Programari lliure

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

El programari lliure (En angles Free software o libreware)^[1] es el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuit be en una versio modificada o sense modificar sense cap restriccio, o be amb unes restriccions minimes per garantir que els futurs destinataris tambe tindran aquests drets.

De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicencies per la seva distribucio.

Generalment, les principals variacions entre llicencies solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribucio de copies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicencies admeten que un programa lliure es pugui distribuir tambe comercialment (es a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuitament pero sense codi no se sol considerar lliure. L'emfasi del terme lliure es en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general, es pot trobar gratuitament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitja d'altres mitjans (CD-Rom, DVD, USB, etc). A causa d'aixo, els models de negoci basats en programari lliure normalment es dediquen a proporcionar serveis de valor afegit com suport tecnic, cursos de preparacio, personalitzacio, integracio o certificacio.

Entre els anys 60 i 70 del segle xx, el programari no era considerat un producte sino un afegit que els venedors dels grans ordinadors de l'epoca (les mainframes) aportaven als seus clients perque aquests poguessin utilitzar-los. Dins d'aquesta cultura, era comu que els programadors i desenvolupadors de programari compartissin, lliurement i sense condicions, els seus programes entre ells. Aquest comportament era particularment habitual en alguns dels grups d'usuaris de l'epoca, com decussades (grup d'usuaris d'ordinadors DEC). A finals dels 70, les companyies van iniciar l'habit d'imposar restriccions als usuaris, amb l'us d'acords de llicencia.

Alla pel 1971, quan la informatica encara no havia patit la seva gran expansio, les persones que feien us d'ella, en ambits universitaris i empresarials, creaven i compartien el programari sense cap mena de restriccions.

Amb l'arribada dels anys 80 la situacio va comencar a canviar. Els ordinadors mes moderns comencaven a utilitzar sistemes operatius privatius, forcant als usuaris a acceptar condicions restrictives que impedien fer modificacions a aquest programari.

En cas que algun usuari o programador trobes algun error a l'aplicacio, l'unic que podia fer era donar-lo a coneixer a l'empresa desenvolupadora per tal que aquesta ho soluciones. Encara que el programador estigues capacitat per solucionar el problema i ho desitges fer, sense demanar res a canvi, el contracte li impedia que millores el programari.

El mateix Richard Stallman, conegut activista del programari lliure, explica que per aquells anys, al laboratori on treballava, havien rebut una impressora donada per una empresa externa. El dispositiu, que era utilitzat en xarxa per tots els treballadors, semblava no funcionar a la perfeccio, ja que cada cert temps el paper s'encallava. Per empitjorar les coses, no es generava cap avis que s'envies per xarxa per informar als usuaris de la situacio.

La perdua de temps era constant, ja que, a vegades, els treballadors enviaven per xarxa seus treballs a imprimir i quan anaven a buscar-hi els fulls trobaven la impressora embossada i una cua enorme de treballs pendents. Richard Stallman va decidir corregir el problema, i implementar l'enviament d'un avis per xarxa quan la impressora es bloqueges. Per dur a terme aquesta operacio, necessitava tenir acces al codi font dels controladors de la impressora. Va demanar a l'empresa propietaria de la impressora, comentant que no volia res a canvi, si podia realitzar aquell canvi. L'empresa es va negar a lliurar-li el codi font.

En aquest precis instant, Richard Stallman es va trobar en un compromis: havia de triar entre acceptar el nou programari privatiu signant acords de no revelacio i acabar desenvolupant mes programari privatiu amb llicencies restrictives, que al seu torn haurien de ser mes endavant acceptades pels seus propis companys o rebel*lar-se i trobar una altra forma de fer les coses.

Amb aquest antecedent, el 1984, Richard Stallman va comencar a treballar en el projecte GNU, i un any mes tard va fundar la Free Software Foundation (FSF). Stallman va introduir la definicio de programari lliure i el concepte de "copyleft", que va desenvolupar per atorgar llibertat als usuaris i per a restringir les possibilitats d'apropiacio del programari.

D'acord amb la definicio de la Free Software Foundation, un programari es <> quan es garanteixen les seguents <>:^[2]

Llibertat	Descripcio
0	La llibertat de fer servir el programa, amb qualsevol proposit.
1	La llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo, adaptant-lo a les teves necessitats.
2	La llibertat de distribuir copies del programa.
3	La llibertat de millorar el programa i fer publiques aquestes millores per a tothom, de manera que tota la comunitat en surti beneficiada.
Les llibertats 1 i 3 requereixen acces al codi font perque estudiar i modificar el programari sense el seu codi font es molt poc viable.

No totes les llicencies lliures son similars. No obstant, totes han de garatir les quatre llibertats abans esmentades, pero les disposicions contingudes en aquestes llicencies poden variar en gran manera. El ventall de possibilitats va des d'unes obligacions minimes (en les llicencies de tipus BSD) que obliguen unicament a mantenir l'avis d'autoria i la limitacio de garanties i de responsabilitats (el disclaimer), fins a les maximes de la clausula copyleft de la GPL que obliga a distribuir qualsevol modificacio i obra derivada sota la mateixa llicencia GPL, juntament amb acces al codi font.

Aixi, la diferencia es troba, basicament, en les condicions de redistribucio, ja que s'haura de realitzar sota certes condicions.

Les llicencies lliures mes conegudes i usades son:

• La llicencia (Berkeley Software Distribution)
• La llicencia "Apache Software License"
• La llicencia "GNU General Public License" (GPL)
• La llicencia "GNU Library or Lesser General Public License" (LGPL)
• La "Mozilla Public License" (MPL)

Finalment, no totes les llicencies son compatibles, ja que, encara que compleixen amb els mateixos criteris, existeixen pactes addicionals sobre patents, marques, dret aplicable, entre d'altres. La FSF ofereix una llista de llicencies compatibles amb la GPL per reduir les dificultats a l'hora de barrejar codi lliure.^[3]

Llicencies de programari
Drets cedits	Domini public	FOSS no protectiu Permissiu (Codi obert)	FOSS protectiu Copyleft (Programari lliure)	Freeware Shareware Freemium	De propietat[4]	Secret comercial
Drets d'autor	No	Si	Si	Si	Si	Si
Dret d'us	Si	Si	Si	Si	Si	No
Dret de Visualitzacio	Si	Si	Si	Si	Si	SI
Dret de copia	Si	Si	Si	Sovint	No	No
Dret a modificar	Si	Si	Si	No	No	No
Dret a distribuir	Si	Si, sota la mateixa llicencia	Si, sota la mateixa llicencia	Sovint	No	No
Dret a subllicenciar	Si	Si	No	No	No	No
Filosofia	A disposicio del public. Exonerat de drets d'autor.	Similar i posterior al copyleft. Minimes restriccions per a l'usuari	Acces al codi i mes. Metodologia en el desenvolupament i entrega al public.	Proposits publicitaris o comercials	Proposits comercials	Diferents motius
Exemples	SQLite, ImageJ	Apache web server, ToyBox	Linux kernel, GIMP	Irfanview, Winamp	Windows, Half-Life 2	Server-side World of Warcraft
Drets d'autor

Alguns dels exemples mes coneguts de programari lliure son per categories (endrecades alfabeticament):

• El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird.
• L'aplicacio ofimatica OpenOffice.org i el seu fork LibreOffice.

• L'antivirus ClamAV.

• L'arxivador de fitxers 7-Zip.

• Siril es un programari d'astrofotografia.

• Viquipedia

• L'editor de PDF PDF Split and Merge.

• Shotcut amb algunes barres d'eines opcionals.

• Els entorns grafics KDE i Gnome.
• El programa de tractament de grafics GIMP.
• L'editor de grafics en tres dimensions Blender.

• VLC reprodueix la majoria de formats de video tant per Windows, OS X i Linux.

• El projecte GNU.
• Els sistemes operatius basats en GNU/Linux, BSD i OpenSolaris.

• FileZilla es un programa imprescindible per la transferencia d'arxius FTP.

• LliureTIC: alianca entre programadores lliures creada recentment amb l'objectiu de facilitar l'opcio del programari lliure per als projectes tecnologics de les empreses.
• CommonsCloud: plataforma que integra diverses aplicacions lliures per oferir un servei de nuvol digital cooperatiu, alternatiu als nuvols corporatius com Google Drive i Dropbox.
• CoopDevs Arxivat 2018-12-15 a Wayback Machine.: plataforma tecnologica gestionada com una cooperativa per una comunitat d'usuaries, creada amb la voluntat de fer una economia transparent, democratica i inclusiva.
• Katuma: plataforma que facilita la creacio i gestio de grups de consum i distribucio d'alimentacio ecologica i de proximitat. Es un projecte de la plataforma CoopDevs Arxivat 2018-12-15 a Wayback Machine..
• TimeOverFlow: plataforma de gestio de Bancs de Temps, un sistema d'oferta de serveis a canvi de temps. Es un projecte de la plataforma CoopDevs Arxivat 2018-12-15 a Wayback Machine..

• Llista de programari alliberat
• Codi obert
• Copyleft
• Cultura lliure
• Coneixement lliure
• Dia de la llibertat del programari
• Programari de propietat
• Llicencies de Creative Commons

• Stallman, Richard M.. Programari lliure, societat lliure. Introduccio de Lawrence Lessig i edicio de Joshua Gay. 2002

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquidites
	Viquinoticies

• Definicio de programari lliure Arxivat 2008-04-20 a Wayback Machine. segons Richard Stallman
• Softcatala: LibreOffice, Gnome, Mozilla i altres projectes lliures en catala
• Programari lliure: tecnicament viable, economicament sostenible i socialment just.
• LaFarga.cat. Idees i projectes relacionats amb programari lliure Arxivat 2015-07-08 a Wayback Machine.

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Programari_lliure&oldid=34887171>>

Categoria:

• Programari lliure

Categories ocultes:

• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllac wayback
• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• Control d'autoritats