Programa per computer
- Afrikaans
- l`rby@
- asmiiy'aa
- Asturianu
- Az@rbaycanca
- Belaruskaia
- Belaruskaia (tarashkevitsa)
- B'lgarski
- bhojpurii
- paiuwbhaasaa
- baaNlaa
- Brezhoneg
- Bosanski
- Basa Ugi
- Catala
- Min Dong Yu / Ming-deng-ngu
- khwrdy
- Cestina
- Chavashla
- Cymraeg
- Dagbanli
- Deutsch
- Ellenika
- English
- Esperanto
- Espanol
- Eesti
- Euskara
- frsy
- Suomi
- Voro
- Francais
- Frysk
- Gaeilge
- Gaidhlig
- Galego
- `bryt
- hindii
- Hrvatski
- Magyar
- Hayeren
- Bahasa Indonesia
- Ido
- Islenska
- Italiano
- Ri Ben Yu
- La .lojban.
- k`art`uli
- Qaraqalpaqsha
- Taqbaylit
- K'azak'sha
- hangugeo
- Komi
- Kyrgyzcha
- Latina
- Letzebuergesch
- laaw
- Lietuviu
- Latviesu
- Mokshen'
- Malagasy
- Olyk marii
- Makedonski
- mlyaallN
- Mongol
- Bahasa Melayu
- Mirandes
- mnmaabhaasaa
- nepaalii
- nepaal bhaassaa
- Nederlands
- Norsk bokmal
- Polski
- pnjby
- Portugues
- Runa Simi
- rkhiung
- Romana
- Russkii
- Rusin'skyi
- Scots
- Sango
- Srpskohrvatski / srpskokhrvatski
- Simple English
- Slovencina
- Slovenscina
- Shqip
- Srpski / srpski
- Svenska
- Kiswahili
- tmilll
- telugu
- Toch'iki
- aithy
- Tagalog
- Turkce
- ChiTumbuka
- Ukrayins'ka
- rdw
- O`zbekcha / uzbekcha
- Tieng Viet
- Walon
- Wolof
- Wu Yu
- margaluri
- yyidySH
- Zhong Wen
- Wen Yan
- Min Nan Yu / Ban-lam-gi
- Yue Yu
- IsiZulu
Un programa per computer (an angleis Computer Program) a l'e n'insem d'istrussion scrivue an un lengage ed programassion, progeta per esegui un compit specifich su un computer. A peul esse un programa ed sistema (es. sistema Operativ), n'aplicassion (es. navigator web), o n'utilita (es. antivirus). Ij programa a son esegui dal processor e a gestisso risorse com memoria, archivi, e periferiche.
Storia
[modifica | modifiche la sorgiss]Ij prim programa per computer a armonto a j'agn '40, con la machina analitica ed Babbage (progeta ma mai realisa) e el prim program scrivu da Ada Lovelace per calcole ij numer ed Bernoulli. Ant j'agn '50, con ij computer a tub a veuid, ij programa a j'ero codifica an lengagi machina (binari). Ant j'agn '60, ij lengagi d'aut livel (Fortran, COBOL) a l'han semplifica la programassion. Ant j'agn '90, l'avent del software open-source (Linux) e dle piataforme visuaj (Windows) a l'ha democratisa l'usagi. Ancheuj, ij programa a son evnu compless con l'inteligensa Artifissial e el cloud computing.
Strutura e Component
[modifica | modifiche la sorgiss]Un programa a peul esse divis an:
- Codes sorgiss (an test): Istrussion ed programador (es. Python, Java).
- Compilador/Interpret: A traduv el codes an lengagi machina.
- Eseguibil: Archivi binari pront per l'esecussion.
- Librarie: Codes riutilisabil per funsion comun (es. matematica).
- Documentassion: Ij manual tecnich per j'utent o ij programador.
Ij programa a podrio edco include:
- Algoritm: Pass logich per risolve un problema.
- Strutura ed dat: Organisassion dij dat (es. liste, taule).
Tipologie
[modifica | modifiche la sorgiss]Software ed sistema: Gestiss hardware e risorse (es. Windows, Linux).
Aplicassion: Compit specifich per l'utent (es. Microsoft Word, Google Chrome).
Utilita: Manteniment e sicuressa (es. antivirus, gestionari d'archivi).
Software ed svilup: Strument per cree d'autri programa (es. IDE, debugger).
Malware: Programa dannos (es. virus, ransomware).
Usagi Pratich
[modifica | modifiche la sorgiss]Ij programa a servo per
- Automassion: Control ed process industriaj o robot.
- Analisi ed dat: Strument estatistich (es. Excel, R).
- Comunicassion: Piataforme ed chat o video (es. Zoom, WhatsApp).
- Intrateniment: Gieugh videoludich o streaming (es. Netflix).
- Educassion: Cors ednans a distansa o simulassion.
Avantagi e Svantagi
[modifica | modifiche la sorgiss]Avantagi:
- Automatisa ativita arpetitiv.
- Scalabilita an gesti dat ed grand volum.
- Personalisassion per bisogn specifich.
Svantagi:
- Cost aut ed svilup e manteniment.
- Vulnerabilita a error (bug) o atach informatich.
- Dipendent da l'agiornament e compatibilita.
Evolussion Tecnologica
[modifica | modifiche la sorgiss]Ani '70-'80: Passagi da le schede perfora a l'anterassion grafica (GUI).
Ani 2000: Rivolussion del web e del mobile app (iOS, Android).
Ani 2010: Adossion ed cloud computing e servissi SaaS (Software as a Service).
Al di d'ancheuj:
- Integrassion d'AI e machine learning (es. ChatGPT).
- Piataforme low-code/no-code per cree programa sensa programe.
- Svilup ed software quantum e blockchain.
Varde edco
[modifica | modifiche la sorgiss]Arferiment
[modifica | modifiche la sorgiss]Turing, A. (1936). On Computable Numbers. Proceedings of the London Mathematical Society.
Raymond, E. (1999). The Cathedral and the Bazaar. O'Reilly Media.