GIF

GIF (pronunciat jif,^[1] acronim de Graphics Interchange Format, Format d'intercanvi de grafics) es un format per a la compressio d'arxius d'imatge molt popular a Internet, creat el 1987 per Stephen Wilhite (1948-2022) mentre treballava per a CompuServe, per comprimir fitxers d'imatge i facilitar la seva transmissio amb les connexions lentes disponibles en aquella epoca.

El GIF va ser l'estandard per publicar a la web imatges no realistes (nomes pot representar 256 colors) fins que l'exigencia de drets d'us per part de CompuServe va popularitzar l'alternativa dels fitxers PNG. La modalitat mes popular dels GIF son les imatges animades.^[1]

Es tracta d'un esquema de compressio sense perdua per reduir la grandaria de la imatge, basat en una variant de l'algorisme Lempel Ziv Welch, propietat d'Unisys Corporation. Aquest sistema funciona molt millor en imatges amb zones de color homogeni: quants menys colors tingui la imatge millor funcionara l'esquema de compressio.

Existeixen diverses versions, pero les mes emprades son el GIF87A i el GIF89A. El format inicial suportava fins a 256 colors (8 bits). Aquest estandard fou revisat l'any 1989, donant com a resultat un de nou que permetia emmagatzemar mes d'una imatge, amb la qual cosa ja es podien fer animacions senzilles. A mes, permet definir un color com transparent i la forma de carrega al web pot esser normal o entrellacada. El color de transparencia pot originar problemes si s'utilitzen tecniques de suavitzat, ja que, a priori, la imatge no coneix el color que hi ha a sota i, per tant, no pot fer el suavitzat adequadament.

A mes, era un format patentat i qualsevol programador que volia fer-ne us havia de pagar a la companyia creadora tant pel format com l'algorisme que empra.

Fa poc que la patent de gif ha caducat i ara ja es un format lliure.

Una imatge GIF pot contenir entre 2 i 256 colors (2, 4, 8, 16, 32, 64, 128 o 256) entre 16,8 milions de la seva paleta. Per tant, com que la paleta te un nombre de colors il*limitat (no limitat en variacio en colors diferents), les imatges que s'obtenien amb aquest format generalment eren molt petites.

No obstant, ates que l'algoritme de comprensio LZW estava patentat, tots els editors de software que utilitzaven imatges GIF havien de pagar a Unisys, la companyia propietaria dels drets. Aquesta es una de les raons per les quals el format PNG s'esta tornant cada cop mes popular, en perjudici del format GIF

L'us dels GIF es generalment per a la publicitat de tipus baner. La seva principal utilitat avui en dia segueix essent el desplegament d'imatges animades per pagines web, en ser l'unic format suportat per multitud de navegadors que permet dit efecte. Cal destacar que l'animacio d'aquest tipus d'imatges nomes es pot visualitzar en cert tipus d'aplicacions i programes com ara presentacions de power point o pagines web, pero en fulls de calcul o documents de text les imatges gif perden la seva animacio.

Al cap del temps, les imatges GIF han adquirit un us molt mes important. No tan sols s'utilitzen per expressar estats d'anim a les xarxes socials, sino que ara esta a l'abast de tots crear-ne, i ser nosaltres els protagonistes de la imatge en moviment. Han aparegut un extens nombre d'aplicacions a l'abast de tothom com ara GIFX, GIPHY, i PicsArt Gif, entre d'altres.^[3]

Unisys, propietari de la patent de l'algoritme LZW, que s'utilitza en el format GIF, va reclamar durant anys el pagament de regalies per usar-lo. Compuserve, en desenvolupar el format, no sabia que l'algoritme LZW estava cobert per una patent. A causa d'aquest fet, qualsevol programa capac d'obrir o guardar arxius GIF comprimits amb LZW havia de complir amb les seves exigencies. Es necessari recalcar que el format GIF pot utilitzar altres metodes de compressio no coberts per patents, com ara el metode Runlenght encoding.

El 20 de juny de 2003 va expirar en Estats Units la patent per a l'algoritme LZW.

El format GIF esta basat en una paleta de colors. Els colors utilitzats en una imatge de qualsevol fitxer tenen el seu origen en el model de color RGB, definit en una paleta de colors que inclou 256 colors diferents. Per tant, les dades de la imatge estaran referides a un d'aquests 256 colors indexats en ordre de 0 a 255. La definicio del color pot ser expressada en multiples gradients d'ombrejat (2²⁴ ombres, 8 bits per cada color primari), pero el maxim nombre de colors que pot contenir el marc sempre sera 256. Quan el GIF fou desenvolupat, aquesta limitacio semblava raonable, ja que pocs usuaris podien disposar d'un maquinari (hardware) que mostres mes colors simultaniament. Els grafics mes simples, els dibuixos animats i les fotografies amb escala de grisos normalment utilitzen menys de 256 colors.

Moltes tecniques, popularment conegudes com a tramat, han estat desenvolupades per a proporcionar una gamma mes amplia de colors en una paleta mes petita. Aixo s'aconsegueix utilitzant pixels de dos o mes colors per aproximar els colors entre ells. Aquestes tecniques sacrifiquen part de la resolucio espacial, a canvi de proporcionar una resolucio de color mes profunda. Tot i que no formen part de l'especificacio del GIF, les tecniques de tramat poden ser utilitzades en imatges codificades subseguentment com a imatges GIF.

Sovint aquesta no es la solucio ideal per a les imatges GIF, no tan sols per la perdua de resolucio espacial, que dona un aspecte borros de la imatge en la pantalla, sino tambe perque els patrons de tramat sovint interfereixen en la compressibilitat de la dada de la imatge, treballant, aixi, contra el proposit principal del GIF.

Les xarxes socials han provocat una nova edat d'or en aquest format, que havia perdut terreny, davant d'altres d'alta resolucio per a les fotografies. Les xarxes socials, com ara Google Plus o Tumbrl, que permeten les animacions han fet que el gif animat torni a ser un format molt utilitzat per la seva senzillesa d'edicio i poc pes en comparacio amb els videos.

Recentment, les xarxes socials com ara Telegram, Twitter o Facebook s'hi han sumat i han inclos la possibilitat d'utilitzar imatges GIF en els seus serveis. La seva popularitat tambe arriba fins a webs dedicades a aquest tipus d'imatges, com ara GIPHY, que es troba en llocs privilegiats (322) en el ranquing Alexa.

Encara que hi hagi l'opcio de transmetre la mateixa idea amb un petit video o amb una frase, un GIF presenta uns avantatges tecnics a tenir en compte: dinamitza la comunicacio, te una reproduccio immediata, facilita la retencio visual i produeix un gran impacte emocional.

Les primeres presencies de gifs animats a la comunicacio van ser en la revista nord-americana TIME qui va publicar una portada que incloia un gif, que despres de la presentacio per part d'Apple dels nous models d'iPhone i Apple Watch va construir una portada que girava al voltant d'un article que parlava sobre la manera en que aquesta empresa estava envaint els nostres cossos. La imatge que es va utilitzar per il*lustrar aquest article en les seves versions digitals va ser la de una nina humana en la que pestanyejaven grafics i nombres: un GIF. La seva versio en paper era igual pero sense moviment. Uns dies despres d'aquesta publicacio, el 29 de setembre de 2014, la revista New Yorker va presentar una portada animada a la seva pagina web i a la seva aplicacio mobil. La imatge constava d'un taxi de Nova York amb l'Empire State de fons i unes gotes de pluja que es desplacaven per la pantalla.

Actualment, els lectors de revistes com Huffington Post o The New York Times estan acostumats a llegir noticies que contenen GIF i les seves aparicions en portades, i es una manera d'arribar a un public molt mes extens, per la qual cosa cada vegada s'estan popularitzant mes.^[10]

• Art digital
• Cinemagrafia
• Codi obert
• JPEG
• PNG
• Programari lliure
• Web bug