Programa Vostok

El programa Vostok (en rus: Vostok, en catala: est) fou el projecte de la Unio Sovietica per enviar un esser huma a l'espai exterior per primera vegada. El programa espacial va desenvolupar la capsula Vostok del projecte Zenit de foto-reconeixement i va adaptar el coet Vostok d'un disseny de missil balistic intercontinental ja existent. Abans de l'anunci a la premsa, el nom de Vostok fou una paraula classificada.

Tota una serie de prototips Vostok, incloent-ne almenys cinc amb animals i alguns amb maniquins, van ser utilitzats per qualificar la nau per al vol tripulat.

En el programa Vostok es van enlairar les seguents missions:

• Sputnik 4, el 15 de maig de 1960, sense tripulants a bord pero amb un maniqui simulant un esser huma. Codi de vol: Korabl-Sputnik 1.
• Sputnik 5, el 19 d'agost de 1960, transportant dos gossos (Belka i Strelka), quaranta ratolins, dues rates i algunes plantes. La nau va retornar a la terra i es van recuperar sans i estalvis tots els animals. Codi de vol: Korabl-Sputnik 2.
• Sputnik 6, l'1 de desembre de 1960, transportant dos gossos (Ptxolka i Muixka). La nau va ser destruida durant la reentrada de la 18a orbita per una carrega prevista per autodestruir la capsula si aquesta es dirigia cap a alguna potencia estrangera. Els dos animals van morir. Codi de vol: Korabl-Sputnik 3.
• Sputnik 9, el 9 de marc de 1961, retornant a la terra despres d'una sola orbita i recuperant amb exit a un gos (Txernuixka) i un maniqui. Codi de vol: Korabl-Sputnik 4.
• Sputnik 9, el 25 de marc de 1961, retornant a la terra despres d'una sola orbita i recuperant amb exit a un gos (Zviozdotxka) i un maniqui. Codi de vol: Korabl-Sputnik 5.
• Vostok 1, el 12 d'abril de 1961, va posar en orbita i retornar sa i estalvi al primer cosmonauta de la historia, Iuri Gagarin.^[1] Codi de vol: Kedr (Cedre).
• Vostok 2, el 6 d'agost de 1961, va transportar al segon astronauta de la historia, Guerman Titov, en mes de 17 orbites viatjant per l'espai durant un dia. Codi de vol: Oriol (Aguila).^[2]
• Vostok 3, l'11 d'agost de 1962, fou el primer vol dual juntament amb la Vostok 4 orbitant la Terra al mateix temps i comandat per Andrian Nikolaiev. Codi de vol: Sokol (Falco).
• Vostok 4, l'11 d'agost de 1962, fou el primer vol dual juntament amb la Vostok 3 orbitant la Terra al mateix temps i comandat per Pavel Popovitx. Codi de vol: Berkut (Aguila reial).
• Vostok 5, el 14 de juny de 1963, va transportar Valeri Bikovski en el que seria el vol en solitari mes llarg del segle xx durant gairebe cinc dies d'orbita. Codi de vol: Iastreb (Gavial).
• Vostok 6, el 16 de juny de 1963, va transportar la primera dona, Valentina Tereixkova, a l'orbita terrestre. Codi de vol: Txaika (Gavina).

Originariament, es van programar set vols Vostok mes que s'haurien prolongat fins a abril del 1966, pero van esser cancel*lats degut a la intensificacio de la cursa per arribar a la Lluna.

El programa Vostok va ser rellevat pel programa Voskhod.

El primer satel*lit artificial del mon, Sputnik 1, havia estat posat en orbita pels sovietics el 1957. La seguent fita en la historia de l'exploracio espacial seria posar un esser huma a l'espai, i tant els sovietics com els nord-americans volien ser els primers.

El gener de 1959, els sovietics havien comencat els preparatius per als vols espacials tripulats.^[3] Els metges de la Forca Aeria Sovietica van insistir que els possibles candidats a cosmonautes fossin pilots qualificats de la Forca Aeria, argumentant que tindrien habilitats rellevants com a exposicio a forca g mes altes, aixi com experiencia en seient ejectable; tambe els nord-americans havien triat els Mercury Seven l'abril de 1959, tots els quals tenien experiencia en aviacio.^[3] Els candidats havien de ser intel*ligents, comodes en situacions d'alt estres i estar en bona forma fisica.^[4]

El dissenyador en cap del programa espacial sovietic, Serguei Koroliov, va decidir que els cosmonautes havien de ser homes, entre 25 i 30 anys, no mes alts d'1,75 metres i no pesar mes de 72 quilograms.^[5] Les especificacions finals per als cosmonautes es van aprovar el juny de 1959. Al setembre havien comencat les entrevistes amb possibles cosmonautes. Tot i que als pilots no se'ls va dir que podrien volar a l'espai, un dels metges a carrec del proces de seleccio creia que alguns pilots ho havien deduit.^[5] Una mica mes de 200 candidats van aconseguir passar el proces d'entrevista i, a l'octubre, se'ls va realitzar una serie de proves fisiques exigents a la resta, com a exposicio a baixes pressions i un entrenament d'alta G.^[6] A finals del 1959, s'havien seleccionat 20 homes. Korolev va insistir a tenir un grup mes gran que l'equip de set astronautes de la NASA.^[6] D'aquests 20, cinc eren fora del rang desitjat; per tant, el requisit dedat es va relaxar. A diferencia del grup d'astronautes de la NASA, aquest grup no estava format particularment per pilots experimentats; Belyayev va ser el mes experimentat amb 900 hores de vol. Les naus espacials sovietiques estaven mes automatitzades que les seves contraparts nord-americanes, per la qual cosa no calia una experiencia de pilotatge significativa.^[7]

L'11 de gener de 1960, el Mariscal Cap d'Aviacio sovietic Konstantin Vershinin va aprovar plans per a establir el Centre d'Entrenament de Cosmonautas, el proposit exclusiu seria preparar els cosmonautes per als propers vols; Inicialment, la instal*lacio tindria al voltant de 250 empleats.^[6] Vershinin va assignar al ja famos aviador Nikolai Kamanin per supervisar les operacions en la instal*lacio. Pel marc, la majoria dels cosmonautes havien arribat a les instal*lacions d'entrenament; Vershinin va pronunciar un discurs de benvinguda el 7 de marc i els que hi eren presents van ser admesos formalment al grup de cosmonautes.^[4] A mitjans de juny, els vint estaven estacionats permanentment al centre. Al marc, els cosmonautes van comencar un regim diari d'exercicis i se'ls van impartir classes sobre temes com ara sistemes espacials de coets, navegacio, geofisica i astronomia.

A causa de les limitacions d'espai de la instal*lacio inicial, els cosmonautes i el personal van ser reubicats en una nova instal*lacio a la Ciutat de les Estrelles (llavors coneguda com Zelenyy), que ha estat la seu del programa d'entrenament de cosmonautes de Russia des de fa mes de 60 anys. La mudanca es va dur a terme oficialment el 29 de juny del 1960.^[8]

A l'Institut d'Investigacio de Vol Gromov s'havia construit un simulador de nau espacial, anomenat TDK-1. A causa de la ineficiencia d'entrenar els 20 cosmonautes al simulador, es va decidir que seleccionarien sis homes que passarien per un entrenament accelerat.^[9] Aquest grup, que seria conegut com "Els Sis de Vanguardia", es va decidir el 30 de maig de 1960, i inicialment estava format per Gagarin, Kartashov, Nikolaiev, Popovich, Titov i Varlamov.^[9] Alexei Leonov recorda que aquests sis eren els mes baixos del grup de 20.^[10]

Al juliol, poc despres de la reubicacio a la Ciutat de les Estrelles, dos dels sis van ser reemplacats per motius medics. En primer lloc, durant una prova de centrifugacio de 8 g, Kartashov va experimentar alguns danys interns, la qual cosa va provocar una hemorragia menor a l'esquena.^[11] Tot i les sol*licituds de Gagarin perque es quedes, els metges van decidir treure Kartashov del grup de sis. Mes tard, al juliol, Varlamov va estar involucrat en un accident de natacio. Durant una immersio en un llac prop del centre d'entrenament, es va colpejar el cap contra el fons, desplacant una vertebra cervical.^[12] Aleshores, a finals de juliol, els Sis de Vanguardia eren: Gagarin, Bykovskiy, Nelyubov, Nikolaiev, Popovich i Titov.^[9]

Per al gener del 1961, aquests sis havien acabat l'entrenament de paracaigudes i recuperacio, aixi com els regims de tres dies en simuladors.^[13] El 17 de gener, els sis van participar als seus examens finals, inclos el temps que van passar en un simulador i una prova escrita. Amb base en aquests resultats, una comissio, supervisada per Kamanin, va recomanar l'us dels cosmonautes en l'ordre seguent: Gagarin, Titov, Nelyubov, Nikolaiev, Bykovskiy, Popovich.^[13] En aquesta etapa, Gagarin era el clar favorit per ser el primer home a l'espai, no nomes segons els examens, sino tambe entre una avaluacio informal per parells.^[14]

Vostok 1, el primer vol espacial tripulat l'abril de 1961, va ser precedit per diversos vols preparatoris. A mitjan 1960, els sovietics es van assabentar que els nord-americans podrien llancar un vol espacial tripulat suborbital el gener de 1961. Korolev va veure aixo com una data limit important i estava decidit a llancar una missio de vol espacial tripulat abans que els nord-americans llancessin la seva missio suborbital humana.^[15] L'abril de 1960, els dissenyadors de l'oficina de disseny de Sergei Korolev, llavors coneguda com OKB-1, havia completat un pla preliminar per a la primera nau espacial Vostok, anomenada Vostok 1K. Aquest disseny es faria servir amb fins de prova; tambe en el seu pla hi havia Vostok 2K, un satel*lit espia que mes tard es coneixeria com Zenit 2, i Vostok 3K, que s'usaria per a les sis missions Vostok tripulades.

Malgrat la gran grandaria geografica de la Unio Sovietica, existien limitacions obvies per monitorar vols espacials orbitals des d'estacions terrestres dins del pais. Per posar remei a aixo, els sovietics van estacionar al voltant de set vaixells de guerra, o vaixells de seguiment, a tot el mon.^[16] Per a cada estacio terrestre o nau de seguiment, la durada de les comunicacions amb una nau espacial en orbita es va limitar a entre cinc i deu minuts.^[16]

La primera nau espacial Vostok va ser una variant no dissenyada per ser recuperada de l'orbita; la variant tambe es va anomenar Vostok 1KP (o 1P).^[17] A suggeriment de Korolev, els mitjans de comunicacio trucarien a la nau espacial Korabl-Sputnik, ("nau satel*lit"); el nom Vostok encara era un nom en clau secret en aquest moment.^[17] Aquesta primera nau espacial Vostok es va posar en orbita amb exit el 15 de maig de 1960.^[17] A causa d'un mal funcionament del sistema, a l'orbita 64 de la nau espacial, els propulsors es van encendre i la van enviar a una orbita encara mes alta. L'orbita finalment va decaure, i va ingressar a l'atmosfera diversos anys despres.^[18][19]

El 12 d'abril de 1961 Yuri Gagarin es va convertir en el primer esser huma a viatjar a l'espai. Gagarin va viatjar a la nau Vostok 1, que va fer una volta a la Terra en una missio que va durar tot just 108 minuts.

El cosmonauta estava subjecte a un seient ejectable, per mitja del qual sortiria del modul despres del reingres, a una altitud d'aproximadament 7 quilometres.

Els cientifics no coneixien amb certesa els efectes de la ingravidesa, i la nau va estar sempre sota control terrestre. Tot i aixo, Gagarin no va patir cap efecte perjudicial, i es va expulsar uns 20 minuts abans de l'aterratge, fet que es va mantenir ocult per algun temps, en part perque algunes marques internacionals requerien que el pilot toques terra juntament amb la seva nau.

El 16 de juny de 1963 l'ultima cosmonau tripulada de la serie Vostok, la Vostok 6, es va enlairar portant amb si la primera cosmonauta del mon, Valentina Tereshkova. Aquest era un vol conjunt amb la nau Vostok 5, pilotada per Valeri Bikovski. Durant aquesta missio es van realitzar investigacions medicobiologiques, es van validar i analitzar assumptes relatius al desenvolupament dels sistemes de les naus. Tambe va ser durant aquesta missio que el problema de l'alimentacio dels cosmonautes va ser resolt satisfactoriament.

Si be la cosmonau Vostok va deixar de ser usada en vols tripulats per donar pas als tipus Voskhod i Soiuz, mes sofisticats i amb majors capacitats, l'enginyos disseny de la Vostok ha estat utilitzat com a base per a diversos models de satel*lits artificials, alguns dels quals encara presten servei, com els satel*lits de reconeixement del tipus Foto, usats des de 1985, l'ultim dels quals es va enlairar recentment el 31 de maig des del cosmodrom de Baikonur amb una bona part de la seva carrega util proporcionada per l'Agencia Espacial Europea.

• Asif. A. Siddiqi. Challenge to Apollo: The Soviet Union and the Space Race, 1945-1974. NASA, 2000. SP-2000-4408. Part 1 (page 1-500), Part 2 (page 501-1011).
• Colin Burgess, Rex Hall. The first Soviet cosmonaut team: their lives, legacy, and historical impact. Praxis, 2010-06-02, p. 356. ISBN 978-0-387-84823-5.
• Rex Hall, David Shayler. The rocket men: Vostok & Voskhod, the first Soviet manned spaceflights. Springer, 2001-05-18, p. 350. ISBN 1-85233-391-X.

• Programa Vostok

• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata