	Andres Manuel del Rio Fernandez
5	Nb	Niobi	41	92,906 38	8,58	2468	4927	1801	Charles Hatchett
5	Ta	Tantal	73	180,947 9	16,68	2996	5425	1802	Anders Gustaf Ekeberg
5	Db	Dubni	105	262,113 8				1967/70	Gueorgui Fliorov i Albert Ghiorso
6	Cr	Crom	24	51,996 1	7,14	1857	2482	1797	Louis Nicolas Vauquelin
6	Mo	Molibde	42	95,94	10,28	2617	5560	1778	Carl Wilhelm Scheele
6	W	Tungste	74	183,85	19,26	3407	5927	1783	Fausto de Elhuyar i Juan Jose de Elhuyar
6	Sg	Seaborgi	106	263,118 2				1974	Iuri Oganessian
7	Mn	Manganes	25	54,938 05	7,44	1244	2097	1774	Johan Gottlieb Gahn
7	Tc	Tecneci	43	98,906 3	11,49	2172	5030	1937	Perrier i Emilio G. Segre
7	Re	Reni	75	186,207	21,03	3180	5627	1925	Walter Noddack, Ira Tacke i Otto Berg
7	Bh	Bohri	107	262,122 9				1976	Gottfried Munzenberg i col*laboradors
8	Fe	Ferro	26	55,847	7,87	1535	2750	prehistoric	desconegut
8	Ru	Ruteni	44	101,07	12,45	2310	3900	1844	Karl Ernst Claus
8	Os	Osmi	76	190,2	22,61	3045	5027	1803	Smithson Tennant
8	Hs	Hassi	108	265				1984	Gottfried Munzenberg i col*laboradors
9	Co	Cobalt	27	58,933 2	8,89	1495	2870	1735	Georg Brandt
9	Rh	Rodi	45	102,905 5	12,41	1966	3727	1803	William Hyde Wollaston
9	Ir	Iridi	77	192,22	22,65	2410	4130	1803	Smithson Tennant
9	Mt	Meitneri	109	266				1982	Gottfried Munzenberg i col*laboradors
10	Ni	Niquel	28	58,69	8,91	1453	2732	1751	Axel Fredrik Cronstedt
10	Pd	Pal*ladi	46	106,42	12,02	1552	3140	1803	William Hyde Wollaston
10	Pt	Plati	78	195,08	21,45	1772	3827	1557	Antonio de Ulloa
10	Ds	Darmstadti	110	269				1994	Sigurd Hofmann i col*laboradors
11	Cu	Coure	29	63,546	8,92	1083,5	2595	prehistoric	desconegut
11	Ag	Argent	47	107,868 2	10,49	961,9	2212	prehistoric	desconegut
11	Au	Or	79	196,966 54	19,32	1064,4	2940	prehistoric	desconegut
11	Rg	Roentgeni	111	272				1994	Sigurd Hofmann i col*laboradors
12	Zn	Zinc	30	65,39	7,14	419,6	907	prehistoric	desconegut
12	Cd	Cadmi	48	112,411	8,64	321	765	1817	Friedrich Stromeyer i Karl S. L. Hermann
12	Hg	Mercuri	80	200,59	13,55	-38,9	356,6	prehistoric	desconegut
12	Cn	Copernici	112	277				1996	Sigurd Hofmann i col*laboradors

Grup	Simbol quimic	Nom	Nombre atomic	Massa atomica	Densitat a 20 degC (g/cm3)	Punt de fusio (degC)	Punt d'ebullicio (degC)	Descobriment	Descobridor
3	Ce	Ceri	58	140,115	6,77	798	3257	1803	Wilhelm Hisinger i Jons J. Berzelius
3	Pr	Praseodimi	59	140,907 65	6,48	931	3212	1895	Carl Auer von Welsbach
3	Nd	Neodimi	60	144,24	7,00	1010	3127	1895	Carl Auer von Welsbach
3	Pm	Prometi	61	146,915 1	7,22	1080	2730	1945	A. Marinsky, Lawrence E. Glendenin i Charles D. Coryell
3	Sm	Samari	62	150,36	7,54	1072	1778	1879	Paul Emile Lecoq de Boisbaudran
3	Eu	Europi	63	151,965	5,25	822	1597	1901	Eugene Demarcay
3	Gd	Gadolini	64	157,25	7,89	1311	3233	1880	Jean-Charles Galissard de Marignac
3	Tb	Terbi	65	158,925 34	8,25	1360	3041	1843	Carl Gustaf Mosander
3	Dy	Disprosi	66	162,5	8,56	1409	2335	1886	Paul Emile Lecoq de Boisbaudran
3	Ho	Holmi	67	164,930 32	8,78	1470	2720	1878	Marc Delafontaine, Jacques-Louis Soret i Per Teodor Cleve
3	Er	Erbi	68	167,26	9,05	1522	2510	1842	Carl Gustaf Mosander
3	Tm	Tuli	69	168,934 21	9,32	1545	1727	1879	Per Teodor Cleve
3	Yb	Iterbi	70	173,04	6,97	824	1193	1878	Jean-Charles Galissard de Marignac
3	Lu	Luteci	71	174,967	9,84	1656	3315	1907	Georges Urbain
3	Th	Tori	90	232,0381	11,72	1750	4787	1829	Jons Jacob Berzelius
3	Pa	Protoactini	91	231,035 9	15,37	1554	4030	1917	Kasimir Fajans i O.H. Gohring
3	U	Urani	92	238,028 9	18,97	1132,4	3818	1789	Martin Heinrich Klaproth
3	Np	Neptuni	93	237,048 2	20,48	640	3902	1940	Edwin M. McMillan i Philip H. Abelson
3	Pu	Plutoni	94	244,064 2	19,74	641	3327	1940	Glenn T. Seaborg
3	Am	Americi	95	243,061 4	13,67	994	2607	1944	Glenn T. Seaborg, Ralph A. James, Leon O. Morgan i Albert Ghiorso
3	Cm	Curi	96	247,070 3	13,51	1340		1944	Glenn T. Seaborg, Ralph A. James i Albert Ghiorso
3	Bk	Berkeli	97	247,070 3	13,25	986		1949	Stanley G. Thompson, Albert Ghiorso i Glenn T. Seaborg
3	Cf	Californi	98	251,079 6	15,1	900		1950	Stanley G. Thompson, Kenneth Street, Jr., Albert Ghiorso i Glenn T. Seaborg
3	Es	Einsteini	99	252,082 9		860		1952	Albert Ghiorso i col.
3	Fm	Fermi	100	257,0951				1952	Albert Ghiorso i col.
3	Md	Mendelevi	101	258,098 6				1955	Albert Ghiorso, Bernard G. Harvey, Gregory R. Choppin, Stanley G. Thompson i Glenn T. Seaborg
3	No	Nobeli	102	259,100 9				1958	Gueorgui Fliorov i col. i independentment Albert Ghiorso i col.
3	Lr	Lawrenci	103	260,105 3				1961	Albert Ghiorso, T. Sikkeland, A.E. Larsh i R.M. Latimer

• Actini (Ac): del grec aktis, aktinos, "raig de llum".
• Alumini (Al): de l'angles aluminium, modificacio de aluminum, creat el 1812 pel quimic Humphry Davy com a derivat savi del llati alumen, "alum".
• Americi (Am): del continent America.
• Antimoni (Sb): del baix llati antimonium, procedent, sembla, d'una variant de l'arab 'utmud, 'itmid, idem, igual. El simbol Sb, del llati stibium.
• Argent o plata (Ag): Argent del llati argentum. Plata femeni de plat, en el sentit de "plat gran", i tambe antigament "planxa de metall"; aplicat a l'argent, "planxa d'argent", a copia de repetir-se, l'expressio acaba per reduir-se a plata com a sinonim d'argent.
• Argo (Ar): del grec argos, "inactiu" (a causa del fet que els gasos nobles son poc reactius).
• Arsenic (As): del llati arsenicum i aquest del grec arsenikon, "viril".
• Astat (At): del prefix a- i del grec statos "estable", junts donen "inestable".

• Bari (Ba): del grec barys, "pesant".
• Beril*li (Be): del grec beryllos, beryl, maragda de color verd.
• Berkeli (Bk): de Berkeley, ciutat on es troba la Universitat de California.
• Bismut (Bi): del llati de l'alquimia bisemutum, de l'alemany Wismut, potser relacionat amb Mut(ungsort) "lloc de concessio d'explotacio d'una mina" de bismut a Sankt Georg in den Wies(en) (Saxonia).
• Bohri (Bh): en honor del fisic danes Niels Bohr, un dels pares de la mecanica quantica.
• Bor (B): de l'arab buraq, del persa burah, borax.
• Brom (Br): del grec bromos, "fortor".

• Cadmi (Cd): del llati cadmia, del grec kadmeia, nom antic del carbonat de zinc que es troba amb sals de cadmi a la natura.
• Calci (Ca): del grec calx, "calica", mineral de carbonat de calci.
• Californi (Cf): de l'estat nord-america de California.
• Carboni (C): carbo.
• Ceri (Ce): per l'asteroide Ceres, descobert dos anys abans (1801).
• Cesi (Cs): del llati caesius, color blau verdos.
• Clor (Cl): del grec khloros, "verd clar".
• Cobalt (Co): de l'alemany Kobalt, alteracio de Kobold "follet" (antigament kobol(e)t, kobelt, llatinitzat en cobaltum), per la creenca que els follets substituien la plata per cobalt.
• Copernici (Cn): en honor de l'astronom polones Nicolau Copernic autor de la teoria geocentrica del sistema solar.
• Coure (Cu): del llati cuprum, provinent de Kypros, nom de l'illa de Xipre, d'on s'extreia coure de bona qualitat.
• Cripto (Kr): del grec kryptos, "ocult, secret".
• Crom (Cr): del grec khroma, -atos, "color", i aquest, de khroa o khros "pell del cos; carn; carnacio".
• Curi (Cm): en honor dels fisics francesos Pierre Curie i Marie Curie.

• Darmstadti (Ds): en honor de Darmstadt, on hi ha laboratori del GSI, on fou sintetitzat.
• Disprosi (Dy): del grec dysprositos, de "dificil d'obtenir".
• Dubni (Db): en honor del Joint Institute for Nuclear Research, un centre de recerca rus localitzat en Dubna.

• Einsteini (Es): en honor d'Albert Einstein, autor de la Teoria de la Relativitat.
• Escandi (Sc): abreviacio d'Escandinavia, per haver estat extret de la gadolinita, mineral trobat a Ytterby (Suecia).
• Estany (Sn): del llati stannum o stagnum.
• Estronci (Sr): de l'angles Strontian, propiament nom d'un poble escoces on es va trobar per primera vegada aquest element.
• Europi (Eu): d'Europa.

• Fermi (Fm): en honor del fisic italia Enrico Fermi.
• Ferro (Fe): del llati ferrum.
• Flerovi (Fl): en honor del fisic nuclear rus Gueorgui Nikolaievitx Fliorov, descobridor de la fissio espontania.
• Fluor (F): del llati fluor, -oris "raig, acte de rajar".
• Fosfor (P): del grec phosphoros, "que porta llum", compost de phos, photos, "llum", i phero, "portar", perque en cremar-se produeix molta claredat.
• Franci (Fr): de Franca.

• Gadolini (Gd): del mineral gadolinita, en honor del quimic finlandes Johan Gadolin.
• Gal*li (Ga): del llati cientific gallium, format sobre el llati gallus pel seu descobridor, el quimic frances Paul Emile Lecoq de Boisbaudran, que li dona el seu propi nom llatinitzat, coq, llati gallus, "gall". Pero segons ell del nom que nonaven els romans a Franca, Gal*lia.
• Germani (Ge): de Germania (nom roma d'Alemanya).

• Hafni (Hf): del llati cientific hafnium, tret de Hafnia, nom llati de Copenhaguen.
• Hassi (Hs): de l'estat alemany de Hesse on hi ha el grup d'investigacio alemany Gesellschaft fur Schwerionenforschung (GSI).
• Heli (He): de l'atmosfera del Sol (el deu grec Helios) perque es descobri a l'espectre solar el 1868 abans que a la Terra.
• Hidrogen (H): del grec hydro, "aigua"", mes genes, "crear", es a dir "engendrador d'aigua", posat pel quimic Antoine Laurent Lavoisier perque en combinar-se amb l'oxigen produeix aigua.
• Holmi (Ho): del llati cientific holmium, llatinitzacio de la segona sil*laba de Stockholm, ciutat natal del quimic suec Per Teodor Cleve que el 1888 descobri aquest metall.

• Indi (In): a causa del color anyil (un dels set colors de l'espectre solar, entre el blau i el violat) del seu espectre.
• Iode (I): del grec iodes, "violat, marro", de ion, "violeta" i eidos, "aspecte", creat pel quimic Joseph-Louis Gay-Lussac el 1812, en observar el color violat dels seus vapors.
• Iridi (Ir): del llati cientific iridium, sobre el llati iris, -idis, a causa dels reflexos variats de l'element, com l'iris.
• Itri (Y): de Ytterby, poble de Suecia on es descobri.

• Lantani (La): del grec lanzanein, "jeure amagat".
• Lawrenci (Lr): en honor del fisic Ernest O. Lawrence.
• Liti (Li): del llati cientific lithion, i aquest, del grec lithos, "pedra".
• Livermori (Lv): en honor del Laboratori Nacional Lawrence Livermore, a Livermore, California, Estats Units.
• Luteci (Lu): del llati cientific lutetium, del llati Lutetia, capital de la tribu celtica dels parisii (nucli del modern Paris).

• Magnesi (Mg): de Magnesia, comarca de Tessalia (Grecia).
• Manganes (Mn): del frances manganese, probablement d'una pronuncia defectuosa de mangnesia, grafia medieval frequent de magnesia, amb que es coneixia aquest element semblant a la pedra d'imant de Magnesia.
• Meitneri (Mt): en honor de Lise Meitner, matematica i fisica d'origen austriac i suec.
• Mendelevi (Md): en honor del quimic rus Dmitri Ivanovich Mendeleiev, precursor de l'actual taula periodica.
• Mercuri (Hg): del baix llati mercurius, donat pels alquimistes a l'argent viu a causa de la seva constant mobilitat, pensant en el deu Mercuri, missatger dels deus sempre en moviment. El simbol Hg es a causa del fet que Dioscorides Pedaci l'anomenava <> (en grec hydrargyros, hydra: "agua", gyros: "plata").
• Molibde (Mo): del llati molybdaena, i aquest, del grec molybdaina, derivat de molybdos "plom", perque els antics el varen confondre amb una mena de plom.
• Moscovi (Mc): de l'antiga Moscovia, regio de Russia.

• Neodimi (Nd): de neos-dydimos, "nou besso (del lantani)".
• Neo (Ne): del grec neon, neutre substantivat de neos "nou".
• Neptuni (Np): del llati cientific neptunium, derivat del nom del planeta Neptu.
• Nihoni (Nh): prove de la paraula japonesa per a <> (Ri Ben , Nihon^?), en homenatge al pais on fou descobert.
• Niobi (Nb): del llati cientific niobium, del nom de Niobe, filla de Tantal, per trobar-se en minerals de tantal; descobert el 1801 amb el nom de columbium.
• Niquel (Ni): de l'alemany Nickel, i aquest, del suec nickel, abreviacio de kopparnickel, compost de koppar "coure" i nickel "gnom de les mines", diminuntiu de Nikolaus.
• Nitrogen (N): en grec nitrum, "productor de nitrats".
• Nobeli (No): en honor del quimic suec Alfred Nobel creador dels premis Nobel.

• Oganesso (Og): en honor del fisic nuclear rus Iuri Oganessian.
• Or (Au): del lati aurum, aurora resplandescent.
• Osmi (Os): del llati cientific osmium, i aquest, del grec osme, "olor", per la forta olor d'un dels seus oxids.
• Oxigen (O): del frances oxygene, a partir del grec oxys, "acid" i genos, "naixement" perque Lavoisier creia que tots els acids en tenien.

• Pal*ladi (Pd): del llati cientific palladium, nom donat pel quimic angles William Hyde Wollaston a aquest element descobert per ell el 1803, inspirat en el llati Pallas, -adis, grec Pallas, -ados, nom de la deessa Minerva, donat a un asteroide descobert el 1802 (Pal*les).
• Plati (Pt): antigament platina, del castella platino, tambe antigament platina, diminutiu de plata, del frances platine, manlleu del castella america, convertit en masculi pels joiers francesos per analogia d'or, argent.
• Plom (Pb): del llati plumbum.
• Plutoni (Pu): del llati cientific plutonium, derivat del llati Pluto, -onis, "Pluto", deu dels inferns, fill de Saturn i Ops, germa de Jupiter i Neptu.
• Poloni (Po): de Polonia, en honor del pais d'origen de Marie Curie, codescubridora de l'element, juntament amb el seu marit Pierre Curie.
• Potassi (K): de l'angles potassium, creat pel quimic angles Humphry Davy el 1807 sobre el model de magnesia/magnesium, soda/sodium a partir de potash, "potassa". El simbol K prove del grec kalium amb el mateix significat.
• Praseodimi (Pr): del llati cientific praseodymium, i aquest, del grec prasios, "verd clar" i didymos, "doble, besso".
• Prometi (Pm): del llati cientific promethium, format sobre el llati Prometheus, del grec Prometheus, personatge de la mitologia grega, Prometeu, l'heroi que controla el foc.
• Protoactini (Pa): del grec protos, "primer" i actini.

• Radi (Ra): del llati radius, "raig".
• Rado (Rn): de l'angles o el frances radon, i aquest, del llati cientific rad(ium), llati radius, "raig", amb el sufix cientific -on, usat en fisica per a formar noms de gasos nobles.
• Reni (Re): del llati cientific rhenium, del llati classic Rhenus, "el Rin", que travessa Wesel, ciutat de naixement d'un del seus descobridor Ida Noddack.
• Rodi (Rh): del llati cientific rhodium, creat en angles a partir del grec rhodon, "rosa" pel descobridor de l'element, William H. Wollaston, el 1803.
• Roentgeni (Rg): en honor del fisic Wilhelm Conrad Rontgen, descobridor dels raigs X.
• Rubidi (Rb): del llati cientific rubidium, derivat del llati rubidus, -a, -um, "vermell bru", i aquest, del llati rubor, -oris, "vermellor", derivat de rubere, "ser vermell", que ho es de ruber, -bra, -brum, "vermell".
• Ruteni (Ru): del llati cientific ruthenium, del baix llati Ruthenia, nom antic de Russia, per haver estat descobert a les mines dels Urals i isolat pel quimic rus Karl Ernst Claus, el 1844.
• Rutherfordi (Rf): en honor d'Ernest Rutherford, fisic.

• Seaborgi (Sg): en honor del fisic Glenn Theodore Seaborg descobridor de deu elements quimics transuranids.
• Seleni (Se): del llati cientific selenium, i aquest, derivat del grec selene, "Lluna", per les seves analogies amb un altre element quimic, el tel*luri (del llati tellus, telluris, "Terra"), aixi com la Lluna es satel*lit de la Terra.
• Silici (Si): del llati cientific silicium, derivat de silex, -icis, "silex".
• Sodi (Na): del llati cientific sodium, creat a partir de l'angles soda pel quimic angles Humphry Davy, que l'ailla el 1807. El simbol Na ve del llati natrium, (nitrat de sodi).
• Sofre (S): del llati sulfur (sulpur, sulphur), -uris.

• Tal*li (Tl): del llati cientific thallium, i aquest, del grec thallos, "rebrot", a causa de la linia verda que presenta el seu espectre.
• Tantal (Ta): del llati Tantalus, i aquest, del grec Tantalos, personatge mitologic, Tantal condemnat a estar submergit dins l'aigua fins a la boca sense poder calmar la set; aplicat a l'element quimic que, immers en acid, no en pot ser saturat.
• Tecneci (Tc): del llati cientific technetium, i aquest, del grec tekhnetos, "artificial".
• Tel*luri (Te): del llati cientific tellurium, format per analogia amb uranium sobre el llati tellus, -uris, "la Terra".
• Tennes (Ts): de l'estat Tennessee en els Estats Units, on es troba el Laboratori Nacional d'Oak Ridge, cientifics del qual participaren en la seva sintesi a l'Institut de Recerca Nuclear de Dubna, Russia.
• Terbi (Tb): del nom de la poblacio sueca de Ytterby, on s'obtingue la iterbita, mineral d'on s'extreuen els metalls iterbi, terbi, erbi, itri.
• Titani (Ti): del llati cientific titanium, per analogia amb el nom de uranium, dels Titans, els primers fills de la Terra segons la mitologia grega.
• Tori (Th): del llati cientific thorium, del nom del deu escandinau Thor, creat el 1828 pel seu descobridor, el quimic suec Jons Jacob Berzelius.
• Tuli (Tm): del llati cientific modern thulium, del llati Thule, i aquest, del grec Thoule, nom d'una illa imprecisa que marcava el limit septentrional del mon conegut pels antics, creat pel seu descobridor, el quimic suec Per Teodor Cleve.
• Tungste (W): del suec tungsten, compost de tung, "pesant" i sten, "pedra". El simbol W ve del nom donat inicialment de wolframi pels germans Fausto i Juan Jose de Elhuyar perque l'havien extret del mineral wolframita.

• Urani (U): del llati cientific uranium, i aquest, del grec ouranos, "el cel".
• Vanadi (V): del llati cientific vanadium, creat pel quimic suec Nils Gabriel Sefstrom en memoria de Vana-dis, sobrenom de la deessa escandinava Freyja.
• Xeno (Xe): de l'angles xenon, i aquest, del grec xenos, "estrany, estranger", per la seva presencia rara, en quantitats infimes, en l'atmosfera.
• Zinc (Zn): del frances zinc, i aquest, de l'alemany Zink, d'origen incert, probablement lligat amb Zinke, "pua, punta" a causa de la forma de pues que agafa en les parets del forn de foneria la destil*lacio del metall; el mot sembla remuntar-se a la mateixa arrel indoeuropea de Zahn, "dent".
• Zirconi (Zr): del llati cientific zirconium, i aquest, del frances zircon, "zirco", de l'arab zarqun, "mini; color taronja", provinent del persa azargun, "color de foc" o zargun, "color d'or".^[9][10]

L'abundancia d'un element quimic es pot definir com la proporcio d'aquest element respecte els altres en un entorn determinat. Es pot expressar basicament de tres maneres: la fraccio en massa (en percentatge, per exemple), la fraccio molar i la fraccio en volum. A continuacio es detalla l'abundancia dels principals elements presents a alguns entorns.

Abundancia dels elements quimics a la nostra galaxia
Element		H	He	O	C	Ne	Fe	N	Si	Mg	S
% en massa		73,9	24,0	1,04	0,46	0,13	0,11	0,096	0,065	0,058	0,044

Abundancia dels elements quimics a la Terra[11]
Element		Fe	O	Si	Mg	Ni	Ca	Al	S	Na	Co
% en massa		39,76	27,71	14,53	8,69	3,16	2,52	1,79	0,64	0,39	0,23

Abundancia dels elements quimics a l'escorca terrestre
Element		O	Si	Al	Fe	Ca	Na	Mg	K	Ti	H	P	Mn
% en massa		46	27	8,0	6,0	5,0	2,5	2,5	2,0	0,6	0,1	0,1	0,1

Abundancia dels elements quimics als oceans
Element		O	H	Cl	Na	Mg	S	Ca	K	Br	C
% en massa		85,89	10,82	1,94	1,08	0,129	0,091	0,04	0,04	0,0067	0,0028

Abundancia dels elements quimics al cos huma[10]
Element		O	C	H	N	Ca	P	S	K	Na	Cl	Mg	Si	Fe	F
% en massa		61	23	10	2,6	1,4	1,1	0,20	0,20	0,14	0,12	0,027	0,026	0,006	0,0037

Els elements quimics s'originen tots a partir de l'hidrogen, l'element mes abundant a les galaxies. En el si dels estels es produeixen reaccions de fusio nuclear facilitades per l'elevada pressio que es produeix a l'interior degut a l'enorme massa dels estels. Abans de l'aparicio de les primeres estrelles, els unics elements que podien trobar-se a l'univers eren l'hidrogen i l'heli.^[12] Hi ha moltes reaccions de fusio: la primera es la fusio dels nuclis d'hidrogen per a donar heli; posteriorment, quan s'esgota l'hidrogen,es produeixen altres reaccions, anomenades de nucleosintesi, que donen lloc a nuclis d'elements cada vegada mes pesants. En cada etapa de la vida d'una estrella es produeixen diferents tipus de reaccions de fusio en funcio de les condicions de pressio i temperatura al seu interior i dels nuclis disponibles.

• Composicio centesimal
• Element pesant
• Llista de referencies de dades dels elements quimics

Elements quimics
Taula periodica | Nom | Simbol atomic | Nombre atomic
Grups: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 - 9 - 10 - 11 - 12 - 13 - 14 - 15 - 16 - 17 - 18
Periodes: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7
Series: Actinoides - Lantanoides - Metalls de transicio - Metalls del bloc p - Semimetalls - No-metalls - Terres rares - Transuranids
Blocs: bloc s - bloc p - bloc d - bloc f - bloc g

Viccionari

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Element_quimic&oldid=36086365>>

Categoria:

• Elements quimics

Categories ocultes:

• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllac wayback
• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• 1.000 articles fonamentals
• Ciencia (Els 1000 de META)
• Control d'autoritats