Light Mode

Ves al contingut

Banda ampla

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

El terme banda ampla (de l'angles broadband) no es nomes un concepte tecnic. Tot i que s'expressa en termes tecnics, depen de les expectatives dels usuaris. Es refereix a l'amplada de banda de connectivitat que els usuaris tenen o requereixen per satisfer raonablement les seves demandes d'acces als serveis d'informacio i comunicacions.

Historicament tenia a veure amb capacitats d'acces a Internet superiors a les de l'acces analogic per modem (normalment : 56 kbps) o a l'acces digital de la XDSI (1x o 2x 64 kbps). Despres el llindar es va posar en la velocitat inicial de l'ADSL (256 kbps), mes tard en el de la versio mes moderna (512 kbps), i ara l'abast varia segons els paisos:

  • Segons la Comissio federal de Comunicacions dels EUA (FCC) es considera banda ampla l'acces a una velocitat igual o superior als 200 kbps, com a minim en un sentit;
  • al Canada, una velocitat superior als 1,5 Mbps ;
  • al Japo, una velocitat superior a 100 Mbps ;
  • per l'OCDE, una velocitat superior a 256 kbps en el canal descendent.
  • Per la Unio Internacional de telecomunicacions (ITU) el llindar se situa en els 2 Mbps.[1]

Per tant, no es un concepte estatic, ni es independent del comportament del mercat. Es tracta d'un valor que evoluciona amb les preferencies i necessitats dels usuaris. Es tambe un concepte centrat en l'usuari i el punt de partida per a qualsevol sistema de comunicacions de nova generacio. Els serveis que hom pot considerar son telefonia, audio, dades/acces a Internet, i video/televisio. Depenent del nivell de qualitat de cadascun i la capacitat d'"streaming" d'audio i video, el resultat avui pot ser d'uns quants Mbps, per sota pero dels 10 Mbps. Si es refa el calcul per una llar (on diversos usuaris poden accedir simultaniament a serveis diferents) el resultat pot pujar a desenes de Mbps.

A part de la velocitat, hom considera caracteristic de la banda ampla la digitalitzacio, la interactivitat i la connexio permanent.[2]

El triple-play[3] es el terme comercial de la banda ampla que fan servir els operadors de telecomunicacions, i que consisteix a oferir un triple servei de veu, dades i televisio.

Tecnologies

[modifica]

Es parla generalment de banda ampla a la xarxa d'acces, es a dir en l'enllac final entre el client i la xarxa.

Tecnologies de la xarxa d'acces

[modifica]
Receptor satel*lit artificial

Aquestes tecniques son capaces en teoria d'aportar serveis multiples (veu, dades, video) a alta velocitat pero, a la practica, la qualitat del servei es variable. La distancia geografica debilita el senyal (excepte a la transmissio per fibra optica) i la majoria de les tecnologies d'acces son susceptibles d'oferir velocitats menors si el client esta allunyat de la central publica.

US CONFUSOS

[modifica]

Tot i que diverses formes de transmissio de baixa velocitat com els modems analogics de mes de 600 bps son de banda ampla, aquesta denominacio s'ha associat mes estretament amb formes de transmissions d'alta velocitat tals com DSL y T/E-carrier. Per aixo la denominacio "banda ampla" tambe s'utilitza per indicar velocitats relativament altes, mentre que la denominacio "banda estreta" s'utilitza per indicar velocitats relativament baixes. Avui en dia es bastant comu sentir dir que a un metode de banda ampla com un modem de 9600 bits es denominin de "banda estreta", mentre que a un metode de banda base com Ethernet 10BASE-T se'l denomini com de banda ampla

Penetracio de la banda ampla per pais

[modifica]

La penetracio de l'acces Internet d'alta velocitat, expressada en nombre d'accessos per 100 habitants i en ordre decreixent, era la seguent el juny de 2008 per als 30 paisos de l'OCDE:[4]

  1. Dinamarca 36,7 ;
  2. Paisos Baixos 35,5 ;
  3. Noruega 33,4 ;
  4. Suissa 32,7 ;
  5. Islandia 32,3 ;
  6. Suecia 32,3 ;
  7. Corea del Sud 31,2 ;
  8. Finlandia 30,7 ;
  9. Luxemburg 28,3 ;
  10. Canada 27,9 ;
  11. Regne Unit 27,6 ;
  12. Belgica 26,4 ;
  13. Franca 26,4 ;
  14. Alemanya 26,2 ;
  15. Estats Units 25,0 ;
  16. Australia 23,5 ;
  17. Japo 23,0 ;
  18. Austria 20,6 ;
  19. Nova Zelanda 20,4 ;
  20. Espanya 19,8 ;
  21. Irlanda 19,1 ;
  22. Italia 18,2 ;
  23. Republica Txeca 15,8 ;
  24. Hongria 15,7 ;
  25. Portugal 14,8 ;
  26. Grecia 11,2 ;
  27. Polonia 9,6 ;
  28. Eslovaquia 8,9 ;
  29. Turquia 6,8 ;
  30. Mexic 4,7.

La penetracio mitjana pels 30 paisos de l'OCDE era de 21,3 accessos per 100 habitants. Tot i que alguns estudis internacionals sobre l'amplada de banda fixa sempre ens reserven una posicio en la cua pel nostre pais, en la banda ampla del mobil la situacio canvia bastant. El tercer estudi anual de Cisco que puntua la banda ampla de tots els paisos del planeta, ens dona un aprovat molt justet en ADSL, pero tambe diu que Espanya te la quarta banda ampla mobil de mes qualitat entre els 69 paisos analitzats.

Referencies

[modifica]
  1. | Recomanacio I.113 del Sector de Normalitzacio de la UIT, "una capacitat de transmissio mes rapida que la velocitat primaria de la xarxa digital de serveis integrats (XDSI) a 1,5 o 2,0 Mbps
  2. | FONDEVILA GASCON, Joan Francesc (2009). "El papel decisivo de la banda ancha en el Espacio Iberoamericano del Conocimiento". Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnologia y Sociedad-CTS, 2 (julio de 2009), pp. 1-15. Portafolio CTS. ISSN 1850-0013 www.revistacts.net, http://www.revistacts.net/index.php?option=com_content&view=article&id=240:el-papel-decisivo-de-la-banda-ancha-en-el-espacio-iberoamericano-del-conocimiento&catid=80:articulos&Itemid=23#JOSC_TOP
  3. | FONDEVILA GASCON, Joan Francesc (2009). "El peso de la television en el triple play de los operadores de cable en Espana y en Europa". ZER, Revista de Estudios de Comunicacion (Journal of Communication Studies), 14 (27), pp. 13-31. ISSN 1137-1102. http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer27-01-fondevila.pdf
  4. | Estadistica de l'OCDE sobre la penetracio de l'acces Internet de banda ampla, juny 2008

Vegeu tambe

[modifica]

Enllacos externs

[modifica]