Videojoc

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Forma part de la serie:
Videojocs
Plataformes Videojoc portatil Videojoc per a mobil Videojoc en linia
Generes Videojoc d'accio Videojoc de tir Videojoc d'accio i aventura Survival horror Videojoc d'aventures Videojoc de rol Videojoc de simulacio Videojoc esportiu Videojoc d'estrategia Videojoc massiu multijugador online
Els videojocs Llista de videojocs recreatius Llistat de videojocs mes venuts
Desenvolupament Disseny de nivells Musica de videojocs

Un videojoc es un joc electronic que es juga en un espai virtual, i on s'interacciona mitjancant un dispositiu electronic amb una pantalla i una serie de periferics.^[1] Els videojocs son de vegades qualificats com una forma d'art, per be que aquest es un tema controvertit i cada dia estan mes acceptats com a part de la cultura.^[2]

Els sistemes electronics que s'utilitzen per jugar a videojocs son coneguts popularment com a plataformes i poden anar d'una computadora a un giny especialment creat per a aixo, com les videoconsoles o les maquines recreatives, passant per telefons mobils (smartphones) i altres dispositius electronics. Respecte al programari, aquests poden ser enregistrats en algun mitja d'emmagatzemament (com un cartutx, una targeta, un disquet, un CD, etc.) per a ser executats en un aparell especific o descarregats en linia i sense cap suport fisic. Els videojocs poden ser per a un jugador o per a diversos jugadors (multiplayers en angles) i es poden jugar directament a l'ordinador o consola o via internet (videojocs en linia).

La interficie de l'usuari permet de controlar, moure, manipular o fer accions mitjancant un dispositiu dit controlador de joc, que varia amb el disseny i les prestacions en les diverses plataformes. Historicament, els primers videojocs d'ordinador personal utilitzaven per a jugar un teclat d'ordinador. Mes endavant van apareixer les palanques de control que facilitaven moviments mes complexos. Alguns videojocs d'ordinador de l'actualitat permeten al jugador l'us del teclat i el ratoli alhora. Mes enlla dels elements visuals comuns que es poden trobar en un videojoc, s'han creat altres dispositius o sistemes perque el jugador obtingui una millor interaccio i informacio sensitiva del videojoc. Alguns exemples sobre aixo son millors dispositius de reproduccio del so (altaveus), com tambe un gran nombre de dispositius externs (p.e., dispositius de vibracio).

Els videojocs, a mes a mes, son un producte que te potencialitat narrativa o de contingut fictici. A causa d'aco s'enten que poden contar histories.^[3]

Els videojocs se situen per primera vegada a la historia el 1948, on la idea d'un videojoc fou ideada i patentada per en Thomas T. Goldsmith Jr. i en Estle Ray Mann.^[4] El 1958, William Higinbotham va crear Tennis for Two, pero no el va patentar, ja que creia que nomes servia per a una demostracio cientifica. I no va ser fins a 1972 quan Atari el va llancar sota el nom Pong.

Mentrestant, el 1962 Steve Russell, en col*laboracio amb Martin Graetz i Wayne Wiitanen, van llancar Spacewar!, considerat el primer videojoc d'ordinador que es va comercialitzar. A la fi de l'any 1972, es va llancar la Magnavox Odyssey, la primera videoconsola, creada per Ralph Baer.

Als anys setanta apareixen les primeres videoconsoles portatils.

Als anys vuitanta apareixen grans super exits com Space Invaders de Taito, Tetris o Pac-Man. El 1980, Nintendo crea la serie de videoconsoles portatils Game & Watch (Joc i rellotge). El 1983 Nintendo presenta al Japo la videoconsola Family Computer (FamiCom), que a altres regions canviaria el nom per Nintendo Entertainment System (NES). Un any despres Sega treia al mercat la seva consola Master System, que amb la seva competencia pel lideratge indirectament fonamentarien la industria del videojoc.

El 1989 Nintendo crea la videoconsola portatil Game Boy.

El 1991 apareix el joc Heart of China de Dynamix, el joc era una aventura grafica realitzada amb imatges reals digitalitzades.

El dia 1 de gener de 1991 es forma id Software. En 1992 surt a la venda Wolfenstein 3D. El desembre de 1993 id Software treu Doom. L'any 1996 apareix Quake. La supremacia dels jocs en tres dimensions es imparable.

La introduccio d'internet a l'us domestic esten la possibilitat de jugar amb altres jugadors cada un des del seu punt de connexio.

Els videojocs s'han fet molt populars al llarg de la historia, pero actualment no se sap amb certesa quin a set el primer videojoc, ja que, la paraula en si de "videojoc" ha anat variant a la historia i antigament ningu arribaria a pensar que es podia crear un joc per internet. Es parla que abans que es crees el primer videojoc ja estaven molts d'ells inventats en format de programes de calcul, practiques de programadors (com el tres en ratlla) i fins i tot algun intent d'experiment cientific.^{[cal citacio]}

Actualment, la majoria de videojocs estan fisic, pero tambe hi ha videojocs virtuals. A mesura que passi el temps, la gent anira deixant de comprar-los fisicament a comprar-los virtualment. Cada cop tant la industria del videojoc com la de les videoconsoles han avancat molt, ja han arribat alguns videojocs en realitat virtual, que cada cop son mes realistes en la forma d'actuar dels personatges. No sabem on podran arribar els videojocs, pero el que es segur es que tota aquesta industria tot just acaba de comencar.^{[cal citacio]}

Normalment es diu videojoc d'ordinador a un joc que es pot jugar en un ordinador personal connectat a un monitor. Els jocs de videoconsola es juguen en un dispositiu electronic especialitzat que es connecta a una televisio o monitor de video. Tambe hi ha consoles portatils que es poden transportar, sense cables electrics i de mida mes reduida. Un videojoc recreatiu o arcade generalment es refereix a un tipus de dispositiu electronic dissenyats per a jugar a nomes a un joc en una estructura de controls i elements del joc.

Hi ha plataformes de joc que son variacions de maquines recreatives que el sistema de visualitzacio del joc no es electronic sino mecanic. Tambe hi ha dispositius que no estan dedicats especificament als videojocs pero que tenen la possibilitat de jugar-hi, com els smartphones.

En l'actualitat, diferents plataformes de videojocs per Internet estan guanyant popularitat. Els principals fabricants del sector, com Sony, Microsoft i Nintendo, han presentat en els ultims dotze mesos les seves novetats de consoles de sobretaula, els usuaris ja no necessiten disposar de l'ultim en maquinari per executar els seus jocs preferits. A mes, el sistema tradicional de venda de videojocs, basat en la compra fisica del producte, tambe esta canviant. S'esta posant molt de moda comprar a traves de les consoles, ja que es molt mes practic perque no t'has de moure de casa i nomes t'has d'aixecar del sofa de casa per anar a buscar la targeta de credit.

Els videojocs per a ordinador segueixen sent els mes venuts del sector. Es una plataforma que ha anat avancant amb novetats tecniques, de venda i distribucio de jocs, que despres s'han anat adaptant a altres plataformes. Una dels avantatges d'utilitzar un PC per jugar es que no te problemes de retrocompatibilidad i l'oferta de titols es mes extensa

Degut a la gran diversitat de videojocs existents en el mercat, la tasca de classificacio d'aquests sempre ha estat complicada. De fet, els criteris que se segueixen son diversos pero inicialment poden establir-se dues grans tipologies de classificacio: la que parteix del tipus de maquinari que el videojoc fa servir i la que ho fa des de la tematica i destreses que implica. A continuacio veurem que, al llarg de la historia, han estat molts els qui han volgut establir una correcta classificacio dels videojocs basant-se en aquestes grans tipologie

Nawrocki i Winner, l'any 1983, assenyalen que els videojocs, en funcio del maquinari a traves del qual son presentats, poden classificar-se en quatre tipus:^[5]

1. Maquines de sala recreatives
2. Ordinadors personals
3. Consoles domestiques
4. Consoles portatils

Dins aquesta mateixa tipologia, es podria establir un segon nivell de classificacio a l'hora de distingir tipus de consoles seguint el criteri de la capacitat de processament de la informacio que te la maquina, es a dir, el nombre de bits de la consola:^{[cal citacio]}

1. 8 bits
2. 16 bits
3. 32 bits
4. 64 bits
5. 128 bits
6. ...

En aquest punt, ens fixarem en les propostes que van sorgir i que estaven centrades exclusivament en la tematica que oferia el videojoc.^{[cal citacio]}

L'any 1982, Bloom, estableix una primera classificacio dels videojocs molt simple basada en els titols de moda. Segons aquest, els videojocs es dividien en:^[6]

1. Jocs de laberint: on el jugador guia el personatge a traves de laberints en que la dificultat del joc augmenta progressivament.
2. Jocs d'escalada: aquells en que el personatge del joc escala cap a la part superior de la pantalla, intentant evitar objectes o destruint tot allo que s'interposa en el seu cami.
3. Jocs d'invasors de l'espai: aquells on un enemic descendeix de la part superior de la pantalla mentrestant el protagonista es mou de costat a costat, a la part inferior de la pantalla, intentant destruir els invasors abans que aquests l'enxampin.

Crawford (1984), dissenyadora de jocs d'ordinador, divideix els videojocs en tres grans categories a partir de les destreses implicades:^{[cal citacio]}

1. Jocs d'accio i destresa: aquells que emfatitzen destreses perceptives i motores, i acostumen a trobar-se a sales recreatives.
2. Jocs d'estrategia: aquells que se centren en la resolucio de problemes. Inclou dins aquesta tipologia els jocs d'aventura i els de rol, i considera que es troben tant en consoles domestiques com portatils.
3. Jocs cognitius: tots aquells que busquen ampliar o demostrar el coneixement.

Meggs, cap a l'any 1992, estableix cinc categories de videojocs en funcio del tipus de joc:^{[cal citacio]}

1. Jocs d'accio/aventura: en que els personatges recorren diversos escenaris o entorns i superen enemics o circumstancies dificils.
2. Jocs d'accio/arcade: posen en practica diverses habilitats per destruir o defensar-se d'invasors especials o d'altres enemics.
3. Jocs de simulacio: repliques d'activitats com la conduccio d'un cotxe de carreres o el pilotatge d'un avio.
4. Jocs d'esports: futbol, basquet, hoquei sobre gel,...
5. Jocs d'estrategia: inclouen des dels jocs d'escacs fins a jocs orientats cap a la solucio de crims misteriosos, o fins i tot jocs de negocis borsatils.

La pediatra nord-americana Funk (1993), partint de la tematica dels jocs, estableix unes altres cinc categories:^{[cal citacio]}

1. Jocs d'esports: l'accio central d'aquests es refereix a qualsevol esport, incloent-hi carreres i lluita.
2. Jocs de diversio general: on l'objectiu principal es vencer la maquina, sense que la lluita o la destruccio siguin aspectes prioritaris.
3. Jocs educatius: tenen la finalitat d'aprendre alguna informacio nova o descobrir altres formes d'utilitzar aquesta informacio.
4. Jocs de violencia fantastica: presenten una accio principal on un esser fantastic ha de lluitar, destruir o evitar ser matat alhora que intenta aconseguir un objectiu.
5. Jocs de violencia humana: amb la mateixa estructura que els anteriors, pero el protagonista de la historia es un esser huma.

Mes endavant, Martin i col*laboradors (1995), en el seu treball sobre activitats ludiques per a joves, dediquen un apartat especific als videojocs centrant-se fonamentalment en els jocs d'ordinador. Classifiquen els videojocs en set tipus:^{[cal citacio]}

1. Arcade: Els jocs d'ordinador mes tradicionals, on el jugador, a traves d'un personatge, ha de superar una serie d'obstacles de dificultat progressiva, matar els enemics que l'atacaran,i agafar una serie d'objectes que li seran utils en el transcurs del joc.
2. Aventura: Parteixen de la idea d'aconseguir un objecte determinat en un ambient d'aventura i perill en que el jugador ha de superar dificultats, resoldre problemes o enigmes, o derrotar els seus enemics.
3. Estrategia: En aquest tipus de videojocs s'acostuma a reproduir una situacio complexa en que el jugador ha de controlar una serie de variables per assolir una fita concreta.
4. Jocs de rol: Son una simulacio dels jocs de taula que porten el mateix nom, on l'ordinador juga el paper de director del joc i conte les regles d'aquest.
5. Simuladors: Reproduccions molt sofisticades daparells o activitats complexes com, per exemple, els simuladors de vol, de conduccio de vehicles, o de realitzacio d'esports concrets.
6. Jocs de taula: Reproduccions de gran part dels jocs de taula tradicionals.
7. Educatius: Jocs en els que prima una finalitat mes educativa que de pur entreteniment.

L'any 1992, Garner classifica els videojocs en funcio de quatre criteris diferents:^{[cal citacio]}

Criteri de classificacio que fa referencia a la forma en que el jugador s'incorpora a l'activitat de joc. Dins aquesta, en distingeix 3 tipus:

1. Manipulacio d'objectes: El jugador controla els moviments i activitats d'un objecte, vehicle, arma, nau,...
2. Manipulacio del personatge: El jugador controla els moviments i activitats del personatge.
3. En primera persona: Es crea en el jugador la il*lusio que esta enfrontant-se directament amb l'activitat que es desenvolupa a la pantalla.^{[cal citacio]}

Fa referencia a com s'utilitza la pantalla per representar un univers particular a partir d'un programa de joc determinat. Tambe en distingeix 3 tipus:

1. Limits fixos: La pantalla presenta al jugador els limits on tindra lloc el joc.
2. Finestra fixa: La pantalla no defineix els limits conceptuals del joc, sino que els personatges i objectes poden moure's mes enlla dels eixos de la pantalla, donant la sensacio que el joc es desenvolupa en un univers i que cada pantalla representa nomes una area d'aquest.
3. Finestra mobil: Es crea l'aparenca d'un focus de visio mobil en comptes de fixe.^{[cal citacio]}

Distingeix entre:

1. Competicio individual
2. Competicio interactiva indirecta: Els jugadors van alternant els torns.
3. Competicio interactiva directa: Els jugadors competeixen entre ells.
4. Competicio/cooperacio interactiva directa: Els jugadors comparteixen l'esforc per vencer als enemics generats pel joc, sense que s'exclogui la competencia.

Naturalesa de l'univers del joc on interacciona el jugador. Aqui estableix 3 tipus d'escenaris:

1. Realitat autogenerada: Especificament dissenyada pel joc.
2. Realitat transferida: Simulacio de la nostra vida diaria.
3. Realitat negociada: Combinacio de les dues anteriors.

La classificacio desenvolupada per Estallo (1995), una de les mes completes, combina dos criteris diferents: les habilitats i recursos psicologics necessaris per al joc i, per l'altre, el desenvolupament i tematica del joc en si. D'aquesta manera s'estableixen quatre grans divisions:^{[cal citacio]}

Aquells que requereixen un ritme rapid de joc, exigint temps de reaccio minims i una atencio focalitzada; gairebe no compten amb component estrategic. En aquest tipus s'hi engloben:

1. Jocs de plataforma: el protagonista es troba en un escenari bidimensional, desplacant-se esquerra-dreta i amunt-avall.
2. Laberints: L'eix central dels quals son l'escenari que reprodueix un laberint de considerable extensio.
3. Competicions esportives: Reproductors d'esports.
4. Jocs d'accio: De trepidant desenvolupament lineal, on els escenaris varien en eliminar el nombre d'enemics suficient.

Simulen activitats o experiencies poc accessibles a la vida real, permetent al jugador assumir el control de situacions o tecnologies especifiques. Entre les seves caracteristiques destaquen la baixa influencia del temps de reaccio en comparacio amb els jocs arcade, la utilitzacio d'estrategies complexes i la necessitat d'enfrontar-se a situacions noves que exigeixen coneixements especifics sobre la simulacio (per aixo sovint els jocs s'acompanyen de manuals d'us). Podem distingir entre:

1. Simuladors instrumentals: Els primers tenen origen en els simuladors de vol utilitzats a l'entrenament de pilots aeris.
2. Simuladors situacionals: El jugador assumeix un paper especific determinat pel tipus de simulacio, i en distingim:
   1. Esportius: El jugador adquireix el paper d'entrenador, seleccionant jugadors, planificant estrategies, mes que figurar com a practicant esportiu en si.
   2. "Simuladors de Deu": de tres tipus fonamentals:
      1. bioecologics: simulen el desenvolupament de la vida.
      2. socioeconomics: simulen situacions de tema economic.
      3. mitologics: el jugador adopta el paper de divinitat que exerceix el seu poder.

El jugador adopta un paper especific i nomes coneix l'objectiu final. Amb frequencia els personatges son de ficcio i provenen del mon de la literatura i el cinema:

1. Aventures grafiques: L'accio es desenvolupa a traves de les ordres del jugador juntament amb la possessio d'objectes que van apareixent en els diferents escenaris.
2. Jocs de rol: El jugador pot controlar a mes d'un protagonista de caracteristiques definides pel mateix usuari.
3. War-games: Jocs d'estrategia militar.

Amb el mateix desenvolupament que els originals.

Un videojoc, com altres formes multimedia, poden estar categoritzats per generes basats en diversos factors com el metode de "jugabilitat", tipus d'objectius, etc. Els generes son dependents en contingut per definicio, pero canvien i evolucionen com a nous estils de videojocs que intenten fer lloc en els ja existents. Arran de l'avanc de la tecnologia i els valors de produccio relacionats al desenvolupament de videojocs Advancing Technology and Production Values Related to Video Game Development s'han fomentat videojocs mes realistes i complexos que al seu torn han introduit o millorat les possibilitats del genere (p. ex., les mascotes virtuals), i han permes empenyer els limits dels videojocs existents o en alguns casos, afegir noves possibilitats en el videojoc (com es va observar amb els titols dissenyats especificament per a dispositius com el EyeToy de Sony). Alguns generes representen combinacions d'altres, com els videojocs en linia massius multijugador, o, mes conegut com a MMORPGs. Tambe es comu veure en major mesura els termes de genere que son col*lectius per naturalesa en tots els altres generes com el d'accio, musicals/ritmics o de por/terror.^[7]

Els videojocs es poden classificar mes facilment pels generes segons les diferencies tecniques d'entreteniment com el d'anar guanyant experiencia durant el joc i els elements que fan que un videojoc sigui diferent a un altre.^[8] Com que la produccio de videojocs ha augmentat al pas dels anys ha millorat la qualitat dels efectes visuals i de l'argument, la demanda de mes talent creatiu ha conduit als artistes de les empreses de videojocs a fer que busquin noves maneres de diversio.^[9]

Comunament, als generes es veu clarament que els publicadors volen establir les "franquicies", que tenen la intencio de reutilitzar els personatges, situacions, conflictes, mecanica de la jugabilitat, en un videojoc que es la continuacio d'un altre. El nombre de continuacions pot variar pero en mes d'una continuacio ja s'anomena en conjunt una franquicia.

En molts videojocs hi ha el fenomen de la combinacio entre diversos generes. Per exemple un videojoc pot ser d'accio i conduccio a la vegada, tot i que en realitat son dos generes ben diferents. Com tambe els videojocs de rol que poden contenir pinzellades del genere d'horror-terror en diferents escenes. Aixo fa que determinar el genere en un videojoc no es pugui classificar gaire genericament. Els principals generes es poden categoritzar en accio, aventures, rol, simulacio i estrategia explicats ampliament en l'article dels generes de videojocs. Aquests generes principals formen d'altres combinats o tambe desmarcats amb infinitat de titols i possibilitats de jugabilitat comunament relacionats entre si.

A part de la mateixa maquina i la pantalla, que son els elements essencials de joc, es necessita almenys un dels seguents periferics per interaccionar amb el joc o els altres jugadors: teclat, ratoli, pad, palanca de control o simuladors com pistola, pedal o volant.

Tradicionalment, els videojocs han esdevingut com un fenomen social. Des dels seus inicis, els videojocs son normalment jugables per a mes d'un jugador. Els videojocs multijugadors poden ser jugats cooperativament o competitivament utilitzant diversos dispositius. El Tennis for Two, probablement el primer videojoc, era un videojoc de dos jugadors com el seu videojoc successor, el Pong. La primera consola de la historia podia jugar-se a videojocs en mode multijugador (la Magnavox Odyssey), que tenia dos ports per connectar. Des d'aquell temps, la majoria de les videoconsoles han tingut la possibilitat de connectar de dos a quatre controladors de videojoc. Alguns tenien la possibilitat d'ampliar a quatre, a vuit o a dotze controladors amb adaptadors addicionals, com l'adaptador Multitap. Als inicis dels videojocs, les maquines multijugador recreatives es podien jugar fins a un maxim de dos jugadors per torns. Anys despres, a partir de mes avencos, els dos jugadors podien jugar simultaniament. Els establiments de videojocs de negoci al public, com les sales recreatives dominaven les maquines recreatives, les tipiques de "insert coin" mes conegudes com a "arcades" i van ser molt populars en l'edat d'or dels videojocs recreatius. Tambe en els ultims anys, les sales de videojocs permeten a l'usuari jugar a diferents tipus de consoles de joc. La idea es que la gent es reuneixi per a jugar junts en un espai com si fosin a casa seva. Aquests llocs ja no parteixen de la idea de com eren les sales d'abans. Molts videojocs que no eren d'ordinador (ordinador IBM actual) descendents de plataformes tenien un suport a modes multijugadors. Els ordinadors personals com l'Atari i el Commodore, ambdos son amb la possibilitat de dos jugadors. Els videojocs en xarxa per aquests ordinadors basics i antics, generalment estaven limitats a aventures de text o MUDs que es podien jugar remotament en un servidor. No es podia jugar contra altres jugadors en xarxa amb mes potencia, ja que els modems anaven a molt baixa velocitat (300-1200 bit/s), a mes, posar un ordinador en linia involucrava un alt cost economic. Els ordinadors IBM o PC IBM, (mes curt com a PC) funcionaven amb videojocs que no hi havia gaires opcions multijugador, ja que els controladors de videojoc eren el teclat i el ratoli, i si es podia, hi havia algun altre port que es podia endollar un controlador, i tambe el joc en xarxa es veia limitat. Tanmateix, amb l'avenc de la xarxa local i les noves possibilitats en linia d'Internet, han fet que molts videojocs es puguin utilitzar normalment en mode multijugador, avencos com l'augment del nombre de jugadors fins a 32 o mes, i a vegades missatges de text i/o veu en un xat. Com que les tecnologies de la xarxa han millorat, han sorgit els videojocs massius jugats en linia, que fins i tot han esdevingut un genere o tipus de videojocs diferent als altres; l'EVE Online te el record de 36.000 jugadors jugant alhora en un sol servidor l'any 2006.^[10]

Potser els beneficis mes visibles en el mon dels videojocs han sigut la inversio de l'entreteniment i l'art. Com a forma d'entreteniment multimedia, els videojocs moderns contenen una sintesi d'art 3D, efectes visuals, arquitectura visual, intel*ligencia artificial, efectes de so, musica, arguments historiografics i el mes important, la interactivitat. Aquesta interactivitat permet al jugador explorar mons i entorns amb elements de visualitzacio, sensitius a traves d'expressions artistiques (que en cap altra manera d'entreteniment pot oferir) on les accions i ordres del jugador passen a un mon irreal de manera realista, el qual el videojoc les reprodueix. En aquest aspecte, cada vegada que algu esta jugant en un mon o escenari esta provant coses noves i diferents. Aixo si, quan un videojoc te certes restriccions de joc, el jugador no te tanta llibertat de fins llavors. Al llibre de Steven Johnson, Everything Bad Is Good For You, ell diu que els videojocs proporcionen mes del que podria proporcionar el Monopoly, per exemple. Quan el jugador experimenta en el videojoc, el jugador ha de determinar primer quins son els objectius, com tambe com acabar el videojoc.^[11]

Com en altres formes de comunicacio, els videojocs es prenen sovint com a subjectes de controversia amb les seguents consequencies com la censura, ja que en alguns videojocs hi ha violencia, escenes sexuals, publicitat (anomenat en angles Advergaming), consum de drogues, consum d'alcohol o tabac, etc. A causa d'aixo, hi ha la critica de grups que hi tenen relacio com politics, religiosos i altres grups de persones afectades, tot i que totes aquestes situacions es poden veure tambe en totes les altres maneres o formes de comunicacio i entreteniment. Diversos videojocs han sigut acusats de difondre un comportament violent. La controversia sobre els videojocs pot venir de diferents maneres, pero sovint procedeix d'un topic popular a debatre.

Historicament, aquest tipus de controversia i critica no es unic als videojocs. La mateixa situacio els passa als comics, pel*licules, balls/espectacles i llibres. Pero s'ha de dir que l'exposicio de violencia i altres aspectes es fan amb mes regularitat que abans, ja que ara les persones volen mes bona qualitat de joc i situacions de joc, que ja s'ha aconseguit molt, volen veure escenes i moments amb mes intensitat per poder-ho recrear. Cosa que els videojocs d'abans no produien tanta reaccio violenta com ara. Una organitzacio coneguda com la Entertainment Software Ratings Board o ESRB classifica el programari en diversos grups d'edat, no obstant els publicadors dels videojocs no necessiten sotmetre's a la classificacio dels seus videojocs, i llavors es classifiquen d'altres maneres amb altres organitzacions. En alguns casos, els nens poden obtenir videojocs que no son adequats per a la seva edat, ja que els seus paisos no volen adoptar als videojocs o productes unes classificacions fetes per organitzacions externes com la ESRB. Alguns videojocs que han produit una gran controversia i critica als Estats Units com tambe a la resta del mon son els videojocs Mortal Kombat, Night Trap, Doom, la serie o saga de videojocs Grand Theft Auto, en particular el videojoc Grand Theft Auto: San Andreas amb el Hot Coffee mod, que es una modificacio del joc que apareixen escenes sexuals explicites, que com a consequencia la ESRB ha canviat la classificacio/qualificacio de M (gent madura) a AO (Nomes per a adults).^[12]

Molta gent accedeix als videojocs per fugir del mon real i poden arribar a aillar a l'usuari del mon real perque resulta una millor alternativa, es tracta d'un mon que ofereix moltes mes possibilitats que el mon real, i aquest fet pot arribar a resultar excessivament atractiu per algunes persones, derivant fins i tot en consequencies negatives.^[13]

Dins dels grups de persones relacionats amb els videojocs, el videojugador (o jugador de videojocs) que pot tenir una gran passio i interes per jugar i saber sobre els videojocs, es anomenat popularment gamer;^[14] i entre aquests, el que es considerat un videojugador professional (pagat), rep el nom de Progamer, mentre els quals posseeixen un elevat nivell, pero no reben remuneracio, es denominen Gosu; els videojugadors que utilitzen trucs (cheats), es denominen Cheaters. Hi ha mes jugadors homes que dones, tot i que la proporcio varia forca en funcio del suport o del genere.

Els efectes en el videojugador son motiu d'una forta controversia. Els partidaris el veuen com un entreteniment del qual se'n pot fer un abus com de qualsevol altre. Ressalten que jugar millora la coordinacio, l'agudesa visual i la capacitat de concentracio. Molts jocs requereixen la interaccio amb altres persones (especialment els jugats en linia), per la qual cosa augmenten les possibilitats de relacio social. A mes a mes, estimulen la imaginacio en tractar-se de mons simulats.

D'altra banda, els detractors els rebutgen per fomentar un lleure passiu i individualista i per afavorir el sedentarisme. Poden contribuir al fracas escolar per les hores jugades a les tardes i sovint el contingut pot no ser moralment adequat per als menors (sobretot en els jocs catalogats per l'ESRB com violents o amb sexe explicit).

El novembre del 2005 el grup Nielsen Active Gamer Study, va fer una enquesta a 2.000 videojugadors que juguen regularment, van remarcar que els videojocs del mercat als EUA es divers. Els homes que juguen als videojocs violents son de 25 a 40 anys. Pels tipics videojocs en linia de trencaclosques o jocs simples de telefon mobil, tant homes com dones jugen els han jugat en la mateixa intensitat o addiccio. Les dones que juguen a videojocs, majoritariament son les que trien videojocs que aporten un joc net, i un petit grup de dones prefereixen videojocs agressius que normalment nomes hi juguen els homes.^[15] El genere que es juga mes tant homes com dones son els videojocs de rol. Segons la ESRB el 41% dels jugadors d'ordinador son dones.^[16]

Els videojocs son creats pels desenvolupadors de videojocs, que eren equips petits o persones de manera individual que creaven videojocs que van sorgir als anys 80. Ara, el desenvolupament normalment consisteix en un gran equip de professionals: els dissenyadors i els dissenyadors grafics, i els artistes, programadors, dissenyadors de so, musics, i els altres tecnics; tots aquests estan dirigits pels productors. Els videojocs es creen rapidament en tots els sectors, pero el problema es el cost, i com els desenvolupadors han de crear el videojoc en un temps especific de temps, perque els publicadors preparin a temps les campanyes de marqueting i publicitat. La majoria dels equips de desenvolupament de videojocs de consola oscil*len de 20 a 50 persones, fins a un maxim de 100. El nombre de treballadors en un videojoc oscil*la del tipus de videojoc que es vol crear i el temps que hi ha disponible. Aquest es un problema comu d'un desenvolupament, ja que hi ha projectes que no s'acaben; com el Duke Nukem Forever, un videojoc en desenvolupament que pateix aquest tipus de problemes.

Els motors de videojocs fan referencia a aplicacions de programari que permeten el disseny, la creacio i la representacio del videojoc. Hi ha diversos motors de joc que son dissenyats per donar resultats grafics per a videoconsoles i ordinadors. El nucli funcional que tipicament proveeix un motor de videojoc inclou un motor de renderitzacio ("renderer") per grafics en 2D o be en 3D, un motor de fisica o deteccio de col*lisio (i resposta en col*lisio), so, scripting, animacio, intel*ligencia artificial, xarxa, streaming, gestio de la memoria, multifils, suport en localitzacio i grafic d'escenes.

• Modificacions: En els videojocs que s'utilitzen en un ordinador sovint es dissenyen perque l'usuari final li pugui fer modificacions al seu gust, aixo fa que en els videojocs moderns es pugui modificar els videojocs sense gaire dificultat. Aquests mods serveixen per produir mes diversio al videojoc original. Internet, es un lloc on es pot trobar i aixi descarregar mods per instal*lar-los despres al videojoc, i resulta ser un factor determinant per a l'exit del videojoc. Empreses desenvolupadores com id, Valve, Crytek, Epic i Blizzard Entertainment fan que els seus videojocs puguin ser modificats amb un seguit de programes o eines amb la documentacio necessaria perque el desenvolupador de mods, que sol ser el mateix usuari, pugui realitzar aquestes modificacions. Un exemple molt notable d'aixo es el mod Counter-Strike del videojoc original Half-Life.
• Trucs o trampes: Les trampes que es fan en els videojocs per aconseguir els reptes del videojoc, o tambe per adquirir nous modes de joc, es fa a partir de la introduccio de codis de trucs creats pels mateixos desenvolupadors del videojoc que les creen per fer proves, les trampes o trucs en un videojoc mitjancant codis consisteix en tres punts: amb un cartutx o dispositiu especial de fer trucs i trampes, un programa implementat que fa que es pugui desbloquejar opcions o l'us dels propis errors del videojoc. Els trucs s'utilitzen per obtenir mes facilment algun recurs al videojoc (com vides, salut, o municio, per exemple) pero tambe s'utilitzen per fer apareixer o fer accions insolites que en el videojoc original sense fer trucs no es podria fer mai, com canviar els colors del videojoc, o fer que els caps de la gent siguin gegants (com el videojoc Spyro the dragon), per exemple. Els codis dels trucs sovint es poden trobar a pagines web d'Internet i es pot utilitzar en mes d'una plataforma.
• Errors o bugs: Els errors de programari que no detecten els provadors o testejadors de programari durant el desenvolupament es poden trobar en les diferents versions de videojocs llancats al mercat. Aixo es pot deure al fet que es tracta d'un error que no passa normalment sino casualment, i els desenvolupadors no el poden arreglar perque el videojoc ja ha sigut llancat. Els errors poden ser des de simples problemes grafics fins a greus i seriosos problemes tecnics que poden esborrar les dades o partides guardades o un mal funcionament del videojoc. Els errors i bugs en els videojocs d'ordinador, i ara en les noves consoles com la Xbox 360, la PS3 i la Wii, aquests errors es poden corregir a traves de la instal*lacio d'un pedac (o patch en angles) creat pels desenvolupadors del videojoc.

Els tres paisos de maxima produccio de videojocs (en ordre) son els Estats Units, el Japo i el Regne Unit. Altres mercats amb importancia son els d'Australia, Canada, Espanya, Alemanya, Corea del Sud, Mexic, Franca i Italia. Tant l'India com la Xina son considerats mercats emergents en els videojocs i s'espera que el nombre de vendes creixi significativament els propers anys. Les vendes dels diferents tipus de videojocs entre aquests mercats tenen relacio a les preferencies locals. Els consumidors japonesos compren videojocs de tota classe, pero hi ha una forta preferencia dels videojocs fets amb trets del Japo. A Corea del Sud, per exemple, els videojocs venuts hi predominen els videojocs de rol jugats massivament en linia i els videojocs d'estrategia en temps real; on hi ha uns 20.000 cibercafes que es poden jugar a videojocs d'aquest genere.

El NPD Group s'ha encarregat d'analitzar les vendes de videojocs als Estats Units. I el que han analitzat es: Les vendes de consoles i portatils son de: 6,2 bilions de dolars, amb un increment del 8% des del 2003. Les vendes d'accessoris de consoles i portatils son de: 3,7 bilions de dolars, amb una baixada del 35% des del 2003. Les vendes de videojocs d'ordinador son de: 1,1 bilions de dolars, amb una baixada del 15% respecte al 2006. Un possible factor sobre la causa de la baixada de les vendes dels videojocs de PC es l'increment dels videojocs gratuits de rol jugats massivament en linia (MMORPG) disponibles, com el Silkroad Online, Runescape i Maple Story. Cal dir tambe que en l'estudi de la NPD, els videojocs de PC que es distribueixen digitalment no surten reflectits a les dades, com tambe els videojocs amb Steam, que es un servei per desacarregar-se els videojocs i actualitzar-los de manera instantania a la xarxa. Les dades que es mostren anteriorment indiquen els diners (dolars) total, pero no les unitats venudes, per aixo es dificil saber com ha anat, ja que fins fa poc han sortit les consoles de nova generacio que han apujat els preus dels videojocs de manera drastica. Les industries del videojoc i la pel*licula tambe s'han creuat, amb les empreses com Sony han invertit molts diners en ambdues industries. Un gran nombre de pel*licules d'exit tenen el seu equivalent en videojoc, sovint llancats al mateix temps per alleugerir costos.

Tambe hi ha una controversia amb els videojocs a Australia i altres regions PAL (sistema de pantalla de televisio). En general, quan es compara amb els EUA, els que han de comprar videojocs en PAL paguen un 40% mes del que val. Mes d'un problema s'ha creat entre els videojugadors, en que molts videojocs es cancel*len a Australia per raons no explicades, sovint videojocs de Nintendo. Com que l'angles es la llengua principal d'Australia no es necessita cap traduccio i complicacions entre els formats de video PAL i NTSC, ja que la majoria de monitors a Australia poden funcionar en un format de 60hz. Aixo tambe es un problema per la Regional Lockout a Australia, amb problemes amb els DVDs que no reprodueixen pel*licules gravades en un format NTSC.

PEGI es l'abreviatura de Pan European Game Information. Es el primer sistema europeu que estableix una classificacio per edats dels videojocs i de jocs d'ordinador. Les classificacions PEGI tenen una finalitat: Establir una recomanacio sobre el contingut del producte i sobre la seva visio, pero no valoren altres aspectes com la dificultat per jugar als jocs i la seva accessibilitat. Les etiquetes PEGI que trobem als videojocs son per classificar els videojocs entre les seguents edats:

• Majors de 3 anys.
• Majors de 7 anys.
• Majors de 12 anys.
• Majors de 16 anys.
• Majors de 18 anys.

Sovint els videojocs de mes exit provoquen l'aparicio de sequeles, formant aixi sagues o franquicies. A continuacio es detallen les deu sagues mes venudes:^[17]

• Mario
• Tetris
• Pokemon
• Call of Duty
• FIFA
• Grand Theft Auto
• Wii
• Lego
• The Sims
• Minecraft
• Final Fantasy
• Assasin's Creed
• Need for Speed
• Sonic the Hedgehoc
• Madden NFL
• Star Wars
• Pro Evolution Soccer
• Resident Evil
• The Legend of Zelda
• NBA 2K

El videojoc es la industria cultural de mes impacte economic i expansio social de les que existeixen en l'actualitat. A escala mundial, el sector mou gairebe 60 mil milions d'euros, amb una taxa de creixement anual constant. El 2014, malgrat la complexa situacio economica global, es preveu un creixement de la xifra de facturacio de l'oci interactiu d'un 7,8%, xifra deguda sobretot al creixement del mercat asiatic i del mercat de dispositius mobils. El nombre de jugadors a tot el mon ja supera els mil milions (1.600 milions el 2013, segons la consultora especialitzada Newzoo).^[18]

Destaca el mercat de videojocs per a telefons mobil a Corea del Sud des de la decada del 2010 comencant amb la decadencia del mercat japones.^[19]

El 2014 quant a l'area de videojocs per a PC el mercat de la Xina fou el primer i li seguia Corea del Sud. D'aquest segon destaquen les franquicies estables com NCSoft, Nexon i Electronic Arts. Moltes empreses de videojocs de PC sud-coreanes van comencar a invertir recursos cap al mercat de videojocs per a mobils.^[20]

• Videojugador
• Addiccio als videojocs
• ROM Hacking
• Disseny de nivells
• Ludologia
• Llista de desenvolupadors de videojocs per paisos

• Tosca, Susana <<?Jugamos una de vampiros? De como cuentan historia los videojuegos>>. Comunicacion: revista Internacional de Comunicacion Audiovisual, Publicidad y Estudios Culturales, 7, 2009, pag. 80-93. Arxivat de l'original el 2018-04-23 [Consulta: 27 gener 2020].
• Lieu, Tina (Agost 1997). "Where have all the PC games gone?". Computing Japan.
• Costikyan, Greg (1994). I Have No Words & I Must Design. Arxivat 2008-08-12 a Wayback Machine.
• Crawford, Chris (1982). The Art of Computer Game Design. Arxivat 2010-06-12 a Wayback Machine.
• Salen, Katie; Eric Zimmerman (2005). The Game Design Reader: A Rules of Play Anthology. The MIT Press. ISBN 0-262-19536-4.
• Smuts, Aaron (2005). Are Video Games Art? Arxivat 2010-12-14 a Wayback Machine..
• Guy, Hannah (2007). Women video gamers: Not just solitaire. Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquinoticies

• Historia dels videojocs a l'En Guardia! de Catalunya Radio (catala)
• Videojocscat Portal de noticies de videojocs
• La historia dels videojocs. A: Sapiens.cat
• Gaming.cat: la comunitat catalana d'aficionats als videojocs
• Ce Trencada - la forca digital en catala Projecte que te per objectiu principal la normalitzacio dels videojocs en catala.

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Videojoc&oldid=36444886>>

Categoria:

• Videojocs

Categories ocultes:

• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllac wayback
• Articles amb referencies puntuals demanades
• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• Pagines amb enllac a Viccionari
• Control d'autoritats