Midraix

Midraix es un metode d'interpretacio (exegesi) hermeneutica de la Biblia,^[1][2] el terme tambe es refereix a la compilacio completa dels ensenyaments de la Biblia. La paraula prove de l'hebreu:mdrSH; plural midraixim, literalment <>o <>.^[3]

La comprensio del text biblic es divideix entre el peixat (sentit literal), el remez (sentit al*lusiu), el draix (exegesi) i el sod (misticisme). El midraix tracta sobre el remez i encara mes sobre el draix, i recorre a procediments retorics com l'al*legoria, la metafora, i l'analogia.

L'hermeneutica talmudica ha estat codificada successivament per Hillel, Rabi Nahoum de Gamzo, Rabbi Akiva, Rabi Ishmael, Rabi Eliezer Ben i Rabi Yossi. El midraix tracta sobre temes d'Halaca (llei jueva), i Aggada (llegendes).

Tanaim (en hebreu: tnAym) (en singular: Tana) es la denominacio dels savis rabinics, les seves opinions son recordades en la Mixna, una obra que va ser escrita aproximadament entre els anys 0-200 dC.

Alfabet del Rabi Akiva. L'alfabet d'Akiva ben Iosef es un midraix que tracta sobre els noms de les lletres de l'alfabet hebreu.

Baraita del Rabi Ismael (en hebreu: bryytA drby ySHm`Al). La Baraita del Rabi Ismael, es un midraix que explica les 13 lleis del Rabi Ismael, i mostra la seva aplicacio mitjancant il*lustracions de la Tora. La baraita constitueix la introduccio de la Sifra, i la precedeix en totes les edicions, contenint els principis d'aplicacio de la Sifra.

Meguilat Antiochus. Aquest midraix explica la historia de Hanukka i la victoria dels Macabeus sobre l'Imperi Seleucida.

Mekhilta del Rabi Ismael. Aquest es un comentari legal sobre el llibre de l'Exode, que es concentra en les seccions legals, que van des d'Exode 12 fins al 35. Les seves dispocisions legals es deriven dels versos biblics. Aquesta col*leccio de midraixim va ser redactada en la seva forma final al voltant del segle tercer o quart. El seu contingut indica que les seves fonts son alguns midraixim mes antics, que es remunten possiblement a l'epoca del Rabi Akiva. El midraix d'Exode que coneixien els Amoraim no es el mateix que la Mekhilta actual, la seva versio era nomes el nucli del que mes tard va esdevenir la forma actual. La Mekhilta funciona essencialment com un comentari sobre el Llibre de l'Exode. Hi ha dues versions d'aquesta col*leccio de midraixim. Una es la Mekhilta del Rabi Ismael, l'altra es la Mekhilta del Rabi Ximon bar Yohai. Antigament hi havia una tercera versio que actualment no es conserva.

Mekhilta del Rabi Ximon bar Yohai. El primer text encara s'estudia avui, mentre que el darrer va ser utilitzat per moltes autoritats jueves medievals. Mentre que el darrer text (Bar Yochai) va circular popularment en forma de manuscrit des del segle xi fins al segle xvii, es va perdre per a tots els efectes practics, fins que va ser redescobert i impres al segle xix. La Mekhilta del Rabi Ximon bar Yochai, es basa en el mateix material central que la Mekhilta del Rabi Ismael, que va seguir una segona ruta de comentaris i edicio, i eventualment va sorgir com un treball diferent. La Mekhilta del Rabi Ximon Bar Yochai, es un midraix exegetic que va des del capitol 3 del llibre de l'Exode, fins al capitol 35 de l'esmentat llibre, i es remunta aproximadament al segle iv.

Mekhilta del Llibre de Deuteronomi (en hebreu: mKHyltA lspr dbrym) (transliterat: Mejilta le-Sefer Devarim) es un midraix legal del llibre de Deuteronomi, pertanyent a l'escola del Rabi Ismael. Aquesta obra no es conserva actualment.

Midraix Vayisau (en hebreu: mdrSH vys`v) es un dels midraixim mes petits. Aquest petit midraix, "la llegenda heroica dels fills de Jacob", es basa en Genesi 35 i 36, i relata la historia de les guerres de Jacob i els seus fills contra els reis dels amorreus i contra Esau i el seu exercit.

Seder Olam Raba (el Gran Ordre de l'Univers), tradicionalment es atribuit al savi de l'epoca dels Tanaim, el Rabi Josep ben Halafta. Aquesta obra cobreix diversos temes, des de la Creacio de l'Univers, fins a la construccio del Segon Temple de Jerusalem.

Sifra. La Sifra del Llibre de Levitic. El treball de la Sifra segueix la tradicio del Rabi Akiva ben Iosef, amb adicions de l'escola del Rabi Ismael. Les referencies al Talmud referents a la Sifra son ambigues; Es incert si els textos esmentats en el Talmud son d'una versio anterior a la Sifra, o provenen de les fonts a les quals la Sifra tambe va recorrer. Les referencies relatives a la Sifra de l'epoca dels primers rabins medievals i els rabins posteriors, corresponen al text actual. El nucli d'aquest text es va desenvolupar a mitjans del segle tercer, com una critica i un comentari de la Mixna, tot i que les adicions i edicions posteriors van continuar durant algun temps despres.

Sifre. El Sifre de Nombres i Deuteronomi, es remunta principalment a les escoles dels Rabins Akiva i Ismael. Aquest treball es principalment un midraix legal, pero inclou un llarg fragment d'hagada a les seccions 78-106. Les referencies al Talmud i a la literatura posterior dels Gueonim, indiquen que el nucli original del Sifre era al Llibre dels Nombres, el Llibre de l'Exode, i el Llibre de Deuteronomi. No obstant aixo, la transmissio del text era imperfecta, i a l'edat mitjana nomes quedaven els comentaris sobre els llibres de Nombres i Deuteronomi. El material del nucli va ser redactat a mitjans del segle tercer.

Sifre Zuta (El petit Sifre) aquest treball es un comentari legal sobre el Llibre de Nombres. El text d'aquest midraix nomes es conserva parcialment en obres medievals, mentre que altres parts van ser descobertes per Solomon Schechter en la seva investigacio a la famosa Gueniza del Caire. Sembla ser mes antic que la majoria dels altres midraixim procedents de principis del segle tercer.

Els Gueonim (en hebreu: gAvoniym, en singular: Gaon, gaAvon) van ser els presidents de les grans academies talmudiques de Babilonia: Sura, Pumbedita i Nehardea, i eren generalment acceptats com a liders espirituals de la comunitat jueva arreu del Mon durant la primerenca edat mitjana, en contrast amb l'exilarca (Roix Galuta), que era l'autoritat secular reconeguda per l'autoritat dominant a Babilonia. El periode dels Gueonim a Babilonia s'esten entre l'any 589 i el 1038, despres del periode dels Savoraim. El primer Gao de Sura, segons Xerira Gao, va ser Rab Mar, el darrer Gao de Sura va ser Samuel Ben Hofni, i el darrer Gao de Pumbedita va ser Ezequies Gao, qui va ser torturat i mort aproximadament en 1040.

• Alfabet de Ben Sira
• Apocalipsi de Zorobabel
• Avot de Rabi Natan
• Baraita de Samuel
• Cantic dels Cantics Zuta
• Cronica de Moises
• Eclesiastes Zuta
• Lamentacions Zuta
• Midraix Aseret HaDibrot
• Midraix Eser Galiyot
• Midraix Hashkem
• Midraix Petirat Aharon
• Midraix Petirat Moixe
• Midraix Proverbis
• Midraix Salms
• Midraix Samuel
• Midraix Tanhuma
• Pesikta del Rabi Kahana
• Pesikta Rabati
• Pirke del Rabi Eliezer
• Ruth Zuta
• Seder Olam Zuta
• Shiur Qomah
• Tana Devei Eliyahu
• Targum Sheni

Els Rixonim (en hebreu: rASHvnym, en singular: rASHvn, Rixon, literalment "els primers") van ser els rabins principals i els Poskim (referents) que van viure aproximadament entre el segle xi i el segle xv, abans de l'escriptura del Xulhan Arukh i despres dels Gueonim. Els rabins erudits posteriors a la redaccio del Xulhan Arukh son coneguts com els Acharonim, "els darrers". El periode dels Rixonim s'esten entre l'any 1050 i el 1500.

• Genesi Zuta
• Midraix Aggada
• Midraix Cantic dels Cantics
• Midraix HaGadol
• Midraix HaHefez
• Midraix Jonas
• Midraix Konen
• Midraix Maaseh Tora
• Midraix Tadshe
• Midraix Temura
• Midraix Vayosha
• Sefer HaYashar
• Yalkut Shimoni

Els Acharonim (en hebreu: AHrvnym; en singular: AHrvn, Aharon; literalment. "els darrers") van ser els rabins principals i els Poskim (referents) que van viure des del segle xvi fins als nostres dies, despres de l'escriptura del Xulhan Arukh.

• Ein Yaakov (Jacob ibn Habib)
• El llibre de les llegendes (Jaim Najman Bialik)
• Llegendes dels jueus (Louis Ginzberg)
• Tseno Ureno (Jacob ben Isaac Ashkenazi)

Midraix Raba son els midraixim llegendaris que estan relacionats amb els llibres de la Biblia Hebrea (la Tanakh). La paraula "Raba" (en hebreu: rbh) vol dir "gran". Aquests midraixim son els seguents:

• Genesi Raba
• Exode Raba
• Levitic Raba
• Nombres Raba
• Deuteronomi Raba
• Cantic dels Cantics Raba
• Ruth Raba
• Esther Raba
• Lamentacions Raba
• Eclesiastes Raba

Hi ha diversos midraixim de menor grandaria, i generalment d'una data mes tardana. Aquests midraixim tracten sobre diverses histories i llegendes. Alguns d'ells son els seguents:

• Cronica de Moises
• Midraix Abkir
• Midraix Al Yithalel
• Midraix Aseret ha-Dibrot
• Midraix Eleh Ezkerah
• Midraix Eser Galiyot
• Midraix Esfa
• Midraix Halel
• Midraix Leju Neranena
• Midraix Maase Tora
• Midraix Petirat Aharon
• Midraix Petirat Moixe
• Midraix Taame Haserot ve-Yeterot
• Midraix Tadshe
• Midraix Temura
• Midraix Va-Yekullu
• Midraix Vayisau
• Midraix Vayoixa