Vai al contenuto

Programa per computer

Da Wikipedia.

Un programa per computer (an angleis Computer Program) a l'e n'insem d'istrussion scrivue an un lengage ed programassion, progeta per esegui un compit specifich su un computer. A peul esse un programa ed sistema (es. sistema Operativ), n'aplicassion (es. navigator web), o n'utilita (es. antivirus). Ij programa a son esegui dal processor e a gestisso risorse com memoria, archivi, e periferiche.

Ij prim programa per computer a armonto a j'agn '40, con la machina analitica ed Babbage (progeta ma mai realisa) e el prim program scrivu da Ada Lovelace per calcole ij numer ed Bernoulli. Ant j'agn '50, con ij computer a tub a veuid, ij programa a j'ero codifica an lengagi machina (binari). Ant j'agn '60, ij lengagi d'aut livel (Fortran, COBOL) a l'han semplifica la programassion. Ant j'agn '90, l'avent del software open-source (Linux) e dle piataforme visuaj (Windows) a l'ha democratisa l'usagi. Ancheuj, ij programa a son evnu compless con l'inteligensa Artifissial e el cloud computing.

Strutura e Component

[modifica | modifiche la sorgiss]

Un programa a peul esse divis an:

  • Codes sorgiss (an test): Istrussion ed programador (es. Python, Java).
  • Compilador/Interpret: A traduv el codes an lengagi machina.
  • Eseguibil: Archivi binari pront per l'esecussion.
  • Librarie: Codes riutilisabil per funsion comun (es. matematica).
  • Documentassion: Ij manual tecnich per j'utent o ij programador.

Ij programa a podrio edco include:

  • Algoritm: Pass logich per risolve un problema.
  • Strutura ed dat: Organisassion dij dat (es. liste, taule).

Software ed sistema: Gestiss hardware e risorse (es. Windows, Linux).

Aplicassion: Compit specifich per l'utent (es. Microsoft Word, Google Chrome).

Utilita: Manteniment e sicuressa (es. antivirus, gestionari d'archivi).

Software ed svilup: Strument per cree d'autri programa (es. IDE, debugger).

Malware: Programa dannos (es. virus, ransomware).

Ij programa a servo per

  • Automassion: Control ed process industriaj o robot.
  • Analisi ed dat: Strument estatistich (es. Excel, R).
  • Comunicassion: Piataforme ed chat o video (es. Zoom, WhatsApp).
  • Intrateniment: Gieugh videoludich o streaming (es. Netflix).
  • Educassion: Cors ednans a distansa o simulassion.

Avantagi e Svantagi

[modifica | modifiche la sorgiss]

Avantagi:

  • Automatisa ativita arpetitiv.
  • Scalabilita an gesti dat ed grand volum.
  • Personalisassion per bisogn specifich.

Svantagi:

  • Cost aut ed svilup e manteniment.
  • Vulnerabilita a error (bug) o atach informatich.
  • Dipendent da l'agiornament e compatibilita.

Evolussion Tecnologica

[modifica | modifiche la sorgiss]

Ani '70-'80: Passagi da le schede perfora a l'anterassion grafica (GUI).

Ani 2000: Rivolussion del web e del mobile app (iOS, Android).

Ani 2010: Adossion ed cloud computing e servissi SaaS (Software as a Service).

Al di d'ancheuj:

  • Integrassion d'AI e machine learning (es. ChatGPT).
  • Piataforme low-code/no-code per cree programa sensa programe.
  • Svilup ed software quantum e blockchain.

Turing, A. (1936). On Computable Numbers. Proceedings of the London Mathematical Society.

Raymond, E. (1999). The Cathedral and the Bazaar. O'Reilly Media.