Targeta de memoria

Una targeta de memoria es un dispositiu que ofereix una forma facil, rapida i fiable per a emmagatzemar i transferir arxius digitals. Funciona com una unitat portatil de disc dur, pero te alguns avantatges molt superiors, ja que gairebe totes les targetes de memoria es basen en la tecnologia de memoria flaix, son per tant "no volatils" i poden comptar amb un "factor de forma" molt petit.^[1] Les targetes de memoria flaix, son molt mes durables i fiables que un disc dur.^[2] Permeten afegir memoria a aquests dispositius usant una targeta en un socol en lloc d'unitats flaix USB que sobresurten.^[3]

Una targeta de memoria es un xip de memoria que mante el contingut.

El concepte de memoria flaix va ser encunyat per Fujio Masuoka a Toshiba el 1980^[4][5] i comercialitzat per Toshiba el 1987^[1][6] per la capacitat per esborrar les dades en un flash (instant).^[7]

El desenvolupament de les targetes de memoria va ser impulsat a la decada de 1980 per la necessitat d'una alternativa a les unitats de disquet que tinguessin un menor consum d'energia, tinguessin menys pes i ocupessin menys volum als ordinadors portatils. Alguns tambe es van comercialitzar com una alternativa de menor cost als cartutxos ROM.^[8] Diversos proveidors van desenvolupar diversos formats de targetes de memoria incompatibles i competidors,^[9] com per exemple la Bee Card, Astron SoftCards,^[10] Sega Cards, targetes de memoria NEC UltraLite,^[11][12] i el Mitsubishi Melcard, que venia en variants amb connectors de 60 i 50 pins. La Sega Card va ser desenvolupada com una alternativa mes economica als cartutxos de jocs.^[13] Algunes targetes de memoria sutilitzaven per ampliar la memoria dels portatils.^[14][15][16]

JEIDA, l'Associacio de Desenvolupament de la Industria Electronica del Japo, va comencar a treballar en un estandard per a targetes de memoria el 1985 i va desenvolupar la targeta de memoria JEIDA el 1986.^[17] L'Associacio Internacional de Targetes de Memoria per a Ordinadors Personals (PCMCIA) va ser una associacio industrial creada el 1989 per promoure un estandard per a targetes de memoria en PC i va treballar en estreta col*laboracio amb JEIDA, adoptant el seu disseny de connector de 68 pins. L'especificacio per a targetes PCMCIA tipus I, posteriorment reanomenades com a PC Cards, es va publicar per primera vegada el 1990 i va unificar l'estandard de targetes de memoria JEIDA amb l'estandard PC Card.^[16][18] Este formato posteriormente incluyo soporte para otros dispositivos ademas de las tarjetas de memoria.^[18] La PC Card (PCMCIA) es trobava entre els primers formats comercials de targetes de memoria (de tipus I) que van apareixer a la decada de 1990, pero ara s'utilitza principalment en aplicacions industrials i per connectar dispositius d'entrada-sortida com el modem. Tambe van apareixer en els anys 1990, una serie de formats de targetes de memoria mes petita que la PC Card, com CompactFlash, SmartMedia, Secure Digital, MiniSD, MicroSD i similars.

Derivats de EEPROM, s'esborren en blocs fixos, en lloc de bytes individuals. Les mides dels blocs en general van de 512 bytes fins a 256 KB.

Els xips flaix son menys costosos i proporcionen petites densitats de bits. A mes, el flaix s'esta convertint en una alternativa per als EPROM perque es poden actualitzar facilment.

La necessitat de targetes petites per a telefons mobils, els PDA i cameres digitals compactes va produir una tendencia que va deixar la generacio anterior de targetes massa grans. A les cameres digitals, SmartMedia (SM) i CompactFlash (CF) havien tingut molt exit. El 2001 SM havia capturat el 50% del mercat de cameres digitals i CF tenia un domini absolut sobre les cameres digitals professionals. En 2005, pero, Secure Digital i Multi Media Card havien ocupat el lloc de SM, encara que no al mateix nivell i amb una forta competencia procedent de les variants de Memory Stick, xD-Picture Card i CF.

Al camp industrial, fins i tot les venerables targetes de memoria PCMCIA encara mantenen un ninxol de mercat, mentre que als telefons mobils i PDA, el mercat de la targeta de memoria estava molt fragmentat, fins a l'any 2010 quan microSD va passar a dominar el mercat de telefons intel*ligents i tauletes.

Des de 2010, els nous productes de Sony (abans nomes feien servir Memory Stick) i Olympus (abans nomes feien servir XD-Card) s'ofereixen amb una ranura addicional Secure Digital.^[19] En efecte, la guerra de formats s'ha decidit a favor de la SD.^{[20][21] [22]}

Les targetes de memoria es poden usar amb cameres digitals, telefons mobils, cameres de video, audio portatil, reproductors de DVD i de video, PDA, consoles de videojocs, ordinadors portatils, d'escriptori, impressores, etc.. En el futur s'espera que tots els dispositius electronics siguin compatibles amb algun tipus de targeta de memoria. El motor darrere del creixement de la demanda de les targetes de memoria es el seu us en els telefons mobils, reproductors de MP3, cameres digitals, etc.

En un futur proxim ates que la capacitat d'emmagatzematge i la velocitat de transferencia aniran augmentant, les targetes de memoria de mica en mica substituiran a molts mitjans d'emmagatzematge que fins ara semblaven insubstituibles, com ara el disc dur.

Alguns exemples de targetes de memoria (la majoria fan us de la tecnologia de memoria flaix):

• Dispositius de memoria USB
• Targeta Secure Digital que son un dels tipus mes utilitzat en l'actualitat.
• Targeta Compact Flash
• Targeta Memory Stick
• Targeta Multi Media Card

Per un consumidor, es facil confondre's amb tots aquests tipus diferents. Quina targeta de memoria s'ha d'utilitzar per una aplicacio determinada. Les targetes de memoria son fetes per una gran varietat de fabricants i es poden trobar en diferents capacitats i velocitats de transferencia.

• Secure Digital card (SD)
• MiniSD Card
• CompactFlash (CF-I)
• Memory Stick
• MultiMediaCard (MMC)
• SmartMedia
• xD-Picture Card (xD)

• Targeta intel*ligent (ISO/IEC 7.810, ISO/IEC 7.816 "Smartcard" estandards, etc.)
  • SIM (Subscriber Identity Module)
  • Targeta telefonica

• ATA PCMCIA de tipus I Flash Memory Card (targeta de PC ATA de tipus I)
  • Targetes PCMCIA Tipus II, Tipus III de
• Targeta CompactFlash (tipus I), CompactFlash d'alta velocitat
• CompactFlash Tipus II, CF + (CF2.0), CF3.0
  • Microdrive

• MiniCard (targeta miniatura) (maxim 64 MB (64 MiB))
• SmartMedia Card (SSFDC) (maxim 128 MB) (3,3 V, 5 V)
• XD-Picture Card, xD-Picture Card Tipus M
• Memory Stick, MagicGate Memory Stick (maxim 128 MB), Memory Stick Select, ("Select" significa: 2x128 MB amb interruptor A/B)

• MultiMediaCard (MMC)
  • Reduced-Size MultiMediaCard (RS-MMC)
  • Dual-Voltage MultimediaCard (DV-MMC)
  • MMC plus i MMC mobile
  • MMC micro
  • MiCard
  • SecureMMC

• Targeta Secure Digital (SD), Secure Digital High-Speed, Secure Digital Plus/Xtra/, etc. (SD amb connector USB),
  • Targeta miniSD
  • Targeta microSD (aka Transflash, T-Flash)
  • SDHC
• MU-Flash (Mu-Card) (Mu-Card Alianca de Omia)
• C-Flash

• UFC (USB Flashcard) [1] Arxivat 2006-02-24 a Wayback Machine. (utilitza USB)
• FISH Universal per al transport de la targeta de memoria estandard (utilitza USB)

• Les targetes de memoria de disc:
  • Clik! (PocketZip), (40 MB PocketZip),
  • Disquet (32MB, LS120 i LS240, 2-polzades, 3.5 polzades, etc.),
• Intelligent Stick (iStick, una basada en USB targeta de memoria flash amb MMS)
• SxS (S per S) de targeta de memoria, nova especificacio de targeta de memoria desenvolupada per Sandisk i Sony. SxS d'acord amb l'ExpressCard estandard. [2]
• Nexflash com_staticxt/Itemid, 553/xt_item, 1/staticfile, Nexflash{Winbond press_011000.htm^{[Enllac no actiu]} Serial Flash Module (SFM), targetes en el rang 1 MB, 2 MB i 4 MB.

Moltes de les videoconsoles tenen particularment targetes de memoria per desar dades. Les mides i la capacitat son les caracteristiques mes importants.

• La linia de Xbox de Microsoft:
  • Xbox - Unitat de memoria (8 MB)
  • Xbox 360 - Unitat de memoria (64MB, 256MB versio anunciada)
• La linia de Nintendo:
  • Nintendo 64 Controller Pak (256 KB, dividit en 123 pagines)
  • Nintendo GameCube Memory Card (59- (512KB), 251- (2MB) i 1019-bloc (8MB)) Aquesta memoria es simplement una modificacio d'una targeta SD.
  • Wii Nintendo GameCube Memory Card compatible i Secure Digital
• Sega Dreamcast Visual Memory Unit (VMU) (128 KB dividit en 200 blocs)
• Sega Saturn - la unitat de memoria pot desar 20 blocs de partides de jocs.
• La linia de la Sony PlayStation:
  • PlayStation Memory Card (1 Mb/128 KB dividit en 15 blocs)
  • La PocketStation pot utilitzar la Memory Card de la PlayStation
  • PlayStation 2 Memory Card (8 i 16 MB)

• Targeta intel*ligent
• Comparacio de targetes de memoria

• Dispositius electronics
• Emmagatzemament d'estat solid

• Articles amb referencies sense format
• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllac wayback
• Articles amb enllacos externs no actius
• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• Control d'autoritats