Tir

Tir (arab: Suwr, Sur; fenici: , Sur; grec antic: Turos, Tyros) es una ciutat del Liban, a la governacio del Liban-Sud, coneguda des d'epoca fenicia.^[1] El 2003 constava amb una poblacio de vers 117.000 habitants, si be no es pot assegurar la xifra exacta, ja que el govern del Liban no facilita estadistiques des de 1932. Es troba a la costa de la Mediterrania a uns 80 km al sud de Beirut.^[1] La ciutat esta documentada des del 3r mil*lenni aC, tot i que es te poc coneixement de la seva historia fins al segle XVI aC, quan fou conquerida per Tuthmosis I.^[1] El nom de la ciutat significa 'roca'.^[2][3]

Les ruines de Tir van ser declarades l'any 1984 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.^[4] La moderna ciutat es troba sobre el promontori que uneix l'antiga illa on hi havia la ciutat historica fenicia amb terra ferma.

Tir fou la mes important de les ciutats de Fenicia i el llegendari lloc de naixement d'Europa i de Dido. Els hebreus la van anomenar Tsor i els mateixos tirians li deien Sor o Sur que vol dir "Roca", en referencia a la roca de mar on inicialment es va construir. Els grecs van substituir la "S" inicial per una "T" i amb aquesta deformacio el nom fou adoptat pels romans que no obstant tambe li van dir Sara o Sarra (del nom fenici del peix porpra).

Fou construida a una illa d'uns 5 km de circumferencia i en part a la costa separades ambdues parts per un canal, pero unides un temps per un istme format per les pedres usades per Alexandre el Gran per assetjar la ciutat. La part a la costa es deia Palatir (Vella Tir). La ciutat fou poblada des del III mil*lenni, i al segle xvi aC fou conquerida per Tuthmosis I i va restar en mans dels egipcis fins al temps de Ramses II (meitat del segle xiii). Vers el 1190 aC fou repoblada per gent de Sido.

A partir del segle x va exercir l'hegemonia sobre les ciutats de Fenicia, que va durar fins al segle vi aC. El seu apogeu fou sota el rei Hiram I (que va embellir la ciutat a la part insular), pero cal tambe esmentar a Etbaal I (887 aC-856 aC) la filla del qual es va casar amb el rei Acab d'Israel, i el rei Pigmalio (821 aC a 774 aC) en temps del qual alguns colons dirigits per Dido van marxar per fundar Cartago (814 aC).

La influencia assiria es va fer notar al segle viii aC i especialment al segle vii aC. En aquest temps Tir i Sido foren un unic regne pero despres es van tornar a separar. El 672 aC fou assetjada per Assarhaddon, i el 668 aC-667 aC per Assurbanipal, pero no van poder conquerir-la. La ciutat (la part de la costa) fou assetjada i ocupada per Nabucodonosor II de Babilonia, fets dels que hi ha un relat del profeta Ezequiel (574 aC).

La ciutat s'estenia llavors fins al riu Leontes al nord i la font de Ras al-Ain al sud, es a dir un espai d'uns 10 o 12 km, format per una fertil plana. La ciutat a l'illa fou de fundacio posterior, segurament despres de Nabucodonosor. Sembla que va arribar a tenir uns quaranta mil habitants. A l'illa en especial cal esmentar una gran placa publica que els grecs anomenaren Eurycoros, construida per Hiram I. Dos ports servien per a la poderosa marina de Tir, el del nord i el del sud.

Despres de la conquesta Babilonica va adoptar la forma republicana de govern. El 538 aC va passar a dependre de l'Imperi Persa aquemenida. El 345 aC es va revoltar pero fou conquerida per Artaxerxes III de Persia.

Assetjada per Alexandre el Gran a finals del 333 aC, aquest va construir un istme artificial que unia el continent a l'illa amb les pedres de la ciutat vella de Tir i altres material a l'abast facilment; la feina fou laboriosa perque les tempestes destruien sovint part de la construccio, i quan ja era prop de l'illa, eren els soldats de Tir els que amb fletxes i projectils impedien els treballs; els macedonis van construir unes torres de fusta, pero els tirians les van incendiar i les van destruir en una sortida de les seves naus i a mes a mes una gran tempesta va destruir tot el treball; Alexandre va decidir comencar de nou, fer un istme mes ample i en diagonal sud-oest, i a mes va reclutar una flota a Sido, Soli, Mallos i altres ciutats (tot Fenicia ja era en mans d'Alexandre); mentre es feia l'istme va fer una incursio a Celesiria i va capturar arabs que va enviar a tallar fusta de les muntanyes del Liban; quan Alexandre va retornar l'istme ja estava molt avancat i els intents dels tirians per destruir-lo, tot i algun exit parcial, havien fracassat. Els tirians van enviar les dones, vells i criatures a Cartago i van tancar les boques dels seus dos ports. Alexandre va portar maquines de guerra. Despres d'una lluita ferotge, Alexandre va ocupar la ciutat. Els tirians van resistir casa per casa, i Alexandre va fer matar vuit mil defensors. Trenta mil foren venuts com esclaus i dos mil crucificats com a venjanca per la mort d'alguns macedonis. El rei i els magistrats foren respectats. El setge va durar set mesos i la ciutat va caure el juliol del 332 aC. Les restes de l'antiga ciutat son avui dia el camp arqueologic mes gran de l'Orient Proper amb 15 km2 destacant el carrer principal de 175 metres de llarg, vorejat d'un portic, que arribava fins al port, i a terra ferma, l'hipodrom i una necropolis.

La ciutat fou repoblada amb colons de Caria. La ciutat fou altre cop assetjada per Antigon uns anys despres. Forma part de l'Imperi Seleucida (198 aC) i de la provincia romana de Siria (64 aC). El 395 va quedar dins l'Imperi Roma d'Orient fins que el 638 fou ocupada pels arabs i repoblada amb colons perses procedents de Baalbek, Homs i Antioquia. El califa Hixam I hi va portar l'arsenal d'Acre i va fer construir diposits i molls; sota els omeies marwanides fou el port principal de la costa de llevant ocupant el lloc que abans tenia Acre (Akka). la poblacio estava ben fortificada i defensada de terra per un pont; l'aqueducte roma, alimentat per la font de Ras al-Ayn (al-Rashidiyya) abastia la ciutat. El 998 els tirians es van revoltar contra el califat fatimita dirigits per un mariner de nom Allaka, i quan el califa va enviar tropes dirigides pel governador de Siria, Al*laka va demanar ajut als romans d'Orient, que va enviar alguns vaixells pero no va poder impedir la conquesta de la ciutat per les forces del govern; Tir fou llavors saquejada. El 1047 al-Muqaddassi que va visitar la vila, parla d'edificis de cinc o sis plantes i diu que el cadi era sunnita pero la poblacio majoritariament xiita.

Vers el 1086 va caure per primer cop en mans seljucides per obra de Tutuix I; els seljucides la van perdre el 1089 davant les forces fatimites enviades pel visir Badr al-Jamali; el seu fill i successor al-Afdal Xahan-xah va castigar una revolta de la ciutat el 1097/1098 amb una terrible massacre. Despres del 1098 la ciutat es va aliar a Akka i Tripoli del Liban contra els croats; el 1107 el rei Baldui I de Jerusalem va acampar durant un mes sota els murs de la ciutat i es va retirar a canvi de set mil dinars;^[5] la flota egipcia va arribar tard per ajudar a Tarabulus i es va establir a Sur (Tir). El 1111 Baldui la va tornar a assetjar i la ciutat va rebre ajut de Tughtikin de Damasc. El 1124 va ser atacada per tercera vegada pels croats, amb cooperacio per mar de vaixells venecians que van impedir a la flota egipcia de sortir del port, i finalment, a causa de la fam, va caure en poder dels atacants; els habitants van poder sortir amb els seus bens (per anar a Damasc o a Gaza) o hi van poder restar si volien, pagant un rescat; la ciutat va quedar en mans dels croats fins al 1291. En aquest temps destacava la industria del vidre, ceramica i teixits d'alta qualitat; el port fou el principal de la Mediterrania oriental, protegit per tres costats per una muralla i al costat restant per un mur i una mena d'arcada; el port es podia tancar amb una cadena entre dues torres.

Despres de la conquesta de Jerusalem per Saladi el 1187, Sur fou assetjada el novembre del mateix any pero sense exit. Nomes Tir i el castell de Beaufort restava en mans dels croats; tots els cavallers que eren alliberats per Saladi es retiraven a aquesta placa i preparaven el setge d'Acre. Conrad I de Montferrat es va casar a Tir amb la reina Isabel pero va regnar poc temps com a consort, ja que el 29 d'abril de 1192 fou assassinat per un ismailita nizarita. Isabel es va casar llavors amb el comte Enric II de Xampanya que va esdevenir rei consort i merces a les victories de Ricard Cor de Lleo sobre Saladi va poder signar un tractat de pau amb Saladi (Tractat de Ramla) pel qual tota la costa entre Jaffa i Sur quedava en poder dels croats (pero no Jerusalem on nomes podrien anar en peregrinacio retornant tot seguit al seu territori).

Despres del 1192 va entrar en decadencia iniciada amb els terratremols de 1201 i 1203/1204. El 1229 el tractat entre Frederic II i al-Malik al-Kamil d'Egipte ratificava la possessio croada de Tir i altres viles de la costa pero les lluites entre Genova i Venecia afeblien als croats. El 1266 i 1269 fou atacada pel sulta Baybars I i el 1270 va signar un tractat amb Joan de Montfort, senyor de Toron pel qual el territori de la rodalia de la ciutat es repartia entre ambdos estats amb una part sota administracio conjunta. Margarita de Tir (Margarita de Montfort 1244-1291) va comprar al sulta Qalawun una pau per deu anys a canvi de la meitat dels seus ingressos i la promesa de no restaurar les fortificacions; pero abans dels deu any, just despres de la capitulacio d'Acre el 1191, les altres viles costaneres foren ocupades o es van rendir. Tir fou conquerida pel sulta an-Nassir Muhammad ibn Qalawun que la va destruir i va vendre com esclaus o massacrar als habitants.

Durant segles va estar deshabitada o gairebe. Va reviure lleugerament en temps de l'emir libanes Fakhr-ad-Din al segle xvii pero ni ell ni el governador d'Acre Jazzar Pasha li van retornar ni una part de la seva esplendor. El 1840 tenia uns tres mil habitants i el 1900 havia doblat (uns 6.000) repartits entre musulmans (la meitat) i maronites, grecs catolics i jueus. Despres de la I Guerra Mundial pel tractat de Sevres va passar a Franca dins el mandat de Siria, formant el districte del Gran Liban el 1923, pero la poblacio de Tir, de majoria xiita, no se sentia representada dins d'aquest estat (la representacio la tenien unes poques families de terratinents, principalment sunnites) convertit en republica libanesa sota mandat el 1927 (desapareixent el nom de Gran Liban sent simplement llavors el Liban) i independent despres de 1945. El 1960 l'imam Musa Sadr es va instal*lar al Liban i va organitzar als xiites. El 1971 els palestins van ser expulsats de Jordania i molts es van establir a la rodalia de Tir. El 1972 els israelians van fer la seva primera incursio al Liban; l'imam Musa Sadr va fundar el 1973 el Moviment dels Desheretats i el 1975 va fundar a Tir el partit politic Amal, aliat inicialment a l'Organitzacio d'Alliberament de Palestina que ja controlava la rodalia de la ciutat a causa del gran nombre de refugiats una part armats (camp de Rashidiyya, 14.000 habitants el 1975, camp de Burdj al-Shimali, uns 10.000 habitants i camp de Bass uns 5.000). L'exercit libanes va intentar reassolir el control de Tir (1975-1976) pero no ho va aconseguir. El 1976 Israel va obrir les fronteres als libanesos per anar a treballar al seu pais i va omplir el sud del Liban de productes israelians; els pobles hostils i les granges no fidels foren destruides i es va fer una virtual integracio de la part sud del Liban a Israel. Tir va quedar com un enclavament aillat de la resta del pais, mentre els tarongers, olivers i altres cultius de la rodalia eren destruits pels israelians. El marc de 1978, despres de diverses incursions palestines, els jueus van llencar l'operacio Litani; l'exercit israelia es va retirar el juny excepte d'una estreta franja de terreny d'entre 5 i 10 km on es va proclamar un estat del Sud del Liban i es va crear un Exercit del Sud del Liban dirigit per un capita cristia desertor de nom Sad Haddad; tot i les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU (425 i 426) que exigien la retirada total israeliana i creaven la FINUL (Forces d'Interposicio de les Nacions Unides al Liban, que van estar formades per sis mil homes que havien de servir de tampo entre israelians i les forces sirianes que ara dominaven el Liban al nord del riu Litani i de la franja ocupada per Israel). L'abril del 1979 Haddad i els seus homes van impedir a l'exercit libanes reassolir el control de Tir que estava de fet en mans d'Amal i la OLP.

Despres dels acords de Camp David, Israel va voler al Liban a una pau separada i va envair el pais el 6 de juny de 1982 (operacio "Pau a Galilea"). Durant aquest atac Tir fou bombardejada 57 vegades per l'aviacio israeliana i les forces de terra la van ocupar; pero la resistencia fou forta i els xiites organitzats van desfilar en nombre de 25.000 per Tir el setembre de 1982, a l'aniversari del segrest pels israelians de Musa Sadr; el novembre de 1983 Amal va bombardejar el quarter general israelia a la ciutat. El juliol de 1985, incapac de fer front a la resistencia arreu del Liban, els jueus es van retirar conservant nomes una zona de seguretat de 850 km2 al sud, per mitja de l'Exercit del Sud del Liban ara dirigit pel general Antoine Labad. Amal prengue el control de Tir. El 1985-1986 la disputa entre Amal i els palestins pel control del sud va portar a una guerra entre ambdos; Amal va rebre ajut, armes i instructors de l'Iran. despres d'un alto el foc la guerra va reprendre el 22 d'octubre de 1986 i va durar fins al 4 de gener de 1988 quan Amnal va acceptar aixecar el setge del camp de refugiats d'al-Rashidiyya. Les incursions israelianes van seguir, destacant la del maig de 1988, Tir fou bombardejada diverses vegades de manera que tota activitat comercial i pesquera restava impedida de fet. Vers 1980 es calcula que la ciutat tenia 54.000 habitants, pero es dificil d'establir-ho amb seguretat, ja que des de 1975 la guerra civil va portar molts xiites del nord cap al sud i les invasions israelianes de 1978 i 1982 van rebutjar part de la poblacio cap al nord; l'index de creixement de la poblacio es dels mes alt del pais (44 per mil contra 25 per mil pel conjunt del pais i 34 per mil per Sido, capital de la governacio del Liban del Sud). Hi va haver una forta emigracio cap al Senegal i Nigeria (tot i que vers 1980 hi va haver un retorn d'emigrants mes antics a Uganda i altres paisos a causa de les persecucions o la inseguretat).

Als anys noranta la situacio va millorar pero els bombardejos periodics israelians i el seu bloqueig del port impedien la normalitzacio que s'ha aconseguit progressivament.

• Acerbas
• Necropolis de Tir

Viccionari