Per Teodor Cleve
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1840 Sankt Nikolai forsamling (Suecia) |
| Mort | 18 juny 1905 (65 anys) Parroquia de la Catedral d'Uppsala (Suecia) |
| Sepultura | Cementiri vell d'Uppsala, Kvarter: 28 Gravplats: 2131 (1905-) 59deg 51' 20'' N, 17deg 37' 32'' E / 59.85549degN,17.625446degE / 59.85549; 17.625446 |
| Formacio | Universitat d'Uppsala |
| Activitat | |
| Camp de treball | Quimica, quimica agricola, mineralogia, geologia, quimica inorganica, metall, metall alcali, alcalinoterri i oceanografia |
| Lloc de treball | Uppsala Estocolm |
| Ocupacio | quimic, botanic, bioleg, oceanograf, col*leccionista de plantes, cientific, professor universitari, geoleg, mineralogista, zooleg, col*lecionista cientific |
| Ocupador | Universitat d'Uppsala (1858-) |
| Membre de | |
| Interessat en | Terra rara |
| Professors | Carl Gustaf Mosander |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Svante August Arrhenius |
| Abrev. botanica | Cleve |
| Familia | |
| Conjuge | Alma Cleve (1874-1905) |
| Fills | Astrid Cleve, Agnes Cleve-Jonand, Celie Brunius |
| Premis | |
| |
| | |
Per Teodor Cleve, nascut a Estocolm el 10 de febrer de 1840 i traspassat a Uppsala el 18 de juny de 1905, va ser un quimic i geoleg suec descobridor de l'holmi i del tuli.
Biografia
[modifica]Despres de graduar-se en el Gymnasium a Estocolm el 1858, Cleve es va matricular en la Universitat d'Uppsala, el maig de 1858, on va rebre el seu doctorat en 1863. Despres d'un temps treballant en la universitat d'Uppsala i d'una serie de viatges per Europa i America del Nord, va rebre una catedra de quimica general i agricola en Uppsala en 1874.
Obra
[modifica]
El 1874 Cleve va demostrar que el suposat element didimi era en realitat una mescla de dos elements, que el 1885 Auer von Welsbach va aconseguir aillar i que es coneixen com a neodimi i praseodimi. El 1879 va demostrar que l'element quimic escandi, descobert per Lars Fredrik Nilson, es corresponia amb l'ekabor, la qual existencia i propietats havia predit Mendeleiev a la seva taula periodica. Pero les investigacions mes destacades de Cleve son les que el portaren a descobrir dos nous elements quimics del grup dels lantanids o terres rares el 1879, l'holmi i el tuli.
Cleve tambe va contribuir en quimica organica al descobriment de certs acids naftalenics, i va descriure sis de les deu formes possibles del dicloronaftale. A partir de 1890 es va dedicar a fer estudis biologics sobre les algues, plancton i diatomees. Va desenvolupar un metode de determinar l'edat i l'orde dels deposits postglacials a partir dels fossils de les diatomees. Este tipus d'identificacions es va utilitzar tambe per a determinar l'origen dels corrents oceanics, i la seva obra The Seasonal Distribution of Atlantic Plankton Organisms (1900) s'ha convertit en un text basic d'oceanografia.
Va rebre la Medalla Davy de la Royal Society en 1894, "per les seves investigacions sobre la quimica de les terres rares". El mineral cleveita, una varietat de la uraninita, va ser anomenat en 1878 pel geoleg i explorador Adolf Erik Nordenskiold en el seu honor. De la mateixa manera, la percleveita-(Ce), un mineral de la classe dels silicats descobert al comtat de Vastmanland (Suecia) rep el nom tambe en honor seu.[1]
Cleve va ser el pare de la botanica i quimica Astrid Cleve i l'avi del seu fill, Ulf Von Euler, fisioleg i farmacoleg, un guanyador del premi Nobel.
Referencies
[modifica]- | <<Percleveite-(Ce)>> (en angles). Mindat. [Consulta: 30 octubre 2017].
- "Per Teodor Cleve." Encyclopaedia Britannica. 2009. Encyclopaedia Britannica Online. 02 Feb. 2009 <http://www.britannica.com/EBchecked/topic/121389/Per-Teodor-Cleve>.