Ves al contingut

Ulster

Ulster
Cuige Uladh (ga)
TipusProvincia d'Irlanda
Lloc
54deg 44' 27'' N, 6deg 44' 40'' O / 54.74072degN,6.74456degO / 54.74072; -6.74456
EstatIrlanda
CapitalBelfast
Poblacio humana
Llengua utilitzadaescoces
Geografia
Superficie21.432 km2
Limita amb
Identificadors descriptius
Fus horari
ISO 3166-2IE-U

Ulster (en irlandes: Ulaidh/Cuige Uladh, en escoces: Ulster[1][2][3] o Ulster)[4][5][6] es una "provincia historica" de l'illa de Irlanda. L'Ulster consta de nou comtats. Els tres comtats de Cavan, Donegal i Monaghan pertanyen a la Republica d'Irlanda, i tenien 246.571 habitants (2002). Els altres sis comtats pertanyen a Irlanda del Nord (Regne Unit). El fet que gran part de l'Ulster formi part d'Irlanda del Nord ha propiciat que de vegades s'utilitzi el terme Ulster com a sinonim d'Irlanda del Nord, tot i que aquesta denominacio no te base historica.

Ulster-Scots es tambe el nom del dialecte de la llengua Scots parlat en aquesta part de l'illa.

Divisio administrativa

[modifica]

Comtats

[modifica]
Comtat Poblacio Area
Comtat d'Antrim (Contae Aontroma; Coontie Anthrim/Antrim/Antrim/Entrim) 618.108 3.046 km2
Comtat d'Armagh (Contae Ard Mhacha; Coontie Airmagh/Armagh) 174.792 1.254 km2
Comtat de Cavan (Contae an Chabhain) 73.183 1.931 km2
Comtat de Donegal (Contae Dhun na nGall/Thir Chonaill; Coontie Dunnygal/Dinnygal) 161.137 4.861 km2
Comtat de Down (Contae an Duin; Coontie Doon/Doun) 531.665 2.466 km2
Comtat de Fermanagh (Contae Fhear Manach; Coontie Fermanagh/Fermanay) 61.170 1.691 km2
Comtat de Derry (Contae Dhoire; Coontie Lunnonderrie) 247.132 2.075 km2
Comtat de Monaghan (Contae Mhuineachain) 60.483 1.295 km2
Comtat de Tyrone (Contae Thir Eoghain; Coontie Tyrone/Owenslann) 177.986 3.263 km2
Total 2.105.656 km2

Els comtats en gris son de la Republica d'Irlanda. Els comtats en rosa son a Irlanda del Nord

Districtes d'Irlanda del Nord

[modifica]
  1. Antrim
  2. Ards
  3. Armagh
  4. Ballymena
  5. Ballymoney
  6. Banbridge
  7. Belfast
  8. Carrickfergus
  9. Castlereagh
  10. Coleraine
  11. Cookstown
  12. Craigavon
  13. Derry
  1. Down
  2. Dungannon i Tyrone Sud
  3. Fermanagh
  4. Larne
  5. Limavady
  6. Lisburn
  7. Magherafelt
  8. Moyle
  9. Newry i Mourne
  10. Newtownabbey
  11. North Down
  12. Omagh
  13. Strabane

Principals ciutats

[modifica]

1. Belfast (480.000)
2. Derry (105.000)
3. Craigavon (65.000)
4. Bangor (58.400)
5. Ballymena (28.700)
6. Newtownards (27.800)
7. Newry (27.400)
8. Carrickfergus (27.200)
9. Coleraine (24.000)
10. Aontroim (20.000)
11. Omagh (19.800)
12. Letterkenny (19.600)
13. Larne (18.200)
14. Banbridge (14.700)
15. Armagh (14.500)
16. Portrush/Portstewart (14.200)

Llengues

[modifica]

La majoria dels habitants de l'Ulster parlen angles. L'irlandes es la seguent llengua mes parlada. L'angles es la llengua vehicular a les escoles de la provincia, i l'irlandes es ensenyat a totes les escoles dels comtats de la Republica i algunes escoles d'Irlanda del Nord, principalment a les escoles d'ambients catolics. Segons el cens del 2001 el 10% de la poblacio d'Irlanda del Nord te "alguns coneixements d'irlandes",[7] i el 4,7% de "parlar, llegir, escriure i entendre" irlandes.[7] Moltes parts del comtat de Donegal forma part de les arees Gaeltacht on l'irlandes es la llengua materna, com la d'algunes persones de l'area oest de Belfast, l'anomenat 'Gaeltacht Quarter'.[8] El dialecte de l'irlandes (Gaeilge) mes parlat a l'Ulster (especialment a Irlanda del Nord i el comtat de Donegal) es Gaeilge Thir Chonaill o irlandes de Donegal, tambe conegut com a Gaeilge Uladh o irlandes d'Ulster. L'irlandes de Donegal te moltes similituds amb el gaelic escoces.

El cantones es la tercera llengua mes parlada a causa de la considerable comunitat xinesa de Belfast. L'escoces d'Ulster, a vegades conegut amb el neologisme Ullans, tambe es parlat als comtats de Down, Antrim, Londonderry i Donegal.[9]

Hi ha uns 30.000 parlants d'irlandes als comtats de Donegal, Cavan i Monaghan, inclosos els 17.132 parlants nadius de la Gaeltacht de Donegal. Hi ha 5.339 a les 44 Gaelscoileanna (escoles primaries en irlandes) i set Gaelcholaiste (escoles secundaries en irlandes) arreu de la provincia. Segons el cens de Republica d'Irlanda de 2011 hi ha 7.713 parlants quotidians fora del sistema educatiu a Donegal, Cavan i Monaghan.

Referencies

[modifica]
  1. | Ulster Scots - Ulster-Scotch Arxivat 2009-01-25 a Wayback Machine. NI Department for Regional Development.
  2. | Ulster's Hiddlin Swaatch - Culture Northern Ireland Arxivat 2018-06-22 a Wayback Machine. Dr Clifford Smyth
  3. | Guide to Monea Castle - Ulster-Scots version Arxivat 2011-08-30 a Wayback Machine. Department of the Environment.
  4. | <<North-South Ministerial Council: 2010 Annual Report in Ulster Scots>>. Arxivat de l'original el 2013-02-27. [Consulta: 6 abril 2013].
  5. | <<North-South Ministerial Council: 2009 Annual Report in Ulster Scots>>. Arxivat de l'original el 2014-04-01. [Consulta: 6 abril 2013].
  6. | <<Tourism Ireland: 2008 Yearly Report in Ulster Scots>>. Arxivat de l'original el 2011-09-30. [Consulta: 6 abril 2013].
  7. | 7,0 7,1 Northern Ireland Statistics and Research Agency Census 2001 Output Arxivat 2010-12-14 a Wayback Machine.
  8. | <<CAIN: Key Issue: Language: Pritchard, R.M.O. (2004) Protestants and the Irish Language: Historical Heritage and Current Attitudes in Northern Ireland>>. Arxivat de l'original el 2012-09-28. [Consulta: 6 abril 2013].
  9. | Gregg, R. J.. <>. A: Wakelin, Martyn F. (ed). Patterns in the Folk Speech of the British Isles. Londres: Athlone Press, 1972. ISBN 0-485-11128-4.

Enllacos externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Ulster
Registres d'autoritat
Bases d'informacio