Creative Commons

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Creative Commons

Lema	Creative Commons develops, supports, and stewards legal and technical infrastructure that maximizes digital creativity, sharing, and innovation.
Dades
Nom curt	CC i
Tipus	organitzacio sense anim de lucre editorial autor
Camp de treball	llicencia publica de dret d'autor, drets d'autor i llicencia
Forma juridica	organitzacio sense anim de lucre
Historia
Creacio	15 gener 2001
Fundador	Lawrence Lessig, Hal Abelson i Eric Eldred
Activitat
Ambit	mundial
Produeix	llicencia de Creative Commons
Membre de	Communia UNESCO Global Open Science Partnership Open Education Global Open Source Initiative Re:Create Coalition (en)
Governanca corporativa
Seu	Mountain View (California)
Executiu en cap	Ryan Merkley (2014-2019) Catherine Stihler (2020-2024) Anna Tumadottir (2024-)
Treballadors	147
Format per	Creative Commons Global Network (en)
Part de	cultura lliure
Indicadors economics
Financador	Open Society Foundations (2019) Open Society Foundations (2021) Open Society Foundations (2022)
Ingressos totals	4.891.109 $ (2023)
Actius totals	10.951.751 $ (2023)
Altres
Numero de telefon	+1-415-429-6753
Premis (2021) Open Publishing Awards (24 marc 2009) Premi pels projectes d'interes social (oc) (2004) Prix Ars Electronica
Lloc web	creativecommons.org

Creative Commons (CC) es una organitzacio sense anim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Aquesta organitzacio inspirada en l'obra de Richard Stallman i en els treballs de la Free Software Fundation (FSF), ofereix diferents llicencies que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini public. L'objectiu de Creative Commons es donar opcions als creadors que vulguin que terceres persones utilitzin o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant aixi a reduir les barreres legals de la creativitat mitjancant la nova legislacio i les noves tecnologies. Creative Commons proporciona llicencies als creadors i autors per tal que estableixin els termes amb els quals volen compartir obres. No dona llicencies totalment lliures, es troba entremig del Copyright i Copyleft.

La filosofia del Creative Commons s'allunya de l'estricte <> per derivar en el lema <>, de l'autor, al copyleft.^[1] Aquestes condicions les escull el mateix autor. Entre una obra amb <> o una <>, Creative Commons proposa tenir <>. De fet una llicencia CC no invalida el dret d'autor d'una obra sino que invalida alguns drets a terceres persones amb quatre condicions que es poden combinar per donar lloc a diferents tipus de llicencies. L'objectiu final queda resumit en estandarditzar les llicencies en lloc de prohibir l'us de les obres. Consequentment estableix un equilibri entre els drets dels autors i els drets dels usuaris. Tot i aixo, Creative Commons no es una entitat intermediadora entre autors i usuaris, ni com una entitat de gestio de drets.

Pel que respecta a la definicio d'obra, qualsevol creacio original ho es. Per tant, l'ambit objectiu de l'aplicacio es molt ampli: a internet tot pot esser una obra sotmesa -a vegades, innecessariament- a una llicencia CC, per exemple els blogs. Una obra que s'aculli a una llicencia de Creative Commons, podra ser copiada i distribuida, sempre que es reconegui l'autoria i sota les condicions especificades als diferents models de llicencies, que van des de l'opcio domini public a modalitats que limiten l'us comercial o modificacions creatives a partir de l'original.^[1]

Creative Commons va ser fundada l'any 2001 i llancada el 2002 als Estats Units, amb el suport del Centre del Domini Public, per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel*lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web).^[2] Estudiants del Berkman Center for Internet & Society a la Harvard Law School han ajudat tambe en el projecte. Lawrence Lessig n'es l'actual president i es professor de dret a la Universitat Stanford, que es on s'ubica actualment Creative Commons. La Universitat de Barcelona es una institucio afiliada a Creative Commons a l'Estat espanyol des de l'any 2003, per tenir un sistema per publicar material docent.^[3]

El creador de Creative Commons, el catedratic Lawrence Lessig, ha apostat per la desaparicio de les societats privades dedicades a la recaptacio dels drets d'autor, com la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), per considerar-ho un model esgotat que no encaixa en l'era digital.^[4] Ara be, cada vegada mes escriptors es basen en aquestes llicencies per ampliar la difusio de la seva obra i generar beneficis indirectes.^[5]

Ni les llicencies Creative Commons ni les llicencies copyleft son contraries al dret d'autor tradicional. De fet, es basen, precisament, en el regim de la propietat intel*lectual. En definitiva Creative Commons es un sistema alternatiu al tot o res dels drets d'autor tradicionals. El terme de proteccio per a la majoria dels treballs s'ha dilatat considerablement, des dels 14 anys el 1970, quan la llei del dret d'autor va ser decretada per primera vegada als Estats Units fins als 70 anys despres de la mort del creador.

L'any 2003 neix Creative Commons International amb la finalitat d'adaptar i traduir les llicencies de Creative Commons, basades en la legislacio nord-americana, a les jurisdiccions i multiples idiomes de la resta d'estats del mon.^[6] Organitza la col*laboracio amb organitzacions a altres paisos, com ara la Universitat de Barcelona per a l'estat espanyol.

El projecte de Creative Commons a l'Estat espanyol es va iniciar el febrer de l'any 2003 quan la Universitat de Barcelona va escollir un sistema per publicar material docent. Es va decidir optar pel sistema de llicencies que emprava el Massachusetts Institute of Technology (MIT), el de Creative Commons. D'aquesta manera es va establir un acord de treball pel qual la Universitat de Barcelona encapcalaria el projecte d'adaptacio de les llicencies a l'Estat espanyol, en castella i en catala. Des de l'1 d'octubre de 2004, les llicencies adaptades a la legislacio sobre propietat intel*lectual de l'Estat espanyol estan disponibles per a tothom, tant en castella com en catala.^[3] Actualment tambe hi ha versions en aranes, asturia, eusquera i gallec.

El sistema de llicencies CC es compatible amb la Llei de Propietat Intel*lectual, ja que l'article 17 de la LPI aixi ho indica: <>.^[7] Els autors que decideixen recolzar-se en una llicencia d'aquest tipus es reserven alguns drets que gestionen les Entitats de Gestio Col*lectiva de Drets d'Autor. Encara que en alguns casos l'autor o autora no reserves cap dret, ha de saber que alguns d'ells son gestionats obligatoriament per aquestes entitats (Per exemple el dret remuneratori dels autors audiovisuals per la difusio publica o lloguer d'obres).

Amb la combinacio de diferents principis i restriccions, les llicencies autoritzen certs usos lliurement definits pels autors. L'organitzacio vol fomentar la reutilitzacio creativa de les obres intel*lectuals, fent que el creador mantingui els drets que consideri oportuns. Per fer-ho, a la web, posen a disposicio dels autors uns formularis amb els quals poden escollir les caracteristiques de distribucio de l'obra. A traves d'aquests formularis, es genera una llicencia en tres formats:

• Commons Deed: es tracta d'un resum d'us autoritzat que inclou la iconografia.
• Legal Code: seria una lectura mes juridica, el text regulador propiament.
• Digital Code: aquest tercer nivell nomes es comprensible per les maquines. Es la lectura tecnologica o versio digital amb metadades que es poden utilitzar per facilitar el treball de cercadors web.

Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions basiques:

• Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduida, distribuida i comunicada publicament.
• No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
• Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
• Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicencia que l'obra original.

Combinant les condicions hi ha les seguents sis llicencies:

• Reconeixement (cc-by): es permet l'us comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generacio i distribucio de les quals tambe esta permesa sense cap restriccio.
• Reconeixement - NoComercial (cc-by-nc): es permet la generacio d'obres derivades sempre que no se'n faci un us comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
• Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un us comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribucio de les quals s'ha de fer amb una llicencia igual a la que regula l'obra original.
• Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un us comercial de l'obra original ni la generacio d'obres derivades.
• Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'us comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribucio de les quals s'ha de fer amb una llicencia igual a la que regula l'obra original.
• Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'us comercial de l'obra pero no la generacio d'obres derivades.

A mes d'aquestes sis llicencies, s'ofereixen d'altres que no son aplicables per igual a totes les obres ni en tots els paisos. Tambe existeix la llicencia generica en la qual mirar un document CC-llicenciat en particular o de treball, es possible que fa a les llicencies portada (ported) o no portada (No adaptada, tambe anomenada anaportada o generica). Aixo es refereix al codi legal subjacent. El verb "portar" s'aplica a l'adaptacio de les dades per adaptar-se a una jurisdiccio / territori / entorn tecnologic o politica en particular.

Les llicencies No Adaptada son llicencies que no estan associats a cap jurisdiccio especifica (per exemple, pais). No esmenten la llei de qualsevol jurisdiccio en particular. Les versions no portades estan escrites d'acord amb els tractats internacionals de drets d'autor i, per tant, en teoria, compatible d'acord amb la legislacio de drets d'autor en diversos paisos. A causa de les diferencies subtils en els sistemes legals i com diversos paisos interpretar els diversos tractats internacionals sobre drets d'autor, la versio adaptada pot incloure o excloure clausules que son o be no juridicament vinculants, o legalment sense sentit, en una jurisdiccio especifica. Per tant, alguns aspectes de la llicencia poden no estar alineats perfectament amb les lleis d'una jurisdiccio particular. Els socis Creative Commons amb advocats de tot el mon, fan local o porten les llicencies a diferents legislacions de dret d'autor de tot el mon.^[8]

• Common Deed
• Cultura lliure
• Programari lliure
• Science Commons
• BccN Barcelona Creative Commons Film Festival

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons

• <<Creative Commons>> (en angles).
• <<Creative Commons Worldwide>> (en angles).
• <<Creative Commons Catalunya>>. Arxivat de l'original el 2005-12-15. [Consulta: 17 juliol 2005].
• <<Creative Commons: continguts digitals lliures>>. SoftCatala.

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Creative_Commons&oldid=35038653>>

Categories:

• Organitzacions sense anim de lucre
• Drets d'autor
• Llicencies lliures

Categories ocultes:

• Pagines amb etiquetes de Wikidata sense traduccio
• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• Control d'autoritats