Peru

El Peru (castella: Peru, quitxua: Piruw, aimara: Piruw), oficialment la Republica del Peru, es un pais de Sud-america que confronta al nord amb l'Equador i Colombia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolivia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'ocea Pacific. Te una geografia complexa dominada principalment per la serralada dels Andes i els corrents del Pacific, que li donen climes i paisatges molt variats, d'una costa desertica a la Puna dels Andes o a la selva tropical de la conca de l'Amazones.

El territori perua fou la llar de la civilitzacio del Norte Chico, una de les mes antigues del mon, i posteriorment de l'Imperi inca, l'estat mes gran de la Sud-america precolombina. L'Imperi espanyol va conquerir el territori durant el segle xvi i hi va establir un virregnat des del qual es va governar, per un temps, tot el subcontinent. Despres d'aconseguir la seva independencia, el Peru va viure periodes d'inestabilitat politica i economica, alternada amb periodes de creixement i prosperitat economica.

El Peru en l'actualitat es una republica democratica i representativa dividida en vint-i-cinc regions. Es un pais en vies de desenvolupament amb un index de desenvolupament huma mitja i amb una elevada desigualtat economica. Les activitats economiques principals son l'agricultura, la pesca, la mineria i la manufactura de textils. La poblacio peruana, estimada en 28 milions, es multietnica, fonamentada en els pobles indigenes, pero inclou la influencia europea, africana i asiatica. La llengua principal hi es el castella, tot i que un percentatge significatiu de la poblacio parla el quitxua o altres llengues amerindies nadiues. Aquesta combinacio de tradicions culturals te com a resultat una ampla diversitat d'expressions en camps com ara l'art, la cuina, la literatura i la musica.

La paraula "Peru" deriva de Biru el nom d'un governador local que va viure a prop del golf de San Miguel al Panama, a mitjan segle xvi.^[1] Els seus territoris, visitats pels exploradors espanyols el 1522, eren la regio mes meridional del nou mon que els europeus havien visitat.^[1] Quan Francisco Pizarro va explorar les regions encara mes al sud, aquestes van ser designades Biru o Peru.^[1] La corona espanyola va donar al nom un estat legal el 1529 amb la capitulacio de Toledo, la qual va designar l'Imperi Inca, que havien confrontat, com la provincia del Peru.^[1] Sota el govern espanyol, el territori va adoptar la denominacio de Virregnat del Peru, que es va convertir en la Republica del Peru despres de la seva independencia.

El Peru es troba a la regio occidental de Sud-america entre l'equador i el tropic de Capricorn. Te una superficie d'1.285.220 km2, que el fa el 20e pais mes extens del mon i el tercer del subcontinent. Limita al nord amb l'Equador,^[2][3] al nord-est amb Colombia,^[4] a l'est amb el Brasil,^[5] al sud amb Xile i a l'oest amb l'ocea Pacific. Te una gran varietat de paisatges i climes, per les seves condicions geografiques, que tambe li han donat una gran diversitat de recursos naturals.

Peru es tipificat com un pais en vies de desenvolupament; el 2005 tenia un index de desenvolupament huma del 0,773,^[17] i el 2006 tenia una renda per capita d'US$3.374,^[18] i un producte interior brut en paritat de poder adquisitiu d'US$7.600 el 2007.^[19] Segons les estadistiques nacionals, el 2007 el 39,3% de la poblacio es pobre, i el 13,7% es extremadament pobre.^[20]

Peru es un pais amb recursos naturals abundants; l'economia esta molt enllacada amb les exportacions amb els quals es financen les importacions i els pagaments del deute extern.^[21] L'economia peruana ha variat molt durant les ultimes decades. Entre el 1968 i 1975 el govern de Juan Velasco Alvarado va introduir reformes radicals, entre les quals, la reforma agraria, l'expropiacio de les companyies estrangeres i un sistema de planejament economic centralitzat. Aquestes politiques es van revertir durant la decada de 1990 durant el govern d'Alberto Fujimori. La sobredependencia dels minerals i els metalls afectada per les fluctuacions en els preus mundials, aixi com la manca d'una infraestructura adequada han dissuadit el comerc i la inversio. Despres de molts anys amb un creixement inconsistent, l'economia peruana va creixer a taxes superiors al 4% del 2002 al 2006 i del 7,5% el 2007, gracies als preus elevats dels minerals i metalls.^[19] Malgrat tot aixo, els nivells de pobresa i desigualtat encara hi son elevats.^[19]

La cultura peruana te les seves arrels en les tradicions amerindies i espanyoles,^[28] tot i que ha estat influida tambe per diversos grups etnics d'Africa, Asia i Europa. La tradicio artistica peruana va comencar amb la terrisseria elaborada, la fabricacio de textils, l'orfebreria i l'escultura de les epoques preinques. Els inques van mantenir aquests oficis i van construir obres arquitectoniques impressionants, com ara el Machu Picchu. El barroc va predominar en l'art virregnal, que va fer un sincretisme amb les tradicions autoctones.^[29] Durant aquest periode l'art es concentrava majoritariament en temes religiosos; les nombroses esglesies d'aquest periode i les pintures de l'escola de Cusco en son una mostra.^[30] Les arts es van estancar despres de la independencia fins a l'aparicio de l'indigenisme en la primera meitat del segle xx.^[31] Des de la decada de 1950 l'art perua ha estat eclectic i influit per corrents internacionals i locals.^[32]

Hi ha evidencies d'assentament huma al Peru de fa mes de cinc mil anys: les trobades arqueologiques recents a la regio de Norte Chico semblen indicar que s'hi desenvoluparen les civilitzacions mes antigues del continent america, prop del 3000 aC.^[40] Altres cultures aparegueren, com ara els chavin, chimu, nazca i tiwanaku, que emigraren al Peru des del nord.^[40] Totes les cultures tingueren caracteristiques comunes, entre les quals, l'agricultura intensiva i rica en recursos tecnics, la ramaderia --unica a America--, art, tecnica textil, arquitectura, ceramica, metal*lurgia i orfebreria, aixi com l'organitzacio social i religiosa.^[41]

El nom de l'imperi en quitxua fou Tawantinsuyu,^[42][43] que vol dir "les quatre regions" i prove de llurs divisions: Chinchaysuyu (al nord), Collasuyu (al sud), Antisuyu (a l'est) i Contisuyu (a l'oest).^[44][45][46] La capital fou la ciutat de Cusco.^[47][48][49] L'imperi comenca a formar-se a partir de la victoria de Pachacutec, que encapcalava la confederacio d'estats chanques l'any de 1438. Despres de la victoria, es comenca a organitzar l'imperi, i continua una etapa de continua expansio i posterior consolidacio. Es desenvoluparen la cultura, la tecnologia, la ciencia, i es bastiren grans edificis i mausoleus.

Despres d'aquest periode d'apogeu l'imperi entra en declivi per diversos problemes, entre els quals, la confrontacio pel tron entre els fills de Huayna Capac, els germans Huascar i Atahualpa, que es tradui en una guerra civil. Atahualpa vence el 1532, pero quan puja al poder, arribaren les tropes espanyoles sota el comandament de Francisco Pizarro. Els espanyols capturaren l'emperador i l'executaren. Diversos inques rebels continuaren la lluita contra els espanyols fins a 1572.

El 1532, un grup de conqueridors espanyols encapcalats per Francisco Pizarro derrotaren les forces inques. Deu anys despres la corona espanyola establi el Virregnat del Peru, que incloia, al comencament, la majoria de les colonies sud-americanes.^[50] El virrei Francisco de Toledo reorganitza el pais el 1570; la mineria de plata es converti en la principal activitat economica basada en la ma d'obra forcada dels indigenes.^[51] Els metalls preciosos de tots els virregnats americans proveiren de recursos la corona espanyola, la qual, al seu torn, permetia el comerc centralitzat a la metropoli. En el segle xviii el declivi de la produccio de plata, en conjuncio amb una dolenta administracio dels recursos anteriors, disminuiren les entrades de la corona. Com a resposta, s'efectuaren les reformes borboniques, una serie d'edictes que incrementaren els impostos, i reorganitzaren economicament i politicament l'imperi. El Virregnat del Peru es dividi, i es crearen el Virregnat de Nova Granada i el Virregnat del Riu de la Plata. Les noves lleis provocaren diverses revoltes dels indigenes, que foren sufocades.

El 28 de juliol de 1821, el moviment independentista encapcalat pel general argenti Jose de San Martin, que arriba des de Xile, declara la independencia del Peru,^[52][53] i instaura la Republica del Peru, nom que queda consignat tacitament en l'Acta d'Independencia. Tanmateix, no seria sino fins al 1824 que el general venecola Simon Bolivar aconsegui expulsar definitivament les tropes reialistes establertes al sud.^[54]

Durant els primers anys de la Republica, les lluites endemiques pel poder entre els caps militars provocaren inestabilitat politica.^[54] En aquest periode es forja la identitat nacional, en fracassar els projectes d'unificacio de totes les antigues colonies hispanes, aixi com la unio amb Bolivia.^[55] Entre les decades de 1840 i 1860, el Peru tingue un periode d'estabilitat economica i politica, basada en l'explotacio del guano. El president Ramon Castilla se n'aprofita de les exportacions per incrementar els recursos de l'estat.^[55] Tanmateix, en malgastar-se els recursos, en la decada de 1870, el pais havia acumulat un gran deute, i els conflictes politics ressorgiren.^[55]

El reconeixement per part d'Espanya de la independencia de la Republica del Peru es va produir amb el tractat de Paris el 14 d'agost de 1879.^[56]

Xile derrota el Peru en la Guerra del Pacific de 1879-1883, i perde les provincies d'Arica i Tarapaca, en el tractat d'Ancon i el tractat de Lima. Les lluites internes posteriors a la guerra foren seguides d'un periode d'estabilitat sota el govern del Partit Civilista, i aquest fou seguit d'un periode autoritari sota Augusto B. Leguia.^[57] La Gran Depressio influi en la caiguda de Leguia. Despres de diversos conflictes politics, emergi l'Alianca Popular Revolucionaria Americana. La rivalitat entre aquesta organitzacio i una coalicio de l'elit i els militars defini la politica peruana de les tres decades seguents.^[58]

El 1968, les forces armades, encapcalades pel general Juan Velasco Alvarado, dirigiren un cop d'estat contra el president Fernando Belaunde. El nou regim emprengue reformes radicals per tal de promoure el desenvolupament, pero no aconsegui el suport popular.^[59] El 1975, Velasco fou deposat violentament pel general Francisco Morales Bermudez, el qual paralitza les reformes i restabli la democracia.^[60] Durant la decada de 1980, el Peru experimenta una greu recessio, acompanyada d'un deute extern considerable, altes taxes d'inflacio, l'increment del narcotrafic i violencia politica massiva.^[61] Sota la presidencia d'Alberto Fujimori (1990-2000), el pais comenca a recuperar-se. Tanmateix, despres de diverses acusacions d'autoritarisme, corrupcio i violacio dels drets humans, renuncia.^[62] Des de la fi del regim de Fujimori, el Peru ha assajat de lluitar contra la corrupcio i aconseguir un desenvolupament economic sostenible.^[63]

Davant d'un procediment imminent d'impeachment, el 7 de desembre de 2022, el President Pedro Castillo va intentar dissoldre il*legalment el Congres de la Republica i governar per decret, i com a resposta, el Congres de la Republica del Peru inclent el seu propi partit politic el va destituir i fou detingut,^[64] nomenant en el seu lloc a la seva vicepresidenta Dina Boluarte, la primera dona en assumir el carrec.^[65]

• Afroperua

• Govern del Peru (castella)