Pretor

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Antiga Roma: Regne roma * Republica Romana * Imperi * Principat * Dominat * Imperi d'Occident Imperi d'Orient

Organitzacio social:

Dret roma Assemblees romanes Senat roma Tribus romanes Gens Cursus honorum Ciutadania romana Patricis Equites Plebeus Esclavitud

Magistratures ordinaries

Consol Pretor Tribu de la plebs Censor Pontifex Maximus Questor Prefecte de la ciutat Edil Prefecte Proconsol Propretor Interrex

Magistratures extraordinaries

Dictador Mestre de la cavalleria Tribu consular Legat Triumvir Decemvir Vigintisexvir Interrex

Carrecs i honors

Emperador roma Rei de Roma August Cesar Imperator Princeps senatus Tetrarquia Tetrarca Magister officiorum Mestre dels soldats Governador Dux Lictor Vicari Tribu militar

El pretor (en llati: praetor) era un magistrat de la Republica de Roma, encarregat principalment de l'administracio de justicia. Era una magistratura curul, col*legiada (amb un nombre variable de pretors al llarg de la historia), i tenia imperium (comandament), tot i que subordinat al consol. Portava davant seu sis lictors, encara que en temps de l'Imperi nomes en duia dos.

Cicero diu que el nom derivava de praeire, anar al capdavant, obrir la marxa, i que era un titol que ja utilitzaven les tribus del Laci.^[1] Titus Livi diu que equivalia a l'estrateg dels grecs.^[2] Se sap que immediatament despres de l'expulsio dels reis de Roma es van nomenar dues persones, dos magistrats que s'elegien anualment, que primer es van anomenar pretors i mes endavant consols. El text de Cicero confirma que els pretors eren els caps de l'exercit, i l'us de la paraula Praetorium es refereix al comandament militar.^[3]

L'origen dels pretors es troba a l'inici de la Republica, quan durant un temps van ser la maxima magistratura de l'estat (praetor maximus i praetor minor). L'organitzacio gairebe definitiva de la seva funcio arriba amb les leges Liciniae-Sextiae de l'any 367 aC, quan l'administracio de justicia es va separar de la funcio directiva de l'estat.^[4]

El pretor inicialment unic va dividir les funcions a partir del 243 aC: el praetor urbanus es va ocupar de les questions entre els ciutadans, i el praetor peregrinus de les questions entre ciutadans i no ciutadans (peregrini). Amb la conquesta dels primers territoris fora de la peninsula italica es van crear dos nous pretors l'any 227 aC, amb la funcio d'administracio de les noves provincies de Sicilia i Corsega i Sardenya. Posteriorment encara es van crear dos pretors mes per a les provincies d'Hispania Citerior i Hispania Ulterior l'any 197 aC. En aquest temps el pretors tenien el carrec durant dos anys.

Eren elegits pels comicis per centuries, nomes entre els patricis. Despres de la lex Villia annalis (180 aC) calia tenir com a minim 40 anys. A mitjan segle els pretors provincials van modificar les seves funcions i van fer algunes tasques financeres.

La divisio existent entre dos pretors judicials i quatre pretors provincials es va reformar a l'epoca de Luci Corneli Sul*la, que va augmentar el nombre de pretors a vuit, i els va donar funcions exclusivament judicials, amb una edat minima de 30 anys, i amb obligacio de pagar els jocs. L'administracio provincial quedava a les mans dels ex-pretors, que tenien el carrec de governador provincial amb el titol de propretors.^[5]

La pretoria era un important carrec militar i civil nomes superat en importancia pel carrec de consol, entre les magistratures regulars.^[6] Va ser aixi mateix una de les institucions politiques romanes mes longeves, des del seu origen a mitjans del segle iv aC fins al final de l'Imperi. El pretor ostentava l'imperium (tradicionalment, l'autoritat real civil i militar original) similar, si be menor (imperium minus), al dels consols i els dictadors. Arran d'aixo, podien exercir gairebe totes les activitats i tasques de un consol, sempre que un consol no els ho impedis. Mentre els consols de la ciutat estaven constantment absents, l'imperium dels pretors els donava importants responsabilitats. El pretor urba era, en l'absencia dels consols de la ciutat, el principal magistrat de Roma i, com a tal, presidia el Senat. El pretor urba i (per al segle ii aC) el pretor pelegri estaven al capdavant de tot el sistema juridic roma. Els pretors van arribar a estar a carrec de tribunals penals permanents a mesura que se n'establien. Tots els pretors eren potencials comandants militars i eren regularment enviats a governar les provincies territorials fixades. Aviat es va convertir en el lloc mes alt al que podia aspirar la majoria dels que iniciaven una carrera publica.

L'estatus del praetor als inicis de la republica no es clar. La descripcio tradicional de Titus Livi afirma que la pretoria va ser creada per les Leges Liciniae-Sextiae l'any 367 a. C., pero tant Livi com altres romans de la republica tardana eren conscients que els principals magistrats ja s'havien anomenat pretors anteriorment. Per exemple, Sext Pompeu Fest parla dels <>.^[7]

La constitucio de la republica va canviar substancialment al llarg de la seva historia, i les descripcions sobre el desenvolupament del carrec en el periode imperial primerenc son plenes d'anacronismes que situen en el passat les practiques llavors contemporanies.^[8] En els primers periodes de la republica, es possible que pretor <>,^[9] derivat de praeire (precedir) o de praeesse (ser preeminent).^[10] Aquests primers pretors potser eren dirigents de clans que dirigien <>,^[11] i hi devia haver diversos dirigents que encapcalaven exercits privats.^[12]

Aquests dirigents militars primerencs es van institucionalitzar en cossos de magistrats fixos elegits pel poble i amb un clar control estatal sobre les activitats militars. A aixo tambe va contribuir probablement <reciperator (arbitre) per fer de mitjancer en les disputes, i la creacio de sacerdots fecials que amb els seus rituals controlaven les declaracions de guerra,"^[13] i aixi es va fer mes dificil que individus particulars iniciessin guerres contra els veins de Roma.^[13] Les reformes de l'any 449 aC tambe poden haver exigit <>.^[14]

El sorgiment del carrec de pretor a l'epoca classica va ser un llarg proces que es va iniciar de manera definitiva el 367 aC, quan es van aprovar les Leges Liciniae-Sextiae,^[15] que atorgaven al poble roma un poder substancialment major sobre la seleccio dels seus comandaments militars.^[15] Titus Livi afirma que les peticions dels romans van crear el carrec l'any 367 aC per tal d'alliberar els consols de les seves responsabilitats judicials, <>.^[16] Mes enlla del que sabien els antics, que un titol de pretor datava dels inicis de la republica, el carrec va ser inicialment un carrec militar amb imperium i <>.^[16] A mes, un carrec sense collegium, com implica el relat de Livi, seria una <>.^[17]

Els academics i estudiosos consideren actualment que es va establir <>.^[18] En els seus primers anys el carrec no es considerava inferior als consols, ja que <>.^[19]

Titus Livi explica que fins a l'any 337 aC el pretor era elegit unicament entre els patricis. Aquell any, l'elegibilitat pel carrec es va obrir als plebeus, i un d'ells, Quint Publili Filo, va obtenir el carrec.^[20]

Durant els 125 anys posteriors a l'eleccio de tres caps militars es va anar distingint de forma clara la diferencia entre el que es convertiria en la figura dels consols i la figura del pretor, degut a la practica habitual romana de mantenir un comandant a la ciutat o prop d'ella per a la defensa i (eventualment) per a l'administracio civil. La gloria i el prestigi guanyats pels pretors lluitant en guerres estrangeres, i despres encara a Italia, es el que va conduir al major prestigi del carrec de consol. Fins a l'any 180 aC, amb l'aprovacio de la lex Villia annalis, es va prohibir l'exercici del carrec de pretor abans que haguessin passat dos anys de l'exercici del consolat. L'imperium del pretor no va ser legalment diferent (o inferior) a l'imperium consular fins al final de la republica.^[21]

A partir de l'any 241 aC, el carrec de pretor podia ser prorrogat, i aixo va permetre al antics pretors actuar al lloc d'un pretor (es a dir, pro praetore) amb el poder nomes de <[22] L'imperium no expirava fins a travessar el pomerium o ser desposseit pel poble.

• Drougla, Fred. K. Commanders & command in the Roman Republic and Early Empire. Chapel Hill: The University of North Carolina Press, 2015. ISBN 9781469621265

Magistratures romanes

Ordinaries: Questor - Edil - Tribu - Pretor - Consol - Censor - Promagistrat

Extraordinaries: Dictador - Magister equitum - Tribu consular - Triumvir - Decemvir

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pretor&oldid=36041792>>

Categories:

• Magistratures romanes
• Pretors

Categoria oculta:

• Control d'autoritats