Mes

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

<<Mesos>> redirigeix aqui. Vegeu-ne altres significats a <<Mesos (desambiguacio)>>.

No s'ha de confondre amb Mes.

Un mes es cada un dels dotze periodes d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies en que es divideix l'any. Inicialment mes era sinonim de llunacio, que aproximadament dura vint-i-nou dies i mig. En un any hi ha dotze lunacions i sobren 10 dies. Primer aquests dies sobrers no eren de cap mes, pero amb el temps es van anar repartint entre els diferents mesos, fins a arribar a la situacio actual, en que mes i llunacio no coincideixen. La duracio dels mesos es va establir de forma aleatoria: per exemple, el juliol i l'agost tenen tots dos 31 dies perque es va considerar que el mes dedicat a Cesar August no havia de tenir menys dies que el dedicat a Juli Cesar; i el febrer, darrer mes de l'any roma, es va quedar amb menys dies que la resta. Cada mes agrupa un minim de quatre setmanes.

El mes es una unitat de temps, usada en el calendari que es el periode que triga la Lluna a donar una revolucio al voltant de la Terra. El moviment de la Lluna en la seva orbita es molt complicat i el seu periode no es constant. Es mes, en moltes cultures (calendari hebreu i calendari musulma) el principi del mes coincideix amb la primera aparicio del creixent lunar Lluna nova despres de l'ocas damunt de l'horitzo occidental. La data i temps d'esta observacio real depenen de la longitud geografica exacta aixi com la latitud, les condicions atmosferiques, l'atencio visual dels observadors, etc. Per conseguent no poden predir-se el principi i longituds de mesos en estos calendaris amb precisio. La majoria dels jueus segueixen un calendari precalculat.

El concepte tradicional sorgeix amb el cicle de fase de la lluna. Es el periode perque la Lluna repetisca consecutivament la mateixa fase, val ~29.53 dies. La causa de les fases de la Lluna es que veiem la part de la Lluna que s'il*lumina pel Sol i aixo depen de la seva posicio relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ja que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (despres de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posicio respecte al Sol. Este periode mes llarg s'anomena sinodic. A causa de les pertorbacions de les orbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre aproximadament 29.27 i aproximadament 29.83 dies. De les excavacions els investigadors han deduit que els nostres avantpassats comptaven el temps usant les fases de la Lluna ja en el Paleolitic. El mes sinodic es encara la base de molts calendaris.

El periode real de l'orbita de la Lluna, prenent com a referencia les estreles fixes s'anomena mes sideral, perque es el temps que pren la Lluna per a tornar a la mateixa posicio entre les estreles fixes en l'esfera celeste. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Aquest tipus de mes ha aparegut entre les cultures de l'Orient Mitja, l'India i la Xina de la manera seguent: ells van dividir el cel en vint-i-vuit parts, caracteritzant una constel*lacio, durant cada dia del mes de manera que se segueix l'empremta que la Lluna deixa entre les estreles.

Es costum especificar posicions de cossos celestials amb respecte equinocci vernal. A causa de precessio dels equinoccis, este punt retrograda sobre l'ecliptica. Per conseguent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Aixi el mes tropic es lleugerament mes curt que el mes sideral.

Com totes les orbites, l'orbita de la Lluna es una el*lipse en compte d'un cercle. Tanmateix, l'orientacio (aixi com la forma) d'esta orbita no es fix. En particular, la posicio dels punts extrems (la linia dels apsides: perigeu i apogeu), fa una volta en aproximadament nou anys. La Lluna empra mes temps a passar pel mateix apside perque aquest es mou cap avant durant la revolucio. Aquest periode mes llarg s'anomena mes anomalistic , i te una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/2 dies. El diametre de la Lluna varia amb aquest periode, i per conseguent este tipus de mes te alguna rellevancia per a la prediccio dels eclipsis (vegeu Saros) en que la magnitud, duracio, i aparenca depenen en el diametre exacte de la Lluna.

L'orbita de la Lluna esta en un pla inclinat respecte al pla de l'ecliptica: te una inclinacio d'uns cinc graus. La linia d'interseccio d'este pla amb l'ecliptica defineix dos punts en l'esfera celestial: els nodes ascendent i node descendent. Estos nodes no son fixos sino que giren retrogradant i donant una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node es novament mes curt que un mes sideral (ja que els nodes van a la seva trobada): aco s'anomena el mes draconitic mes que te una longitud mitjana d'uns 27 1/5 dies. Es important per a predir els eclipsis: estos tenen lloc quan el Sol, Terra i Lluna estan en una linia. Ara (com vist de la Terra) el Sol segueix l'ecliptica, mentre la Lluna segueix la seva propia orbita que es inclinada. Els tres cossos nomes estan en una linia quan la Lluna esta prop de l'ecliptica, es a dir quan esta prop d'un dels nodes. El terme draconitic es refereix al drac mitologic que viu en els nodes i regularment "es menja" el Sol o Lluna durant l'eclipsi.

La duracio mitjana dels diferents mesos lunars no es constant. Aixi junt amb la llista, es dona la seva variacio lineal secular.

Valid per a l'epoca 2000 (1 gener. 2000 12:00 Temps d'efemerides):^[1]

Mes sinodic	29,530588853 + 0,000000002162 dies
Mes sideral	27,321661547 + 0,000000001857 dies
Mes tropic	27,321582241 + 0,000000001506 dies
Mes anomalistic	27,554549878 - 0,000000010390 dies
Mes draconitic	27,212220817 + 0.000000003833 dies

Tant en el Calendari Gregoria, com en el Calendari julia, l'any te dotze mesos. En catala, cada un d'aquests mesos te un nom d'origen llati:

Mes	Dies	Nom original
1. Gener	31	(XI) Ianuarius (de Janus, Deu de les portes)
2. Febrer	28 o 29	(XII) Februarius (de Februus, antic Deu etrusc)
3. Marc	31	(I) Mars (de Mars, Deu de la guerra)
4. Abril	30	(II) Aprilis (d'Apru, deessa etrusca)
5. Maig	31	(III) Maius (de Maia, deessa floral)
6. Juny	30	(IV) Iunius (de Juno, deessa del matrimoni)
7. Juliol	31	(V) Quintilis (cinque mes) i Iulius (en honor de Juli Cesar)
8. Agost	31	(VI) Sextilis (sise mes) i Augustus (en honor d'August)
9. Setembre	30	(VII) September (sete mes)
10. Octubre	31	(VIII) October (vuite mes)
11. Novembre	30	(XIX) November (nove mes)
12. Desembre	31	(X) December (dese mes)

El mes de febrer te 29 dies en els anys de traspas: un de cada quatre anys te 366 dies, tret d'un de cada 100, tot i que cada 400 anys no es te en compte aquesta ultima excepcio. Aquests ajustaments es fan per tal d'ajustar el calendari amb les estacions.

Un codi mnemotecnic per recordar les longituds dels mesos es sostindre els seus dos punys amb el nuc de l'index de la seva ma esquerra contra el nuc de l'index de la seva ma dreta. Llavors, comencant amb gener i el nuc xicotet de la seva ma esquerra, el nuc representa un mes de 31 dies, i l'espai entre nuc i nuc representa un mes curt. Aquest codi mnemotecnic ha estat ensenyat als prescolars durant decades per aprendre la durada dels mesos.^[2][3]

Febrer, juliol i agost, una questio de vanitat

La reforma de Juli Cesar (Calendari Julia) va acordar que l'any tingues 12 mesos: els parells tindrien 30 dies (abril, juny, sise, vuite i dese) i 31 els senars (marc, maig, cinque, sete, nove i gener). Al final d'any es van incorporar dos mesos, gener i febrer, convertint aquest en l'ultim mes regular l'any i en l'excepcio, ja que constaria de tan sols 29 dies. D'aquesta manera es completaven els 365 dies que componien l'any. Pero aviat arribarien els canvis, ja que Cesar va tenir l'honor de posar-li el seu nom al cinque mes (de 31 dies) i el va designar juliol. El seu successor, i fill adoptiu, Octavi August, donaria el nom d'agost al sise mes (de 30 dies). Per satisfer la seva vanitat i que el seu mes tingues els mateixos dies que el de Cesar, va ser necessari realitzar un ball de xifres: es va afegir un dia a agost robat de l'ultim mes, que no era altre que febrer. Aixi es com va passar a tenir 28 dies. La resta de mesos tambe van patir canvis, ja que hi havia tres seguits amb 31 dies (juliol, agost, setembre); finalment setembre i novembre es van quedar amb 30, i octubre i desembre amb 31.

• Gener (en llati Ianuarius) El nom procedeix de Janus, el deu roma de les portes i els comencaments. A l'antic calendari roma, Gener era l'onze mes de l'any. Al segle i aC, amb el Calendari Julia, va passar a ser considerat com el primer mes. L'1 de gener, els romans oferien sacrificis a Janus perque dones un bon comencament al nou any.
• Febrer (en llati Februarius) El nom prove de la paraula llatina februar, que es referia als festivals de la purificacio que se celebraven a l'antiga Roma durant aquest mes.
• Marc (en llati Martius): Per als antics romans, essencialment guerrers, aquest mes consagrat al deu de la guerra, Mart, era el primer de l'any, va ser amb el Calendari Julia, quan es va establir que gener seria el primer mes de l'any, quan marc va passar a ser el tercer.
• Abril (en llati Aprilis): El nom d'aquest mes es deriva de la paraula llatina aperire que significa "obrir". Els romans van triar el nom d'abril probablement perque comencava l'estacio en que la naturalesa comencava de nou a "obrir-se".
• Maig (en llati Maius): Era el tercer mes a l'antic calendari roma i tradicionalment s'accepta que deu el seu nom a Maia, la deessa romana de la primavera i els cultius. Les celebracions en honor de Flora, la deessa de les flors, arribaven el seu punt culminant a l'antiga Roma l'1 de maig.
• Juny (en llati Iunius): Hi ha diferents versions sobre l'etimologia del mes de juny. Alguns historiadors pensen que el nom d'aquest mes prove del nom de la deessa romana Juno, la deessa del matrimoni. Altres autors proposen, en canvi, que l'origen del nom d'aquest mes prove de la paraula llatina iuniores (joves) en oposicio a maiores (majors) per al mes de maig, quedant aixi els dos mesos dedicats a la joventut i a la vellesa respectivament.
• Juliol (Quintilis): Era el cinque mes de l'any en el calendari roma primitiu i per aixo va ser anomenat Quintilis, o cinque mes, pels romans. Va ser el mes en que va neixer Juli Cesar, i en el 44 aC, any del seu assassinat, el mes va rebre el nom de juliol en honor seu.
• Agost (Sextilis): Com que era el sise mes del calendari roma, que comenca al marc, va ser originalment anomenat Sextilis (en llati, sextus, que vol dir "sise"). Se li va donar el nom d'agost en honor de l'emperador roma Cesar Octavi August.
• Setembre (September): Era el sete mes del calendari roma i rep el nom de la paraula llatina septem, que significa "set".
• Octubre (October): Octubre era el vuite mes de l'antic calendari roma (en llati octo, que significa "vuit").
• Novembre (November): Entre els romans era el nove mes de l'any (en llati, novem).
• Desembre (December): Desembre era el dese mes (en llati, decem, significa "deu") en el calendari roma.

Segons el calendari hebreu els anys poden tenir 12 o 13 mesos, que reben els noms de:

1. Nisan
2. Iyyar
3. Sivan
4. Tammuz
5. Av
6. Elul
7. Tishri
8. Heshvan
9. Kislev
10. Tevet
11. Shevat
12. Adar1 (afegit quan te 13 mesos)
13. Adar2 (simplificat a Adar quan l'any te 12 mesos)

El calendari persa contempla tambe 12 mesos, que reben els seguents noms:

1. Farvardin (frwrdyn)
2. Ordibehesht (rdybhsht)
3. Khordad (khrdd)
4. Tir (tyr)
5. Mordad (mrdd)
6. Shahrivar (shhrywr)
7. Mehr (mhr)
8. Aban (abn)
9. Azar (adhr)
10. Dey (dy)
11. Bahman (bhmn)
12. Esfand (sfnd)

El calendari islamic tambe contempla 12 mesos, essent el mes important el Ramada

1. Muharram mHrWm
2. Safar Sfr
3. Rabi`-ul-Awwal (Rabi' I) rby` l'wl
4. Rabi`-ul-Akhir (Rabi' II) rby` lakhr 'w rby` lthny
5. Jumaada-ul-Awwal (Jumaada I) jmd~ l'wl
6. Jumaada-ul-Akhir (Jumaada II) jmd~ lakhr 'w jmd~ lthny
7. Rajab rjb
8. Sha'aban sh`bn
9. Ramada rmDn
10. Shawwal shwWl
11. Dhul Qadah dhw lq`d@
12. Dhul Hijja dhw lHj@

La Revolucio Francesa va promoure un nou calendari, on els mesos tenien tots 30 dies:

1. Veremari
2. Brumari
3. Frimari
4. Nivos
5. Pluvios
6. Ventos
7. Germinal
8. Floreal
9. Pradal
10. Messidor
11. Termidor
12. Fructidor

Gran part de les festes i cicles liturgics s'estableixen tenint en compte les efemerides solars (Nadal, Nit de Sant Joan, sant Josep), la combinacio d'aquestes amb el cicle lunar (Pasqua) o el cicle lunar en exclusiva (Ramada). Pero hi ha altres, i tambe cicles liturgics o festius, que s'estableixen basant-se en un nombre particular, el 40, en tant que duren 40 dies o se celebren 40 dies abans o despres d'alguna altra efemeride particular. El 40 apareix com a referent en nombroses manifestacions culturals relatives a la mesura del temps, generalment associat a periodes d'espera o l'anunci de canvis.^[4]

40 dies	data	Festivitat	Altres festes
... Despres de Nadal (immediatament despres del solstici d'hivern)	2 de febrer	La Candelera	Aquelarre de bruixes a l'antiga Britannia
... Despres de l'equinocci de primavera	1 de maig	Les creus de maig	Festival de Beltane en els pobles celtes Nit de Walpurgis (Alemanya) Aquelarres de bruixes a l'antiga Britannia
... Abans del diumenge de Pasqua (l'anterior a la primera lluna plena despres de l'equinocci de primavera)	Variable (segons el cicle pasqual)	Dimecres de Cendra (inici de la Quaresma)	La setmana d'abans: carnaval El diumenge posterior al dimecres de cendra: diumenge de pinyata
El temps que dura la quaresma (paraula que prove del llati Quadragesima, que vol dir quaranta, realment son 46 dies naturals, encara que, com es tracta de dies de dejuni i els diumenges no compten, el total queda reduit a 40 dies)	Variable (segons el cicle pasqual)		En acabar, diumenge de rams i Setmana Santa En acabar la setmana santa: diumenge de Pasqua (florida) Sant Vicenc (processo de l'extremuncio): vuit dies despres del diumenge de Pasqua Santa Fac (Alacant): dijous posterior a Sant Vicenc Pentecosta o Pasqua granada: set setmanes despres de la Pasqua (florida) (Deuteronomi 16/10; Numeros 28.26), es a dir, cinquanta dies despres si incloem el mateix diumenge de Pasqua, d'on li ve el nom grec de la Pentecosta; antigament se celebrava per commemorar el final de la recollida de l'ordi (d'aqui el nom de Pasqua granada) Corpus Christi: dijous seguent a Pentecosta Trinitat: diumenge anterior a Corpus Christi
... Despres del dissabte de gloria	Variable (segons el cicle pasqual)	L'Ascensio (sempre en dijous)
... Del solstici d'estiu	2 d'agost		Aquelarre de bruixes a l'antiga Britannia
... Despres de l'equinocci de la tardor	1 de novembre	Tots Sants	Aquelarre de bruixes a l'antiga Britannia Hallowe'en als Estats Units d'America Samhain celta

El 40 un referent cultural

EL 40 es un nombre que apareix sovint en multiples manifestacions i referents culturals. Aixi, per exemple, llegim a la Biblia que van ser 40 els dies que va durar el diluvi (Genesi 7:17), que Jesus va passar 40 dies al desert (Lluc 5,1-13; Marc 1,12-13; Mateu 5,1-11) i els israelites 40 anys al Sinai (Deuteronomi 1). El 40 tambe es present en diverses manifestacions liturgiques, com les 40 hores, exercici de pietat tradicional catolica en record de les hores passades per Jesus dins el sepulcre i consistent en l'adoracio durant aquest temps del Santissim sagrament. Per la seva banda, la tradicio musulmana afirma que l'anima del difunt ha d'esperar 40 dies per ser jutjada i arribar al paradis, i es a partir de llavors quan els familiars poden visitar la tomba. Pero les tradicions associades al 40 no son nomes de caracter religios. Aixi, per exemple, s'estableixen amb frequencia periodes d'espera de 40 dies, anomenats quarantenes, tant per a la prevencio de contagis com per a la regeneracio dels teixits despres del part (amb la conseguent abstinencia sexual durant aquest periode) i tambe es present en diferents refranys i dites per exemple: Si plou a Sant Marc, quaranta dies de fang, Quan plou per l'Ascensio, plouen quaranta dies mes; un dia si, un dia no, Quan plou per Sant Medard (8 de juny) plou quaranta dies massa tard , etc.

Viccionari

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mes&oldid=35565170>>

Categoria:

• Mesos

Categories ocultes:

• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• Control d'autoritats