Arcangelo Corelli

Arcangelo Corelli (Fusignano, Emilia-Romagna, 17 de febrer de 1653 - Roma, 8 de gener de 1713) va ser un violinista i compositor italia del Barroc.

Va ser fill d'una de les families mes importants de Fusignano. Des de la infancia va estudiar violi en la seua ciutat natal, i en altres proximes a aquesta, com Faenza i Lugo. L'any 1666 va viatjar a Bolonya, on va estudiar amb Giovanni Benvenutti i Leonardo Brugnoli. L'any 1670 va ser designat membre de l'Academia Filharmonica de Bolonya. Cinc anys mes tard es va establir a Roma, on va ser adoptat i allotjat pel cardenal Pietro Ottoboni, nebot del papa Alexandre VIII. A Roma va aconseguir una extraordinaria fama com a violinista, al mateix temps que va perfeccionar la seua tecnica compositiva amb M. Simonelli.

L'any 1679 era violi principal del Teatre Capranica, i dos anys despres va passar a dirigir les orquestres dels principals nobles romans: el cardenal Benedetto Pamphili, el cardenal Pietro Ottoboni i la reina Cristina de Suecia. Sota el patronatge d'aquesta va aconseguir el seu major esplendor.

Durant aquests anys a Roma tambe donava llicons del seu instrument (violi), i tingue molts alumnes, entre ells a Pietro Castrucci,^[1] Jean-Baptiste Anet.^[2] L'any 1682 va esdevenir primer violi de l'orquestra de la capella de Sant Luigi dei Francesi. El 1684 va ingressar en la Congregazione dei Virtuosi de S. Cecilia. Al voltant de 1700, Corelli era ja primer violinista i director de concerts del Palazzo della Cancelleria. La seua fama era tan gran, que l'any 1706 va ingressar en l'Academia Arcadia, una altissima distincio en aqueixa epoca, on va coneixer Domenico Scarlatti i Carlo Tessarini. A Roma va tenir molts alumnes, entre ells a Francesco Lorenzo Somis pertanyent a la nissaga de musics torinesa.^[3] Dos anys despres va coneixer Georg Friedrich Handel. Arcangelo Corelli va morir a Roma el 8 de gener de 1713. Va ser enterrat al Panteo de Roma.

Corelli es considerat com un dels mes grans desenvolupadors de la sonata barroca i el representant per excel*lencia del concerto grosso. La musica de Corelli va exercir una gran influencia en els compositors alemanys, especialment en Bach i Handel. Despres de les de Franz Joseph Haydn, les obres de Corelli van ser les mes publicades i reeditades del seu temps. La seua musica de cambra inclou:

• Opus 1: 12 Sonate da chiesa (sonates a trio per a dos violins i continu) (Roma, 1681)
• Opus 2: 12 Sonate da camera (sonates a trio per a dos violins i continu) (Roma, 1685)
• Opus 3: 12 Sonate da chiesa (sonates a trio per a dos violins i continu) (Roma, 1689)
• Opus 4: 12 Sonate da camera (sonates a trio per a dos violins i continu) (Roma, 1694)
• Opus 5: 12 Sonati a violino e violone o cimbalo (6 sonate da chiesa i 6 sonate da camera per a violi i continu) (Roma 1700) (la num. 12 variacions sobre La Folia).
• Opus 6: 12 Concerti grossi (8 concerti da chiesa i 4 concerti da camera per a concertino de 2 violins i cello, corda ripieno, i continu) (Amsterdam, 1714). Entre ells el mes conegut, l'Op. 6, Num 8. (Concert de Nadal)

• Allsop, Peter. Arcangelo Corelli: New Orpheus of Our Times. Oxford University Press, 1999. ISBN 978-0-19-816562-0.
• Piancastelli, Carlo (1914) (en italia) Fusignano ad Arcangelo Corelli: nel secondo centenario dalla morte 1913 Bologna: Stabilimento poligrafico emiliano. [Reimpres el 2011, Nabu Press ISBN 9781246456721]
• Pincherle, Marc (1933) (en frances) Corelli et son Temps Libraire Felix Arcan. [Translated, Russell, Hubert E M (1956) Corelli: His Life, His Work. New York. Reimpres 1968, The Norton Library, i 1979, Da Capo Press]