Tita

En la mitologia grega, un tita (en grec antic: Titan) o una titanide es una divinitat primordial gegantina que va precedir els deus de l'Olimp. Els titans i les titanides (Titanides) son els sis fills i les sis filles d'Ura (el Cel) i de Gea (la Terra).^[1]

Els titans podrien representar els deus de la religio d'un antic poble que vivia al territori de l'actual Grecia i que va ser desplacat pels hel*lens. Com a fills de Gea representarien un culte a la fertilitat de la terra, molt important per a les primeres comunitats agricoles. La Titanomaquia (guerra dels titans contra Zeus) representaria la lluita entre aquests dos pobles i la victoria dels Olimpics seria la victoria dels hel*lens.

Les titanides no formen un conjunt homogeni com els titans. Simplement son diverses divinitats molt antigues que van continuar sent venerades dins de la religio olimpica. En constituir-se l'arbre genealogic de la mitologia grega van quedar enquadrades com a filles d'Ura i de Gea i, per tant, germanes dels titans.

Temoros que poguessin destronar-lo, Ura mantenia tots els seus fills atrapats en el Tartar. Com a castig, Gea va enviar el seu fill Cronos, el mes petit, a atacar el seu pare. El va castrar amb una falc adamantina i va alliberar aixi la resta, de les entranyes de la Terra. Es va proclamar rei dels titans al costat de la seva germana Rea com a esposa i reina.

Segons la Teogonia d'Hesiode els seus noms son els seguents:^[2]

• Titans: Ceos, Crios, Cronos, Hiperion, Japet i Ocean.
• Titanides: Febe, Mnemosine, Rea, Temis, Tetis i Tia (Teia o Tea).

Alguns titans es van emparellar amb algunes titanides (Ceos amb Febe, Cronos amb Rea, Hiperion amb Tia i Ocean amb Tetis), la resta amb altres divinitats. Van tenir fills i a alguns d'aquests a vegades tambe se'ls anomena titans (titans de segona generacio). Normalment, es dona aquest nom als fills de Japet i Climene (filla d'Ocean) que son: Atlas, Epimeteu, Meneci i Prometeu.

Tots dos van engendrar una nova generacio de deus, pero Cronos, tement tambe que algun dia ho enderroquessin com ell havia fet, se'ls empassava sencers en neixer. Ressentida per aixo, Rea va aconseguir amagar al seu sise i ultim fill, Zeus, lliurant-li en el seu lloc a Cronos una roca embolicada en bolquers que va empassar confiat. El petit va ser enviat a Creta, protegit pels curets i alletat per la cabra Amaltea.

Quan Zeus va arribar a l'edat adulta va sotmetre Cronos per l'astucia mes que per la forca, donant-li a beure un emetic preparat amb l'ajuda de la seva avia Gea que li va fer vomitar els seus germans. Va comencar llavors una guerra entre els deus mes joves i els mes grans, coneguda com a Titanomaquia en la qual Zeus va rebre l'ajuda dels Hecatonquirs, els Gegants i els Ciclops, els qui una vegada mes havien estat alliberats despres del seu nou empresonament per Cronos. Zeus va vencer despres d'una llarga batalla i va tancar els Titans que se li havien enfrontat en el Tartar. A partir de llavors, la tercera generacio de deus, els Olimpics, van governar l'Univers amb Zeus al capdavant.

Els que no se li havien oposat a ell van continuar tenint de forma mes o menys directa un paper en el nou ordre: Ocean va continuar circumdant el mon, el nom de la 'brillant' Febe va ser emprat com a alies d'Artemis i afegit com a epitet d'Apol*lo (<>), Mnemosine va il*luminar les Muses, Temis va encarnar el concepte de <> i Metis va ser mare d'Atena.

Hesiode no te no obstant aixo l'ultima paraula sobre els titans. Alguns dels fragments que es conserven de la poesia orfica en particular guarden algunes variacions del mite.

En un text orfic, Zeus no es va limitar a atacar el seu pare amb violencia. En el seu lloc, Rea va preparar un banquet per Cronos, i aquest es va emborratxar amb mel fermentada. En lloc de tancar-lo en el Tartar, Cronos va ser arrossegat --encara borratxo-- a la cova de Nix, on continua dormint i vaticinant per tota l'eternitat.

Un altre mite sobre els titans no esmentat per Hesiode gira entorn de Dionis. En un moment determinat del seu regnat, Zeus va decidir cedir el tron en favor de l'infant Dionis, que com Zeus a la seva edat era protegit pels curets. Els titans van decidir matar el nen i reclamar el tron per a ells: es van pintar les cares de blanc amb guix, van distreure Dionis amb joguines, i llavors el van esbocinar, coure i rostir i en van fer un sopar festi,^[3] mentre que de la sang de la victima naixia un magraner.^[4] Zeus, enfurismat, va castigar els titans fulminant-los amb els seus rajos. Atena guardava el cor del nen en un ninot de guix, a partir del qual Zeus va fer un nou Dionis. Aquesta historia es narrada pels poetes Cal*limac i Nonnos, que anomenaven a aquest Dionis <>,^[5] i tambe en cert nombre de texts orfics, en els quals no es fa servir tal nom.

Una variacio d'aquesta historia, recollida pel filosof neoplatonic Olimpiodor, ja en l'era cristiana, diu que la humanitat va sorgir del fum greixos que acomiadava els cadavers dels titans quan cremaven, morts pels rajos de Zeus. Altres escriptors anteriors insinuen per contra que la humanitat va neixer de la sang vessada pels titans en llur guerra contra els Olimpics.

Pindar, Plato i Opia es referien sense pensar-s'ho dues vegades a la <> de l'home. Hi veuen una explicacio dualista de la naturalesa de l'home: el cos es de naturalesa titanica, terrenal i l'anima, part divina, prove de Dionis que els titans havien ingerit.^[6] Que aixo es refereixi a alguna mena de pecat original arrelat en l'assassinat de Dionis, que l'huma hauria de vencer per a recuperar la seva condicio divina. L'orfisme es encara es objecte d'acalorat debat pels mitografs.^[5]