Leinster

Leinster (/'lenst@r/, en gaelic irlandes: Laighin 'lGa:jInj)^[1] es la provincia oriental d'Irlanda, que compren els comtats de Carlow, Dublin, Kildare, Kilkenny, Laois, Longford, Louth, Meath, Offaly, Westmeath, Wexford i Wicklow. La bandera tradicional de Leinster mostra una arpa daurada sobre un fons verd.

• La ciutat mes gran de Leinster es Dublin, i es la capital d'Irlanda. L'area de Dublin te una poblacio d'1.661.185 habitants (2006).
• La ciutat de Kilkenny (i els seus voltants) tenen una poblacio de 23.967 habitants (2006).

En epoques antigues Leinster va estar habitat per cinc tribus importants de Fir Bolg, de les quals la tribu dels Laigin va donar el nom a Leinster. Els Fir Bolg poden estar relacionats amb els belgae, tot i que no n'hi ha certesa. Posteriorment, les tribus de Leinster van ser unides per Ugaine Mor Hugony "el gran", que construi la fortalesa d'Ailinne Knochawlin, a prop de Kilcullen (comtat de Kildare), que va ser, possiblement, el primer rei historic de Laigin (Leinster) al segle vii aC. La part "ster" del toponim prove de la paraula nordica per referir-se a estat, tal com els vikings nomenaren a Dublin durant un periode.

En els segles iv i V, despres que Magnus Maximus abandones la Gran Bretanya amb les seves legions, colons de Leinster s'instal*laren al Pais de Gal*les, concentrant-se especialment en les zones d'Anglesey, Caernarfonshire i Denbighshire, deixant la seva petjada en llocs com la peninsula de Lleyn, el nom de la qual deriva de Laigin.

Al segle viii, dos dinasties es disputaven el govern de la provincia:

• El nord estava governat pels Ui Dunlainge, centrada en el comtat de Kildare i formada pels Ui Muiredaig (posteriorment O'Toole) de Mullaghmast, els Ui Faelain (posteriorment O'Byrne) de Naas i els Ui Dunchada (mes tard FitzDesmonds) de Lyons Hill. Entre els reis mes importants d'aquesta dinastia mereixen ser citats Murch mac Brain Mut (mort el 727), i Mael Mordo mac Murchada (mort el 1014), cunyat de Brian Boru i oncle de Sigtrygg Silkbeard. Un altre personatge destacat d'aquesta dinastia es la germana de Mael Mordo, Gormflaith de Leinster.

• Al sud, la dinastia principal era Ui Cheinnselaig, la capital se situava a Ferns i els seus dominis mes importants en el comtat de Wexford. Va aconseguir les seves maximes cotes de poder a partir del segle xi i en aquesta dinastia van pertanyer reis com AED mac Colggen (d. 738), i, sobretot, Diarmait mac Mail na MBO i el seu descendent Dermot MacMurrough, el rei que desencadenaria la invasio normanda.

Avui, Leinster esta format per dotze comtats, abasta la vella provincia de Meath (Meath i Westmeath). Tambe hi ha la parroquia del comtat (Annally) i de Lusmagh de Longford (en Offaly), tots dos abans Connacht, i Louth, abans d'Ulster. Les fronteres estaven marcades per Cromwell per a l'administracio i per raons militars.

Hi ha uns 40.000 parlants d'irlandes a la provincia; 1.299 parlants nadius a la gaeltacht de Meath que no compten entre els 19.348 alumnes de les 66 Gaelscoils (escoles primaries en irlandes) i 15 Gaelcholaiste (escoles secundaries en irlandes) arreu de la provincia. Segons el cens irlandes de 2011 hi ha 20.040 parlants d'irlandes fora del sistema educatiu de la provincia.

• Shannon.

• Leinster

• Pagines que utilitzen multiples imatges amb imatges escalades automaticament
• Articles de geografia politica sense foto
• Mapes amb diverses figures
• Articles amb coordenades
• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• Control d'autoritats
• Pagines que usen l'extensio Kartographer