Confessions
- l`rby@
- Brezhoneg
- Bosanski
- Catala
- Cestina
- Dansk
- Deutsch
- Ellenika
- English
- Esperanto
- Espanol
- frsy
- Suomi
- Francais
- Galego
- gujraatii
- `bryt
- Hrvatski
- Hayeren
- Bahasa Indonesia
- Italiano
- Ri Ben Yu
- hangugeo
- Latina
- mlyaallN
- Nederlands
- Norsk bokmal
- Polski
- Portugues
- Russkii
- Srpskohrvatski / srpskokhrvatski
- Svenska
- Kiswahili
- Turkce
- Ukrayins'ka
- Zhong Wen
| Confessions | |
|---|---|
| Augustine Confessiones.jpg | |
| Autor | Agustin d'Ipona |
| Genre | Filosofia |
| Version originala | |
| Titol | Confessiones |
| Lenga | Latin |
| Parucion | (397 - 398) |
| Parucion | pas cap |
Confessions es una obra autobiografica d'Agustin d'Ipona, escrivuda en latin entre 397 e 398, dens laquau conta la soa questa de Diu. Es compausada de tretze libes.
Contexte istoric e literari
[modificar | modificar lo codi]Contexte istoric
[modificar | modificar lo codi]Avant Teodosi, dus Emperaires partatjan lo poder : Dioclecian puish Constantin. Organizan l'Emperi Roman contra las revolucions e las invasion. La persona de l'Emperaire es considerada coma sacrada e li balhan un absolutisme totau. l'Emperi Roman es devesit en duas partidas : l'Orient e l'Occident. Caduna es gavidada per un Emperaire e un dirigent. Se parla de tetrarquia (dus August e dus Cesar). I a tanben duas capitalas : Constantinople e Ravena, puish Milan.
Elaboracion de l'obra
[modificar | modificar lo codi]Aquesta obra es estada escrivuda en tres annadas. Agustin a 45 ans, es batejat despuish 10 ans e avesque d'Ipona despuish 2 ans. En 394, compren que l'uman es pas capable de tornar se de cap au ben shens nada gracia divina apres una relectura deu verset de Sent Pau : << Qu'as que n'ic ajas recebut ? >>.
Los tretze libes
[modificar | modificar lo codi]Dens los libes I a IX, Agustin conta d'un biais cronologic la soa vita, de la soa vaduda dinc a la mort de la soa mair. Los libes X a XIII comportan una meditacion, una celebracion de Diu.
Caracteristicas de l'escritura
[modificar | modificar lo codi]Se poden destriar las caracteristicas seguentas dens l'obra d'Agustin :
- Una analisi psicologica pregonda ;
- L'introspeccion ;
- Las defautas e lo progres ;
- L'influencia de las lecturas biblicas, mei que mei peu miei de :
- las repeticions, anaforas, parataxis, asindetons ;
- utilizacion de l'estructura "aci que" ;
- las incantacions, proches de la poesia.