Riu Po

El riu Po ( tambe Padus,^[1] del llati Padus; o Eridan,^[2] del grec Eridanos Eridanos i, posteriorment, Pados, de Pados Pados) es el riu italia mes important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal maxim, 10.300 m3/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara. La seva conca hidrografica cobreix 71.057 km2, o sigui, una quarta part del territori d'Italia. La seva conca es coneguda per la Padania. Travessa les ciutats de Tori, Cremona i Piacenza, tambe molts municipis petits, com Caselle Landi. El seu cabal mitja a la desembocadura es de 1.560 m3/s.

El Po neix a Pian del Re, en el municipi de Crissolo al peu del Monte Viso, a 2.022 m d'altitud, en els Alps occidentals, i desemboca en la mar Adriatica, formant un vast delta de 380 km2, que comenca a prop de Ferrara, on el Po es divideix en tres branques: el Po principal (al nord de Ferrara), des de Ferrara el Po di Volano i el Po di Primaro (o Primaro o Po morto di Primaro), per formar el delta del Po.

El Po principal se subdivideix en cinc bracos principals: el Po de Maistra, el Po de Pila, el Po de Tolle, el Po de Gnocca i el Po de Goro.

La conca del Po afecta 3.200 municipis i sis regions: Piemont, Vall d'Aosta, Llombardia, Veneto, Emilia-Romanya i el Trentino-Tirol del Sud. Cobreix una gran part de la plana del Po, la regio mes rica en Italia. La conca del Po alberga 16 milions d'habitants. Es un element neuralgic de l'economia italiana que representa el 40% del PIB del pais, el 37% de la industria, el 46% de les feines, el 55% de la produccio animal, 35% de la produccio agricola, i 48% del consum d'electricitat.

Aquest riu es caracteritza per un regim mixt que integra elements propis dels rius atlantics i mediterranis.^[3]

Durant molt de temps, el Po ha estat el mes important canal de comunicacio entre la mar Adriatica i el nord-oest del pais. Des de l'antiguitat s'unia el cor de la Llombardia, portant persones i mercaderies. Amb el pas del temps, el transit es va intensificar, afectant tambe el Ticino, el Mincio, l'Adda i tota la xarxa de canals artificials construits entre l'Edat Mitjana i avui.

El riu va ser recorregut en els dos sentits per embarcacions cada vegada mes nombroses i importants en dimensio. El descens era problematic en molts casos i, per mantenir la ruta, era frequent en lloc dels rems i del timo deixar arrossegar cadenes en el fons dels rius. Per a la pujada del riu, a mes a mes de les veles, s'utilitzaven ganxos tirats per cavalls, ases, bous o fins i tot persones. El barquer se servia igualment d'una gran perxa per a empenyer, caminant ell fins i tot del davant al darrere de la barca.

Les barques de diferents tipus (bucintori (vaixell venecia), gavarra, rascone, magana, barbotta, burchi) variaven per les seves dimensions, pero tenien totes la proa elevada i un fons pla que els permetia navegar sense tocar el fons.

Actualment, el Po es navegable en 389 km des de la sortida del Ticino fins al mar. Existeixen serveis actius de navegacio comercial des de Falleba fins al mar (292 km).

El Po es de vegades identificat amb l'Eridan de la mitologia grega, riu on Faeto, fill d'Helios (el Sol) i de Climene, va ser precipitat per Zeus -causant molts danys- mentre conduia el carro del seu pare a traves de la volta celeste.

Durant l'Edat Mitjana, el Po va ser una de les principals rutes comercials entre Venecia i les ciutats del nord d'Italia i al Po hi va haver tambe diversos enfrontaments militars entre les flotes de les ciutats i els senyors de la zona.^[4]

Aquest riu ha patit molts canvis en ser el mes important de la zona. Per una banda, ha patit unes certes alteracions artificials, com la construccio de terraplens i canals. Un clar exemple es la formacio del terraple al costat esquerre del curs, des de Portalbera fins a la confluencia de Tidone, que es va portar a terme al segle XIV durant el govern de Galeazzo Visconti. Aquest terraple encara es efectiu i va fer recte el llit del riu durant 15 km. Tambe es pot mencionar el canal artificial que es va construir durant les decades de 1466 i 1476, que passava pel poble italia ara anomenat Monticelli Pavese. Per una altra banda, el riu Po tambe ha patit importants canvis naturals. Una de les evidencies mes obvies d'aquests canvis geomorfologics va ser el desplacament del riu de 2 km cap al nord, aigues avall de la confluencia de Tanaro.^[5]

La zona del delta del Po es un atractiu ambiental i natural molt important. No obstant aixo, el delta es veu afectat per la contaminacio per microplastics (MPP). Aquests microplastics estan distribuits al llarg del delta, especialment concentrats prop de les desembocadures del riu. Son fragments de plastic dur i fibres sintetiques, destacant-hi el poliestire (PS). L'abundancia de MPP augmenta segons incrementa tambe la distancia des de la linia d'aigua, degut als processos de recol*locacio provocats pel vent i l'aigua.^[4]

Aquests microplastics tenen un gran impacte en l'ecosistema, devaluant la qualitat dels sediments i representant un gran risc per a la fauna local, la qual es pot alimentar d'aquests sediments contaminats.

La plana del riu Po es la gran depressio que segueix el trac del riu, situada entre els Alps i els Apenins. Es tracta d'una antiga badia omplerta per sediments d'origen oceanic i continental, acumulant fins a mes de 10.000 metres de diposits des de l'Oligoce fins al Quaternari. Les altituds son generalment inferiors als 200 metres (Mila a 122 m, Udine a 137 m, Cremona a 47 m).

Malgrat la seva proximitat amb el Mar Mediterrani, el clima de la plana del Po es el continental, amb hiverns freds i estius calids.

El paisatge ha patit una transcendental transformacio antropica durant segles, amb treballs de bonificacio, drenatge i irrigacio, especialment a la zona de Ferrara i el delta del Po. De fet, la plana del Po es la principal zona agricola d'Italia, amb una agricultura intensiva pero molt variada, amb petites explotacions a Piemont (amb una mitjana de 8ha el 1988), amb les grans cascine (granges tradicionals) a Llombardia, i amb arrossars a les provincies de Vercelli i Novara. No obstant, tambe hi destaquen la vinya, el blat de moro, cereals i avellaners.

Per una altra banda, la plana del riu Po tambe es el centre industrial d'Italia, destacant-hi la industria agroalimentaria.

• Saltini Antonio. Dove luomo separo la terra dalle acque. Storia delle bonifiche in Emilia Romagna. Diabasis, Reggio Emilia, 2004. ISBN 8881034336.
• Charrier, Jean-Bernard. L'Italie. Masson, 1 Gener 1991. ISBN 9782225824203.

• Autoritat de la conca del riu Po (italia).

• Rius de la conca del Po

• Mapes amb diverses figures
• Articles amb coordenades
• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• Control d'autoritats
• Pagines que usen l'extensio Kartographer