Dark Mode

Ves al contingut

Persa

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
"},"parlantsnadius":{"wt":"60 milions"},"rank":{"wt":"17a (per parlants nadius)"},"nacio":{"wt":"[[Iran]], [[Tadjikistan]], [[Afganistan]]"},"regulat":{"wt":"[[Academia de llengua persa i literatura]]
[[Academia de les ciencies de l'Afganistan]]"},"iso1":{"wt":"fa"},"iso2":{"wt":"per"},"iso 3":{"wt":"fas"},"mapa":{"wt":"Persian Language Location Map.svg"}},"i":0}}]}">
Persa
frsy (transliteracio: Farsi) (fa:r'si:)

Tipusllengua natural, llengua viva, macrollengua, especialitat, camp d'estudi, continu dialectal, llengua, familia linguistica i grup de dialectes
Us
Parlants110 milions en total[1]
Parlants nadius60 milions[1] (2007 )
Ranquing17a (per parlants nadius)
Oficial aIran, Tadjikistan, Afganistan
Autocton deOrient Mitja, Asia central
EstatIran (Persia), Afganistan, Tadjikistan, i paisos veins.
Classificacio linguistica
llengua humana
llengues indoeuropees
llengues indoiranianes
llengues iraniques
llengues iraniques occidentals
llengues iraniques sud-occidentals
persa modern
Caracteristiques
Sistema d'escripturaalfabet persa i escriptura arab
Institucio de normalitzacioAcademia de llengua persa i literatura
Academia de les ciencies de l'Afganistan
Estudiat perEstudis perses
Nivell de vulnerabilitat1 segur
Historiahistoria del persa
Codis
ISO 639-1fa
ISO 639-2per
ISO 639-3fas
Glottologfars1254
Ethnologuefas
ASCL4106
IETFfa

El persa o farsi (persa: frsy, farsi) es una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons politiques),[2] Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'epoca sovietica),[3] Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armenia, Georgia, el sud de Russia i estats veins que han estat sota la influencia persa. El persa deriva del pahlavi, la llengua oficial religiosa i literaria de la Persia sassanida, i aquesta va derivar de l'antic persa, la llengua de l'Imperi persa a l'epoca aquemenida.[4][5][6] Es de la familia de llengues indoaries; es pluricentrica i la gramatica es similar a la de moltes llengues europees contemporanies.[7]

Hi ha aproximadament 110 milions de parlants de persa arreu del mon, i la llengua te estatus oficial a l'Iran, Afganistan i Tadjikistan. Durant segles el persa ha estat tambe una llengua cultural de prestigi a l'Asia central, el sud d'Asia, i l'Asia occidental.[8] El persa es fa servir com a llengua liturgica de l'Islam a Iran, Afganistan, i Tadjikistan.

Des de la conquesta islamica, el persa s'escriu amb l'alfabet arab, amb algunes lletres afegides (vegeu alfabet persa), tot i que a Tadjikistan, des dels anys 30, coincidint amb importants campanyes d'alfabetitzacio, s'hi adopta l'alfabet ciril*lic, en part per motius linguistics (l'alfabet ciril*lic, com l'alfabet llati i l'grec, s'adapten millor a les llengues indoeuropees, amb mes nombre de vocals que les semitiques) i en part per motius politics. En aquella epoca el persa s'hi comenca a anomenar tadjik.

Ha tingut forca influencia sobre les llengues veines, en particular sobre les llengues turqueses de l'Asia central, el Caucas, el paixtu, el kurd i l'urdu. Tambe ha exercit una influencia menor sobre l'hindi, el panjabi, el seraiki i altres idiomes de l'Asia meridional. Tot i que en menor grau, tambe ha influit en l'arab[9] (que en manllevava molt de lexic, arran de la conquesta musulmana de Persia)[10] i en altres idiomes de Mesopotamia; el seu vocabulari basic es d'origen persa mitja.[11] El persa modern conte una quantitat considerable d'elements lexics d'arab,[12][13][14] que es "persianitza" i,[15] sovint, va tenir un significat i us diferent de l'arab original. El vocabulari arab que hi ha en altres llengues iraniques, turqueses i indiques ha incorporat, generalment, elements del persa modern.[16] En general, la varietat de vocabulari arab varia del 8,8% (2,4% sovint) en el Shahnameh,[17] 14% en cultura material,[18] 24% en l'apartat intel*lectual i el 40% en l'activitat literaria quotidiana.[18] La majoria de paraules arabs de prestec del persa son sinonims de termes nadius, o poden ser, i moltes vegades han estat, glossades en formes nadiues perses.[18]

Nomenclatura

[modifica]

El nom d'aquest idioma en catala es persa. L'ISO, l'Academia de la Llengua i la Literatura Persa, i moltes altres fonts tambe la denominen persa. Actualment, tant en persa com en arab, s'hi refereixen amb la paraula farsi, que era originariament la forma arabiga d'expressar parsi, l'antic nom de l'idioma, a causa de l'absencia del fonema /p/ en arab estandard.[19]

Historia

[modifica]

El persa es una llengua iraniana que pertany a la branca de les llengues indoiranianes de la familia indoeuropea de llengues. En general, les llengues iranianes s'estudien en tres periodes, normalment anomenats Antic, Mig, i Nou (Modern). Corresponen a tres epoques en la historia de l'Iran; l'epoca antiga seria el periode immediatament anterior als aquemenides, l'era aquemenida, i l'epoca una mica posterior (es a dir, entre 400-300 aC), l'epoca mitjana seria el periode seguent, mes conegut oficialment com a sassanida, i l'epoca nova seria el periode posterior, fins a l'actualitat.[20]

Segons els documents disponibles, el persa <>[21] per la qual s'han establert relacions filologiques entre les seves tres fases, de manera que l'antic, mig, i nou persa es refereixen[22] a un unic, i mateix, llenguatge persa, de manera que el nou persa es descendent directe del persa mitja i de l'antic persa.

La historia coneguda de la llengua persa pot dividir-se en tres fases historiques:[23]

Persa antic

[modifica]
Article principal: Persa antic

El persa antic evoluciona des del protoiranic que es va desenvolupar a l'altipla del sud-oest de l'Iran. Juntament amb l'avestic, representa la fase antiga de l'iranic i esta documentat per les inscripcions cuneiformes dels aquemenides dels segles vii i IV aC. L'exemple datable mes antic d'aquesta llengua es la inscripcio de Behistun de l'aquemenida Darios I el Gran (r. 522 aC-ca. 486 aC). Tot i que existeixen suposadament textos mes antics (com ara la inscripcio sobre la tomba de Cir II a Pasargada), aquests son considerats exemples mes recents de la llengua. L'antic persa s'escrivia en cuneiforme del persa antic, un sistema d'escriptura unic per a aquesta llengua, i que degue ser una invencio del regnat de Darios I.

Despres de l'arameu, o fins i tot la seva forma aquemenida coneguda com a arameu imperial, el persa antic es la llengua mes documentada de l'era aquemenida. Mentre que s'han trobat exemples de persa antic arreu dels territoris posseits pels aquemenides, la llengua esta documentada primerament a les inscripcions de l'Iran occidental, en particular a la Provincia de Fars, lloc d'origen de les tribus de les quals provenien els aquemenides (i mes tard els sassanides).

En contrast amb el persa posterior, el persa antic escrit tenia una gramatica molt flexionada, amb vuit casos, subjecte declinat per a cada genere (masculi, femeni, neutre) i nombre (singular, dual, plural).

Persa mitja

[modifica]
Article principal: Persa mitja

El persa mitja, evolucio de l'antic, fou la llengua principal literaria, religiosa i oficial dels sassanides del 226 al 651. Es conserven nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus. Rival del part, hi ha inscripcions en ambdues llengues, i tambe en grec. L'escriptura, derivada de l'arameu, es arcaitzant i, juntament amb la llengua, s'anomena sovint pahlavi, incloent-hi el part. Influi l'armeni, el siriac i l'arab.

Les complexes conjugacions i declinacions del persa antic cediren el pas a una nova estructura en la qual el nombre dual va desapareixer, deixant nomes el singular i el plural, com va fer amb el genere. El persa mitja usava morfemes per a indicar el diferent rol dels mots; per exemple, un sufix -i denotava possessiu 'de/de qui'.

Tot i que el periode mitja de les llengues iraniques comenca formalment amb la caiguda de l'Imperi aquemenida, la transicio de l'antic persa al mitja comenca probablement abans del segle iv. De tota manera, el persa mitja no esta documentat fins 600 anys despres, quan va apareixer a les inscripcions d'epoca sassanida (224-651) i per aixo, no es poden descriure amb certesa formes de la llengua anteriors. Encara mes, com a llengua literaria, el persa mitja no esta documentat fins a molt de temps despres, cap als segles VI o VII. Des del segle VIII en endavant, el persa mitja ana cedint pas gradualment al nou persa, amb la forma del periode mitja continuant nomes als textos de la tradicio zoroastrica.

El nom nadiu del persa mitja era parsig o parsik, a causa del nom del grup etnic del sud-oest, es a dir "de Pars", en antic persa parsa, en nou persa fars. Aquest es l'origen de la paraula farsi que actualment es fa servir per a designar el nou persa. Despres del col*lapse de l'estat sassanida, el concepte parsik pot ser aplicat nomes al persa mitja o al nou persa que s'escriu en caracters arabics. Des de, si fa no fa, el segle ix en endavant, quan el persa mitja estava a punt de convertir-se en nou persa, l'antiga forma de la llengua comenca a anomenar-se erroniament pahlavi, que no era sino un dels sistemes d'escriptura emprats tant pel persa mitja com per diverses altres llengues iraniques. Aquest sistema d'escriptura havia estat previament adoptat pels sassanides (que eren perses, del sud-oest) manllevat dels arsacides (que eren parts, parthians, del nord-est). Tot i que Rouzbeh (Abdullah Ibn al-Muqaffa, segle VIII) encara distingia entre pahlavi (es a dir, part) i farsi (es a dir, persa mitja), aquesta distincio no es evident en texts arabs escrits despres d'aquesta data.

Gernot Windfuhr considera el nou persa com una evolucio de l'antic persa i del persa mitja;[24] tambe diu, pero, que cap dels dialectes del persa mitja coneguts es el predecessor directe del nou persa.[25][26] El professor Ludwig Paul diu que: <>.[27]

Persa modern

[modifica]
El Xahname de Ferdosi

El modern farsi es la llengua nacional de l'Iran, de l'Afganistan, juntament amb el paixtu. Tambe es oficial al Tadjikistan, en la forma tadjik. Enriquit amb manlleus de l'arab, constitueix la llengua de civilitzacio dels paisos iranics medievals i moderns, els primers texts del qual daten del segle ix. S'escriu amb caracters arabs i representa la llengua principal de cultura dels musulmans de l'India i dels turcs de l'Asia Menor.

La historia del persa modern abasta mes de 1.000-1.200 anys. El desenvolupament de la llengua en aquest darrer periode es divideix sovint en tres etapes, anomenades primerenca, classica, i contemporania. Els parlants nadius de la llengua poden entendre texts en persa primerenc amb ajustaments minims, perque la morfologia i en menor grau, el lexic de la llengua, han romas relativament estables durant la major part del mil*lenni.[28]

Persa modern primerenc

[modifica]

El nou persa es desenvolupa d'enca el segle VIII com una llengua literaria independent.[29] Amb la declinacio del Califat de Bagdad al segle ix comenca el restabliment de la vida nacional persa, i els perses varen instar la renaixenca del seu regne i la seva literatura. El nou persa va neixer a Bactria amb l'adaptacio d'una la forma parlada del persa mitja a la cort sassanida, anomenada dari. El bressol de la renaixenca literaria persa es a la regio afganesa del Gran Khorasan.[30]

El domini de la nova forma de parlar, ja transformada de persa mitja a nou persa, es completa durant tres dinasties principesques d'origen irania, els tahirides (820-872), els safarides (860-903), i els samanides (874-999), i es desenvoluparia nomes en termes de poder d'expressio.[30]

Els primers poemes en llengua persa, anomenada historicament dari, sorgiren al Khorasan.[31] El primer poeta persa significatiu fou Rudaki. Va florir al segle x, quan els samanides eren en el seu moment algid. La seva reputacio com a poeta de la cort i com a consumat music i cantant ha sobreviscut, tot i que nomes una petita part de la seva poesia s'ha conservat. Entre les seves obres perdudes hi ha les faules versificades recollides al Kalilah va Dimnah.[8]

La llengua s'expandi geograficament d'enca el segle xi en endavant i fou el mitja amb que, entre d'altres, els pobles turquesos de l'Asia central van familiaritzar-se amb la cultura islamica i urbana. El nou persa fou emprat en gran manera com a llengua franca transregional, una tasca per a la qual era especialment adequada, a causa de la seva estructura morfologica relativament simple, i aquesta situacio va persistir almenys fins al segle xix.[29] A l'acabament de l'edat mitjana, la nova literatura islamica es creava seguint el model persa.[29]

Persa classic

[modifica]
Kalilah va Dimna, una obra molt influent en la literatura persa

La conquesta musulmana de Persia marca el comencament de la nova historia de la llengua i la literatura persa. Aquest periode va produir poetes en persa de primera linia, i la llengua servi, durant un ampli periode, com a lingua franca per a les parts orientals del mon islamic i del sud d'Asia. Fou tambe la llengua oficial i de cultura de moltes dinasties islamiques, entre elles els samanides, els buwayhides, els tahirides, els ziyarides, l'Imperi mogol, els timurides, els gaznevides, els seljucides, els anuixtiginides, els safavides, els afxarides, els zand, els qajar, els otomans i tambe molts estats successors dels mogols, com ara els nizams. Per exemple, el persa era l'unica llengua oriental coneguda i usada per Marco Polo a la cort de Khublai Khan i en els seus viatges a traves de la Xina.[32] La gran influencia del persa en altres llengues es pot percebre encara especialment arreu del mon islamic, i es apreciada avui com a llengua literaria de prestigi entre l'elit educada, especialment en el camp de la musica (per exemple Qawwali) i l'art (literatura persa). Despres de la invasio arab de Persia, el persa comenca a adoptar moltes formes de l'arab, i a mesura que passava el temps, unes quantes paraules varen ser manllevades tambe de les llengues turcomongoles sota l'Imperi Mongol i la societat turcopersa.

Us al sud d'Asia

[modifica]
Poema persa, castell d'Agra, India, segle xviii
Poema persa, Takht-e Shah Jahan, castell d'Agra, India

Durant els cinc segles anteriors a la colonitzacio britanica, el persa fou molt usat com a segona llengua al subcontinent indi. Va prendre rellevancia com a llengua de cultura i educacio en diverses corts musulmanes del subcontinent i esdevingue l'unica "llengua oficial" sota els emperadors mogols. A partir del 1843, pero, l'angles substitui gradualment el persa en importancia a la zona.[33] Es poden observar encara evidencies de la influencia historica del persa al subcontinent indic, aixi com de la popularitat de la literatura persa. Paraules manllevades del persa son encara comunes en llengues indoaries, especialment l'urdu, tambe conegut historicament com a hindustanic.

Persa contemporani

[modifica]
Una variant de la configuracio del teclat estandard irania ISIRI 9147. Arxivat 2011-06-29 a Wayback Machine. Per al persa

Des del segle xix, el rus, el frances, i l'angles entre d'altres, han contribuit a ampliar el vocabulari tecnic del persa. L'Academia de la Llengua i la Literatura Persa iraniana es la responsable d'avaluar les noves paraules. De tota manera, la llengua en si mateixa s'ha desenvolupat molt durant els darrers segles.

Dialectes i llengues emparentades

[modifica]

Hi ha tres variants modernes del persa estandard:[34]

Les tres varietats esmentades es basen en la literatura classica persa. Tambe n'hi ha diversos dialectes locals de l'Iran, l'Afganistan i el Tadjikistan, que difereixen lleugerament del persa estandard. Son exemples d'aquests dialectes, l'hazaragi, a Afganistan, el darwazi, a Afganistan i Tadjikistan, i el dehwari al Pakistan.

L'Ethnologue ofereix una altra classificacio dels dialectes de la llengua persa. Segons aquesta font, els dialectes d'aquesta llengua son:[37]

  • El persa occidental o farsi, a Iran.
  • El persa oriental, a Afganistan i Pakistan.
  • El tadjik, a Tadjikistan, Uzbekistan, Pakistan i la Xina (regio autonoma de Xinjiang).
  • L'hazaragi, a Afganistan.
  • L'aimaq, a Afganistan.
  • El bukharic, a Israel-Palestina, Uzbekistan.
  • El darwazi, a Afganistan, Pakistan, Tadjikistan.
  • El dzhidi, a Israel-Palestina, Iran.

Pel que fa a les llengues emparentades amb el persa, cal citar:

  • El luri o lori, parlat principalment al sud-oest de la provincia iraniana de Lorestan i Khuzestan.
  • El tat es parla en zones de l'Azerbaidjan, Russia, etc. Inclou el tat jueu i el tat cristia.
  • El lari, al sud de l'Iran.

Fonetica

[modifica]
Els fonemes vocals de la llengua persa

El persa irania te sis vocals i vint-i-tres consonants, incloent-hi dues africades /tS/ (ch) i /dZ/ (j).

  • El persa distingeix entre vocals llargues (/i:/, /u:/, /a:/) i vocals curtes (/e/, /o/, /ae/). Els dialectes perses i les seves variants difereixen mes en les vocals que en les consonants.
  • Consonants:[38]
Labial Alveolar Postalveolar Palatal Velar Uvular Glotal
Nasal mn[ng]
Oclusiva p bt dk g[g][?]
Africada tS dZ
Fricativa f vs zS Zx gh
Batuda r
Trill [r]
Aproximant lj

Gramatica

[modifica]

El persa es una llengua SOV, la qual cosa significa que la frase segueix un ordre de subjecte, complements i per acabar, el verb, que concorda en nombre i persona amb el subjecte. No existeix el genere gramatical en les paraules variables ni en els articles.

Exemple

[modifica]
PersaIPATraduccio
hmh' frd bshr azd bh dny myaynd w z dyd Hythyt w Hqwq b hm brbrnd, hmh dry ndyshh w wjdn hstnd w byd dr brbr ykhdygr b rwH brdry rftr khnnd.haemeje aefrad baeSaer azad be donja miajaend o aez dide hejsijaet o hogug ba haem baerabaeraend || haeme daraje aendiSe o vedZdan mibaSaend o bajaed daer baerabaere jekdigaer ba ruhe baeradaeri raeftar konaendTots els essers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Son dotats de rao i de consciencia, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres

Article 1 de la Declaracio Universal dels Drets Humans

Notes i referencies

[modifica]
Aquest article o seccio necessita millorar una traduccio deficient.
Podeu col*laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pagina de discussio si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussio per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avis si creieu que esta solucionat sense objeccions en la discussio.
  1. 1 2 Windfuhr, Gernot. The Iranian Languages. Routledge. 2009. p. 418.
  2. | Asta Olesen, "Islam and Politics in Afghanistan, Volum 3", Psychology Press, 1995. pg 205: "Alla comenca una promocio general de la llengua paixtu a expenses del farsi -previament dominant en els nivells educacional i administratiu- i el terme "dari" per la versio afganesa del farsi va esdevenir d'us habitual, i fou adoptat oficialment el 1958".
  3. | Mona Baker, Kirsten Malmkjr, "Routledge Encyclopedia of Translation Studies", pg 518: "among them the realignment of Central Asian Persian, renamed Tajiki by the Soviet Union," .
  4. | Lazard, Gilbert <>. Bulletin de la Societe Linguistique de Paris, 52, 1956, pag. 117-186.
  5. | Ulrich Ammon, Norbert Dittmar, Klaus J. Mattheier, Peter Trudgill, "Sociolinguistics Hsk 3/3 Series Volume 3 of Sociolinguistics: An International Handbook of the Science of Language and Society", Walter de Gruyter, 2006. 2nd edition. pg 1912. Excerpt: "Middle Persian, also called Pahlavi is a direct continuation of old Persian, and was used as the written official language of the country." "However, after the Moslem conquest and the collapse of the Sassanids, the Pahlavi language was gradually replaced by Dari, a variety of Middle Persian, with considerable loan elements from Arabic and Parthian."
  6. | Skjaervo, Prods Oktor (2006). Encyclopedia Iranica,"Iran, vi. Iranian languages and scripts, "new Persian, is "the descendant of Middle Persian" and has been "official language of Iranian states for centuries", whereas for other non-Persian Iranian languages "close genetic relationships are difficult to establish" between their different (Middle and Modern) stages. Modern Yagnobi belongs to the same dialect group as Sogdian, but is not a direct descendant; Bactrian may be closely related to modern Yidga and Munji (Munjani); and Wakhi (Waki) belongs with Khotanese."
  7. | Richard Davis, "Persian" in Josef W. Meri, Jere L. Bacharach, "Medieval Islamic Civilization", Taylor & Francis, 2006. pp. 602-603. "The grammar of New Persian is similar to many contemporary European languages."Similarly, the core vocabulary of Persian continued to be derived from Pahlavi.
  8. 1 2 Encyclopaedia Britannica: Persian literature, consultat el setembre de 2011.
  9. | Nushin Namazi. <<Persian Loan Words in Arabic>>, 24-11-2008. Arxivat de l'original el 20 de maig 2011. [Consulta: 1r juny 2009].
  10. | Lazard, Gilbert 1975, "The Rise of the New Persian Language" in Frye, R. N., The Cambridge History of Iran, Vol. 4, pp. 595-632, Cambridge: Cambridge University Press. "The language known as New Persian, which usually is called at this period (early Islamic times) by the name of Dari or Farsi-Dari, can be classified linguistically as a continuation of Middle Persian, the official religious and literary language of Sassanian Iran, itself a continuation of Old Persian, the language of the Achaemenids. Unlike the other languages and dialects, ancient and modern, of the Iranian group such as Avestan, Parthian, Soghdian, Kurdish, Balochi, Pashto, etc., Old Middle and New Persian represent one and the same language at three states of its history. It had its origin in Fars (the true Persian country from the historical point of view) and is differentiated by dialectical features, still easily recognizable from the dialect prevailing in north-western and eastern Iran."
  11. | Richard Davis, "Persian" in Josef W. Meri, Jere L. Bacharach, "Medieval Islamic Civilization", Taylor & Francis, 2006. Pags. 602-603.
  12. | Lazard, Gilbert 1975. "The Rise of the New Persian Language". A Frye, R. N., The Cambridge History of Iran, Vol. 4, pag. 595-632. Cambridge: Cambridge University Press.
  13. | Lazard, Gilbert, "Pahlavi, Parsi, dari: Les langues d'Iran d'apres Ibn al-Muqaffa". A R.N. Frye. Iran and Islam. In Memory of the late Vladimir Minorsky, Edinburgh University Press, 1971.
  14. | Classe, Olive. Encyclopedia of literary translation into English. Taylor & Francis, 2000, p. 1057. ISBN 1884964362, ISBN 978-1-884964-36-7.
  15. | Ann K. S. Lambton. Persian grammar, Cambridge University Press, Cambridge University Press 1953.
  16. | John R. Perry. "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic". A Eva Agnes Csato, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani. Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic. Routledge, 2005. p. 97.
  17. | John Perry. Encyclopedia Iranica, "Arabic words in SAH-NAMA".
  18. 1 2 3 John R. Perry. "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic. A Eva Agnes Csato, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani. Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic. Routledge, 2005, pp 97-110.
  19. | Persian or Farsi? (angles)
  20. | (Skjaervo 2006) vi(2). Documentation.
  21. | cf. (Skjaervo 2006) vi(2). Documentation. Excerpt: Modern Yagnobi belongs to the same dialect group as Sogdian, but is not a direct descendant; Bac-trian may be closely related to modern Yidga and Munji (Munjani); and Wakhi (Waki) belongs with Khotanese.
  22. | cf. (Skjaervo 2006) vi(2). Documentation. Excerpt 1: Only the official languages Old, Middle, and New Persian represent three stages of one and the same language, whereas close genetic relationships are difficult to establish between other Middle and Modern Iranian languages. Modern Yagnobi belongs to the same dialect group as Sogdian, but is not a direct descendant; Bac-trian may be closely related to modern Yidga and Munji (Munjani); and Wakhi (Waki) belongs with Khotanese. Excerpt 2: New Persian, the descendant of Middle Persian and official language of Iranian states for centuries.
  23. | <<Persa>>. Gran Enciclopedia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopedia. [Consulta: 21 juliol 2009].
  24. | Comrie, Bernard (1990) The major languages of South Asia, the Middle East and Africa, Taylor & Francis,p. 82. Excerpt: " The evolution of Persian as the culturally dominant language of eastern Near East, from Iran to Central Asia to northwest India until recent centuries, began with the political domination of these areas by dynasties originating in southwestern province of Iran, Pars, later Arabicised to Fars: first the Achaemenids (599-331 BC) whose official language was Old Persian; then the Sassanids (c. AD 225-651) whose official language was Middle Persian. Hence, the entire country used to be called Perse by the ancient Greeks, a practice continued to this day. The more general designation 'Iran(-shahr)" derives from Old Iranian aryanam (Khshathra)'(the realm) of Aryans'. The dominance of these two dynasties resulted in Old and Middle-Persian colonies throughout the empire, most importantly for the course of the development of Persian, in the north-east i.e., what is now Khorasan, northern Afghanistan and Central Asia, as documented by the Middle Persian texts of the Manichean found in the oasis city of Turfan in Chinese Turkistan (Sinkiang). This led to certain degree of regionalisation".
  25. | Comrie, Bernard (1990) The major languages of South Asia, the Middle East and Africa, Taylor & Francis, p. 82.
  26. | Barbara M. Horvath, Paul Vaughan, Community languages, 1991, 276 p.
  27. | L. Paul (2005), "The Language of the Shahnameh in historical and dialetical perspective" pg 150:"The language of the Shahnameh should be seen as one instance of continuous historical development from Middle to New Persian" dins Dieter Weber, D. N. MacKenzie, Languages of Iran: past and present: Iranian studies in memoriam David Neil MacKenzie, Volum 8 de les <>, Otto Harrassowitz Verlag. .
  28. | Jeremias, Eva M. <>. A: Encyclopaedia of Islam. 12. New Edition, Supplement, 2004, p. 432. ISBN 90-04-13974-5.
  29. 1 2 3 Johanson, Lars, and Christiane Bulut. 2006. Turkic-Iranian contact areas: historical and linguistic aspects Arxivat 2011-10-02 a Wayback Machine.. Wiesbaden: Harrassowitz.
  30. 1 2 Jackson, A. V. Williams. 1920. Early Persian poetry, from the beginnings down to the time of Firdausi. New York: The Macmillan Company. pp.17-19. In Public Domain.
  31. | Adamec, Ludwig W. Historical Dictionary of Afghanistan. 4a edicio. Scarecrow, 2011, p. 105. ISBN 978-0-8108-7815-0.
  32. | John Andrew Boyle, Some thoughts on the sources for the Il-Khanid period of Persian history, a l'Iran: Journal of the British Institute of Persian Studies, British Institute of Persian Studies, vol. 12 (1974), p. 175.
  33. | Clawson, Patrick. Eternal Iran. Palgrave Macmillan, 2004, p. 6. ISBN 1-4039-6276-6.
  34. | Persian or Farsi ? Simin Karimi, Department of Linguistics, University of Arizona Arxivat 2009-03-27 a Wayback Machine..
  35. | Henderson, M. M. T. (1994) "Modern Persian Verb Stems Revisited" in Journal of the American Oriental Society, Vol. 114, No. 4. (October-December 1994), pag. 639-641.
  36. | Keshavarz, M. H. (1988) "Forms of Address in Post-Revolutionary Iranian Persian: A Sociolinguistic Analysis" in Language in Society, Vol. 17 No. 4 pags. 565-75, desembre 1988.
  37. | Ethnologue - Language Family Trees - Persian.
  38. | Quan els simbols apareixen en parells, el de la dreta representa una consonant. Els al*lofons estan entre claudators fonetics.

Enllacos externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Persa
Hi ha una edicio en persa de la Viquipedia
","parts":[{"template":{"target":{"wt":"1000 Llengua i literatura","href":"./Plantilla:1000_Llengua_i_literatura"},"params":{},"i":0}}]}">

Viccionari