Dark Mode

Ves al contingut

Martin Buber

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Martin Buber
(decada del 1940)
Biografia
Naixement8 febrer 1878
Viena (Imperi austrohongares)
Mort13 juny 1965 (87 anys)
Jerusalem
SepulturaMont del Repos
IdeologiaAnarquisme i humanisme
FormacioUniversitat de Viena
Universitat de Zuric
Universitat Humboldt de Berlin
Universitat de Leipzig
Activitat
Camp de treballOntologia, judaisme, filosofia, literatura, traduccio i sistema educatiu
Lloc de treball Heppenheim (Bergstrasse) (1916-1938)
Jerusalem
Ocupaciofilosof, traductor de la Biblia, professor universitari, educador, sionista, teoleg, editor literari, pedagog, escriptor, existencialista, traductor, llibretista
PeriodeFilosofia contemporania
OcupadorDie Welt (en) , editor col*laborador (1901-1902)
Universitat Hebrea de Jerusalem
Universitat de Frankfurt
Membre de
MovimentFilosofia occidental
Influencies
Obra
Obres destacables
Localitzacio dels arxius
Familia
ConjugeGeorg Munk (1907-1958)
FillsRafael Buber, Eva Strauss-Buber
ParesCarl Buber i Elise Buber
ParentsSalomon Buber, avi
Nelly Braude-Buber, germana consanguinia
Premis
Signatura

Martin Buber (pronunciacio en alemany: /'maRti:n 'bu:ba/) (Viena, 8 de febrer de 1878 - Jerusalem, 13 de juny de 1965) fou un pensador jueu d'origen austriac. La seva familia era originaria de Lemberg (Lviv, avui Ucraina), on va passar temps de petit, i l'educaren en la tradicio jueva. Pero una crisi de fe el 1892 el va dur a llegir Immanuel Kant, Soren Kierkegaard, i Friedrich Nietzsche; parlava jiddisch i alemany, i va aprendre frances i hebreu. Era un sionista cultural, i fou molt critic amb Theodor Herzl. Dirigi les revistes Die Welt (des del 1902), Der Jude (1924) i Die Kreatur (1928). Es dedica a l'estudi de la tradicio hassidica i el 1916 es trasllada a Berlin, on crea una Comissio per a interessar-se per la sort dels jueus de l'Europa Oriental durant la Primera Guerra Mundial. Tambe crea amb Franz Rosenzweig un institut per a l'educacio dels jueus adults, col*labora en la traduccio alemanya de l'Antic Testament (1924-54) i el 1930 fou professor a la Universitat de Frankfurt del Main.

Quan Adolf Hitler assoli el poder el 1933 fugi a Palestina, fou professor d'antropologia i sociologia a la Universitat de Jerusalem i hi treballa per l'entesa arabojueva, i fou un dels dirigents del moviment yihud. Orienta la seva reflexio vers els temes de la filosofia de la religio[1] i de la mistica jueva, sobretot dels hassidites.

La idea basica del seu pensament es la relacio jo-tu, en la qual radica l'autenticitat de la persona i que es el centre de la seva concepcio de la fe religiosa, de l'home, de la psicoterapia i de la filosofia social. Es basa en una relacio entre dos subjectes que te el llenguatge com a centre i s'oposa a la relacio jo-aixo, que posa en contacte el subjecte amb un objecte i llavors no hi ha interaccio sino apropiacio a partir de la rao. Existir es sempre entrar en relacio amb altres essers o cossos, no te sentit parlar d'un jo aillat perque per definir-se necessita oposar-se a altres individus o al mon. En aquest sentit contradiu Descartes i les seves idees solipsistes.

Biografia

[modifica]

Martin (nom hebreu: mardoKHay, Mordechai) Buber va neixer a Viena en el si d'una familia jueva ortodoxa. Buber era un descendent directe del rabi Meir Katzenellenbogen del segle xvi, conegut com el Maharam (mhr"m), l'acronim hebreu de Mordechai, H a Rav (el rabi), M eir, de Padua. Karl Marx n'es un altre parent notable.[2] Despres del divorci dels seus pares quan tenia tres anys, va ser criat pel seu avi a Lemberg (ara Lviv a Ucraina).[2] El seu avi, Solomon Buber, era un estudios del Midraix i la literatura rabinica. A casa, Buber parlava idix i alemany. El 1892, Buber va tornar a la casa del seu pare a Lviv.

Malgrat la putativa connexio de Buber amb la linia davidica com a descendent de Katzenellenbogen, una crisi religiosa personal el va portar a trencar amb els costums religiosos jueus. Va comencar a llegir Immanuel Kant, Soren Kierkegaard i Friedrich Nietzsche.[3] Aquests dos ultims, en particular, el van inspirar a seguir estudis de filosofia. El 1896, Buber va anar a estudiar a Viena (filosofia, historia de l'art, estudis alemanys, filologia).

El 1898 s'incorpora al moviment sionista, participant en congressos i treballs organitzatius. El 1899, mentre estudiava a Zuric, Buber va coneixer la seva futura esposa, Paula Winkler, una brillant escriptora catolica d'una familia de camperols bavaresos[4] que el 1901 va abandonar l'Esglesia catolica i el 1907 es va convertir al judaisme.[5]

Buber, inicialment, va donar suport i va celebrar la Gran Guerra com una missio historica mundial per a Alemanya juntament amb intel*lectuals jueus per civilitzar el Proxim Orient.[6] Alguns investigadors creuen que mentre es trobava a Viena durant i despres de la Primera Guerra Mundial, va ser influenciat pels escrits de Jacob L. Moreno, especialment en l'us del terme trobada.[7][8]

El 1930, Buber es va convertir en professor honorari a la Universitat de Frankfurt, pero va renunciar a la seva catedra en protesta immediatament despres que Adolf Hitler va arribar al poder el 1933. Despres va fundar l'Oficina Central d'Educacio d'Adults Jueus, que es va convertir en un organisme cada cop mes important a mesura que el govern alemany va prohibir als jueus l'educacio publica. El 1938, Buber va deixar Alemanya i es va establir a Jerusalem, Mandat britanic de Palestina, rebent una catedra a la Universitat Hebrea i donant classes d'antropologia i sociologia introductoria. El 1947 es va veure obligat a fugir de casa seva a Abu Tor, Jerusalem, a causa de l'avanc de l'Exercit d'Alliberament Arab.[9] Despres de la creacio de l'estat d'Israel l'any 1948, Buber esdeve el filosof israelia mes conegut. Despres de 1948, Buber va viure a la casa familiar d'Edward Said a Jerusalem.[10]

Buber i Paula van tenir dos fills: un fill, Rafael Buber, i una filla, Eva Strauss-Steinitz. Van ajudar a criar les seves netes Barbara Goldschmidt (1921-2013) i Judith Buber Agassi (1924-2018), nascudes pel matrimoni del seu fill Rafael amb Margarete Buber-Neumann. L'esposa de Buber, Paula Winkler, va morir el 1958 a Venecia, i ell va morir a casa seva al barri de Talbiya de Jerusalem el 13 de juny de 1965.

Buber era vegetaria.[11]

Temes principals

[modifica]

L'estil d'escriptura evocador, de vegades poetic, de Buber va marcar els temes principals de la seva obra: la narracio de contes hassidics i xinesos, el comentari biblic i el dialeg metafisic. Sionista cultural, Buber va ser actiu a les comunitats jueves i educatives d'Alemanya i Israel.[12] Tambe va ser un ferm defensor d'una solucio binacional a Palestina i, despres de l'establiment de l'estat jueu d'Israel, d'una federacio regional d'Israel i estats arabs. La seva influencia s'esten per les humanitats, especialment en els camps de la psicologia social, la filosofia social i l'existencialisme religios.[13]

L'actitud de Buber cap al sionisme estava lligada al seu desig de promoure una visio de l'humanisme hebreu.[14] Segons Laurence J. Silberstein, la terminologia de l'humanisme hebreu es va encunyar per distingir la forma de nacionalisme [de Buber] de la del moviment sionista oficial i per assenyalar com el problema d'Israel no era mes que una forma diferent de l'esser huma universal. En consequencia, la tasca d'Israel com a nacio diferent estava inexorablement lligada a la tasca de la humanitat en general.[15]

Filosofia

[modifica]

Buber es famos per la seva tesi sobre l'existencia dialogica, tal com va descriure al llibre Jo i tu.[16] Tanmateix, el seu treball va tractar una serie de questions com la consciencia religiosa, la modernitat, el concepte del mal, l'etica, l'educacio i l'hermeneutica biblica.[17]

Buber va rebutjar l'etiqueta de filosof o teoleg, al*legant que no estava interessat en les idees, nomes l'experiencia personal, i no podia parlar de Deu, sino nomes de les relacions amb Deu.[18]

Politicament, la filosofia social de Buber sobre els punts de prefiguracio s'alinea amb la de l'anarquisme, tot i que Buber va desautoritzar explicitament l'afiliacio durant la seva vida i va justificar l'existencia d'un estat en condicions limitades.[19][20]

Dialeg i existencia

[modifica]

A Jo i tu,[16] Buber va introduir la seva tesi sobre l'existencia humana. Inspirat en The Essence of Christianity de Feuerbach i en Single One de Kierkegaard, Buber va treballar sobre la premissa de l'existencia com a trobada.[21] Va explicar aquesta filosofia utilitzant les parelles de paraules Ich-Du i Ich-Es per categoritzar els modes de consciencia, interaccio i esser mitjancant els quals un individu es relaciona amb altres individus, objectes inanimats i tota la realitat en general. Teologicament, va associar el primer amb el jueu Jesus i el segon amb l'apostol Pau (antic Saul de Tars, jueu).[22] Filosoficament, aquestes parelles de paraules expressen idees complexes sobre els modes de ser, especialment com existeix una persona i actualitza aquesta existencia. Com argumenta Buber a I and Thou, una persona esta en tot moment compromesa amb el mon en un d'aquests modes.

El motiu generic que Buber empra per descriure els modes duals de ser es un de dialeg (Ich-Du) i monoleg (Ich-Es).[23] El concepte de comunicacio, especialment la comunicacio orientada al llenguatge, s'utilitza tant per descriure el dialeg/monoleg a traves de metafores com per expressar la naturalesa interpersonal de l'existencia humana.

Ich-Du

[modifica]

Ich-Du (jo-tu) es una relacio que subratlla l'existencia mutua i holistica de dos essers. Es una trobada concreta, perque aquests essers es troben en la seva autentica existencia, sense cap qualificacio ni objectivacio de l'altre. Fins i tot la imaginacio i les idees no juguen cap paper en aquesta relacio. En una trobada Jo-Tu, l'infinit i la universalitat es fan actuals (en lloc de ser merament conceptes).[23] Buber va subratllar que una relacio Ich-Du no te cap composicio (per exemple, estructura) i no comunica cap contingut (per exemple, informacio). Tot i que no es pot demostrar que Ich-Du tnngui lloc com a esdeveniment (per exemple, no es pot mesurar), Buber va subratllar que es real i perceptible. S'utilitzen uns quants exemples per il*lustrar les relacions Ich-Du a la vida quotidiana: dos amants, un observador i un gat, l'autor i un arbre i dos desconeguts en un tren. Les paraules angleses habituals que s'utilitzen per descriure la relacio Ich-Du son trobada, trobada, dialeg, mutualitat i intercanvi.

Una relacio clau Ich-Du que Buber va identificar va ser la que pot existir entre un esser huma i Deu. Buber va argumentar que aquesta es l'unica manera en que es possible interactuar amb Deu, i que una relacio Ich-Du amb qualsevol cosa o qualsevol es connecta d'alguna manera amb la relacio eterna amb Deu.

Per crear aquesta relacio jo-tu amb Deu, una persona ha d'estar oberta a la idea d'aquesta relacio, pero no perseguir-la activament. La recerca d'aquesta relacio crea qualitats associades a l'Ell i, per tant, impediria una relacio Jo-Tu, limitant-la a Jo-Ell. Buber afirma que si estem oberts al Jo-Tu, Deu finalment ve a nosaltres com a resposta a la nostra benvinguda. A mes, com que el Deu que descriu Buber esta completament desproveit de qualitats, aquesta relacio Jo-Tu dura tant com l'individu ho vulgui. Quan l'individu finalment torna a la manera de relacionar-se, aixo actua com una barrera per a una relacio i una comunitat mes profundes.

Ich-Es

[modifica]

La relacio Ich-Es es gairebe l'oposada a Ich-Du.[23] Mentre que a Ich-Du els dos essers es troben, en una relacio Ich-Es els essers no es troben realment. En canvi, el jo confronta i qualifica una idea, o conceptualitzacio, de l'esser en la seva presencia i tracta aquest esser com un objecte. Tots aquests objectes es consideren merament representacions mentals, creades i sostingudes per la ment individual. Aixo es basa en part en la teoria del fenomen de Kant, en que aquests objectes resideixen en la ment de l'agent cognitiu, existint nomes com a pensaments. Per tant, la relacio Ich-Es es de fet una relacio amb un mateix; no es un dialeg, sino un monoleg.

En la relacio Ich-Es, un individu tracta altres coses, persones, etc., com a objectes a utilitzar i experimentar. Essencialment, aquesta forma d'objectivitat es relaciona amb el mon en termes del jo: com un objecte pot servir als interessos de l'individu.

Buber va argumentar que la vida humana consisteix en una oscil*lacio entre Ich-Du i Ich-Es, i que de fet les experiencies d'Ich-Du son molt poques i distants. En diagnosticar els diversos mals percebuts de la modernitat (per exemple, aillament, deshumanitzacio, etc.), Buber creia que l'expansio d'una visio purament analitica i material de l'existencia era en el fons una advocacio de les relacions Ich-Es, fins i tot entre essers humans. Buber va argumentar que aquest paradigma devaluava no nomes els existents, sino el sentit de tota l'existencia.

Obres

[modifica]
  • Die Geschichten des Rabbi Nachman (Historia del Rabbi Nachman, 1906)
  • Die Legende des Baalschem (La llegenda de Baal Shem Tov, 1908)
  • Ich und Du (Jo i Tu, 1923)
  • Die chassidischen Bucher (Els llibres dels hassidites, 1928)
  • Die Schrift (amb Franz Rosenzweig 1926-1938)
  • Que es l'home (en hebreu, 1942),
  • Das Problem des Menschen 1948
  • Die Erzahlungen der Chassidim, 1949
  • Reden uber Erziehung 1953
  • Begegnung. Autobiographische Fragmente (1960).
  • Der Jude und sein Judentum, 1963

Premis i reconeixements

[modifica]

Referencies

[modifica]
  1. | Raurell, Frederic <>. Revista catalana de teologia, vol. 35, num. 1, 2010, pag. 133-151. ISSN: 0210-5551.
  2. 1 2 The Unbroken Chain: Biographical Sketches and Genealogy of Illustrious Jewish Families from the 15th-20th Century,. ISBN 0-9610578-4-X.
  3. | Wood, Robert E. Martin Buber's Ontology: An Analysis of I and Thou. Northwestern University Press, 1 desembre 1969, p. 5. ISBN 978-0-8101-0650-5.
  4. | The Pity of It All: A History of Jews en alemanyy 1743-1933. p. 238. (2002) ISBN 0-8050-5964-4
  5. | <<The Existential Primer>>. Tameri. Arxivat de l'original el 2011-06-15. [Consulta: 28 agost 2011].
  6. | Elon, Amos. (2002). The Pity of It All: A History of Jews en alemanyy, 1743 - 1933. New York: Metropolitan Books. Henry Holt and Company. pagines 318-319. ISBN 0-8050-5964-4
  7. | <<Jacob Levy Moreno's encounter term: a part of a social drama>>. Psykodramainstitutt.no p. 9-10. Arxivat de l'original el 10 de marc de 2017. [Consulta: 9 agost 2019].
  8. | <<Moreno's Influence on Martin Buber's Dialogical Philosophy>>. Blatner.com. Arxivat de l'original el 4 de marc 2016. [Consulta: 9 agost 2019].
  9. | Paul Mendes-Flohr, Martin Buber: A Life of Faith and Dissent, p.252
  10. | Jack Jacobs. Jews and Leftist Politics. Cambridge University Press, 24 de marc de 2017. ISBN 978-1-108-10757-0.
  11. | Rosen, Steven. (1987). Food for the Spirit: Vegetarianism and the World Religions. Bala Books. p. 45. ISBN 9780896470224
  12. | Buber, 1996, p. 92.
  13. | Buber, 1996, p. 34.
  14. | Schaeder, Grete. The Hebrew humanism of Martin Buber. Detroit: Wayne State University Press, 1973, p. 11. ISBN 0-8143-1483-X.
  15. | Silberstein, Laurence J. Martin Buber's Social and Religious Thought: Alienation and the quest for meaning. Nova York: New York University Press, 1989, p. 100. ISBN 0-8147-7886-0.
  16. 1 2 Buber, Martin. I and Thou. US: Charles Scribner's Sons, 1970. ISBN 978-0684717258.
  17. | Friedman, Maurice S. Martin Buber and the human sciences. SUNY Press, juliol 1996, p. 186. ISBN 978-0-7914-2876-4.
  18. | Vermes, Pamela. Buber. Londres: Peter Hablan, 1988, p. vii. ISBN 1-870015-08-8.
  19. | Brody, Samuel Hayim. <<The True Front: Buber and Landauer on Anarchism and Revolution>>. A: Martin Buber's Theopolitics. Indiana University Press, 2018, p. 37-40. ISBN 978-0-253-03537-0.
  20. | Silberstein, Laurence J. Martin Buber's Social and Religious Thought: Alienation and the Quest for Meaning. NYU Press, 1990, p. 281. ISBN 978-0-8147-7910-1.
  21. | Buber, Martin. Between Man and Man. Routledge, 2002, p. 250-51. ISBN 9780415278263.
  22. | Langton, Daniel. The Apostle Paul in the Jewish Imagination. Cambridge University Press, 2010, p. 67-71.
  23. 1 2 3 Kramer, Kenneth. Martin Buber's I and thou: practicing living dialogue. Paulist Press, novembre 2003, p. 39. ISBN 978-0-8091-4158-6.

Enllacos externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Martin Buber