Marxismu
- Afrikaans
- Alemannisch
- Aragones
- l`rby@
- mSr~
- asmiiy'aa
- Az@rbaycanca
- toerkhjh
- Bashk'ortsa
- Boarisch
- Zemaiteska
- Belaruskaia
- Belaruskaia (tarashkevitsa)
- B'lgarski
- bhojpurii
- baaNlaa
- bod-yig
- Brezhoneg
- Bosanski
- Batak Mandailing
- Buriaad
- Catala
- Nokhchiin
- khwrdy
- Cestina
- Chavashla
- Cymraeg
- Dansk
- Deutsch
- Ellenika
- English
- Esperanto
- Espanol
- Eesti
- Euskara
- frsy
- Suomi
- Foroyskt
- Francais
- Furlan
- Frysk
- Gaeilge
- Gan Yu
- Gaidhlig
- Galego
- Avane'e
- `bryt
- hindii
- Fiji Hindi
- Hrvatski
- Magyar
- Hayeren
- Interlingua
- Bahasa Indonesia
- Interlingue
- Ilokano
- Ido
- Islenska
- Italiano
- Ri Ben Yu
- Patois
- Jawa
- k`art`uli
- K'azak'sha
- bhaasaakhmaer
- knndd
- Yerwa Kanuri
- hangugeo
- K'arachai-malk'ar
- Kurdi
- Kernowek
- Kyrgyzcha
- Latina
- Letzebuergesch
- Lingua Franca Nova
- Limburgs
- Lombard
- laaw
- Lietuviu
- Latviesu
- Madhura
- Malagasy
- Minangkabau
- Makedonski
- mlyaallN
- Mongol
- mraatthii
- Bahasa Melayu
- Plattduutsch
- nepaalii
- nepaal bhaassaa
- Nederlands
- Norsk nynorsk
- Norsk bokmal
- Occitan
- pNjaabii
- Polski
- Piemonteis
- pnjby
- pStw
- Portugues
- Runa Simi
- Rumantsch
- Romani chib
- Romana
- Russkii
- Rusin'skyi
- Sakha tyla
- Sicilianu
- Scots
- sndhy
- Srpskohrvatski / srpskokhrvatski
- siNhl
- Simple English
- Slovencina
- Slovenscina
- Shqip
- Srpski / srpski
- Svenska
- Kiswahili
- tmilll
- telugu
- aithy
- Tagalog
- Turkce
- Tatarcha / tatarca
- Ukrayins'ka
- rdw
- O`zbekcha / uzbekcha
- Veneto
- Vepsan kel'
- Tieng Viet
- Winaray
- Wu Yu
- margaluri
- yyidySH
- Zhong Wen
- Wen Yan
- Min Nan Yu / Ban-lam-gi
- Yue Yu
Esti articulu o seicion necesita un ameyoramientu no que cinca a la redaicion, la gramatica o la ortografia. |
| Parte de la serie sobre Marxismu |
| Conceutos fundamentales |
| Ayenacion |
| Comunismu |
| Dominancia cultural |
| Esplotacion |
| Fuercies productives |
| Llucha de clases |
| Materialismu dialeuticu |
| Materialismu historicu |
| Medios de produccion |
| Mou de produccion |
| Plusvalor |
| Rellaciones de produccion |
| Socialismu |
| Teoria del valor trabayu |
| Otros enllaces |
| Marxistes |
| Economia marxista |
El marxismu[1] ye'l conxuntu de doctrines politiques y filosofiques derivaes de la obra de Karl Marx, filosofu, economista, periodista y revolucionariu del sieglu XIX y del so collaciu Friedrich Engels. Marx y Engels basaronse na filosofia d'Hegel y de Feuerbach, ambos alemanes, la economia politica d'Adam Smith, la economia ricardiana y el socialismu frances del siglo XIX pa desendolcar una critica de la socieda que ye tanto cientifica como revolucionaria. Esta critica algamo la so expresion mas sistematica na so obra mas importante, El capital: critica de la economia politica.
Amas de los taiganos mencionaos, dalgunos pensadores marxistes del siglo XX, como Louis Althusser, Toni Negri o Miguel Abensour senalaron na obra de Marx, el desenrollu de temes presentes na obra de Maquiavelo o Spinoza. Dende la muerte de Marx en 1883, dellos grupos del mundu enteru apaleron y apelen al marxismu como pegollu intelectual de les sos politiques, que pueden ser radicalmente distintes y opuestes. Una de las mayores divisiones ocurrio ente los socialdemocrates, qu'alegaben que la transicion al socialismu pue ocurrir dientro d'un sistema pluripartidista y capitalista, y los comunistes, que alegaban que la transicion a una socieda socialista requeria una revolucion. La socialdemocracia resulto na formacion del Partiu Llaborista britanicu y del Partiu Socialdemocrata d'Alemana, ente otros; el comunismu resulto na formacion de dellos partios comunistes; en 1918 en Rusia, previo a la formacion de la Union de Republiques Socialistes Sovietiques, salen dos partios del Partiu Obreru Social Democrata de Rusia: el Partiu Comunista, formacion comunista, y el Partiu Socialdemocrata de Rusia, de tendencia socialdemocrata.
Anguano siguen esistiendo abondos movimientos revolucionarios y partios politicos en tol mundu, dende'l final de la Xunion Sovietica, anque el internacionalismu obreru sufrio una grave crisis. Anque hai partios socialdemocrates nel poder en delles naciones d'Occidente, va muncho que se distanciaron de los sos llazos historicos con Marx y les sos idees. Anguano en Laos, Vietnam, Cuba, la Republica Popular China y Moldavia hai nel poder gobiernos que se dicen marxistes.
Dellos pensadores marxistes
[editar | editar la fonte]- Karl Marx
- Friedrich Engels
- Salvador Allende
- Theodor Adorno
- Louis Althusser
- Rodney Arismendi
- Otto Bauer
- Walter Benjamin
- Dov Ber Borojov
- Nikolai Bukharin
- James Connolly
- Erich Fromm
- Hermann Gorter
- Antonio Gramsci
- Ernesto "Che" Guevara
- Antonio Labriola
- Vladimir Lenin
- Karl Liebknecht
- Wilhelm Liebknecht
- Georg Lukacs
- Rosa Luxemburg
- Ernest Mandel
- Herbert Marcuse
- Jose Carlos Mariategui
- Paul Mattick
- Joaquin Maurin
- Andreu Nin
- Anton Pannekoek
- Karl Radek
- Maximilien Rubel
- Otto Ruhle
- Manuel Sacristan
- Camilo Torres
- Leon Trotski
- Ludovico Silva
Ver tamien
[editar | editar la fonte]Lliteratura
[editar | editar la fonte]- Bourne, Peter G.. Dodd, Mead & Company: Fidel: A Biography of Fidel Castro.
- Callinicos, Alex. Bookmarks: The Revolutionary Ideas of Karl Marx. ISBN 978-1-905192-68-7.
- Castro, Fidel; Ramonet, Ignacio (interviewer) Scribner: My Life: A Spoken Autobiography. ISBN 978-1-4165-6233-7.
- Coltman, Leycester. Yale University Press: The Real Fidel Castro. ISBN 978-0-300-10760-9.
- Green, Sally. Moonraker Press: Prehistorian: A Biography of V. Gordon Childe. ISBN 0-239-00206-7.
- Lenin, Vladimir. Foreign Languages Press: Karl Marx: A Brief Biographical Sketch with an Exposition of Marxism. Consultau'l 2014-06-17.
- Marx, Karl. Neue Rheinische Zeitung: Wage Labour and Capital. Consultau'l 2014-06-17.
- Trigger, Bruce G.. Cambridge University Press: A History of Archaeological Thought. ISBN 978-0-521-60049-1.
- Avineri, Shlomo. Cambridge University Press: The Social and Political Thought of Karl Marx.
- Dahrendorf, Ralf. Stanford University Press: Class and Class Conflict in Industrial Society.
- Jon Elster, An Introduction to Karl Marx. Cambridge, England, 1986.
- Michael Evans, Karl Marx. London, 1975.
- Stefan Gandler, Critical Marxism in Mexico: Adolfo Sanchez Vazquez and Bolivar Echeverria, Leiden/Boston, Brill Academic Press, 2015. 467 pages. ISBN 978-90-04-22428-5.
- Kolakowski, Leszek. Oxford University Press: Main Currents of Marxism.
- Parkes, Henry Bamford. Houghton Mifflin: Marxism: An Autopsy.
- Prychitko, David L. (2008), <<Marxism>>, en David R. Henderson (.), Marxism (2nd edicion), Library of Economics and Liberty, http://www.econlib.org/library/Enc/Marxism.html
- Robinson, Cedric J.: Black Marxism: The Making of the Black Radical Tradition, 1983, Reissue: Univ North Carolina Press, 2000
- Rummel, R.J. (1977) Conflict In Perspective Chap. 5 Marxism, Class Conflict, and the Conflict Helix
- Screpanti, E. An Outline of the History of Economic Thought.
- Shenfield, S.D. Vladislav Bugera: Portrait of a Post-Marxist Thinker
- McLellan, David. Palgrave Macmillan: Marxism After Marx.
Referencies
[editar | editar la fonte]- | Esti terminu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: Marxismu
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Obres de Marx y Engels nel Archivu Marxista d'Internet n'espanol (castellan)
- El Capital (castellan)
- Carlos Marx, por Federico Engels (castellan)
- Discursu ente la tumba de Marx por Federico Engels (castellan)
- Carlos Marx, por V.I. Lenin (castellan)
- Materialismu y materialismu historicu, por Anton Pannekoek (castellan)
- Cuadernu d'estudiu sobre la teoria marxiana del Estau (castellan)