Tinta

La tinta es una mescla liquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superficie de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de trac fi (a diferencia de la pintura, encarregada d'omplir arees i colors i no pas amb linies i tracos). Si be hi ha alguns animals que generen tinta, alguns cefalopodes com el polp o la sepia, aquesta no sol ser la utilitzada en l'escriptura o el dibuix. Aquesta altra usualment esta feta de pigments obtinguts de metalls i closques. La tinta xinesa es la mes antiga en us des de fa de mes de 5.000 anys.

Per a aplicar la tinta es poden usar diferents estris. El calam, la ploma o el pinzell, no duen la carrega de tinta al seu interior i que requereixen un tinter per guardar i preparar la tinta. D'altra banda, i mes recents, hi ha la ploma estilografica, el boligraf i tambe en alguns aparells d'impressora o el fax que duen incorporat un diposit propi que conte la tinta i que, per capil*laritat, es <> cap a la punta aplicadora.

L'anomenada tinta invisible, feta amb suc de llimona, serveix per amagar missatges secrets perque nomes sigui visible el trac quan s'acosta a una flama o a una altra font de calor.

Moltes cultures antigues d'arreu del mon han descobert i formulat tintes de manera independent per escriure i dibuixar. El coneixement de les tintes, les seves receptes i les tecniques per a la seva produccio prove de l'analisi arqueologica o del mateix text escrit. Es creu que les primeres tintes de totes les civilitzacions s'han fet amb negre fum, una mena de sutge, ja que s'hauria recollit facilment com a subproducte del foc.^[3]

La tinta es va utilitzar a l'antic Egipte per escriure i dibuixar sobre el papir almenys des del segle xxvi aC.^[4] Les tintes vermelles i negres egipcies incloien ferro i ocre com a pigment, a mes dels ions fosfat, sulfat, clorur i carboxilat; mentre que el plom s'emprava com a assecador.^[5]

Les tintes xineses poden datar de quatre mil*lennis,^[6][7] del Neolitic xines. Feien servir tintes vegetals, animals i minerals basats en materials com el grafit que es molia amb aigua i s'aplicava amb pinzells de tinta. L'evidencia directa de les primeres tintes xineses es troba al voltant del 256 aC al final del Periode dels Regnes Combatents i es produia a partir de sutge i cola animal.^[8] Les millors tintes per dibuixar o pintar sobre paper o seda es produeixen a partir de resina del pi. Han de tenir entre 50 i 100 anys. El pal de pinzell xines es produeix amb una cola de peix, mentre que la cola japonesa (Jiao nikawa) es de vaca o cervol.^[9]

La tinta xinesa es va inventar a la Xina,^[10][11] tot i que sovint es comercialitzaven materials des de l'India, d'aqui el nom amb que es coneix en angles, india ink (tinta india).^[10][11] El metode tradicional xines per fer la tinta era triturar una barreja de cola de pell, negre de carbo, negre de llum i pigment de negre d'os amb un morter i despres abocar-lo en un plat de ceramica perque s'assequi.^[10] Per utilitzar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es reliqui.^[10] La fabricacio de tinta india va ser ben establerta per la dinastia Cao Wei (220-265 dC).^[12] S'han descobert documents indis escrits en Kharosthi amb tinta al Turquestan xines.^[13] Diversos sutres Budistes i Jain a l'India van ser compilats amb tinta.^[2]

Els emperadors de l'Imperi Roma d'Orient o Bizanti signaven els seus edictes amb una tinta purpuria molt costosa (sacrum encaustum) feta amb una secrecio de la glandula hipobranquial del murex, un genere de mol*lusc gasteropode que produia la purpura de Tir. L'emperador Lleo III va prohibir l'us d'aquesta a qualsevol persona que no fos membre de la reialesa. A l'antic Imperi Roma aquest pigment s'usava exclusivament per tenyir la vora de la toga dels senadors i les capes dels generals.

S'escrivien tambe alguns llibres amb lletres d'or o plata, tals com la Biblia jueva, traduida al grec pels 72 interprets i copiada en pergami amb lletres d'or que Eleazar, princep dels sacerdots jueus, va enviar al farao Ptolemeu II Filadelf per a la seva Biblioteca d'Alexandria, exemplar que demostra l'antiguitat d'aquest costum. A l'Imperi d'Orient va estar tan admesa la practica d'escriure en or que la historia de Constanti fa esment de l'ofici de crisografs o escriptors de lletres d'or.

Les primeres ressenyes historiques de plomes estilografiques es remunten a l'any 953, quan Al-Muizz, el califa d'Egipte, va exigir una ploma que no li taques les mans ni la roba, i li van fer un boligraf que contenia tinta en un diposit.^[14]

Al segle xv, Johannes Gutenberg va haver de desenvolupar un nou tipus de tinta a Europa per a la impremta.^[15] Segons Martyn Lyons en el seu llibre Books: A Living History, el colorant de Gutenberg era indeleble, a base d'oli i es feia amb el sutge de llum (negre de llum) barrejat amb vernis i clara d'ou.^[16] En aquella epoca predominaven dos tipus de tinta: la tinta d'escriptura grega i romana (sutge, cola i aigua) i la varietat del segle xii composta de sulfats de ferro, gall, goma i aigua.^[17] Cap d'aquestes tintes d'escriptura a ma es podia adherir a les superficies d'impressio sense crear desenfocaments. Finalment, es va crear una tinta oliosa, semblant a un vernis, feta de sutge, trementina i oli de nou especificament per a la impremta.

Les tintes generalment es divideixen en quatre classes:^[18]

• Aquos
• Liquid
• Pasta
• Pols

Alguns tipus de tinta indeleble tenen una vida util molt curta a causa dels dissolvents que s'evaporen rapidament. L'India, Mexic, Indonesia, Malaisia i altres paisos en desenvolupament han fet servir tinta indeleble en forma de taca electoral per prevenir el frau electoral evitant el vot doble. La tinta electoral basada en nitrat de plata es va aplicar per primera vegada a les eleccions generals de l'India de 1962, despres de ser desenvolupada al National Physical Laboratory de l'India.

La comissio electoral de l'India ha usat tinta indeleble per a moltes eleccions. Indonesia la va emprar en les seves darreres eleccions a Aceh. A Mali, la tinta s'aplica a l'ungla. La tinta indeleble en si mateixa no es infal*lible, ja que es pot utilitzar per cometre frau electoral marcant els membres del partit contrari abans que tinguin l'oportunitat d'emetre els seus vots.

Alguns paisos que han utilitzat tinta indeleble en algun proces electoral inclouen:

• Banerji, Sures Chandra (1989). A Companion to Sanskrit Literature. Motilal Banarsidass. ISBN 81-208-0063-X.
• Sircar, D. C. (1996).Indian epigraphy. Motilal Banarsidass. ISBN 81-208-1166-6.

• Forty Centuries of Ink (David N. Carvalho); Un llibre de text en linia detallat (angles)

Viccionari