Nokia

• 1865, l'enginyer de mines Fredrik Idestam estableix una empresa d'industria forestal per a la produccio de paper en el sud-oest de Finlandia.
• 1898, l'empresa crea la fabrica processadora de cautxu Finnish Rubber Works Ltd en la ciutat de Nokia i n'adopta el nom com la seua marca.
• 1912, es fundada la Finnish Cable Works, consagrada a la fabricacio de cables per a la industria del telegraf i la produccio de telefons. Aquesta empresa va ser adquirida per Nokia despres del final de la Segona Guerra Mundial
• 1960, es va crear un Departament Electronic en la fabrica de cables.
• 1963, Nokia produeix un radiotelefon.
• 1965, primer processador per als modems de dades.
• 1967, Nokia Corporacio es va formar oficialment mitjancant la fusio de Nokia Company (el negoci original de fabricacio de paper) amb Finnish Rubber Works i Finnish Cable Works.
• 1970s, Nokia desenvolupa el Nokia DX 200, un commutador de xarxa digital (switch) per a centrals telefoniques.
• 1980s, La primera xarxa de telefonia mobil cel*lular internacional del mon, NMT, es va introduir a Escandinavia el 1981 i Nokia va fabricar per a aquella els primers telefons d'us en automobils.

Nokia va dur a terme l'adquisicio de Mobira, *alora, Televa i Luxor de Suecia. El 1987, Nokia va adquirir les operacions de productes electronics i part dels negocis de components de la German Standard Elektrik Lorenz i la companyia de productes electronics Oceanic de Franca. Aquest mateix any produeix el primer portatil.

Nokia elabora la seua propia gamma d'ordinadors personals, de nom Mikromikko, pero aquestes operacions van ser venudes mes tard a ICL (despres a Fujitsu-Siemens).

A la fi d'aquesta decada Nokia es va convertir en la companyia de tecnologia de la informacio escandinava mes gran despres de l'adquisicio de la divisio de sistemes de dades d'Ericsson.

El 1989, Nokia va expandir la seua industria del cable a Europa adquirint la companyia de cable NKF d'Paisos Baixos.

Al comencament dels anys noranta el lucratiu mercat sovietic s'havia esfondrat, a Finlandia s'iniciava una recessio profunda i l'estructura directiva de l'empresa travessava una profunda crisi: la divisio electronica de consum (televisors) tenia perdues elevades. Els amos van pensar a vendre l'empresa.

El 1992, Jorma Ollila, llavors president de Nokia Mobile Phones, va ser nomenat director de tot el Grup Nokia. Des de llavors l'empresa s'ha centrat en el seu negoci principal, les telecomunicacions, i ha desinvertit les seves activitats de tecnologia de la informacio i operacions industrials basiques.

La desregulacio dels operadors de telefonia a Finlandia va obrir la competencia en el camp dels equipaments de telecomunicacions, fins a aquell moment controlat pels monopolis nacionals. Per altra banda la tecnologia de comunicacio analogica va donar lloc a la digital, i va permetre als operadors oferir un conjunt de nous serveis i expandir el mercat. Finalment, les xarxes paneuropees de GSM introduides per la Comissio Europea el 1991 van creixer rapidament.

El 1998, Bill Gates contacta amb Ollila para plantejar-li la conveniencia de crear un sistema operatiu conjunt entre Nokia i Microsoft, destinat a dominar el mon de la telefonia com ho havia fet Windows amb el dels PC. El projecte mai no es va iniciar i Ollila va liderar un grup d'empreses format per Nokia, Motorola, Panasonic, Sony Ericsson, Psion i Siemens arran del qual va neixer Symbian.

Al juliol de 2005 Ollila va anunciar que planejava retirar-se de l'empresa al juny de 2006 i passar a exercir la presidencia de Royal Dutch Shell PLC.

Aquell mateix estiu Nokia va completar la xifra de 1.000 milions de telefons mobils venuts. Des de 1982 l'empresa ha comercialitzat uns 400 models de mobils.