Dark Mode

Vai al contenuto

Colorado

Da Wikipedia.
\nFigura:Mount Elbert.jpg|Mont Elbert, la sima pi auta del Colorado\nFigura:Denver skyline.jpg|Skyline ed Denver\n\n\n== Varde 'dco ==\n* [[Montagne Rocose]]\n* [[Denver]]\n* [[Corsa a l'or del Colorado]]\n\n",{"template":{"target":{"wt":"Fin","href":"./Stamp:Fin"},"params":{},"i":1}}]}">
Vos an lenga piemonteisa
Per amprende a dovre 'l sistema dle parla locaj ch'a varda si.
Posission dle Stat

El Colorado a l'e ne stat federal dje Stat Uni. A l'ha na surfassa ed 269.837 km2 e na popolassion ed 5.839.926 abitant (stima 2021).

A resta ant la macroregion ciama comunement West (Ossident). A confin-a a nord con Wyoming e Nebraska, a ovest con le Utah, a sud con Neuv Messich e Oklahoma, a est col Nebraska e Kansas.

La capital a l'e Denver (circa 715.000 abitant), ch'a l'e co la sita pi popola dle stat. Autre sita ch'a l'han pi che 100.000 abitant a son: Colorado Springs, Aurora, Lakewood, Fort Collins, Westminster, Thornton, Arvada e Pueblo.

Drapo dle Stat
Sigil dle stat del Colorado

Geografia

El Colorado a l'e ciama "le Stat ed le Montagne Rocose", perche a conten na part significativa dle Montagne Rocose. A l'e l'unich stat dje Stat Uni ch'a l'abia tuta soa surfassa a pi 'd 1.000 meter d'autessa. El pi aut mont a l'e el Mont Elbert, con 4.401 meter, mentre el pi bass as treuva al confin con el Kansas (1.011 meter). A l'e traversa dai fium Colorado, Arkansas, Rio Grande e South Platte. El clima a l'e continental e sech, con invern freid e ista caude.

Storia =

La region a l'era originariament abita da tribu indigene com j'Arapaho, ij Cheyenne, j'Ute e j'Apache. Del secol XVI, je spagneuj a l'han esplora la zona. Dop la guera Messican-Americana (1848), el teritori a l'e passa a je Stat Uni. La Corsa a l'or del Colorado del 1858-59 a l'ha atira 'd milen-e 'd colon e a l'ha ativa la creassion del Teritori del Colorado (1861). Le stat a l'e stait ametu ant l'Union del 1m d'agost 1876, com el 38 stat, e per son a l'e ciama "The Centennial State" (le Stat del Sentenari).

Organisassion politica

El Colorado a contribuiss con 9 grand eletor a j'elession pressidensiaj dl'Union. A l'e considera ne stat "bataja" an j'elession. La capital a l'e Denver, ch'a l'e 'dco 'l senter economich e cultural. Le stat a l'e partagia an 64 conta. El govern a l'e organisa conforma na Costitussion adota del 1876.

Economia

L'economia del Colorado as basa dzortut ansima a l'estrassion mineraria (or, argent, urani, molibden), l'energia (petroli, gas natural, energia eolica e solar), l'agricoltura (carn, lait, gran) e el turism (sport invernaj, alpinism, paisage). An pi, a l'e un senter amportant per la tecnologia avansa e l'aerospassial, con present ed societa coma Lockheed Martin e Ball Aerospace.

Cultura

El Colorado a l'e famos per soa natura e soe ativita a l'aria duverta. A ospita vaire parch nassional e statal, tanme el Rocky Mountain National Park e el Mesa Verde National Park (patrimoni UNESCO). A l'e 'dco ne stat liberal ant la cultura, con na tendensa progressista ant la politica, dzortut ant le sita prinsipaj.

Aministrassion

El governador dle stat a l'e Jared Polis (democratich, dal 2019). El sena 'd le stat a l'ha 35 member, la Ciambrea dij Rapresentant a l'ha 65 member.

Galaria

  • Mont Elbert, la sima pi auta del Colorado
  • Skyline ed Denver

Varde 'dco