Perpinya

El terme comunal de Perpinya, d'una extensio de 680.700 hectarees (es el segon terme comunal mes extens del Rossello), es^[4][5] al centre de la comarca i plana del Rossello, malgrat que part del terme pot esser considerat com a part de les subcomarques adjacents del Riberal de la Tet i la Salanca. El travessa la Tet, a mes d'altres corrents d'aigua com la Bassa, procedent dels Aspres.

El terme comunal de Perpinya s'esten a banda i banda de la Tet, en una zona basicament al*luvial, pero que inclou les terrasses altes de l'esquerra del riu, on, per exemple, es troba l'Aeroport de la Llavanera i algunes zones comercials i industrials, en part compartides amb els termes veins de Ribesaltes i Pia. Tambe inclou alguns turons i serrats, que amb prou feines pugen uns cinquanta metres per damunt de la plana; alguns d'aquests turons foren aprofitats, en epoques diverses, amb finalitat militar, de defensa, com la Ciutadella de Perpinya, el Puig de Sant Jaume i el Fort del Serrat d'en Vaquer, principalment.

El terme de Perpinya, inicialment molt mes petit, s'ana engrandint amb el pas del temps amb la incorporacio dels pobles del Vernet, Castell Rossello, Malloles, Sant Galderic i Orla, a mes de l'antiga comanda templera de Bajoles, que tenia terme propi.

Municipis limitrofs:

.

El poblament huma mes antic trobat, en forma de ciutat, al Rossello no es la ciutat de Perpinya propiament dita, sino l'actual jaciment de Ruscino, situat a tocar del poble de Castell Rossello, a l'extrem oriental del terme comunal perpinyanenc. Del seu nom procedeix, precisament, el toponim Rossello.

La vila, despres ciutat, de Perpinya es forma a l'entorn de dos turons, el del Puig i el de la Real, a part del turo on es dreca el castell-palau dit dels Reis de Mallorca, anomenat Puig del Rei. Enmig d'una plana fertil, idonia per al desenvolupament de l'agricultura, la funcio de mercat que exerci des del primer moment la vila de Perpinya feu que ja des de l'edat mitjana fos un centre de comunicacions i d'intercanvi mercantil. El creixement urbanistic ha fet que progressivament s'anes ocupant tota la part de la plana al*luvial de la dreta de la Tet, amb els seus afluents de la Bassa i el Ganganell, i, mes modernament, les terrasses altes de l'esquerra de la Tet, en direccio a Ribesaltes, d'una banda, i les de llevant, a la dreta del riu, en direccio a Cabestany i Canet de Rossello.

En un moment inicial, fou la cellera formada a l'entorn de l'esglesia parroquial de Sant Joan Baptista la que definia la primera Perpinya medieval; el seu espai^[6] era l'ocupat actualment pels edificis dels entorns de l'actual catedral (el tracat de la vella muralla encara es pot observar en bona part en el tracat dels carrers); era un recinte murallat, el primer dels diversos que tingue Perpinya al llarg dels segles. S'hi afegi, a proposta de Jaume I el Conqueridor el barri de Sant Jaume, inicialment fora muralles, en el puig que dominava la vila de Perpinya pel costat de llevant. Ja en el segle xiii s'amplia el recinte murallat, alhora que l'antic castell que dominava la vila des del sud es convertia en el Palau dels Reis de Mallorca. L'evolucio del creixement urbanistic esta descrit a continuacio. El 1300 es creaven, encara, dins del recinte de la vila murada, les parroquies i subseguents barris de Santa Maria - mes endavant coneguda com la Real, que el 6 d'octubre del 1381 acollia els canonges augustinians de Santa Maria d'Espira de l'Agli, i de Sant Mateu. Cadascuna d'aquestes tres noves esglesies coronaven un dels quatre turons existents al voltant de la vila primigenia (al quart hi havia el castell despres convertit en Palau dels Reis de Mallorca, al voltant del qual es construi, ja al XVII, la Ciutadella de Perpinya.

La vila murada, en bona part desapareguda, pero ampliament documentada, triga un segle i mig a completar-se. El segon recinte existent, despres del de la cellera primigenia, protegia nomes l'actual barri de Sant Joan. Partint de darrere de l'esglesia, on hi havia el Portal de l'Eixugador, resseguia els actuals carrers del Bastio de Sant Domenec, de na Manega, de la Botiga de l'Oli (ara, de Foy), arribava a la placa de Rigau, on hi havia la Porta d'Elna, continuava pels carrers de la Fusteria i de les Peixateries, fins al carrer de la Porta d'Assalt, on hi havia la primera Porta de Malloles, s'adrecava al Pont d'en Vestit, trencava cap a l'actual placa de Francesc Arago, on hi havia el Portal del Turo o Toro,^[7] i anava seguint la Bassa fins al Castellet, que era la Porta del Vernet o de Nostra Senyora. A mes de les esmentades, hi havia tambe el Portal de Mataturo. No queda res d'aquesta muralla, que consta que era molt gruixuda, estava protegida per torres semicirculars i tenia un poderos fossat, assortit amb l'aigua que duia des de Malloles el Rec del Comte d'una banda, i de la Bassa i el Rec del Vernet de l'altra. Tampoc no queda res mes que la capella de Sant Joan Vell de les edificacions que contenia.

Una primera ampliacio es dona en temps del Regne de Mallorca, o Mallorques, com consta sovint documentalment. En aquest moment la vila murada de Perpinya arriba a tenir, entre portals majors i poternes, fins a tretze obertures:^[8] Portal de les Comes, Portal de Sant Marti, Portal de la Trilla, o de la Blanqueria, Portalet de la Trilla, Portal del Turo o del Pes, Portalet del Turo d'en Ribesaltes, Portal del Vernet, de Ribesaltes o d'Albenxa, Portal de l'Eixugador, o dels Banys, Portal del Solatge, o dels Jueus, Portal d'en Ballester, de la Miranda o del Puig, Portal de Canet, Portal d'Elna i Portal de Bages.

La capella de Sant Genis de Tanyeres era situada^[38] a prop de l'extrem nord-est del terme perpinyanenc, a prop i al sud-est del Mas Tisseira, tambe a prop, a ponent de la Travessa de Bonpas.

Sant Josep de Torremila es una capella aillada, en les antigues terres de Torremila, on tambe hi ha el Mas de Sant Josep, situades^[39] a l'extrem nord-oest del terme perpinyanenc. Es accessible des de la carretera de Sant Esteve del Monestir a Paretstortes.

El Fort del Serrat d'en Vaquer es un fort militar d'epoca moderna situat^[40] en una de les poques elevacions del terme de Perpinya, al sud de la vila, just al nord del barri de Catalunya.

Perpinya conserva un bon nombre dels seus masos historics, tot i que alguns ja absorbits, o en part, pel creixement urbanistic de la ciutat. S'hi troben el Clos de Sant Lluis, o Mas d'en Quadrat, el Mas Amiel, l'Arlabosse, l'Aulas-Costa, el Balanda, el Baus, el Bearn, el Bedos, el Bell-lloc, el Bresson, o Mas Gran dels Frares, o Mas dels Jesuites, el Mas Cadena, el Canta-sol, el Carcassona, abans Girarda, el Casotes, el Comte, abans Mas del Comte de Ros, el Mas Comte, el de la Boneta, el de l'Alegri, el de l'Alzina, el de la Magdalena, abans Mas de la Roda o Delran, el Mas de la Misericordia, anomenat habitualment la Misericordia, el Mas de l'Anglada, o Comanda de Bajoles, el del Camp del Viver, el de l{'}Empereur, el de les Platanes, ara reconvertit en Centre Tecnic Municipal, el de l'Esteve (dos amb aquest nom), el de l{'}Ibergai, el de l'Irles, el de l'Ors, el del Pinyer, el dels Abricoters, el dels Carmes, el d'en Xabri, o d'en Xabres, abans Mas Jaume, el d'en Balcells (dos, un d'ells antigament anomenat d'en Jorba), el d'en Barata, el d'en Blanc, el d'en Bonet, el d'en Cabaner, abans d'en Sarina, el d'en Cava-ribera, els dos anomenats d'en Callo, propers entre ells, els dos anomenats d'en Canal, el d'en Carreres, el d'en Castany, un altre Mas d'en Castany, abans d'en Cargoles, el Mas d'en Cirac, el d'en Coll, els dos masos d'en Crivellet, els dos d'en Daniel, el d'en Delhoste, abans d'en Betriu, el d'en Denis, el d'en Farines, els dos masos anomenats d'en Figueres, el d'en Forcada, el d'en Gabiani, el d'en Gratacos, abans Mas Saltralla, el Mas d'en Grava, abans d'en Baranda, el d'en Gual, el d'en Guerres, el d'en Jan Sales, els dos masos d'en Llantia, el d'en Llec, abans d'en Mercadier, el d'en Llibotri, o de l{'}Ibergat, abans Mas d'en Margall, el Mas d'en Llucio, el d'en Malgrat, el d'en Malgrat fill, el d'en Manent, el d'en Marcenac, el d'en Massa, el d'en Massot, abans Mas Figueres, un altre Mas d'en Massot, el d'en Pagnon, el d'en Perella, el d'en Pla, el d'en Pomes, un altre d'en Pomes, abans d'en Llantia o d'en Godall, els dos masos d'en Rajaut, el d'en Ribera, els cinc masos anomenats d'en Ribes, els cinc anomenats d'en Riera, un d'ells abans d'en Saris, i un altre, d'en Motes, el Mas d'en Rofa, els dos d'en Roig, el d'en Romero, el d'en Sabineu, o d'en Sales, els dos masos d'en Sabiro, el d'en Sales, el d'en Salgado, el d'en Salvat, el d'en Santuja, el d'en Saris, el d'en Serra, el d'en Sinyola, el d'en Sola, els quatre anomenats d'en Tallada, els tres d'en Taner, el d'en Tastu, el d'en Vidal, el Mas Depere, o d'en Xabri, els dos masos de Sant Josep, el Mas Donat, el Ducup, l'Eixena Gran, o Ribes, l'Esteve, abans Coll, el Fontcoberta, o Mas de l'Hospital, o Mas Delfau, el Mas Gafard, el Goi, el Guitard, el Guiter, l'Ibergai-Saris, el Joanola, el Jobert, el Llaro, el Llec-Pascot, el Milhasson, el Miraflor, o Esteve, l'Orlina, el Pelegri, abans Grenier, el Peguignot, el Petit Bresson, o Mas dels Frares, abans Cortal dels Jesuites, el Petit Clos, el Mas Petit de Miraflor, el Petit Ducup, el Picas, abans Llambi, el Pomona, el Pradal, el Puig Otrer, el Roca, el Rocamada, el Rodon, el Roig, el Roma, o Mas dels Capellans, el Mas Ros, el Sabardell, el Santa Barbara, el Santa Coloma, el Santa Teresa, el Sant Joan, el Sant Miquel, els dos masos Sant Roc, el Sant Salvador, el Tisseira, la Torre del Mas Bresson, el Turo-Canal, el Valmorange, el Mas Vell, o Petit d'Anglada i el Mas Vermell. Completen la llista els antics molins: Moli de l'Oli, Moli de Sant Marti, Moli d'Orla i Moli Vell de Coma-Serra.

Son noms antics, ja en desus, el Mas Arnau, el de l'Arres, el de l'Engel, el de l'Escofet, els dos masos d'en Barrera, el d'en Betriu, el d'en Blanc (diferent de l'anteriorment esmentat), el d'en Cargoles, el d'en Coll (tambe diferent de l'anterior), el d'en Colom, el d'en Corti, el d'en Defes, el d'en Dors, el d'en Llanes, el d'en Planet, el d'en Reiners, el d'en Sabartes, el d'en Subiela, el d'en Tastu, tambe diferent de l'anterior, el d'en Trasserres, abans d'en Riols, el Mas Sant Hilari,. I son desapareguts el Mas Bruno, el Mas Costa, el Mas de la Joncassa, el Mas Grau, el Mas Suissa,

Com els altres termes del Rossello, principalment els dels sectors mes plans, el terme de Perpinya te tota una xarxa de recs i canals de drenatge i d'irrigacio. La major part son d'irrigacio: Agulla de Bajoles, la de la Joncassa, la de la Pepiniere, la del Cami del Mas Bresson, la de les Monges, la del Garrofer, la del Malprat, la del Mas d'Amanric, o de l'Horta, la del Mas Ducup, la del Mas d'en Farines, la del Mas Goze, dita de Santa Eugenia a Toluges, la del Mas Grau, la del Mas Guiter, la del Mas Llambi, continuacio de la de Bajoles, la del Massot, la del Petit Escorridor, la del Poll Blanc, anomenada del Moli del Poll a Sant Esteve del Monestir, la del Sender dek Gas, la dels Formigons, la dels Horts d'en Grill, la dels Quatre Polls, o del Moli del Poll, la dels Predicadors, les dues agulles anomenades del Soc, la de l'Ull de Blanes, la de l'Ull de Chavigny, la de l'Ull de l'Esglesia, la de l'Ull de Malloles, la de l'Ull d'en Batlle, la de l'Ull d'en Vassalls, la de l'Ull de Pedrers, la de l'Ull de Puig Joan, la de la USAP, la de Martellis, la de Na Bolanger, o Na Bolangera, la de Na Juliana, la d'en d'Auleta, la de Santa Anna, la de Sant Aciscle, la de Sant Mamet, o del Malprat, la de Tots Sants, la de Vallauria, o de Magny-Gelis, les Agulles dels Ulls d'en Passama, la Descarrega de Bajoles, la Descarrega del Mas Bearn, la Descarrega de l'Ull de Sant Roc (del Rec de les Canals), l'Eixau, o Ull d'en Valls, el Parador, el Rec de Cabestany, el de la Cava, o de Sant Galderic, el de la Misericordia, el de la Molinera, el de les Aigues Vives, el de les Canals, o de les Quatre Canals, o Rec de Perpinya o de la Vila, el Rec de les Carletes, o Agulla de Malloles, el del Moli de Bonpas, el del Moli de Canet, el del Moli d'Orla, el del Moli Draper, o Agulla del Moli de Vinyals, o Rec del Moli de la Misericordia, el Rec dels Horts de Sant Jaume, o dels Hortolans, el dels Quatre Canals, el del Vernet i de Pia o Rec Gros, el del Viver Gros, o, simplement, el Viver Gros, el del Viver Petit, o, simplement, el Viver Petit, el de Negabous, el de Pia (darrer tram del de Vernet i Pia, un cop superat el Vernet), el de Vilallonga, el d'Orla, l'Ull de Bajoles, l'Ull de Blanes, l'Ull de Boquet, o d'en Serra (ara ja nom antic), l'Ull de Cabestany, l'Ull de Chavigny, o d'en Jaume, l'Ull de la Ciutadella, al Rec de les Canals, ara ja desaparegut, l'Ull del Castanyer, o del Mas Bresson, l'Ull de les Carletes, l'Ull de l'Esglesia, l'Ull del Moli d'en Serra (nom antic), l'Ull dels Hortolans, al Rec de les Canals (desaparegut), quatre d'anomenats Ull dels Jesuites, propers entre ells, l'Ull dels Predicadors, l'Ull del Toll, l'Ull de Malloles, abans de les Carletes, l'Ull de Na Bolanger, o Bolangera, l'Ull de Na Juliana, l'Ull d'en Batlle, abans de Barba, l'Ull d'en Cairo, o de Puig Joan, l'Ull d'en Guisset, abans de Cosme, l'Ull d'en Jaume, l'Ull d'en Massot, abans de Calt, l'Ull d'en Ros, l'Ull d'en Selva, al Rec de les Canals, ara ja desaparegut,, l'Ull de Pedrers, abans de Carles, l'Ull de Ros, abans del Comte de Ros, l'Ull de Rotllan, l'Ull de Sant Roc, l'Ull de Tots Sants, l'Ull de Vallauria, l'Ull de Xaupi (nom antic), l'Ull Nou de Cabestany, abans de Tornies, l'Ull de Fra Antoni (nom antic), els Ulls d'en Passama, abans d'en Serra i els Ulls d'en Serra, o Ulls Bresson.

Els cursos d'aigua naturals de Perpinya son la Tet, que recull la resta de cursos d'aigua del terme, al qual aflueixen, de ponent a llevant, la Desviacio de la Bassa, que recull el Correc de Sant Carles, la Bassa Vella, la Bassa, la Desviacio del Ganganell, que aporta el Correc de Canoes, la Bassa (les aigues no desviades anteriorment), que hi aporta el Ganganell (tambe amb el cabal no desviat) i el Correc dels Frares, la Corregada, i el Correc del Mas Suissa. Al limit de llevant hi ha tambe la Corregada de Castell Rossello, o de l'Home Mort. Els unics rius que es desmarquen d'aquest conjunt son la Llavanera, al limit nord del terme de Perpinya, que va directament a mar a traves del Bordigol, ja fora del terme del cap i casal de la Catalunya Nord, els dos Correc de les Lloberes, a llevant de la ciutat, que se'n van d'aquest terme comunal cap al de Canet de Rossello. Tambe hi ha algun correc que s'integra en el clavegueram de Perpinya, com el del Parc dels Esports i el de les Aigues Vives, i el de les Passeres Roges, que s'integra en l'Agulla de Fontcoberta.

Tanmateix n'hi ha alguna de drenatge, com l'Agulla Cabdal, la de la Colomina del Mas Vermell, la de la Fossella, la de la Magdalena, la de les Lloberes, la de Vilarnau, la Bassa, la Bassa Vella i el Correc del Mas Suissa i el del Parc dels Esports, que tambe drenen el territori per on travessen, el Ganganell, o Correc de Malloles, i, encara, d'altres que son alhora de drenatge i d'irrigacio, com l'Agulla de Fontcoberta, la del Mas Bearn, o de la Descarrega del Mas Bearn, la del Mas d'en Xabres, l'Escorridor i el Rec del Pou de les Colobres.

Cal destacar entre les fonts perpinyanenques les Aigues Vives i la Font de les Bones Dones (a Sant Mateu). Tambe hi destaquen algunes obres relacionades amb les aigues conduides del terme, com l'aqueducte denominat les Arcades, el tunel d'irrigacio de les Coves de la Passio, la Resclosa del Rec dels Quatre Casals i la del Rec de Vilallonga, totes dues d'irrigacio. Aquest conjunt de cursos d'aigua tenia alguns passos a gual, entre els quals es poden esmentar el Passallis del Cami de Bonpas, el del Cami del Mas Llaro i el del Cami de Vilanova.

El terme comunal de Perpinya es essencialment pla, pero te unes petites formes de relleu que cal destacar. Al nord-est del terme, per damunt de la riba dreta de la Tet, hi ha una serreta pels peus de la qual discorre el riu, que va des de la mateixa ciutat (el Castell Reial de Perpinya es a l'extrem d'aquesta serra, on assoleix els 52 m alt, des d'on continua cap a l'est-nord-est, fins a atenyer el poble de Castell Rossello, i tot seguit empren cap a l'est per anar, a poc a poc, inflexionant lleugerament cap al sud-est. Canet de Rossello i el seu castell son a l'extrem de llevant de la serreta. Aquesta serra es clarament apreciable des de la riba esquerra de la Tet, ja que al llarg del seu curs, es pot veure clarament l'alcada que assoleix respecte del riu.

Els barris del Moli de Vent, que deu el nom al moli existent en aquest lloc, que aprofitava dalt de la serra l'impuls de l'aire per a generar forca per a una molins antigament fariner, pero que aviat es va aprofitar per a moure maquines i generar energia, i de Sant Marti son altres de les lleugeres elevacions de la Plana de Perpinya. Aquesta darrera enllaca amb el Serrat del Vaquer, el de la Garriga dels Frares i el del Caraig, mes al sud-oest. Totes elles son elevacions de vers els 40 m alt. En aquest terme, la part pla oscil*la entre els 20 i els 30 metres d'altitud, per la qual cosa les elevacions d'entre 45 i 50 metres s'aprecien lleugerament, pero no arriben a destacar com muntanyes destacades.

Els unics toponims que indiquen relleu son: la Costa de Serra Joan, el Puig de Sant Jaume, Puig Joan, Puig Otrer, el Serrat de la Garriga dels Frares, o de la Moneda Falsa, el Serrat del Caraig, o Can Marra, dit els Castanyers a Pollestres i el Serrat d'en Vaquer.

Els toponims referents a partides cadastrals i a indrets especifics del terme perpinyanenc son els seguents: els Abricoters, l'Area dels Pavellons, les Arcades, Bajoles, la Bassa, la Bergerie, les Bigues, la Cadireta, Cami de Canoes, Cami de la Sal, Cami del Conflent, Cami de Pesilla, Camp Bossut, Camp del Pou, Camp del Viver, la Carrerassa, els Cinc Pots, la Colomina (dues de diferents), la Colomina d'en Saisset, la Colomina d'Oms (dues de diferents), el Contorn, el Correc, el Correc del Siure, la Corregada, la Creu de la Llegua, la Creu de Montoliu, la Devesa de Bajoles, la Diga de l'Orri, les Figueres, Fontcoberta, les Fontetes, el Fumaras, la Garriga, el Gibra-sang, els Gorgs, les Graves, els Horts d'en Cassany, els Horts de Negabous, els Horts -abans, les Hortes- de Sant Esteve, els Horts de Sant Jaume, els Horts d'en Roig, la Jaca, o el Jac, la Joncassa, la Llavanera, el Llenyar, les Lloberes, la Marinada, el Mas Balanda, el Mas Bearn, el Mas Bell-lloc, el Mas Bon Secours, el Mas Bresson, el Mas Bruno, el Mas Cassanya, el Mas Codina, el Mas Coma-serra, el Mas Comte Ros, el Mas Costa, el Mas de la Boneta, el Mas de la Magdalena, el Mas de l'Anglada, el Mas de l'Empereur, el Mas del Pas, el Mas d'en Serra, el Mas Depere, el Mas de Sant Josep, el Mas Donat, el Mas Eixena Gran, el Mas Fontcoberta, el Mas Gafard, el Mas Goze, el Mas Llaro, el Mas Milhasson, el Mas Miraflor, el Mas Pelegri, el Mas Petit Bresson, el Mas Picas, el Mas Pradal, el Mas Quilles, el Mas Ramon, el Mas Roca, el Mas Roma, el Mas Romeu, el Mas Sales, el Mas Santa Teresa, el Mas Sant Joan, el Mas Vermell, la Misericordia, el Moli d'en Vinyals, les Montinyes, la Muntanyeta, Negabous, l'Oliveta, l'Orla, el Parc dels Esports, el Parc Ducup, el Pas de la Barca, el Pas de la Palla, el Pas del Llop, el Pas del Siure, les Passeres Roges (dues de diferents), els Pedrers, les Pelades, els Pins, els Planals de les Basses, el Pont de Negabous, el Pontet de Bages, el Pont Trencat, el Pou de les Colobres, els Quatre Camins (dos llocs diferents amb aquest nom), el Reart, la Salanca de Canet, Santa Anna, Santa Barbara, Santa Tecla, Sant Carles, Sant Genis de Tanyeres, Sant Josep de Torremila, Sant Miquel, Sant Pere, Sant Roc, Terres de Sant Joan, Torremila, la Travessa, la Vallauria, el Vernet, Vilarnau, Vilarnau de Dalt, la Zona Industrial de la Garrigola, la Zona Industrial Sud i la Zona Industrial Nord, o Espai Poligon.

L'Aeroport de la Llavanera (nom tradicional) o Aeroport de Perpinya - Ribesaltes (nom oficial) esta repartit en territori^[41] de les comunes de Perpinya, Ribesaltes i Paretstortes, per ordre d'hectarees ocupades dins de cadascun. L'acces, l'edifici principal, la torre de control i la meitat meridional de les pistes son dins del de Perpinya, pero la meitat septentrional es a cavall dels termes de Paretstortes i Ribesaltes. La torre de control nord es tambe dins del de Ribesaltes. Al sud-oest de l'aeroport, compartint en part espai amb l'aeroport, es troba l'Aeroclub del Rossello.

Desapareguts des del segle xix, almenys, els antics cementiris parroquials situats a l'entorn de les antigues esglesies, els quals han donat pas a places publiques de l'actual trama urbana, Perpinya comenca a situar els seus cementiris a la periferia de la ciutat. Els mes antics han acabat tambe essent absorbits pel creixement de Perpinya. Els cementiris actuals son:

• Cementiri de Sant Marti. Situat^[42] a prop al sud-oest de la ciutat vella, entre l'avinguda de Marcelin Albert, el carrer del Repos, el carrer de Paulin Testory i l'avinguda de Gilbert Brutus, on hi ha la porta principal. Havent quedat petit, la seva continuitat s'aferma a traves del Cementiri de l'Oest. Aquest cementiri havia estat obert en tancar-se els de les parroquies de Sant Joan, Santa Maria de la Real i de Sant Mateu de la ciutat vella de Perpinya.
• Cementiri de Sant Jaume. Situat^[43] al nord-est de la ciutat vella de Perpinya, a prop del barri de Sant Jaume, aquest cementiri substitui el de la parroquia del barri esmentat. Esta situat entre els carrers de Paul Rubens, on hi ha l'entrada principal, de la Riba, de les Coves i d'Ernest Messonier, amb un petit annex a prop de l'angle sud-oest, entre els carrers de Paul Rubens, d'Ernest Messonier, de Joseph Erre i d'Octave Mengel.
• Cementiri del Nord, o de l'Alt Vernet. Situat^[44] a l'Alt Vernet, al nord de l'Hospital. Es el cementiri que substitui el de la parroquia de Sant Cristofol del Vernet. Es entre l'avinguda del Llenguadoc, el carrer de Diego Velazquez (al giratori on es troben aquestes dues vies hi ha l'entrada principal del cementiri), l'avinguda de la Industria i el carrer de Rembrandt, on hi ha una entrada al recinte del cementiri per a vehicles.
• Cementiri de l'Oest. Situat^[45] al sud de la ciutat vella de Perpinya i tambe al sud del Cementiri de Sant Marti, del qual representa la continuitat, aquest cementiri esta delimitat pel bulevard de Nungesser et Coli, l'Allee del Record i el carrer de Claude de St-Simon, esta situat en el Puig Joan, una de les muntanyes del territori de Perpinya.
• Cementiri del Sud. Es tracta del mes modern dels cementiris perpinyanencs. Es el que esta situat^[46] a mes distancia al sud-oest de la ciutat, a ponent del barri de Catalunya i entre els masos Bresson, Petit Bresson, Grau, Joanola i Guiter. Es al Cami del Mas Bresson, on hi ha l'entrada principal i una parada d'autobus urba, i la resta de limits del cementiri son terrenys encara sense urbanitzar.

Travessava el terme actual de Perpinya la Via Domitia, coneguda popularment al Rossello com a Cami de Carlemany. El seu pas per Perpinya s'iniciava, procedent de Cabestany, a prop i al nord-est del mas de les Finestres, a llevant del poble de Cabestany, i anava cap al nord, lleument decantat cap a llevant, a buscar la baixada cap a la Tet davant, a l'est, de Castell Rossello. Davant i al nord d'aquest poble i castell travessava a gual el riu, i entrava en terme de Bonpas per on ara hi ha el Mas Santa Coloma. Era aquest, molt possiblement, el mal pas que dona nom al poble que mes endavant canvia el seu nom per l'actual de Bonpas. En l'obertura de les carreteres D - 617 i D - 617a, en les proximitats de Castell Rossello, aixi com en algunes prospeccions aillades, han estat trobades restes diverses d'aquesta via.

Un segon cami antic ha estat trobat a la mateixa zona: cap al sud-oest sortia un cami que s'adrecava al jaciment roma i medieval de Santa Tecla, on ara hi ha un gran centre comercial, despres cap a l'actual Cabestany, per anar a trobar el Reart. Probablement era la via que anava cap al Pertus. Aquests dos camins, amplament confirmats^[49] per restes diverses trobades arreu de la Plana del Rossello, devien estar complementats per altres dels quals s'han trobat algunes restes: el Pont de Pedra de Perpinya (l'actual Pont Joffre) conte a la base vestigis d'un pont roma; aixi mateix, a la Bassa, al lloc conegut com els Quatre Casals, una mica mes amunt d'on hi havia els molins d'aquest indret, es van trobar tambe els vestigis d'un altre pont roma.

Perpinya es lloc de pas i punt de partenca de moltes de les carreteres de la Catalunya Nord. L'autopista A9, La Catalana, es la primera de la relacio. Es un tram de l'E15, neix a Aurenja i recorre la costa mediterrania fins a Salses amb el sobrenom de la llanguedoccienne (la llenguadociana). De Salses al Pertus, rep el nom de "la catalana". Te dues sortides, amb peatge, anomenades Perpinya, pero nomes la Sud es dins del terme perpinyanenc. La nord es dins del terme de Ribesaltes. Aquesta autopista travessa el terme de Perpinya a ponent de la ciutat, a prop del limit oest del terme comunal.

• Paral*lela a la Catalana discorre l'antiga N - 9, actualment denominada D-900 (Salses - el Pertus) en el tram catala (continua cap al nord, en el departament de l'Aude en la carretera D - 6009), que dins del terme de Perpinya es desdobla en la D-900a (variant de l'anterior per l'interior de la ciutat, entre l'Alt Vernet, la riba dreta de la Tet i Sant Aciscle i Malloles, on torna a integrar-se en la D - 900).
• Una altra carretera important es la N-116 (Perpinya - la Guingueta d'Ix), que fins al limit del terme d'Illa te format d'autovia, i es de construccio recent. Conserva l'antic tracat, ara denominat D-916 (Perpinya - N - 116, a Illa), que passa per l'interior de les poblacions que l'autovia esquiva (el Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac i Illa.
• Cap a llevant, com a continuitat de l'anterior, amb format d'autovia i enllacos rapids -llevat de les hores de congestio de transit a la capital nord-catalana- dins de la ciutat de Perpinya, es troba la carretera D-617 (D - 900a, a Perpinya - Canet Platja, que enllaca a traves de les seves sortides amb les poblacions de Cabestany i Canet de Rossello, pel costat sud (riba dreta de la Tet), i Bonpas i les poblacions de tota la Salanca, cap al nord (riba esquerra de la Tet). Aquesta carretera, just al limit de llevant del terme, te la variant D-617a (D-617, a Perpinya / Canet de Rossello - Perpinya), que tambe permet enllacar amb les poblacions de la Salanca est i la D-617b (D-617, a Perpinya / Canet de Rossello - Vilallonga de la Salanca). Aquestes dues variants son una continuitat de l'altra.

• La carretera D - 1 (Estagell - D - 117, a Perpinya), que uneix les poblacions d'Estagell, Pesilla de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Bao, els poligons industrials i comercials del nord-oest de Perpinya i la D - 117 en terme de Perpinya.
• La carretera D - 5 (Limit del departament, a Opol i Perellos - D - 117, a Perpinya), uneix Opol, Paretstortes, Ribesaltes i els poligons industrials del nord de Perpinya.
• La D - 5g (D - 5 /D - 5f, a Paretstortes - D - 1 / D - 117, a Perpinya), que uneix la carretera anterior amb Perpinya passant pel costat occidental de l'aeroport.
• La D - 12 (D - 31, a Bonpas - D - 9, a Vingrau) es una carretera que, sense passar per quasi cap nucli de poblacio, enllaca el poble de Bonpas amb Ribesaltes i Vingrau, mitjancant altres carreteres amb les quals te cruilles, i a traves d'aquests poblacions, amb el Riberal i les Corberes.
• La D - 22 (D - 617, a Perpinya - D-81/D-81a, a Sant Cebria de Rossello). Prove de Perpinya, a prop del barri del Mas Vermell, passa per Cabestany, i tot seguit s'adreca a Salelles, Alenya, Sant Cebria de Rossello i Sant Cebria Platja.
• La D - 22c (D - 22, a Perpinya - Perpinya, a la Ruta d'Elna). Prove tambe del barri del Mas Vermell, fa la volta pel nord-oest del terme de Cabestany, passant ran de la Zona Comercial del Mas Guerido, i va a buscar la Ruta d'Elna a la zona meridional del barri del Moli de Vent.
• La D - 31 (Perpinya - Torrelles de la Salanca), uneix Torrelles de la Salanca amb el cap i casal de la Catalunya Nord passant per Bonpas. Aquest poble es a 6 quilometres tant de Torrelles com de Perpinya.
• La D - 76 (El Vernet, Perpinya - Pia) uneix Pia amb la capital del Rossello, en el seu barri del Vernet, concretament a l'Alt Vernet, en 2 quilometres i mig.
• La D - 82 (Perpinya - D - 900, a Perpinya), que passa pel Vernet i discorre pel nord del nucli urba perpinyanenc.
• La D - 88 i D - 88a (D - 900 / D - 88a, a Perpinya - Perpinya), que uneixen la carretera general amb el centre de la ciutat de Perpinya.
• La D - 91 (Perpinya - D - 39, a Vilanova de Rao), que discorre a l'extrem meridional del terme de Perpinya.
• La D - 117 (Limit dels Paisos Catalans, a Talteull - Perpinya), que uneix el terme de Talteull amb Estagell, Cases de Pena, Espira de l'Agli, Paretstortes i Ribesaltes i, finalment Perpinya, a l'Alt Vernet.
• La D - 612a (D - 900, a Perpinya - D - 612, a Tuir), que pertany a la xarxa de carreteres del sud-oest de Perpinya.
• La D - 616 (D - 614, a Vilanova de la Ribera - D - 900 i D - 900a, a Perpinya), que no passa per cap poblacio, sino que serveix d'enllaca dins de la xarxa de carreteres del nord-oest de Perpinya.
• La D - 616a (D - 916, a Perpinya - D - 616, a Bao), que enllaca amb Bao i Sant Esteve del Monestir, al nord-oest de la capital de la Catalunya Nord.
• la D - 914 (D - 900, a Perpinya - Coll dels Belitres, a Cervera de la Marenda), que mena a tota la zona sud-est del Rossello i enllaca amb l'Alt Emporda.

Tambe hi ha diverses carreteres locals, sense nomenclatura departamental que relliguen la xarxa de carreteres generals i els poligons industrials i comercials dels entorns.

La ciutat disposa d'una serie de linies d'autobusos urbans - alguns gratuits - i interurbans a mes de l'Estacio d'Autocars de Perpinya. Els interurbans son operats per les operadores de tranports publics de la regio, la Companyia de Transports Perpinya Mediterrani i el servei departamental de Le bus a 1 EUR. El TER Llenguadoc Rossello, amb el logotip del transport express regional; i el Departament, amb el logotip de la bandera catalana.

Le bus a 1 EUR ofereix a Perpinya les linies seguents:

• La linia 100 (Perpinya - Quilhan), que enllaca la capital del Rossello amb Cases de Pena i Estagell, abans de sortir cap a la Fenolleda. Ofereix set serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

• La linia 135 (Perpinya - Salses), que comunica Perpinya amb Pia, Claira i Salses. Hi ha onze serveis diaris en cada direccio, tot i que alguns no fan el trajecte complet, de dilluns a dissabte.

• La linia 150 (Perpinya - Lancac), que dins de Catalunya nomes uneix Perpinya amb Estagell, i despres surt cap a la Fenolleda. Ofereix dos serveis diaris en cada direccio, de dilluns a dissabte.

• La linia 200 (Perpinya - Prada de Conflent), que discorre per totes les poblacions de la riba dreta de la Tet: el Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac, Illa, Bulaternera, Rodes, Vinca, Marqueixanes, Eus i Prada de Conflent. Vuit serveis diaris, a mes, arriben, i surten, mes enlla de Prada, de Vernet. Ofereix una vintena de serveis diaris, tot i que alguns no fan el trajecte sencer, de dilluns a dissabte. El diumenge hi ha dos serveis.

• La linia 210 (Perpinya - Millars), uneix Perpinya amb Cornella de la Ribera i Millars. Te cinc serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte, dos d'ells nomes entre Perpinya i Cornella de la Ribera.

• La linia 220 (Perpinya - Corbera), discorre per la riba dreta de la Tet, des de Perpinya, passant pel Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac, Illa, Corbera la Cabana i arribant a Corbera. Ofereix set serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

• La linia 221 (Perpinya - Rebolhet), que se'n va cap a la Fenolleda passant per Illa, on va directament des de Perpinya. Te tres serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

• La linia 240 (Perpinya - Vernet), que des de Perpinya s'adreca directament a Prada, per despres anar a Ria, Vilafranca de Conflent, Cornella de Conflent, Vernet i, en un sol servei diari, Castell de Vernet. Existeixen nou serveis diaris (un nomes fins a Prada) en cada direccio, de dilluns a dissabte.

• La linia 260 (Perpinya - Porte), que travessa part del Rossello, tot el Conflent i tota la Cerdanya amb quatre serveix diaris en cada direccio, de dilluns a dissabte, amb dos serveix el diumenge. Des de Perpinya va directament a Prada de Conflent, continua cap a Ria i Vilafranca de Conflent, i despres te parada a Serdinya, Oleta, Toes, Fontpedrosa, Fetges, Montlluis, Bolquera, Font-romeu, Eguet, Targasona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Nauja, Osseja, la Guingueta d'Ix, altre cop Ur, Enveig i la Tor de Querol, Porta i Porte i Pimorent. Cal dir que es la combinacio de dos trajectes, un d'especial per al bucle intern de la Cerdanya. Quatre serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte son els que ofereix aquest servei.

• Les linies 300, 340, 341 i 342 (Perpinya - Arles) ofereixen unes combinacions de serveis que enllacen Perpinya amb Pollestres, Vilamulaca, Banyuls dels Aspres, el Volo, Sant Joan Pla de Corts, Morellas, Ceret, Reiners, els Banys d'Arles i Arles amb setze serveis diaris (alguns d'ells de parcials) en cada direccio, de dilluns a dissabte, i nomes quatre el diumenge i dies de festa.

• La linia 301 (Perpinya - el Pertus), uneix Perpinya amb el Volo, les Cluses i el Pertus amb quatre serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

• La linia 341 (Perpinya - la Presta) ressegueix tot el Vallespir: des de Perpinya, va cap a Ceret directament, des d'on surt cap a Reiners, els Banys d'Arles, Arles, Montferrer, altre cop Arles, el Tec, Prats de Mollo i la Presta. Hi ha set serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte, i tres mes el diumenge i dies festius.

• La linia 342 (Perpinya - Costoja) uneix la capital rossellonesa amb els pobles de Pollestres, Vilamulaca, Banyuls dels Aspres, el Volo, Sant Joan Pla de Corts, Ceret, Reiners, els Banys d'Arles, Arles, Montferrer, Arles altre cop, Sant Llorenc de Cerdans i Costoja amb tres serveis diaris de dilluns a dissabte i un de sol el diumenge i dies de festa.

• La linia 370 (Perpinya - Banyuls dels Aspres), que uneix la capital rossellonesa amb Montescot, Brulla, Sant Joan la Cella i Banyuls dels Aspres. Dona quatre serveix diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

• La linia 380 (Perpinya - Paca), que des de Perpinya va cap a Tuir, Trullars, Vilamulaca, Trasserra i Paca amb set serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

• La linia 390 (Perpinya - Forques uneix la capital de la Catalunya Nord amb el poble de Forques passant per Toluges, Tuir, Santa Coloma de Tuir, Terrats i Forques amb deu serveis diaris en cada direccio, mes un altre que es queda a Tuir, de dilluns a dissabte.

• La linia 400 (Perpinya - Cervera de la Marenda, que des de Perpinya va cap Elna directament, Argelers de la Marenda, Argelers Platja, Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera de la Marenda. Compta amb setze serveis diaris (bastants d'ells que no fan el trajecte complet), de dilluns a dissabte i un sol servei el diumenge i els dies de festa.

• La linia 411 (Perpinya - Montesquiu d'Albera), que uneix aquestes dues poblacions passant nomes pel Volo. Ofereix sis serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

• La linia 412 (Perpinya - Sant Genis de Fontanes), passant per Elna, Argelers de la Marenda i Palau del Vidre amb sis serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

• La linia 413 (Perpinya - Vilallonga dels Monts), passant per Elna, Argelers de la Marenda, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda, Sureda, la Roca d'Albera i Vilallonga dels Monts, amb cinc serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

• La linia 420 (Perpinya - Sant Cebria Platja), que passa per Cabestany, Alenya, Sant Cebria de Rossello i Sant Cebria Platja, amb vuit serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

• La linia 430 (Perpinya - la Torre d'Elna), passant per Tesa, Cornella del Bercol, Elna i la Torre d'Elna amb quatre serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

• La linia 460 (Perpinya - Brulla), passant per Pollestres, Bages de Rossello, Ortafa i Brulla amb quatre serveis diaris en cada direccio de dilluns a dissabte.

D'altra banda, hi ha la Companyia de Transports Perpinya - Mediterrania, que ofereix tot de linies^[50] que recorren tant la ciutat de Perpinya com la Plana del Rossello, enllacant la ciutat amb molts dels pobles de la comarca:

• Les linies 2 i 4, anomenades estructurals, que, passant pel centre de la ciutat, uneixen l'est i l'oest i el nord i el sud, respectivament.

• Les linies 3, 5, 6, 8 i 11, anomenades majors, que uneixen els diversos barris de Perpinya i, en el cas de la 6, s'esten als diversos sectors del terme de Canet de Rossello: la vila, Canet Platja i Canet Sud.

• Les linies 7, 9, 9B, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 i 20, anomenades mitjanes, que enllacen Perpinya amb els barris mes allunyats del centre, com la 9B i la 18, i amb els principals pobles dels entorns de la ciutat, sovint travessant de punta a punta Perpinya; moltes passen per l'Estacio de Perpinya: Paretstortes, l'Aeroport de la Llavanera i Cabestany (linia 7); Santa Maria la Mar, Vilallonga de la Salanca, i Bonpas (linia 9); Baixas, les cliniques del nord de la ciutat i Salelles (linia 10); Vingrau, Talteull, Estagell, Cases de Pena, Espira de l'Agli i Ribesaltes (linia 12); el Barcares, Sant Llorenc de la Salanca i Sant Hipolit de la Salanca (linies 13 i 14, tot i que la 14 no arriba al Baarcares); Torrelles de la Salanca, des del barri de la Platja, Bonpas, Toluges i Canoes (linia 15); el Vernet i Vilanova de Rao (linia 16); Pesilla de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Bao, Sant Esteve del Monestir, el Soler i Sant Feliu d'Avall (linia 17); Pollestres (linia 20).

• Les linies 21, 27 i NSC, anomenades de proximitat, que van fins a poblacions mes allunyades, com les zones industrials i comercials del nord de Perpinya i Ribesaltes (linia 21); Llupia i la zona comercial del sud de la ciutat (linia 27), i la NSC, que duu als cementiris de la periferia i al Centre penitenciari. Les linies 23, 24, 25, 26 i 32 no trepitgen el terme comunal de Perpinya.

• Les linies 31, 34 i NitBus, anomenades especials, que enllacen poligons de la periferia, a mes de Canoes i Toluges la 34 o la Ciutat universitaria, en el cas de la nocturna.

• Les linies 32ete i 36ete, anomenades estivals, duen a Canet Platja i Cabestany (Medipole) els mesos estiuencs, en el cas de la primera, i al Barcares i Sant Llorenc de la Salanca.

Finalment, a Perpinya, a mes, hi ha la linia d'autobusos-llancadora anomenats Ptit'bus, que discorren per l'interior del nucli urba de la ciutat de Perpinya.

L'estacio de Perpinya es un nexe ferroviari que connecta totes les linies de tren de la Catalunya Nord, amb l'excepcio del Tren Catar de Ribesaltes. Concretament, l'Estacio de Perpinya, l'unica estacio ferroviaria a la ciutat, serveix les linies seguents: la linia 1, direccio Montpeller, Marsella i Avinyo; la linia 2, direccio Tolosa de Llenguadoc i Portbou; la linia 12, direccio Vilafranca de Conflent --i, per extensio, el Tren Groc. A mes a mes hi havien circulat els trens de llarg recorregut com el Talgo a Barcelona, Valencia, Alacant i Cartagena; el Trenhotel entre Barcelona, Zuric i Mila; i els trens Corail amb destinacions a Paris, Estrasburg i Metz. Igualment disposa d'una linia de mercaderies fins a Tuir. A mes a mes, ja compta amb la linia LAV Perpinya-Figueres, amb la qual s'enllaca amb Barcelona a Alta Velocitat, aixi com tambe circulen els TGV a Paris i Brussel*les.

A traves de l'Aeroport, situat a Ribesaltes, al nord de Perpinya, la ciutat connecta amb vols regulars amb Agadir, Birmingham, Brussel*les, Dublin, Leeds-Bradford, Lille, Londres, Marraqueix, Nantes i Paris-Orly.^[51]

Perpinya disposa d'un servei de bicicletes publiques (BIP).

En el cas de Perpinya, molts dels antics camins han estat parcialment, o total, afectats pel creixement urba i per la construccio de la gran xarxa de carreteres que envolta el terme. Hi ha camins interns del terme comunal perpinyanenc, com ara el Cami de Bajoles, el de Castell Rossello, el de Coma-serra, ja desaparegut, el de Fran Antoni, el de la Bassa Vella, el de la Colomina, el de la Creu de Montoliu, el de la Fossella, el de la Passio Vella, abans del Comte Ros, el del Mas del Comte, el de la Ribera (n'hi havia dos, pero el de Castell Rossello es desaparegut), el de la Torre dels Rocs, el del Cementiri Vell, el de les Arcades, el de les Carletes, el de les Costes, el de les Lloberes, el de les Passeres Roges, el de les Vinyes, el del Jac, el del Mas Arago, el del Mas Balanda, el del Mas Bresson, o del Mas dels Frares, el del Mas Cadena, el del Mas Codina, el del Mas Donat, el del Mas Ducup, el del Mas Guiter, el del Mas Joanola, el del Mas Llaro, o de les Lloberes, el del Mas Passama, o del Mas d'en Serra, el del Mas Ribes, el del Mas Tallant, el del Parc Ducup, el del Pas d'en Polit (en part desaparegut), el del Pas de la Palla, el del Pou de Glac, el del Pou de les Colobres, el del Puig de la Rosa, el del Sagrat Cor, el del Serrat d'en Vaquer, el dels Esplanassos, el dels Horts de Sant Jaume (en part urbanitzat, amb el carrer de Claude Bernard i el Curs Palmerola), el dels Horts de Sant Jaume -un altre-, antigament del Mas Llambi, el de Malloles, el de Negabous, el de Santa Barbara, el de Sant Galderic, els de Sant Roc (dos), el Cami Vell del Mas Llaro, la Rocada de Sant Carles, la Rocada Sud, la Ruta de Torremila, la Travessa de Castell Rossello i la Travessa de les Vinyes.

Les vies de comunicacio que enllacen amb les viles i termes veins son la Catalana (autopista), el Cami de Bao a Toluges, el de Bonpas a Cabestany, el de Cabestany a Castell Rossello, el de Cabestany al Mas Balanda, el Cami -o Ruta- de Canoes, el Cami de Carlemany, el de Claira, el Cami de Ferro (nom popular donat a les vies del ferrocarril), el del Crest, o de Bonpas a Paretstortes, el de les Vinyes, des de Toluges, el de les Vinyes, des de Pia, el del Mas d'en Xabres, des de Toluges, el del Mas Ducup, tambe des de Toluges, el del Mas Llaro, des de Canet, el del Mas Tallant, abans del Mas Anglada de Bonpas, el dels Vivers, antiga Travessa de Pia, el de Nyils, el de Paretstortes, el de Pesilla, abans, de Sant Esteve, el de Pia, el de Pollestres, el de Sant Esteve del Monestir al Vernet, el de Sant Esteve del Monestir a Paretstortes, el de Sant Nazari a Vilallonga, el de Torrelles, avui Ruta de Bonpas, el de Torremila, abans de Baixas, el de Vilanova, abans del Mas Grenier, el Cami Fariner d'Orla, des de Pollestres, el Cami Fondo, o Vell de Bonpas, el Cami Petit de Canoes, el Cami Vell de Bages, o simplement Cami de Bages, el Vell de baixas (l'actual avinguda del Camp), el Cami Vell de Pollestres, el Cami Vell de Ribesaltes, el Cami Vell de Sant Esteve, avui Cami dels Cinc Ponts, el Cami Vell de Vilanova, la Penetrant Sud-oest, la Penetrant Nord, la Quatre Veus, la Ruta de Bonpas, la Ruta de Bonpas al Vernet, la Ruta -abans, Cami- de Cabestany, la Ruta de Canet, la Ruta d'Elna, la Ruta de Narbona, la Ruta d'Espanya, la Ruta d'Estagell, la Ruta de Pia, abans Cami dels Enamorats, la Ruta de Prada, la Ruta de Tuir, la Travessa de Bonpas, la Travessa de Pia, o Cami de Sant Genis de Tanyeres, la Travessa de Pia i la Travessa de Sant Esteve.

Hi ha diverses llegendes que volen explicar la creacio de la ciutat. Una explica que la fundacio es deu a uns pastors de l'Albera que fugin d'un gran incendi a les seves muntanyes. Haurien donat el nom de Pyrepinia a la seva fundacio, que tindria el significat de comencament d'incendi en grec o fenici. L'altra llegenda parla de Pere Pinya, un pages dels Cortals, a la Cerdanya, prop de Montlluis, que, cansat del clima fred del seu poble nadiu, vingue a buscar recer ran de la Tet, on hi ha un clima mes temperat. Jacint Verdaguer en parla al seu Canigo.

Una altra versio fa venir el nom de la vila del d'un hostaler, Bernat Perpinya, instal*lat a la placa de les Cebes (actualment, de Josquin Despres), prop de la primitiva Porta d'Elna, per on sortien bona part dels camins cap a l'est, sud i sud-est del Rossello, dins del barri de Sant Joan. La seva casa tenia una pinya esculpida a la facana. S'ha pogut comprovar que la casa, ara desapareguda, havia existit, pero era del segle xvi.

En el jaciment del Mas Bruno van ser trobades nombroses restes de ceramica^[52] del Neolitic.

Perpinya estava poblada per tribus Ibers. L'origen de la vila no es clar, pero tot remet a una fundacio romana, almenys pel que fa al nom: una colonia -explotacio agricola- romana, anomenada villa perpiniani, del nom propi llati Perpinius, possiblement procedent de Ruscino. Cap a un centenar de jaciments amb presencia de restes romanes al llarg i ample del terme comunal corroboren aquesta hipotesi. Tot mena a pensar que l'origen de Perpinya es deu, aixi, doncs, a una explotacio agricola que no va esdevenir poblacio agrupada fins a epoca medieval. Dins de l'actual terme comunal de Perpinya han estat trobades nombroses restes de ceramica romana i fragments d'amfores romanes, iberiques, puniques i d'altres origens, aixi com importants restes d'habitats romans, amb predomini de l'epoca republicana i de l'Alt Imperi, principalment de caracter agricola. Se n'han trobat per tot el terme, i alguns han estat destruits per les noves vies de comunicacio sobretot de l'entorn de ponent de la capital rossellonesa.

Nomes a partir de l'edat mitjana, mes especialment el segle x, la vila comenca el seu veritable desenvolupament. Com que ja era la capital del comtat del Rossello des d'aquella epoca, despres de la decadencia i abandonament de Ruscino, ana creixent en importancia. Mes endavant fins i tot va atraure el bisbe, resident a Elna, ciutat cap del bisbat. Al segle xi ja existia un pes i una moneda rossellonesa, cosa que demostra el pes de la vila i del comerc que s'hi generava. El text mes vell que hi fa referencia, de vers 950, es una venda de dos alous, en la terminacio dels quals es llegeix de alio latere in ipso termino de villa Cabestagnio et de tertio latere in termino de villa Perpiniano. El 961, Ramon, comte de Roergue i marques de Gotia, parla d'aquest alou i el llega a Sant Pere de Rodes i a les catedrals d'Elna i Girona. Guasfred, comte d'Empuries-Rossello, l'adquiri i el llega al seu fill Gilbert, primer comte de Rossello. Fou Gilbert qui instaura la capitalitat de Perpinya en el seu comtat.

La vila de Perpinya s'origina, com molts pobles del Rossello, en la cellera formada a l'entorn de l'esglesia parroquial de Sant Joan Baptista i del seu cementiri. Aquesta cellera, tot i que va ser en bona part aterrada en construir la catedral actual, encara es pot reconeixer en part^[53] en el tracat urba d'aquest sector de Perpinya. El primer hospital de la ciutat, tambe dedicat a Sant Joan, era tambe a l'interior d'aquesta cellera, a l'angle oest i nord-oest de l'esglesia de Sant Joan el Vell, mentre que a llevant seu es trobava l'antic Palau Comtal de Perpinya, mes tard Palau Episcopal.

El 1172, Perpinya s'integra a la Corona d'Arago. Des del 1197, Perpinya disposava d'una carta municipal que establia la seva organitzacio. Els seus habitants gaudien de privilegis extensos, com el fet de poder elegir els consols, un per cada classe social. La vila adquiri en aquest proces la proteccio d'una gran muralla defensiva.

Entre 1276 i 1344, Perpinya arriba a la seva edat d'or; la vila s'integra dins la Corona de Mallorca i es converti en una de les tres ciutats mes importants de la Corona (juntament amb Palma i Montpeller), la poblacio i la superficie es quadrupliquen en menys d'un segle. Es l'epoca dels grans tallers, de la catedral i del Castell Reial Palau dels Reis de Mallorca. El 1344 perd el seu estatut de capital per la reintegracio del Regne de Mallorca a la Corona d'Arago. Des del 1346 fou afectada fortament per la pesta negra i la ciutat no se'n recupera. El 1415 fou seu de la Conferencia de Perpinya.

El 9 de maig del 1462, pel Tractat de Baiona, Joan II d'Arago cedeix els comtats de Rossello i Cerdanya, al rei frances Lluis XI, a canvi d'ajut militar per valor de 200.000 escuts per fer front a la Guerra Civil Catalana. El 1473 Pere de Rocaberti al capdavant d'un exercit, recupera Perpinya, que fou represa pels francesos el 10 de marc de 1475.^[54] Des de 1479, Perpinya entrava en una logica militar, tancada en muralles poderoses que seran reforcades en totes les epoques.

Durant el segle xvi s'entaularen diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de Franca per la preeminencia a Europa. La quarta, la Guerra d'Italia, fou declarada per Franca conjuntament amb una alianca amb l'Imperi Otoma, Dinamarca i Suecia, i durant el seu transcurs les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco^[55] resistiren el setge.

El delfi de Franca i futur rei Enric II, assetja Perpinya amb 40.000 homes^[56] fins que els defensors inutilitzaren l'artilleria francesa que atacava les muralles, i resistiren fins a l'arribada de l'exercit del Duc d'Alba, i el sometent^[57] aixecat a Catalunya, cosa que va provocar la retirada del delfi de Franca.

Durant la Guerra dels Segadors Perpinya fou ocupada per tropes franceses que comptaven amb el suport dels catalans revoltats el setembre de 1642. Despres de la rendicio de Barcelona davant el rei Felip IV el 1654, la Generalitat de Catalunya s'hi trasllada. La signatura del tractat dels Pirineus (1659) entre Lluis XIII i Felip IV comporta l'annexio de la ciutat i la resta de la Catalunya del Nord a la corona francesa. El 1660 la Generalitat fou suprimida per la monarquia francesa.

Durant la Guerra de Successio (1705 - 1714), la Ciutadella de Perpinya, que tenia Hospital Militar, fou un dels indrets clau en l'organitzacio dels exercits borbonics que hi intervingueren, tant en la guerra a tot Catalunya (principalment a Girona, Olot, Camprodon, Puigcerda i tot el sector nord de la Catalunya Sud), com en l'organitzacio i abastiment dels destacaments creats per a la defensa dels castells de Roses, Girona i Bellver de Cerdanya, practicament tota la guerra en mans de l'exercit frances.

Amb la creacio del departament de Pirineus Orientals, poc despres de la Revolucio Francesa (4 de marc de 1790), Perpinya es converti en la capital del departament. Malgrat el seu estatut de capital provincial (i despres departamental), seu d'una intendencia i d'un Consell Sobira, Perpinya vegetava: la ciutat del comencament del segle xix era mes o menys la mateixa que al segle xiv. S'enderrocaren les muralles al comencament del segle xx, i la ciutat s'estengue sobre la plana del Rossello. La seva aglomeracio concentra avui la majoria dels habitants del departament. D'uns anys enca, la ciutat sembla trobar un cert dinamisme, entre altres gracies a l'acostament entre les autoritats locals i la Generalitat de Catalunya. A mes, la construccio del Theatre de l'Archipel, del celebre arquitecte Jean Nouvel, hi hauria d'atreure nombrosos nouvinguts.

La poblacio esta expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Despres de descobrir que un oficial amagava alguns vots dins el mitjo --l'anomenat afer del mitjo-- el tribunal administratiu de Montpeller decidi el 7 d'octubre del 2008 anul*lar l'eleccio de marc del 2008. Jean-Paul Alduy va apel*lar al Consell d'Estat de Franca, i el veredicte final fou publicat l'abril del 2009.

L'Oficina Municipal de Relacions Internacionals s'encarrega dels intercanvis amb les col*lectivitats territorials exteriors. El 1987 va signar el primer conveni d'amistat cultural amb la Generalitat de Catalunya, que s'ha anat estenent a altres convenis transfronterers.^[62]

Si be el lema de la ciutat va ser canviat en 2021 a Perpignan, la rayonnante (la radiant).^[64] L'anterior lema de Perpinya, Perpinya, la Catalana, es continua reflectint en algunes de les institucions mes actives en el moment actual quant a la llengua i cultura catalanes:

• El Casal de Perpinya^[65] - Centre Cultural Catala - Casal Jaume I, situat en el numero 23 de l'avinguda del Liceu, practicament davant del Liceu Francesc Arago. Ofereix una constant d'activitats culturals de tota mena: cursos de llengua catalana, activitats d'entitats de diferents menes, com la Carxofa (Associacio per al manteniment de l'agricultura pagesa), centre de reunio d'entitats diverses, civiques, politiques, etc, de caracter catalanista, la seccio Descobrir el pais, una botiga de productes catalans...
• La Llibreria Catalana, petita llibreria^[66] especialitzada en llibres catalans per llengua o per contingut, situada en el numero 7 de la placa de Joan Payra, organitza regularment activitats culturals que es fan a la mateixa llibreria: presentacio de llibres, forums literaris, recitals musicals de petit format...
• Radio Arrels,^[67] l'unica emissora radiofonica de la Catalunya Nord que emet integrament en catala. Te la seu en el numero 46 del carrer dels Agustins, ran de la Placa dels Peluts. Emet en el 95.0 de la FM al Rossello, en el 88,2 al Vallespir, en el 95,5 al Conflent i en el 93,1 al Capcir i a la Cerdanya. Fou creada el 1981 i compta actualment sis assalariats i una vintena de voluntaris. Pertany a l'Associacio Cultural Arrels.
• Omnium Cultural^[68] Nord. Te la seu en el Casal de Perpinya i s'encarrega, entre altres activitats, de l'organitzacio dels cursos de llengua catalana.
• Agasalla,^[69] associacio juvenil de la Catalunya Nord, lligat al Casal de Perpinya.
• Fem feina. Agrupacio d'empresaris de la Catalunya Nord. Promouen l'etiqueta Produit a la Catalunya Nord per als seus productes, aixi com el seu etiquetatge en catala o en catala i frances.
• SEM Catalunya Nord, entitat^[70] per a evitar de perdre competencies davant del fet de l'allunyament de Perpinya dels centres de poder amb la creacio de la nova regio administrativa francesa que engloba la Catalunya Nord, amb capital a Tolosa de Llenguadoc, que no inclou el terme catala en el seu nom oficial i que preveu un buidat important de competencies dels departaments francesos actuals.
• Gran Orient de Catalunya. Organitzacio maconica^[71] amb tres logies a Perpinya, que publica la resvista Sant Joan i Barres.

La Universitat de Perpinya Via Domicia es la institucio educativa de maxim nivell a la ciutat. En una primera etapa, va ser creada el 1349 pel rei Pere el Cerimonios. L'actual universitat va esser creada el 1971 com a centre universitari i es va fer universitat plenament el 1979. La major part de la universitat es troba agrupada a l'avinguda de Paul Alduy, al costat de ponent del barri del Moli de Vent, pero te un espai, anomenat Site Percier, al barri de Sant Galderic, prop dels liceus Pablo Picasso i Charles Blanc. Es al carrer de Charles Percier, prop de la cruilla amb el de Pierre Puget.

Inclou una seccio exclusivament catalana i es seu, a la Catalunya Nord, de l'IEC i l'Institut Vives.

Perpinya compta amb dues grans biblioteques, la municipal i la universitaria.

• La Biblioteca Municipal, antiga Biblioteca de la Vila de Perpinya, despres Biblioteca de l'Escola Central, despres Biblioteca Departamental, i des del 1804 Biblioteca Municipal (actualment denominada Mediateca Central. Esta situada en el carrer d'Emile Zola (antic carrer de Sant Salvador), numero 15, del barri de Sant Joan. En l'actualitat compta amb tres subseus: la Baranda, al Vernet Mitja, la Bernard-Nicolau, al Vernet Mitja, i la Jean d'Ormesson, al Moli de Vent.
• Les Biblioteques Universitaries perpinyanenques son, en realitat, dues: la de Lletres i Dret i la de Ciencies. Totes dues son dins del recinte de la Universitat de Perpinya - Via Domicia.

• A Cent Metres Du Centre Du Monde
• Centre d'Art Contemporani Walter Benjamin
• Museu Catala de les Arts i Tradicions Populars, Casa Pairal, al Castellet
• Museu de les monedes i medalles Josep Puig
• Museu d'Historia Natural de Perpinya
• Museu d'Art Jacint Rigau
• Museu de l'Aviacio de Perpinya

• Gegants. A Perpinya hi ha els gegants que representen les figures de Jaume II de Mallorca o d'Esclarmonda de Foix i de Cardona, a mes d'un geganto amb corona de princep que els acompanya.
• Esbarts. L'any 1955 es crea el Ballet Folklorique Catalan Joventut.
• Castellers. A Perpinya s'hi han realitzat moltes actuacions castelleres. El castell mes gran i important construit a la ciutat es el 3 de 9 amb folre, fet pels Minyons de Terrassa el 27 de juny del 1998.
• Diables. Grup de Dimonis de Perpinya.

• La catedral de Perpinya
• El claustre - cementiri de Sant Joan, conegut amb l'italianisme de "Campo Santo"
• L'esglesia de Sant Joan el Vell
• L'esglesia de Sant Jaume
• L'esglesia de Nostra Senyora la Real
• L'esglesia de Sant Mateu
• El convent dels Dominicans
• El convent dels Carmelites, anomenat els Carmes
• El convent dels Minims
• El convent de les Clarisses

• Les restes del convent dels Franciscans.

• El Castellet, antiga preso, avui museu catala de les arts i les tradicions populars.
• El Palau dels Reis de Mallorca.
• La Llotja de Mar (primer tribunal maritim del mon).

• L'Ajuntament. Es va construir al segle xiii i ampliat al XV.^[72] El pati interior renaixentista es porticat i unes reixes de ferro forjat tanca l'acces. Dins el pati hi ha l'escultura en bronze de Maillol "La Mediterrania". A l'interior, la sala de matrimonis te un enteixinat del segle xv. A la facana, de codols, podem destacar tres bracos de bronze.^[73]

• El Palau de la Diputacio. Va ser construit el 1454^[74] a l'anomenada placa del Pa per a ser la seu al Rossello de la representacio permanent de la Diputacio del General o Generalitat. L'arquitecte va ser Marc Safont, que havia participat en la construccio del Palau de la Generalitat de Catalunya. L'edifici, a partir de 1659 va ser ocupat, primer pel consell sobira del Rossello i mes tard pel Palau de Justicia; el 1866 es va integrar a l'ajuntament. Pel que fa a l'exterior, l'edifici es de pedra tallada^[75] amb finestres trilobulades que reposen sobre columnetes de capitells amb motius de fullatge.^[76]
• Casa Julia. D'estil gotic catala, es una de les poques cases medievals que hi ha a Perpinya.
• El Teatre l'Arxipelag.

• Placa de la Llotja (en frances Place de la Loge): es el centre d'animacio de la ciutat. Esta adornada amb una Venus de Maillol^[77] i a la placa desemboca el carrer de la Llotja (en frances rue de la Loge), carrer empedrat amb marbre rosa.

En aquesta placa es troba la Llotja de Mar, el Palau de la Diputacio i l'Ajuntament.

• Placa Francois Arago: situada devora La Bassa, afluent del riu Tet, esta envoltada de palmeres i magnolies. S'hi troba una estatua de Francesc Joan Domenec Arago (1786-1853) natural d'Estagell (districte de Perpinya).^[78]
• Promenade des Platanes: es un passeig ombrejat per grans platans i algunes palmeres en els camins laterals.^[79] Va ser construida durant el Primer Imperi Frances (1804-1814) per tal d'oferir als perpinyanesos un lloc d'esbarjo fora de les muralles.^[80]

• Jacques Francois Gallay (1795-1864), concertista de trompa i compositor
• Marques de La Soudiere (1830-1891) compositor i diplomatic
• Jordi Barre (1920-2011), cantautor nordcatala
• Dani (1944), cantant pop en frances
• Joan Pau Gine (1947-1993), cantautor rossellones
• Carlota Julian (1951), fantasista en frances, actriu
• Tekameli (musica gitana catalana)
• Georges Bousquet (1818-1854), compositor i critic musical

Maillol va neixer a Banyuls de la Marenda (Pirineus Orientals), una petita ciutat del Rossello. Va fer els seus estudis secundaris a Perpinya (Institut Francois Arago), i despres els artistics a Paris, a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts. El seu treball es considerat com a anunciador d'obres com ara les de Henry Moore o Alberto Giacometti, i el seu estil oniric que va vers el classicisme va esser un model fins al final de la Segona Guerra Mundial.

Maillol va passar a la posteritat per les seves escultures de bronze que va comencar al voltant dels 40 anys. Els seus primers treballs, de tapisseria, van esser realitzats a Banyuls de la Marenda, sota la influencia artistica de contemporanis com Pierre Puvis de Chavannes o Paul Gauguin.

Trenta-dues escoles, repartides per tot el nucli urba de Perpinya, cobreixen aquests nivells inicials de l'ensenyament dels infants perpinyanecs:

Els col*legis, on es duen a terme els estudis secundaris, de la ciutat de Perpinya son els seguents:

• Col*legi Jean Moulin, situat al limit dels barris de la Real i Sant Jaume
• Col*legi Saint-Exupery, a Vertefeuille
• Col*legi Madame de Sevigne, al sud de Sant Marti
• Col*legi La Garrigole, a la Garrigola
• Col*legi Jean Mace, a Sant Mateu
• Col*legi Albert Camus, a la Lluneta
• Col*legi Marcel Pagnol, al Baix Vernet
• Col*legi Josep Sebastia Pons, al Vernet Mitja

Perpinya disposa de vuit liceus. El mes antic es el Liceu Francesc Arago, pero en els darrers anys s'han anat obrint els altres.

A part de la Universitat de Perpinya, esmentada en un altre apartat, s'imparteix ensenyament superior, en diverses branques, al Liceu Bon Socors (comercials i de serveis afins).