Programa Shenzhou
| Pais d'origen | Republica Popular de la Xina |
|---|---|
| Estat | En actiu |
| Lloc web | Web oficial |
| Historia del programa | |
| Durada | 1999 -- Present |
| Primer vol no tripulat | 19 novembre 1999 |
| Primer vol tripulat | 15 octubre 2003 |
| Missions | |
| Lloc(s) de llancament | Centre de Llancament de satel*lits de Jiuquan |
El programa Shenzhou (en xines:Shen |Zhou ) es una iniciativa de vol espacial tripulat de la Xina. El programa va posar el primer ciutada xines, Yang Liwei, en orbita el 15 d'octubre de 2003.
El desenvolupament va comencar en el 1992, sota el nom de Projecte 921-1. El Programa Espacial Tripulat Nacional Xines va posar la designacio de Projecte 921 amb Projecte 921-1 com a part important. El pla requeria un llancament tripulat a l'octubre de 1999, abans del nou mil*lenni.
Els quatre primers vols de prova no tripulats van tenir lloc en el 1999, 2001 i 2002. Aquests van ser seguits amb un altre llancament tripulat el 12 d'octubre de 2005. Va ser llancat amb un Llarga Marxa 2F des del Centre de Llancament de satel*lits de Jiuquan. El centre de comandament de les missions es el Beijing Aerospace Command and Control Center. El China Manned Space Engineering Office proveeix serveis d'enginyeria i suport administratiu per a les missions tripulades Shenzhou.[1]
El nom es diversament traduit com a "Vaixell Divi" o semblant, pero es tambe una referencia a una obra literaria de noms de la Xina amb la mateixa pronunciacio (Shen Zhou ; literalment "Terra Divina").
Historia
[modifica]Els primers esforcos xinesos en el vol espacial tripulat van comencar en el 1968 amb una data de llancament projectada pel 1973. Tot i que la Xina va fer llancar un satel*lit no tripulat el 1970 i ha mantingut un programa no tripulat des de llavors, el programa de vols espacials tripulats va ser cancel*lat a causa de la falta de fons i dels interessos politics.
L'actual programa de vols espacials tripulats de la Xina va ser autoritzat l'1 d'abril de 1992 com a Projecte 921-1, amb l'inici del desenvolupament l'1 de gener de 1993. El pla inicial consta de tres fases:
- Fase 1 implicaria el llancament de dues versions no tripulades de la nau espacial tripulada, seguit pel primer vol espacial tripulat xines, en el 2002.
- Fase 2 seria durant el 2007, i implica una serie de vols per provar la tecnologia, realitzar operacions de trobada i acoblament en orbita, i operar un laboratori espacial de vuit tones utilitzant la tecnologia espacial basica.
- Fase 3 implicaria l'orbita d'una estacio espacial de 20 tones en el periode de 2010-2015, amb els equips que es van transportar-hi utilitzant la nau espacial tripulada de vuit tones.
En el 1994, Russia va vendre part de la seva aviacio avancada i la tecnologia espacial per al govern xines. En el 1995, es va signar un acord entre els dos paisos per a la transferencia de tecnologia de la nau russa Soiuz a la Xina. En l'acord, s'nclou l'entrenament, disposicio de les capsules Soiuz, sistemes de suport vital, sistemes d'acoblament, i vestits espacials. En el 1996, dos astronautes xinesos, Wu Jie i Li Qinglong, van comencar a entrenar-se al Yuri Gagarin Cosmonaut Training Center de Russia. Despres de l'entrenament, aquests homes van tornar a la Xina i van procedir per capacitar altres astronautes xinesos en llocs propers a Pequin i Jiuquan. El maquinari i informacio venuda pels russos va permetre modificacions a la nau espacial en la Fase 1, eventualment anomenada Shenzhou, que significa traduit lliurement "recipient divi." Les noves instal*lacions de llancament van ser construides a la zona de llancament de Jiuquan a Mongolia interior, i a la primavera de 1998, un exemplar del vehicle de llancament Llarga Marxa 2F amb la nau espacial Shenzhou va ser fet rodar per a la integracio i proves.[2]
Els caps de disseny inclou Qi Faren i Wang Yongzhi. El primer vol tripulat de la nau espacial va ser llancat el 19 de novembre de 1999 despres que el Projecte 921-1 fos reanomenat a Shenzhou, un nom d'informes, triat per Jiang Zemin. Es van produir una serie de tres vols no tripulats addicionals. Les capsules de reentrada Shenzhou utilitzades fins ara son un 13 per cent mes grans que les capsules de reentrada Soiuz russes, i s'espera que aquests vehicles mes tard siguin dissenyats per transportar una tripulacio de quatre en lloc de tres de les Soiuz, encara que aixo ho fara limitar per l'alcada de l'astronauta, com va passar amb les anteriors tripulacions de Soiuz, probablement s'aplicaran.
El cinque llancament, el Shenzhou 5, va ser el primer a transportar una persona (Yang Liwei) i va tenir lloc a les 9:00 CST (UTC +8) el 15 d'octubre de 2003.
Igual que els programes espacials similars en altres nacions, el Shenzhou ha plantejat algunes preguntes sobre si la Xina hauria de gastar diners en el llancament de persones a l'espai, argumentant que aquests recursos estarien millor dirigits en un altre lloc. En efecte, els dos anteriors programes de vols espacials humans, un a mitjans de la decada de 1970 i l'altra en la de 1980 van ser cancel*lats a causa de les grans despeses. En resposta, s'han ofert una serie de raons en els mitjans de comunicacio xinesos. Una d'elles es que la destinacio a llarg termini de la humanitat esta en l'exploracio de l'espai, i que la Xina no s'ha de deixar de banda. Una altra es que aquest programa servira de motor per al desenvolupament de la ciencia i la tecnologia a la Xina. Finalment, s'ha argumentat que el prestigi resultant d'aquesta capacitat augmentara l'status de la Xina al mon, d'una manera semblant als Jocs Olimpics del 2008.
El 17 d'octubre de 2005, despres de l'exit del Shenzhou 6, els mitjans xinesos han declarat oficialment que el cost d'aquest vol va ser de prop de 110 milions de dolars, i el cost brut del Projecte 921/1 en els ultims 11 anys va ser de 2,3 bilions. Aquests valors son mes baixos que el cost dels programes espacials similars en altres nacions.
La premsa xinesa ha promogut en gran manera els experiments realitzats pels Shenzhou, en particular les seves exposicions, incloent alguns de Taiwan, sobre la gravetat zero i la radiacio. La majoria dels cientifics, pero, questionen la utilitat d'aquest tipus d'experiments - en lloc de confiar en la modificacio de cultius a nivell genetic pels beneficis de la productivitat en el futur.
L'experiencia obtinguda durant la decada de 1960 tant dels Estats Units amb el Manned Orbiting Laboratory com la Unio Sovietica amb l'estacio espacial Almaz, indica que la utilitat militar dels vols espacials tripulats es bastant limitada i que practicament tots els usos militars de l'espai son molt mes efectives realitzades pels satel*lits no tripulats. Aixi, mentre que el modul orbital Shenzhou podria ser utilitzat per reconeixement militar no sembla haver cap rao militar per a la incorporacio com a sistema en una missio tripulada, ja que la Xina podria utilitzar satel*lits no tripulats exclusivament per a aquests fins. Encara, la naturalesa de l'exploracio espacial, amb diferents nacions tractant successivament per assolir els mateixos objectius (p. ex., la "cursa espacial" americana i sovietica, els esforcos actuals per duplicar el GPS i el GLONASS amb el Galileo), implica que la Xina podria seguir aquest cami tambe.
Nau espacial Shenzhou
[modifica]
La nau espacial Shenzhou s'assembla a la russa Soiuz, encara que es substancialment mes gran, i a diferencia de la Soiuz, compta amb un modul orbital amb capacitat de vol autonom.
Com en les Soiuz, el Shenzhou consta de tres moduls: un modul orbital davanter (Gui Dao Cang ), al mig una capsula de reentrada (Fan Hui Cang ), i a la popa el modul de servei (Tui Jin Cang ). Aquesta divisio es basa en el principi de reduir al minim la quantitat de material a ser retornada a la Terra. Els moduls orbitals o de serveis no requereixen l'escut termic, i aixo augmenta l'espai disponible a la nau espacial sense augmentar el pes com si els moduls haguessin de ser tambe capacos de suportar la reentrada.
Missions llancades
[modifica]Missions no tripulades
[modifica]| Missio | Llancament | Duracio | Aterratge | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Shenzhou 1 | 19 de novembre de 1999 | 0 d 21 h 11 m | 20 de novembre de 1999 | Vol de proves no tripulat |
| Shenzhou 2 | 9 de gener de 2001 | 7 d 10 h 22 m | 16 de gener de 2001 | Va transportar una carrega util cientifica, incloent micos, gossos, conills i altres animals. |
| Shenzhou 3 | 25 de marc de 2002 | 6 d 18 h 51 m | 1 d'abril de 2002 | Portava un maniqui. |
| Shenzhou 4 | 29 de desembre de 2002 | 6 d 18 h 36 m | 5 de gener 2003 | Portava un maniqui i diversos experiments cientifics. |
| Shenzhou 8 | 31 d'octubre de 2011 | 16 d 13 h 34 m | 17 de novembre 2011 | Missio no tripulada, es va reunir i acoblar amb el Tiangong-1. |
Missions tripulades
[modifica]| Ordre | Pegat | Missio | Llancament | Duracio | Aterratge | Tripulacio | Notes | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Shenzhou 5 | 15 d'octubre de 2003 | 0 d 21 h 22 m 45 s | 15 October 2003 | Yang Liwei | Primer vol tripulat xines, 14 orbites terrestres. | |||
| 2 | Shenzhou 6 | 12 d'octubre de 2005 | 4 d 19 h 33 m | 16 d'octubre de 2005 | Fei Junlong | Nie Haisheng | Diversos dies a l'espai, 75 orbites. | ||
| 3 | Shenzhou 7 | 25 de setembre de 2008 | 2 d 20 h 27 m | 28 de setembre de 2008 | Zhai Zhigang | Liu Boming | Jing Haipeng | Primera tripulacio de tres persones, primer passeig espacial xines | |
| 4 | Shenzhou 9 | 16 de juny de 2012 | 12 d 15 h 24 m | 29 de juny de 2012 | Jing Haipeng | Liu Wang | Liu Yang | Primera dona xinesa a l'espai; primer acoblament amb l'estacio espacial Tiangong-1, 18 de juny de 2012, 06:07 UTC.[3] | |
| 5 | Shenzhou 10 | 11 de juny de 2013 | 14 d 14 h 29 m | 26 de juny de 2013 | Nie Haisheng | Zhang Xiaoguang | Wang Yaping | Segona dona xinesa a l'espai; segon acoblament amb l'estacio espacial Tiangong-1 | |
| 6 | Shenzhou 11 | 17 d'octubre de 2016 | 33d | 18 de novembre de 2016 | Jing Haipeng | Chen Dong | Primer acoblament amb l'estacio espacial Tiangong-2 | ||
Missions programades
[modifica]No hi ha missions programades fins al llancament del primer modul de la nova Gran estacio espacial modular xinesa, prevista per al 2020.[cal citacio]
Astronautes
[modifica]Seleccio d'entrenadors de novembre 1996
[modifica]Hi havia dos entrenadors astronautes seleccionats pel Projecte 921. Es van formar al Centre de Formacio de Cosmonautes Iuri Gagarin a Russia.
- Li Qinglong - nascut l'agost de 1962 a Dingyuan, Provincia d'Anhui i pilot interceptador del PLAAF i instructor espacial a Star City
- Wu Jie
Seleccio de candidats a astronautes Shenzhou de gener del 1998
[modifica]- Chen Quan
- Deng Qingming - de la provincia de Jiangxi i el pilot del PLAAF;
- Fei Junlong - segon astronauta xines, comandant del Shenzhou 6
- Jing Haipeng - nascut l'octubre de 1966 i pilot del PLAAF, astronauta del Shenzhou 7
- Liu Boming - nascut el setembre de 1966 i pilot del PLAAF, astronauta de Shenzhou 7
- Liu Wang - Va neixer a la provincia de Shanxi i es pilot del PLAFF
- Nie Haisheng - enginyer de vol en el Shenzhou 6, reserva del Shenzhou 5
- Pan Zhanchun- pilot del PLAAF
- Yang Liwei - primer home enviat a l'espai pel programa espacial xines, i la seva missio, el Shenzhou 5, va fer que la Republica Popular de la Xina fos el tercer pais a enviar persones a l'espai de manera independent
- Zhai Zhigang - reserva del Shenzhou 5, comandant del Shenzhou 7
- Zhang Xiaoguan - Va neixer a la provincia de Liaoning i es pilot del PLAAF
- Zhao Chuandong - pilot del PLAAF
El juliol de 2007, es van anunciar plans per seleccionar fins a 14 homes per a un altre grup de candidats a astronautes del Shenzhou.[4]
Referencies
[modifica]- | <<China's Manned Space Program Takes the Stage at 26th National Space Symposium>>. The Space Foundation, 10-04-2010. Arxivat de l'original el 4 d'octubre 2011. [Consulta: 24 desembre 2012].
- | Futron Corp. <<China and the Second Space Age>>. Futron Corporation, 2003. Arxivat de l'original el 19 d'abril 2012. [Consulta: 6 octubre 2011].
- | Jonathan Amos <<Shenzhou-9 docks with Tiangong-1>>. BBC, 18-06-2012 [Consulta: 21 juny 2012].
- | <<China prepares to select new taikonauts>>. People's Daily Online, 18-07-2007. [Consulta: 1r agost 2007].
Vegeu tambe
[modifica]Enllacos externs
[modifica]| En altres projectes de Wikimedia: | |
| Commons | |
- Flickr: Photos tagged with shenzhou, photos likely relating to Shenzhou spacecraft
- <<Shenzhou>>. [Consulta: 21 juliol 2005].
- <<China's first astronaut revealed>>. BBC, 07-03-2003.
- <<Brief history of Russian aid to Chinese space program>>. Arxivat de l'original el 8 d'abril 2007. [Consulta: 7 juny 2007].
- <<Details on purchase of Soyuz descent capsule by China, Space.com>>. Arxivat de l'original el 2010-08-23. [Consulta: 7 juny 2007].