Ves al contingut

Disseny

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Disseny assistit per ordinador
Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat.

El disseny es un metode o metodes de treball, consistent en diverses etapes (comencant per la redaccio d'especificacions, deteccio d'incongruencies o de millores a fer, formulacio de problemes a resoldre o be de la millora a implementar, etc.), que solen tenir noms diferents segons diferents camps d'actuacio, encaminar a concebre un producte o sistema nou o be una millora d'un d'existent. Els dissenyadors solen treballar amb un contacte continu de personal tecnic especialitzat (dibuix, informatica, mecanica, etc.) d'una banda, i amb equips de mercadotecnia o comercials, que els ofereixen una retroalimentacio de la part dels clients (de vegades amb enquestes, etc.) de l'altra, a mes de, sempre, en col*laboracio amb equips financers.[1]

Les rajoles del terra de Barcelona son un exemple de disseny, uneixen funcionalitat, economia i bon aspecte.

Proces previ, en la cerca d'una solucio en els camps de les arts aplicades, l'enginyeria i l'arquitectura. Dissenyar es refereix al proces de creacio o millora d'un nou objecte, o part d'ell o d'una peca o be del seu proces de fabricacio, per exemple, o tambe ho pot ser d'un sistema.

Es necessiten un nombre determinat de fases d'investigacio, analisi, modelat, ajustos i adaptacions previes a la produccio d'un objecte o sistema. Algunes branques del disseny poden ser: el disseny grafic, el disseny industrial, el disseny d'indumentaria, el disseny d'espais, etc. Tambe s'aplica en arquitectura, enginyeria mecanica, electrica, informatica, de comunicacions, de camins, etc. aixi com a la majoria de tecniques, tecnologies i artisanats. El disseny en un cas pot ser molt simple i senzill, fet per una persona en unes hores, o mes complex, podent incloure la feina de centenars de persones de diferents disciplines durant decades.

El disseny a Catalunya fou molt important al Modernisme, i s'ha anat desenvolupant fins aleshores.

El disseny s'aplica, per exemple, per a la creacio de totes les maquines (electrodomestics, aparells electronics, mitjans de transport, caixers automatics, etc.) d'us quotidia, a mes d'altres objectes, com per exemple, una cadira o un llit, espais, com per exemple, un parc o el Teatre Nacional de Catalunya, sistemes com, per exemple, les xarxes viaries de metro d'una ciutat, el conjunt dels diferents senyals i panels per a orientar-s'hi, l'estructura, contingut i organitzacio d'una pagina web, etc.

Que no es disseny

[modifica]

Sovint se sol confondre a dissenyadors amb artistes, pel comu denominador que representa la creativitat en ambdos camps. El disseny d'un producte o d'un sistema es fa a mida, amb un metode de treball propi, que comenca amb una fixacio d'especificacions i aten a valors com la viabilitat (tecnica i economica), l'ecologia, l'ergonomia, la fiabilitat, la durabilitat, el cicle de vida del producte o sistema, la legislacio pressent a totes les administracions concernides, el pressupost, els possibles mals usos, l'entorn i circumstancies especifiques, el decorum i la cultura dels diferents usuaris (que inclou els treballadors que el faran, per exemple, i no tan sols els finals), etc. La produccio artistica en principi es mes lliure, te metodes i tecniques de treball diferents i les seves accions no pretenen estar justificades.

Un altre error molt important que algunes persones poden fer es confondre la paraula disseny amb un dibuix, un esbos, un prototipus, maqueta o qualsevol altra representacio d'un projecte o part d'ell.

Algunes persones poden usar erroniament l'expressio "de disseny" com a sinonim de buit, superflu, ornamental, etc., de vegades pel mal us que s'ha fet d'aquest terme aplicat a certs objectes costosos o "de luxe", que pretenen aixi justificar el seu preu; a certes creacions artistiques comercials, o be a objectes inutils o amb una utilitat, en tot cas, surrealista.

Vegeu tambe

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Viccionari
Viccionari
Viquidites
Viquidites

Referencies

[modifica]
  1. | Diccionario de Arte I (en castella). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.171. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 novembre 2014].

Vegeu tambe

[modifica]
Registres d'autoritat
Bases d'informacio