Ves al contingut

Targeta de memoria

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Compact flash, SD, i microSD.
Diferents targetes de memoria comparades amb un llumi.
Dispositiu USB. El Circuit integrat de l'esquerra es la memoria flaix, el de la dreta el microcontrolador.
Targeta 16Mb Secure Digital, un dels tipus de memoria flaix
Targeta de memoria flaix SmartMedia de 32MB

Una targeta de memoria es un dispositiu que ofereix una forma facil, rapida i fiable per a emmagatzemar i transferir arxius digitals. Funciona com una unitat portatil de disc dur, pero te alguns avantatges molt superiors, ja que gairebe totes les targetes de memoria es basen en la tecnologia de memoria flaix, son per tant "no volatils" i poden comptar amb un "factor de forma" molt petit.[1] Les targetes de memoria flaix, son molt mes durables i fiables que un disc dur.[2] Permeten afegir memoria a aquests dispositius usant una targeta en un socol en lloc d'unitats flaix USB que sobresurten.[3]

Generalitats

[modifica]
Targeta de memoria SDHC Classe 6 Transcend de 8 GB

Una targeta de memoria es un xip de memoria que mante el contingut.

El concepte de memoria flaix va ser encunyat per Fujio Masuoka a Toshiba el 1980[4][5] i comercialitzat per Toshiba el 1987[1][6] per la capacitat per esborrar les dades en un flash (instant).[7]

El desenvolupament de les targetes de memoria va ser impulsat a la decada de 1980 per la necessitat d'una alternativa a les unitats de disquet que tinguessin un menor consum d'energia, tinguessin menys pes i ocupessin menys volum als ordinadors portatils. Alguns tambe es van comercialitzar com una alternativa de menor cost als cartutxos ROM.[8] Diversos proveidors van desenvolupar diversos formats de targetes de memoria incompatibles i competidors,[9] com per exemple la Bee Card, Astron SoftCards,[10] Sega Cards, targetes de memoria NEC UltraLite,[11][12] i el Mitsubishi Melcard, que venia en variants amb connectors de 60 i 50 pins. La Sega Card va ser desenvolupada com una alternativa mes economica als cartutxos de jocs.[13] Algunes targetes de memoria sutilitzaven per ampliar la memoria dels portatils.[14][15][16]

JEIDA, l'Associacio de Desenvolupament de la Industria Electronica del Japo, va comencar a treballar en un estandard per a targetes de memoria el 1985 i va desenvolupar la targeta de memoria JEIDA el 1986.[17] L'Associacio Internacional de Targetes de Memoria per a Ordinadors Personals (PCMCIA) va ser una associacio industrial creada el 1989 per promoure un estandard per a targetes de memoria en PC i va treballar en estreta col*laboracio amb JEIDA, adoptant el seu disseny de connector de 68 pins. L'especificacio per a targetes PCMCIA tipus I, posteriorment reanomenades com a PC Cards, es va publicar per primera vegada el 1990 i va unificar l'estandard de targetes de memoria JEIDA amb l'estandard PC Card.[16][18] Este formato posteriormente incluyo soporte para otros dispositivos ademas de las tarjetas de memoria.[18] La PC Card (PCMCIA) es trobava entre els primers formats comercials de targetes de memoria (de tipus I) que van apareixer a la decada de 1990, pero ara s'utilitza principalment en aplicacions industrials i per connectar dispositius d'entrada-sortida com el modem. Tambe van apareixer en els anys 1990, una serie de formats de targetes de memoria mes petita que la PC Card, com CompactFlash, SmartMedia, Secure Digital, MiniSD, MicroSD i similars.

Derivats de EEPROM, s'esborren en blocs fixos, en lloc de bytes individuals. Les mides dels blocs en general van de 512 bytes fins a 256 KB.

Els xips flaix son menys costosos i proporcionen petites densitats de bits. A mes, el flaix s'esta convertint en una alternativa per als EPROM perque es poden actualitzar facilment.

La necessitat de targetes petites per a telefons mobils, els PDA i cameres digitals compactes va produir una tendencia que va deixar la generacio anterior de targetes massa grans. A les cameres digitals, SmartMedia (SM) i CompactFlash (CF) havien tingut molt exit. El 2001 SM havia capturat el 50% del mercat de cameres digitals i CF tenia un domini absolut sobre les cameres digitals professionals. En 2005, pero, Secure Digital i Multi Media Card havien ocupat el lloc de SM, encara que no al mateix nivell i amb una forta competencia procedent de les variants de Memory Stick, xD-Picture Card i CF.

Al camp industrial, fins i tot les venerables targetes de memoria PCMCIA encara mantenen un ninxol de mercat, mentre que als telefons mobils i PDA, el mercat de la targeta de memoria estava molt fragmentat, fins a l'any 2010 quan microSD va passar a dominar el mercat de telefons intel*ligents i tauletes.

Des de 2010, els nous productes de Sony (abans nomes feien servir Memory Stick) i Olympus (abans nomes feien servir XD-Card) s'ofereixen amb una ranura addicional Secure Digital.[19] En efecte, la guerra de formats s'ha decidit a favor de la SD.[20][21] [22]

Usos de la targeta de memoria

[modifica]

Les targetes de memoria es poden usar amb cameres digitals, telefons mobils, cameres de video, audio portatil, reproductors de DVD i de video, PDA, consoles de videojocs, ordinadors portatils, d'escriptori, impressores, etc.. En el futur s'espera que tots els dispositius electronics siguin compatibles amb algun tipus de targeta de memoria. El motor darrere del creixement de la demanda de les targetes de memoria es el seu us en els telefons mobils, reproductors de MP3, cameres digitals, etc.

En un futur proxim ates que la capacitat d'emmagatzematge i la velocitat de transferencia aniran augmentant, les targetes de memoria de mica en mica substituiran a molts mitjans d'emmagatzematge que fins ara semblaven insubstituibles, com ara el disc dur.

Alguns exemples de targetes de memoria (la majoria fan us de la tecnologia de memoria flaix):

Per un consumidor, es facil confondre's amb tots aquests tipus diferents. Quina targeta de memoria s'ha d'utilitzar per una aplicacio determinada. Les targetes de memoria son fetes per una gran varietat de fabricants i es poden trobar en diferents capacitats i velocitats de transferencia.

Caracteristiques de cada format de targeta

[modifica]
Nom Acronim Dimensions DRM
PC Card PCMCIA 85.6 x 54 x 3.3 mm cap
CompactFlash I CF-I 43 x 36 x 3.3 mm cap
CompactFlash II CF-II 43 x 36 x 5.5 mm cap
SmartMedia SM / SMC 45 x 37 x 0.76 mm cap
Memory Stick MS 50.0 x 21.5 x 2.8 mm MagicGate
Memory Stick Duo MSD 31.0 x 20.0 x 1.6 mm MagicGate
Memory Stick PRO Duo MSPD 31.0 x 20.0 x 1.6 mm MagicGate
Memory Stick PRO-HG Duo MSPDX 31.0 x 20.0 x 1.6 mm MagicGate
Memory Stick Micro M2 M2 15.0 x 12.5 x 1.2 mm MagicGate
Miniature Card 37 x 45 x 3.5 mm cap
MultiMedia Card MMC 32 x 24 x 1.5 mm cap
Reduced Size Multimedia Card RS-MMC 16 x 24 x 1.5 mm cap
MMCmicro Card MMCmicro 12 x 14 x 1.1 mm cap
Secure Digital card SD 32 x 24 x 2.1 mm CPRM
SxS SxS
Universal Flash Storage UFS
miniSD card miniSD 21.5 x 20 x 1.4 mm CPRM
microSD card microSD 15 x 11 x 0.7 mm CPRM
xD-Picture Card xD 20 x 25 x 1.7 mm cap
Intelligent Stick iStick 24 x 18 x 2.8 mm cap
Serial Flash Module SFM 45 x 15 mm cap
u card ucard 32 x 24 x 1 mm desconegut
NT Card NT NT+ 44 x 24 x 2.5 mm cap

Galeria d'imatges

[modifica]

Llista de tots els tipus de targetes de memoria

[modifica]
  • ATA PCMCIA de tipus I Flash Memory Card (targeta de PC ATA de tipus I)
    • Targetes PCMCIA Tipus II, Tipus III de
  • Targeta CompactFlash (tipus I), CompactFlash d'alta velocitat
  • CompactFlash Tipus II, CF + (CF2.0), CF3.0
    • Microdrive
  • MiniCard (targeta miniatura) (maxim 64 MB (64 MiB))
  • SmartMedia Card (SSFDC) (maxim 128 MB) (3,3 V, 5 V)
  • XD-Picture Card, xD-Picture Card Tipus M
  • Memory Stick, MagicGate Memory Stick (maxim 128 MB), Memory Stick Select, ("Select" significa: 2x128 MB amb interruptor A/B)
  • MultiMediaCard (MMC)
    • Reduced-Size MultiMediaCard (RS-MMC)
    • Dual-Voltage MultimediaCard (DV-MMC)
    • MMC plus i MMC mobile
    • MMC micro
    • MiCard
    • SecureMMC
  • Targeta Secure Digital (SD), Secure Digital High-Speed, Secure Digital Plus/Xtra/, etc. (SD amb connector USB),
  • MU-Flash (Mu-Card) (Mu-Card Alianca de Omia)
  • C-Flash

Targetes de memoria de les videoconsoles

[modifica]

Moltes de les videoconsoles tenen particularment targetes de memoria per desar dades. Les mides i la capacitat son les caracteristiques mes importants.

Vegeu tambe

[modifica]

Referencies

[modifica]
  1. | 1,0 1,1 <<1987: Toshiba Launches NAND Flash>>. eWeek, 11-04-2012. [Consulta: 20 juny 2019].
  2. | Smith, Cliff. <<How It Works - Memory Cards>> (en angles). Trusted Reviews, juny 2007. Arxivat de l'original el 12 de gener 2015. [Consulta: 3 abril 2016].
  3. | Sahoo, Reeta Sahoo, Gagan. Infomatic Practices (en angles). New Saraswati House India Pvt Ltd. ISBN 978-93-5199-433-6.
  4. | Fulford, Benjamin. <<Unsung hero>>. Forbes, 24-06-2002. Arxivat de l'original el 3 March 2008. [Consulta: 18 marc 2008].
  5. | , US 4531203 Fujio Masuoka
  6. | <<1971: Reusable semiconductor ROM introduced>>. Computer History Museum. [Consulta: 19 juny 2019].
  7. | Micheloni, Rino; Crippa, Luca; Marelli, Alessia. Inside NAND Flash Memories (en angles). Springer Science & Business Media, 2010, p. 2. ISBN 9789048194315.
  8. | <<What MSX? (GB)>>, 1985.
  9. | Inc, InfoWorld Media Group. <<InfoWorld>>. InfoWorld Media Group, Inc., 05-02-1990.
  10. | <<MSX Computing (GB) : Haymarket Publishing : Free Download, Borrow, and Streaming : Internet Archive>>, 1984.
  11. | Inc, Ziff Davis. <<PC Mag>>. Ziff Davis, Inc., 15-11-1988.
  12. | Inc, InfoWorld Media Group. <<InfoWorld>>. InfoWorld Media Group, Inc., 30-10-1989.
  13. | Pettus, Sam; Munoz, David; Williams, Kevin [et al.].. Service Games: The Rise and Fall of SEGA: Enhanced Edition. Smashwords Edition, December 20, 2013. ISBN 978-1-311-08082-0.
  14. | [enllac sense format] http://www.bitsavers.org/pdf/mitsubishi/Mitsubishi_VLSI_MOS_Memory_RAM_ROM_and_Memory_Cards_Jan91.pdf
  15. | Inc, Ziff Davis. <<PC Mag>>. Ziff Davis, Inc., 26-01-1993.
  16. | 16,0 16,1 Anderson, Don; Inc, MindShare. PCMCIA System Architecture: 16-bit PC Cards. Addison-Wesley Professional, January 25, 1995. ISBN 978-0-201-40991-8.
  17. | [enllac sense format] https://www.cqpub.co.jp/hanbai/books/49/49971/49971_1syo.pdf
  18. | 18,0 18,1 Inc, Ziff Davis. <<PC Mag>>. Ziff Davis, Inc., 21-12-1993.
  19. | <<Copia archivada>>. Arxivat de l'original el 2010-03-24. [Consulta: 19 febrer 2012].
  20. | "Format-Krieg entschieden: SD-Card setzt sich durch" Arxivat 2015-11-26 a Wayback Machine. ("format-war resolved: SD-card prevails"), Chip-online, 14. enero de 2010.
  21. | "Camera trends come into focus for 2010", msnbc, 13. January.2010 "As much as the storage-format war cleared up a bit with Sony announcing that it would support SD and SDHC cards ..."
  22. | "FEATURE: Playing Your Cards Right at Retail" Arxivat 2013-06-17 a Wayback Machine., Peter K. Burian, 4. junio de 2010. "Some industry observers have suggested that this development signals an end to the 'format war', ...".
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Targeta de memoria