Districte de Belfast
| Tipus | entitat territorial administrativa d'Irlanda del Nord, districte d'Irlanda del Nord (1973 to 2015), districte amb estatus de ciutat i districte de comtat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Regne Unit | ||||
| Pais | Irlanda del Nord | ||||
| Conte la subdivisio | |||||
| Poblacio humana | |||||
| Poblacio | 341.877 (2018) (2.580,67 hab./km2) | ||||
| Religio | protestantisme i catolicisme | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superficie | 132,4762 km2 | ||||
| Organitzacio politica | |||||
| Organ executiu | executive of Belfast City Council (en) | ||||
| Organ legislatiu | council of Belfast City Council (en) Circumscripcio: 10, | ||||
| * Lord alcalde | Deirdre Hargey (2018-) | ||||
| ISO 3166-2 | GB-BFS | ||||
| Codi NUTS | UKN01 | ||||
El districte de Belfast es un districte que ocupa la major part de la ciutat de Belfast, capital d'Irlanda del Nord. Te una poblacio estimada de 268.700 habitants (2010). El consell de districte de Belfast es la primera autoritat de l'Area Metropolitana de Belfast, que agrupa sis consells de districte amb ciutats dormitori fora de Belfast, amb una poblacio total de 579.276 habitants.[1]
El consell te 51 membres elegits entre 9 arees electorals, sent les que tenen mes representantes les mes poblades nord i oest. La seu es troba a l'historic Ajuntament de Belfast. L'actual Lord Alcalde es Mairtin O'Muilleoir del Sinn Fein.
Historia
[modifica]La historia moderna de Belfast pot datar-se en la colonitzacio de l'Ulster a comencaments del segle xvii, quan s'hi establiren nombrosos colons escocesos i anglesos. La ciutat es va desenvolupar com a centre industrial, particularment en el sector textil i en la construccio de vaixells. En reconeixement d'aquest creixement va rebre l'estatut de ciutat en 1888, i cap al 1901 era la ciutat mes gran d'Irlanda. El 1906 es va construir l'Ajuntament de Belfast.
L'organisme conegut com a Consell Municipal de Belfast te el seu origen en la Corporacio de Belfast, i fou creada sota les fronteres actuals despres de les eleccions locals d'Irlanda del Nord de 1973. Originariament era dividit en 52 zones. Tanmateix, despres de diverses enquestes locals la proposta de Tullycarnet fou inclosa finalment a Belfast com a Tullycarnet i Gilnahirk (incloses al districte de Castlereagh), deixant finalment Belfast amb 51. Encara que el burg comtal de Belfast fou creat quan el 1888 li fou concedit l'estatut de ciutat per la reina Victoria,[2] la ciutat es continuava veient a cavall entre el comtat d'Antrim i el comtat de Down separats pel riu Lagan.[3]
Des de finals del segle xviii enca la poblacio de catolics irlandesos s'incrementa gradualment, tot i que la ciutat encara esta dominada per la majoria unionista protestant. El 1997 els unionistes van perdre el control de la majoria, quan el Partit de l'Alianca d'Irlanda del Nord fou la balanca de poder entre unionistes i nacionalistes irlandesos. Aquesta posicio va ser confirmada en les tres eleccions municipals posteriors, amb alcaldes dels nacionalistes Sinn Fein i Social Democratic and Labour Party (SDLP), i l'intercomunitari Partit de l'Alianca des de 1997. Les darreres eleccions de 2011 van mostrar per primer cop als nacionalistes superant en escons als unionistes, 24-21, amb el Sinn Fein com a partit mes votats i l'Alianca mantenint l'equilibri de poder amb 6 escons. El cens de 2011 confirma els canvis demografics, ja que per primer cop la comunitat catolica (48,58%) superava en nombre a la protestant (42,30%).[4] Mentrestant el 43,16% de la poblacio es considera de nacionalitat britanica, el 34,77% de nacionalitat irlandesa, i el 26,82% de nacionalitat nord-irlandesa.[5]
Constituencies assemblearies i parlamentaries
[modifica]Belfast te quatre constiuencies confrontants per al Parlament del Regne Unit i l'Assemblea d'Irlanda del Nord, que s'estenen mes enlla dels limits municipals a parts dels districtes de Castlereagh, Lisburn i Newtownabbey. A les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2010 Belfast envia quatre diputats de les seguents constiuencies: Belfast East (Naomi Long, Alliance Party), Belfast South (Alasdair McDonnell, SDLP), Belfast North (Nigel Dodds, DUP) i Belfast West (Gerry Adams, Sinn Fein). En 2011 Gerry Adams renuncia al seu esco al Cambra dels Comuns per presentar-se a les eleccions irlandeses i fou elegit diputat al Dail Eireann per la circumscripcio de Louth. Les subseguents eleccions parcials foren guanyades per Paul Maskey, tambe del Sinn Fein.[6]
A les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2011 Belfast escolli un total de 24 diputats (sis per circumscripcio) per les constituencies de Belfast East, Belfast South, Belfast North and Belfast West. Els resultats foren:
| Partit | NIA 2011 | +/- | UK 2010 | +/- | |
|---|---|---|---|---|---|
| Sinn Fein | 8 | = | 1 | = | |
| Partit Unionista Democratic | 7 | +1 | 1 | -1 | |
| Social Democratic and Labour Party | 4 | = | 1 | = | |
| Partit de l'Alianca d'Irlanda del Nord | 3 | +1 | 1 | +1 | |
| Partit Unionista de l'Ulster | 2 | -1 | 0 | = | |
| Altres | 0 | -1 | 0 | = | |
Carrecs
[modifica]Consellers
[modifica]L'actual consell municipal de Belfast es format per 51 consellers escollits de les 51 zones electorals. Tanmateix, com el sistema de vot unic transferible requereix circumscripcions multi-esco, els 51 districtes son agrupats en 9 arees electorals de districte (DEA) cadascuna de les quals escull entre 5 i 7 consellers cadascun:
- Balmoral (6)
- Castle (6)
- Court (5)
- Laganbank (5)
- Lower Falls (5)
- Oldpark (6)
- Pottinger (6)
- Upper Falls (5)
- Victoria (7)
A les ultimes elecciona al consell municipal de Belfast van tenir lloc el 5 de maig de 2011, on els votants de la ciutat escolliren 51 consellers. Els resultats foren:
| Partit | 2011[7] | +/- | 2005 | 2001 | 1997 | 1993 | 1989 | 1985 | 1981 | 1977 | 1973 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sinn Fein | 16 | +2 | 14 | 14 | 13 | 10 | 8 | 7 | 0 | 0 | 0 | |
| Partit Unionista Democratic | 15 | = | 15 | 10 | 7 | 9 | 8 | 11 | 15 | 7 | 2 | |
| Social Democratic and Labour Party | 8 | = | 8 | 9 | 7 | 9 | 8 | 6 | 6 | 8 | 7 | |
| Partit de l'Alianca d'Irlanda del Nord | 6 | +2 | 4 | 3 | 6 | 5 | 6 | 8 | 7 | 13 | 8 | |
| Partit Unionista de l'Ulster | 3 | -4 | 7 | 11 | 13 | 15 | 14 | 14 | 13 | 15 | 25 | |
| Partit Unionista Progressista | 2 | = | 2 | 3 | 3 | 1 | 1 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Altres | 1 | = | 1 | 1 | 2 $? | 2 | 6 + | 4 + | 9 ++ | 5 +++ | 9 + | |
- Notes: + Partit dels Treballadors d'Irlanda (1973 = 2; 1977 = 3; 1985/89 = 1); ++ Partit Unionista d'Irlanda del Nord (1977 = 2; 1981 = 1); $? Partit Democratic de l'Ulster (1997 = 1)
Referencies
[modifica]- | [enllac sense format] http://www.nisra.gov.uk/archive/demography/publications/urban_rural/ur_gaz.pdf Arxivat 2014-04-01 a Wayback Machine. Based on 2001 Census
- | <<Belfast City Hall>>. Discover Northern Ireland. Ireland Tourist Board. Arxivat de l'original el 16 de juny de 2007.
- | <<Belfast, Newcastle and the County Down Coast>>. County Down Northern Ireland. GoIreland.com. Arxivat de l'original el 19 de desembre de 2008.
- | Northern Ireland Statistics and Research Agency, 2011 UK Census, Religion or Religion Brought Up In http://www.ninis2.nisra.gov.uk/public/pivotgrid.aspx?dataSetVars=ds-2426-lh-38-yn-2011-sk-136-sn-Census+2011-yearfilter--
- | Northern Ireland Statistics and Research Agency, 2011 UK Census, National Identity (Classification 2) http://www.ninis2.nisra.gov.uk/public/pivotgrid.aspx?dataSetVars=ds-2446-lh-38-yn-2011-sk-136-sn-Census+2011-yearfilter--
- | BBC News, 10th June 2011, Sinn Fein's Paul Maskey wins West Belfast by-election, <<Enllac>>.
- | <<Belfast City Council election results 2011>>. Belfast City Council. Arxivat de l'original el 19 de maig 2013. [Consulta: 23 juny 2013].
Enllacos externs
[modifica]- Consell municipal de Belfast
- Go To Belfast - Turisme Arxivat 2007-07-03 a Wayback Machine.
- Belfast City Council Minutes Arxivat 2005-12-16 a Wayback Machine.
- Consell Municipal de Belfast, 1993 - 2005 Arxivat 2018-07-26 a Wayback Machine.
