Incunable

Un incunable es un llibre, un full, o una imatge impresa -no manuscrita- aparegut al segle xv,^[1] des de la data d'invencio de la impremta (aprox. 1440) fins al 31 de desembre de 1500.^[2] La paraula incunable procedeix del llati incunabula ('que pertany al bressol'), pero el seu us referit a la impremta data d'un fullet publicat a Colonia el 1639 en ocasio del segon centenari de la seva invencio, pel dega de la catedral de Munster, Bernard von Mallinckorodt, titulat De ortu et progressu artista typographicae ("Del naixement i l'evolucio de l'art de la tipografia"), en que els llibres del segle xv es qualifiquen com prima typographicae incunabula ("la primera infancia de la impressio").^[3]

Els incunables solen dur signatures alfabetiques en cada quaternio (quadern), amb exponents numerals romans o arabics, per facilitar la tipografia i la confeccio. Un registre, col*locat al principi o mes frequentment al final del llibre contenint en columna les primeres paraules de cada full de la primera meitat del quaternio, en el qual constava amb frequencia el resum de les signatures. Portaven tambe reclams, consistents en una o dues paraules al final del foli girat, que son les primeres del seguent. I poden portar tambe un colofo o subscripcio al final del volum, que te importancia perque proporciona a vegades autor i titol, data i lloc d'impressio, impressor, tipograf o editor i les seves corresponents marques en llibres mancats de portada, cosa que passa amb frequencia.

La invencio de la impremta va ser una novetat tecnica adequada per multiplicar els llibres. La seva forca de difusio va ser incomparablement superior a la del manuscrit. En el periode compres entre 1450 i 1500, al voltant de 1.700 impremtes, distribuides entre 300 ciutats d'Europa, van produir entre 30.000 i 35.000 edicions diferents de 10.000 a 15.000 textos, xifra que potser podria ser superior a 40.000 si es compten les edicions desaparegudes.^[4][5] La tirada mitjana suposava uns 500 exemplars, pel que resulta una xifra de 20 milions d'incunables, impressionant mostra d'aficio a la cultura si es te en compte que la poblacio d'Europa no arribava als cent milions d'habitants, dels quals nomes una minoria sabia llegir.

Impressors i llibreters treballaven amb un objectiu essencialment lucratiu, no acceptaven financar la impressio si no jutjaven possible la venda d'un nombre determinat d'exemplars en un termini raonable. Es tractava de veritables erudits, ja que una mateixa persona fonia els tipus, preparava el text, era impressor, editor i llibreter. Aquesta indiferenciacio de funcions va ser caracteristica a l'epoca dels incunables, els especialistes nomes van apareixer a mitjan segle xvi, com, per exemple, la dinastia editorial fundada per Robert Estienne (que va morir el 1559).^[6]

Els incunables no difereixen gaire dels manuscrits medievals, fins i tot tracten d'imitar-los. El paper d'impressio, que acostumava a estar fabricat a ma, portava generalment en transparencia empremtes lineals i filigranes. Els tipus tenien un punxo de metall dur, en l'extremitat es gravava en relleu el signe, la matriu era de metall menys dur, el que permetia fondre els caracters en estany o plom. Els primers punxons van ser de llauto o bronze; mes tard es va emprar el coure o l'acer. Una solida i rustica premsa col*locada sobre marbre servia per a la impressio.^[7]

Els fulls dels incunables habitualment presenten dos formats: el regalis (70 x 50 cm) i el mitja (50 X 30 cm). Van doblegades una vegada (infoli, de 4 pagines), dues (quart, 8 pagines) o quatre vegades (vuite, 16 pagines); excepcionalment, hi ha tambe plecs diferents. Els primers incunables presenten gran varietat d'alfabets o tipus d'escriptura: la textura dels manuscrits liturgics, la lletra de sumas, gotica, dels textos escolastics, una gotica mes gran i menys rodona anomenada lletra de missal, la gotica bastarda dels textos legals i narratius, la cursiva cancelleresca, l'escriptura humanistica o littera antiqua, derivada de la carolina, etc. Aquesta profusio de tipus acredita l'invent de Gutenberg com un substitutiu dels manuscrits: a la seva epoca hi va haver gairebe 300 signes a la caixa d'impremta, entre lletres, lligams i abreviatures. Mig segle despres els tipus s'havien reduit a 40 a la caixa baixa i menys encara en l'alta, amb un sol signe d'abreviatura (&) i pocs lligams (fi, fl, ff) i la gran varietat d'alfabets va quedar reduida a la practica a dos: una lletra antiga (rodona i cursiva) i una altra gotica (Fraktur, Schwabach). Els tipus rodons mes antics van apareixer a Estrasburg el 1467, i van ser perfeccionats a Venecia per Nicolau Jenson (1470). Els primers cursius procedien de la cal*ligrafia humanista, adaptada a la impremta per Francisco Grifo (lletra grifa), que va treballar per Aldo Manucio a Venecia, cap a 1500, i de la cal*ligrafia pontificia, adaptada per Ludovico Arrighi i per l'impressor de Roma Antonio Blade, cap a 1520. En general, es pot dir que la Littera antiqua va predominar sobre la gotica.

Els impressors d'incunables varen imitar els manuscrits literaris, liturgics i juridics preferentment. I com passava en els manuscrits, col*laborant amb il*luminadors per donar mes bellesa al text impres, per aixo l'ornamentacio d'aquests llibres unes vegades esta feta a ma i altres gravada, i consisteix en orles, inicials col*locades en buits deixats expressament, i fins i tot pagines senceres amb gravats de caracter ornamental.

L'incunable no va significar una revolucio immediata a la ciencia i la cultura, la invencio de la impremta va portar com a consequencia una seleccio dels textos, que significa, per la seva adaptacio al gust de l'epoca, la desaparicio d'algunes formes literaries (per exemple, la goliardica) i d'altra banda la resurreccio d'alguns autors oblidats, com ara els mistics dels segles XII i xiii). Nascut l'incunable per raons economiques, per la seva claredat per a la lectura i harmonia en la distribucio del text en una o dues columnes, i tambe per fer accessible a un public mes nombros la Biblia, la literatura de l'antiguitat i els llibres liturgics i de pietat, va fer perdre el caracter de creacio personal que tenia abans el manuscrit, en paradoxal contrast amb l'individualisme humanista en aquest ambient es va produir. Es van realitzar belles edicions de classics, sobretot a Italia, i va neixer el desig d'editar <>, estimul d'estudis filologics.

A la segona meitat del segle xv i primera del xvi s'adverteix una concentracio apreciable en la industria de la impremta i en l'edicio i venda de llibres impresos. Aixi, a Franca destaquen per la seva importancia les edicions de Paris, Lio i Ginebra, a Italia, Venecia, Florencia i Roma, als Paisos Baixos, Amsterdam, Leiden i Anvers. Se sol considerar com el primer llibre impres la Biblia de 42 linies de Gutenberg, comencada a compondre el 1452 i publicada abans de l'agost de 1456. Les premses de Gutenberg van passar a poder de Peter Schoeffer, gendre i soci de Johannes Fust (cap a 1400-1466), advocat de Maguncia que va financar l'inventor de la impremta i celebre impressor.

Alemanya va ser el bressol de la impremta. Despres de Gutenberg varen apareixer incunables a Estrasburg (1460-1461), Colonia (1464), Basilea (1466), etc. Italia va ser el primer pais estranger on va arribar la impremta (1465) i varen apareixer incunables a Roma (1467), Venecia (1469), Mila, Napols i Florencia (1471). A Franca, la Sorbona va impulsar la confeccio d'aquests llibres, establint-se la primera impremta a Paris el 1470. A Anglaterra, William Caxton, angles que havia apres a Colonia, va establir una premsa propia el 1473.^[8]

Els primers incunables espanyols daten de 1471 (Catena aurea, de Tomas d'Aquino, impresa a Barcelona) o potser de 1472 (Sinodal de Segovia, que recull decisions del sinode celebrat aquell any). El primer impressor a Espanya va ser potser Joan Parix de Heidelberg, que va instal*lar les seves premses a Castella. Les ciutats espanyoles on van apareixer els primers incunables datats van ser Valencia, Saragossa i Barcelona, el primer, Obres i trobes en lahors de la Verge Maria, es una col*leccio de poesies d'un certamen celebrat l'11 de febrer de 1474.

La impremta grega mes antiga utilitza caracters llatins per a les lletres equivalents i nomes tenia tipus especials per a les lletres especificament gregues, com la delta, zeta i psi. Els primers incunables grecs van ser obra de Peter Schoffer, el 1465.

La tipografia hebraica va neixer a Italia. Els llibres mes antics en aquests caracters es van imprimir cap a 1475 a Reggio de Calabria, Pieve di Sacre i Soncino, llogaret que va donar nom a una important dinastia editorial. Tambe a Espanya, i des de 1478, hi va haver impremtes hebrees a Montalban, Guadalajara, Hijar i Zamora, i les premses d'Alcala van fer famosa la celebre Biblia Complutense del cardenal Cisneros.

Entre la gran massa d'incunables editats hi ha una elevada proporcio en llengua llatina, que arriba al 77%, els textos en llengua vulgar constitueixen una minoria i son sobretot traduccions, algunes de les quals van obtenir gran exit (de Dante hi ha 15 edicions del Decamero: 11 italianes, 2 alemanyes, 1 francesa i 1 espanyola). Els classics llatins van ser objecte de multiples edicions: 316 de Cicero, majoritariament italianes; 71 de Seneca, 57 de Sal*lusti, 99 de Vegeci, 61 de Juvenal, i 80 de les faules d'Isop.

La majoria dels lectors eren clergues, per la qual cosa no es estrany que un gran nombre d'incunables continguen textos religiosos i sobretot la Sagrada Escriptura. Entre les primeres impressions d'ella figuren les dues de Gutenberg, de 42 i de 36 linies. Hain enumera 109 edicions d'incunables de Biblies llatines, xifra que en el suplement de Copinger arriba a 124. Despres de la Biblia, el major nombre d'incunables varen ser els llibres de culte i oracio, de pietat i tractats religiosos. Els temes mes sol*licitats i difosos van ser els breviaris, missals, llibres d'hores, la Imitacio de Jesucrist, la Ciutat de Deu i els celebres Manipulus curatorum, que van arribar a tenir 98 edicions, pero amb aquestes obres van figurar tambe les de Sant Bernat, Sant Bonaventura i Sant Francesc, aixi com innombrables vides de sants.

Els milers d'estudiants de les universitats celebres (Paris, Colonia, etc.) compraven textos de filosofia i teologia, utilitzats com a instruments de treball. Els editors no nomes van imprimir a les ciutats universitaries, sino que altres comercials com Basilea, Venecia o Nuremberg varen difondre moltes edicions amb aquesta finalitat. Aixi, de les 16 edicions de les Sentencies de Pere Llombard, la meitat procedeixen de Basilea, mentre que nomes una es va imprimir a Paris. Tambe van tenir exit les compilacions medievals (lexics o diccionaris), com les de Balbi, Comestor, etc. De la Legenda Aurea, de Iacopo da Varazze, es van fer 88 edicions llatines, 18 franceses i moltes altres variants. Textos d'iniciacio gramatical com el Doctrinale d'Alexandre de Villadei, gramatic del segle xiii, van arribar a tenir 300 edicions. I l'enorme enciclopedia en quatre parts titulada Speculum mundi, obra de Vicenc de Beauvais, preceptor dels fills de Sant Lluis, tambe va tenir multiples reimpressions.

Els llibres xilografics, en els quals la imatge te tanta importancia com el text, anaven destinats al public que no frequentava els grans centres d'estudi, ni tenia diners per comprar altres llibres. A mes, han estat considerats com un precedent historic dels incunables, pero la major part de les xilografies datables son d'epoques en que ja existia la impremta. Text i il*lustracions es gravaven en la mateixa planxa de fusta: mes rares eren les de metall, encara que hi ha algunes que es remunten al segle xiv.

No es conserva cap llibre xilografic espanyol, si be els gravats mes antics existents apareixen a Catalunya a principis del segle xv (estampes i cartes). La majoria dels textos xilografics son de la segona meitat del segle xv, abundant els <> (tractats gramaticals), contemporanis, per tant, dels incunables.

En el terreny de la critica, els incunables varen tenir un paper fonamental, ja que varen donar a coneixer i difondre, entre els homes de la baixa edat mitjana, els llibres que els posaven en contacte amb els classics. Nomes en el terreny cientific preferia el public els autors contemporanis als mestres classics i medievals.

L'estudi dels incunables es va iniciar abans de 1650, bicentenari de la invencio de la impremta. Cornelius de Beughem, en el seu Incunabula typographia publicat a Amsterdam el 1688, va fer el primer intent de donar una llista d'incunables, que comprenia prop de 3.000 titols. La primera bibliografia sobre incunables, amb estudi cronologic, es deu a Miguel de Maittaire, en les seves Annales typographici (La Haia, 1719). Tambe els va estudiar Georg Wolfgang Panzer a Annales Typographici (Nuremberg, 1793-1803), i Hain, Repertorium bibliographicum (Stuttgart, 1826-1838); aquest ultim descriu i estudia uns 16.000 incunables. L'obra classica de Hain va tenir un suplement fet per Walter A. Copinger, Supplement to Hain's Repertorium (Londres, 1895-1902) i un altre posterior de Dietrich Reichling, Appendices ad Hainii - Copingerii Repertorium (Munic, 1905-1914). Actualment son els estudis de Robert Proctor, An Index to the Early Printed Books in the British Museum (Londres, 1898-1903), i de Konrad Haebler, Typenrepertorium der Wiegendrucke (Leipzig, 1905-1924). Inspirats en la metodologia de Henry Bradshaw, llibreter de la universitat de Cambridge, prenen com a criteris per identificar incunables, la mesura de 20 linies (Proctor) o la forma de la lletra M (Haebler).

El monumental Gesamtkatalog der Wiegendrucke, comencat a Leipzig el 1925 i que es va interrompre la seva publicacio el 1940 i el Indice generale degli incunabuli nelle biblioteche d'Italia (1943), son les obres generals de major categoria de que es disposa en l'actualitat. Cada pais sol tenir els seus repertoris generals i les seves monografies sobre incunables de diferents biblioteques. Les majors col*leccions d'aquests llibres es troben a Italia (potser mes de 100.000) i a les biblioteques del Congres de Washington, Nacional de Paris, de l'Estat de Monaco, Vaticana, del Museu Britanic, Laurenziana, Ambrosiana, Civica de Mila, etc.^[9]

• La Biblia de Gutenberg de 1455
• Liber chronicarum de Hartmann Schedel, impres per Anton Koberger el 1493
• Hypnerotomachia Poliphili de 1499

• Biblia Valenciana 1478
• Obres o trobes en lahors de la Verge Maria de 1479
• Suma de la art de arismetica de Francesc Santcliment de 1482
• Liber Elegantiarum de 1489
• Tirant lo Blanc de 1490
• Lo passi en cobles de 1493
• Scala Dei de Francesc Eiximenis de 1494
• Constitucions de Catalunya de 1495
• Lo proces de les olives i Lo somni de Joan Joan de 1497
• Quesits o perquens de 1499

• Haebler, Konrad. Introduccion al estudio de los incunables. Madrid: Ollero & Ramos, 1997. ISBN 84-7895-072-9. OCLC 42702253.
• Prince, Carlos. Los primeros ensayos del arte de la imprenta y los incunables, 1897. OCLC ocn135347233.

• Biblioteca Borja

• Biblioteca Nacional d'Espanya - Incunables
• ?Que es un incunable?
• Exposicio virtual sobre incunables: la imprenta en su cuna - Biblioteca Nacional de Colombia Arxivat 2014-06-10 a Wayback Machine.

Viccionari