Nintendo GameCube

Nintendo GameCube, o senzillament GameCube, es la quarta consola de sobretaula de la companyia japonesa Nintendo, successora de la consola Nintendo 64, llencada el 2001. Aquesta consola competia amb la PlayStation 2 de Sony, la Xbox de Microsoft i la Dreamcast de Sega.^[1] Les seves principals caracteristiques son el seu processador central basat en un IBM PowerPC (tecnologia previa utilitzada en computadores personals i portatils) i el seu processador grafic desenvolupat per ATI Technologies. Per primera vegada, Nintendo prescindeix del cartutx (ROM) com a format d'emmagatzematge i adopta un format optic propi, el Nintendo Optical Disc. El nom <> es deu al fet que el sistema te una forma similar a la d'un cub. A mes, es la primera consola de Nintendo que no compta en la seva data de llancament amb un joc de Mario, mascota oficial de la casa.

La consola va sortir a la venda el 14 de setembre de 2001 al Japo, el 18 de novembre de 2001 a America del Nord, el 3 de maig de 2002 a Europa i el 17 de maig de 2002 a Australia. Va ser descontinuada el 28 d'octubre de 2007 al Japo, el 17 de maig de 2008 a Europa i el 15 de juny de 2009 als Estats Units.^{[2] [3]}

Segons les xifres oficials, la GameCube va aconseguir vendre 21.74.000 unitats a tot el mon.^[4]

El 1999 van apareixer els primers rumors sobre la nova consola de Nintendo. Tot apuntava que la companyia, fidel a la seva tradicio, continuaria utilitzant el cartutx com a suport d'emmagatzemament per als seus jocs i que seria retrocompatible amb Nintendo 64. Nintendo va presentar la seva consola davant de la premsa amb el nom en clau de "Project Dolphin", encara que posteriorment el projecte per a la nova videoconsola de sobretaula va passar a denominar-se Star Cube i va quedar clar que el seu objectiu era desbancar a Sony i a Sega, amb les seves respectives consoles: PlayStation 2 i Dreamcast.

Nintendo volia reprendre el control en el mercat dels videojocs, dominat llavors per Sony i la seva PlayStation, per la qual cosa es va aliar amb IBM. Li va encarregar a aquesta companyia la fabricacio del maquinari de la seva futura consola, la qual va dissenyar el microprocessador central (denominat Gekko), basat en la tecnologia PowerPC i que funciona amb una frequencia de rellotge de 485 MHz.

Respecte al desenvolupament del sistema grafic, Nintendo es va concentrar prou en aixo i li va encarregar a la companyia ATI Technologies desenvolupar una potent GPU, superant, teoricament, a la que porta Playstation 2 i comparable amb el maquinari grafic de la potent X-Box (basada en tecnologia NVidia).

A pesar que tot indicava que, una vegada mes, Nintendo es tornaria a decantar pel cartutx com a suport per als seus videojocs (totes les seues consoles anteriors fan us d'ell), en aquesta ocasio, Nintendo es va desmarcar d'aquesta tendencia i va decidir adoptar un nou suport, encara que, una vegada mes, es tractaria d'un format propietari: el GOD (sigles de "GameCube Optical Disc"). Basat en el mini-DVD de Matsushita (Panasonic als Estats Units i Europa), es presenta en forma de disc optic de 8 cm de diametre i es capac d'emmagatzemar fins a 1,5 GB d'informacio. Aixi mateix, la unitat lectora de la consola es capac de llegir-los a una velocitat molt superior a la de qualsevol lector de DVD.

En un principi, la consola seria llancada a nivell mundial l'any 2000, pero Nintendo tenia la intencio de dotar a la seva consola dels elements necessaris per a connectar-la a Internet i va fer un canvi de plans. Les dades tecniques ja estaven sobre la taula, pero les possibilitats reals de la consola de nova generacio de Nintendo continuaven sent una incognita. El 24 d'agost de 2000 a les 15:30 (hora nacional al Japo), en el dia previ al Nintendo SpaceWorld 2000, la "Gran N" va presentar el disseny i periferics de Nintendo GameCube (finalment, va rebutjar el nom de Star Cube), i unes imatges que mostraven un salt qualitatiu enorme respecte al que la seva antecessora, la Nintendo 64, va poder arribar a oferir. Per tant, aquesta nova consola prometia superar amb escreix els resultats oferts per l'anterior generacio de consoles. No obstant aixo, i malgrat que aixi va ser, no va poder superar als seus dos rivals i no va tenir l'exit esperat, per la qual cosa va quedar tercera en vendes entre les consoles de la seva generacio, amb nomes 21.740.000 unitats venudes a tot el mon.

La consola te forma de "cub" (11,4 cm x 15 cm x 16 cm) i esta disponible en diversos colors: negre, indi, platejat, blanc (edicio limitada), i or (nomes al Japo). Els seus controls i connectors estan repartits entre les seves cares de la manera seguent:

• Frontal: Ports per a comandaments (molt ergonomics, tant en forma com en posicionament dels botons, i amb funcio de vibracio), targetes de memoria i microfon.
• Superior: Unitat de lectura de discos i botons d'encesa, reinici, obertura de la coberta del disc i una placa intercanviable. De serie, aquesta placa mostra el logotip de Nintendo GameCube.
• Laterals: Reixetes de ventilacio (una d'entrada i una altra de sortida) que incorpora un ventilador per a mantindre refrigerat el maquinari.
• Posterior: Connector SNS A/V MultiOut, DOL D A/V MultiOut, entrada CD de 12 V i ansa per al seu transport.
• Inferior: Port serie 1 (12 pins), port serie 2 (8 pins) i port d'alta velocitat (36 pins).

Disposa d'un processador IBM i un chipset grafic d'ATI, que li proporciona una gran potencia de calcul. Quant a so, la seva qualitat es superior a la del CD.

• Modem de 56 K.
• Memory Card: Permet guardar les dades de diferents jocs, hi havia tres diferents versions oficials: gris (59 blocs), negra (251 blocs) i blanca (1019 blocs). Van apareixer versions no oficials que podien suportar fins a 3000 blocs. Es col*locava en la part frontal del GameCube just sota la connexio dels comandaments.
• Adaptador de banda ampla: Es connecta al HSP (High Speed Port) per connectar la consola a Internet a traves d'una connexio de banda ampla (targeta de xarxa Ethernet) i jugar on-line o en xarxa local.
• Cable Game Boy Advance: Permet connectar una GameCube i una Game Boy Advance per intercanviar informacio entre elles.
• WaveBird (comandament sense fil): Permet que el jugador estigui a una distancia de fins a 10 m de la consola sense perdre precisio i amb total llibertat de moviments. Els comandaments de control d'aquest tipus incorporen un connector especial i el control propiament dit, en el qual s'ha de seleccionar la mateixa frequencia que en el connector, mitjancant un selector en forma de roda que hi ha en tots dos. D'aquesta manera, depenent de la posicio de la mateixa, la frequencia sera de l'1 al 16; cada jugador haura de seleccionar en el seu comandament i connector una frequencia diferent.
• Microfon: solament para Mario Party 6, 7, Odama, Chibi-Robatori i Karaoke Revolution Party. S'inclou amb aquests jocs.
• Lector de targetes SD: solament va sortir al Japo, i s'usa en pocs jocs per guardar captures de pantalla o pujar imatges propies al joc. Es va crear una versio especial de Animal Crossing per a aquest periferic.
• Game Boy Player: S'inclou amb un disc d'arrencada, i permet jugar als jocs de Game Boy, Game Boy Color i Game Boy Advance en la GameCube. Es connecta en el HSP (High Speed Port) de la part inferior de la consola.
• Bongos: s'inclouen en un pack amb els jocs Donkey Konga i Donkey Kong Jungle Beat i s'utilitzen, fonamentalment, com a nova forma original de jugar, copejant-los i donant palmades.
• Catifa de ball Dancing Stage: s'inclou en el joc Dance Dance Revolution: Mario Mix i es una catifa que detecta les trepitjades, en la qual cal ballar al ritme de la musica.

• Action Replay: Un dispositiu creat per la companyia Datel, que permet utilitzar codis per alterar el funcionament dels jocs. Conte un disc d'arrencada amb codis i una targeta especial de 4 MB que requereix connectar-se al Slot B de la consola. Incorpora el FreeLoader.
• Action Replay MAX: Una versio del Action Replay amb major capacitat, 1019 blocs (8MB)
• FreeLoader: Aquest producte deshabilita la funcio de cadenat regional de la GameCube, permetent que discos de qualsevol regio (PAL, NTSC, NTSC-J, etc.), siguin reproduits en la consola. Algunes versions tambe poden ser utilitzades en la consola Wii.
• MAX Drive: Aquest dispositiu consisteix en una targeta especial, un cable USB i programari per a PC, que permet a l'usuari compartir dades entre les targetes de memoria per emmagatzemar-los o compartir-los via Internet.
• SD Mitjana Launcher: Permet que jocs i aplicacions desenvolupades per l'usuari siguin reproduides en la consola. Conte un adaptador per a targeta SD, un disc d'arrencada i un adaptador USB per compartir dades des d'un PC.
• MAX Mitjana Player: Permet reproduir videos, cancons i altres mitjans descarregats d'Internet en la consola. Inclou un disc d'aplicacions, un adaptador de targeta SD, un adaptador USB a Micro SD, i un control remot.

La Panasonic Q (tambe conegut com a Q o GameQ) es una versio hibrida de la Nintendo GameCube amb un reproductor de DVD fabricats per Panasonic en col*laboracio amb Nintendo. El sistema va ser llancat oficialment solament al Japo. El seu origen es l'acord signat per Nintendo amb Matsushita (propietaria de la marca Panasonic) perque fabriques els lectors i unitats de disc optics de la GameCube. S'especificava una llicencia per fabricar un sistema reproductor de DVD que pogues executar els jocs GameCube. Amb aixo es cobria la falta de capacitat reproductora de CD/DVD de la GameCube, alguna cosa que les seves competidores Xbox i PlayStation 2 manejaven nadiuament. Va ser llancat el 13 de desembre de 2001, i es descontinuado al desembre de 2003 per les seves vendes baixes.^[5]

La carcassa es un redissenyo de la Cube perque pugui albergar un DVD complet, en color platejat. En la posterior presenta connectors RCA d'Audio/Video, S-Video i sortida digital d'audio, a mes del connector oficial de Nintendo, mentre que el frontal presenta una safata extraible en lloc de situar el lector a la zona superior. Gracies a la seva capacitat de llegir DVDs, pot llegir copies pirates (tant en miniDVD com en DVD-R) sense necessitat de xip.

Suporta tots els periferics de la GameCube, encara que per la situacio de les seves potes inferiors es va llancar una versio especial del Game Boy Player exclusiu per a la consola.^[6]

Nintendo va treure diverses edicions de consoles GameCube, aixi com caixes "Bundle" amb les sagues de jocs mes conegudes.

Edicions Consola

• Nintendo GameCube Indigo
• Nintendo GameCube Black
• Nintendo GameCube Silver
• Nintendo GameCube Orange.
• Nintendo GameCube Resident Evil 4 - RE4, Caixa Bundle
• Nintendo GameCube Metall Gear, Caixa Bundle
• Nintendo GameCube Pearl White, Caixa Bunble - FFCC
• Nintendo GameCube Toys r Us Gold.
• Nintendo GameCube Hanshing Tigers, Caixa Bundle
• Nintendo GameCube Mobile Suit Gundam, Caixa Bundle
• Nintendo GameCube Pokemon XD, Caixa Bundle
• Nintendo GameCube Tales of Symphonia, Caixa Bundle

Caixes amb versions Especials

• Final Fantasy Crystal Chronicles Versio Pearl White
• Metroid Versio Black o Silver
• Zelda The Windwaker Versio Silver
• Game Boy Player Versio Indigo
• Mario Sunshine Versio Indigo
• Donkey Konga Versio Black

Els videojocs llancats de GameCube a l'America del Nord, son aquests:

A la consola GameCube, actualment hi ha sobre els 600 videojocs disponibles.

• Game Boy Advance

• GameSpot
• IGNCube