Papir

El papir (Cyperus papyrus) es una planta aquatica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrania, particularment a Egipte. Es tracta d'un jonc palustre de la familia de les ciperacies que s'utilitza com a aliment, per a fabricar objectes de cistelleria, cordes, bena, roba, embarcacions; en ser cremat com a planta aromatica, i la seva arrel s'utilitza com a llenya sent la seva funcio principal l'elaboracio del suport dels antics manuscrits, anomenat tambe papir (del grec papyrus).^[1]

El papir es va fabricar per primera vegada a Egipte ja al quart mil*lenni abans de Crist.^[2][3][4] L'evidencia arqueologica mes antiga de papir va ser excavada el 2012 i 2013 a Wadi al-Jarf, un port de l'antic Egipte ubicat a la costa del Mar Roig. Aquests documents, el Diari de Merer, daten de c. 2560-2550 aC (final del regnat de Khufu).^[3] Els rotllos de papir descriuen els ultims anys de construccio de la Gran Piramide de Giza.^[5] En els primers segles abans i despres de Crist, els rotllos de papir van guanyar un rival com a superficie d'escriptura en forma de pergami, que es preparava amb pells d'animals.^[6] Es van doblegar fulls de pergami per formar quaderns a partir dels quals es van formar codexs en forma de llibre. Els escriptors cristians primitius aviat van adoptar la forma de codex, i en el mon grecoroma, es va fer comu tallar fulles de rotllos de papir per formar codexs.

Els codexs van ser una millora pel que fa al rotlle de papir, ja que el papir no era prou flexible per doblegar-se sense esquerdar-se i es requeria un rotllo llarg, per crear textos de gran volum. El papir tenia l'avantatge de ser relativament barat i facil de produir, pero era fragil i susceptible tant a la humitat com a la sequedat excessiva. Llevat que el papir fos de perfecta qualitat, la superficie d'escriptura era irregular i la gamma de mitjans que es podien utilitzar tambe era limitada.

El papir va ser reemplacat a Europa per pergami i vitel*la, productes mes barats produits localment, de durabilitat significativament major en climes humits, encara que es questiona la connexio de Henri Pirenne de la seva desaparicio amb la conquesta musulmana d'Egipte entre 639 i 646.^[7] La seva ultima aparicio a la cancelleria merovingia es amb un document de 692, encara que es va coneixer a la Gal*lia fins a mitjans del segle seguent. Les ultimes dates determinades per a l'us del papir son 1057 per a un decret papal (tipicament conservador, totes les butlles papals estaven en papir fins a 1022), sota el Papa Victor II,^[8] i 1087 per a un document arab. El seu us a Egipte va continuar fins que va ser reemplacat pel paper menys costos introduit pel mon islamic que originalment ho van aprendre dels xinesos. En el segle xii, el pergami i el paper estaven en us a l'Imperi Roma d'Orient, pero el papir seguia sent una opcio.^[9]

El papir es fabricava en diverses qualitats i preus. Plini el Vell i Isidor de Sevilla van descriure sis variacions de papir que es venien al mercat roma de l'epoca. Aquests van ser classificats per qualitat en funcio de com de fina, ferma, blanca i suau era la superficie d'escriptura. Els graus anaven des del superfi augustia, que es produia en fulls de 13 digits (25 cm d'ample), fins al menys costos i mes gruixut, que mesurava sis digits (15 cm d'ample). Els materials considerats inutilitzables per escriure o amb menys de sis digits es van considerar de qualitat comercial i es van enganxar de vora a vora per utilitzar nomes per embolicar.^[10]

Fins a mitjan segle xix nomes es coneixien alguns documents aillats escrits en papir, i els museus els exhibien simplement com a curiositats.^[11] No contenien obres literaries.^[12] El primer descobriment modern de rotllos de papir es va fer a Hercula en 1752. Fins llavors, els unics papirs coneguts havien estat alguns supervivents de l'epoca medieval.^[13][14] Les investigacions academiques van comencar amb l'historiador neerlandes Caspar Jacob Christiaan Reuvens (1793-1835). Va escriure sobre el contingut del Papir de Leyden, publicat en 1830. La primera publicacio ha estat acreditada a l'erudit britanic Charles Wycliffe Goodwin (1817-1878), qui va publicar per a la Societat d'antiguitats de Cambridge, un dels Papirs magics grecs V, traduit a l'angles amb comentaris el 1853.^[11]

Pertany com la xufla a la familia Cyperaceae.^[15] Algunes parts de la planta son comestibles i de les tiges se'n poden fer barques. Actualment tambe es una planta ornamental (paraiguets)

Es una planta aquatica robusta que pot arribar a 5 m d'alcada. Te les tiges triangulars que surten d'un rizoma llenyos. Cada tija acaba en un grup dens de tiges de 10 a 30 de llargada d'aspecte plomos quan la planta es jove. Floreix a finals d'estiu. Les flors son verd-marronoses en grups que apareixen al final de les petites tiges i donen lloc a fruits en nucules que es disseminen per l'aigua. Les fulles nomes apareixen en els rizomes

La planta del papir es troba en els cursos d'aigua tropicals i subtropicals. Al riu Nil actualment esta en perill d'extincio i antigament s'hi havia conreat. Tambe apareix al riu Niger i Eufrates com tambe al Delta de l'Okavango. Es sensible a les glacades.

Les tiges es tallaven verticalment, en cintes, aferrades despres unes sobre les altres, entrecreuant les fibres. La fulla obtinguda aixi era aixafada i assecada, proporcionant un bon paper (aquesta paraula paper prove del terme grec papuros papiros). Generalment, empalmant diverses fulles s'obtenien rotlles, que poden arribar a diversos metres i solien guardar-se enrotllats entorn d'un suport cilindric de fusta, per aixo el seu nom.^[16]

El papir mes antic conegut esta en blanc, i fou descobert a la tomba de Hemaka, el visir del farao Den, de la Dinastia I, cap al 2900 aC, a la necropoli de Saqqara.^[17] Els primers que es conserven amb text son el diari de Merer, uns documents administratius trobats a Wali al Gerf, a la riba del Mar Roig, que daten de la Dinastia IV cap al 2500 aC,^[18] i coincideixen amb l'estatua d'un escriba mes antiga coneguda.^[17]

Gracies als manuscrits sobre papir es coneixen molts textos de l'antiguitat, sobretot de l'antic Egipte, aixi com altres textos biblics. Aleshores es feia servir una tinta elaborada a partir de negre de fum, cola, aigua i oli de cedre.

El suport d'escriptura no era l'unic producte elaborat a l'Antic Egipte a partir d'aquesta planta, molt comu en epoques antigues, tambe es podien fabricar objectes de cistelleria, sandalies, calcons, cordes, i fins i tot embarcacions. Se'n consumia l'arrel i a vegades l'interior de la tija. Tambe es deia que tenia qualitats curatives. Actualment, la planta, gairebe desapareguda a Egipte, s'utilitza per elaborar objectes turistics.

Es el papir sagrat, utilitzat per elaborar les barques de deus de l'Antic Egipte. La planta tambe tenia una funcio religiosa sorgida en epoques antigues: nascuda al sagrat Nil, es representava als temples i era portada a les processons, on simbolitzava el renaixement i la regeneracio del Mon. Planta especifica del Delta del Nil, aquesta era l'emblema del Baix Egipte i representava la deessa Uadyet (uady: jeroglific del papir, significant tambe el verd de malaquita, i "la prosperitat"). La planta de papir va ser representada des de l'epoca predinastica com a simbol del Baix Egipte; figura a la maca votiva d'Horus Escorpi.

• Ruiz Garcia, Elisa. Introduccion a la codicologia. 2a. Madrid: Fundacion German Sanchez Ruiperez, 2002. ISBN 84-89384-41-X.

• Paper
• Cel*lulosa
• Canem
• Tauletes de bambu
• Ostraca

• Papyrus making
• Papyrus Institute
• Ancient Egyptian Papyrus - Aldokkan