Ves al contingut

Queen

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Aquest article tracta sobre grup de rock Queen. Vegeu-ne altres significats a <<Queen (desambiguacio)>>.
Queen

(1975)
Dades
Tipusgrup de musica
Historia
Creacio1970, Londres
Activitat
Activitat1970 -
Segell discograficElektra Records
Parlophone
Island Records
Hollywood Records
Capitol Records
EMI Records
EMI
GenereRock progressiu, glam rock, rock dur, rock, art rock, pop-rock, heavy metal tradicional i heavy metal
Influencies
Obres destacables
Format per
Freddie Mercury (1970-1991)
Roger Taylor (1970-)
Brian May (1970-)
John Deacon (1971-1997)
Altres
Lloc webqueenonline.com

Queen es un grup de rock britanic format el 1970 pel cantant Freddie Mercury, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i el bateria Roger Taylor. Es un dels principals grups de musica del segle xx i es considerat un dels millors de la historia, sent alhora un dels majors influents de la musica actual, en especial dins del rock dur i el heavy metal.

El grup va neixer despres de la separacio del grup Smile del qual Brian May i Roger Taylor en formaven part. El 1971, despres de buscar per un temps un baixista, s'hi incorpora John Deacon, que seria el baixista definitiu del grup, conformant aixi la formacio del grup Queen (nom suggerit per Freddie Mercury) a la ciutat de Londres, Anglaterra, el 1971.[1]

Queen va patir la baixa de dos dels seus integrants (Freddie Mercury, mort el 1991, i John Deacon, retirat des del 1997). No obstant aixo, actualment la banda continua en actiu amb dos dels seus membre originals (Brian May i Roger Taylor), i amb la incorporacio del cantant Paul Rodgers entre 2004 i 2009 i d'Adam Lambert des del 2011 fins a l'actualitat.

Queen es considerat una de les millors agrupacions musicals de la historia. El grup es conegut per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, aixi com pels seus multitudinaris concerts. A mes, amb unes vendes estimades de al voltant de 200 milions d'albums, Queen es un dels grups mes exitosos de tots els temps;[2] el seu primer album recopilatori, Greatest Hits (1981), es encara l'album mes venut en la historia del Regne Unit amb 6 milions de copies venudes en aquest pais.[3][4][5] Queen va ser nomenat el tretze millor artista de hard rock de tots els temps en una llista elaborada per VH1 (VH1 's 100 Greatest Artists of Hard rock list);[6] a mes, en un sondeig realitzat per l'emissora BBC Radio 2 el 2007, Queen va ser escollit com <>.[7] La revista Rolling Stone va incloure el grup a la seva llista "Els millors artistes de tots els temps, a la posicio 52.[8]

En 2018, la banda va rebre el premi "Lifetime Achievement Award", un guardo dels Premis Grammy que es dona en homenatge a aquells artistes que van fer al llarg de la seva vida contribucions de gran importancia en el camp de la gravacio de musica.[9] D'entre les cancons de mes exit comercial i popular de Queen, se'n poden destacar <<We Are the Champions>>, <<Another One Bites the Dust>> (dos dels senzills mes venuts de la historia, amb mes de 9 milions de copies),[10] <<We Will Rock You>>, <<Bohemian Rhapsody>> (segons la revista Mojo l'any 2000, la millor canco de tots els temps, i segons la Triple J, la sisena millor),[11] <<Don't Stop Me Now>> (considerada la canco mes felic del mon),[12] <<I Want to Break Free>>, <<A Kind of Magic>>, <<Somebody To Love>>, <<Crazy Little Thing Called Love>> (5,58 copies venudes),[13] <<Under Pressure>> (amb David Bowie, numero 1 al Regne Unit) i <<Radio Ga Ga>>.[14]

Historia

[modifica]

1965-1971: Inicis

[modifica]

El 1965 Faroukh Bulsara (Freddie Mercury), cantant del grup Sour Milk Sea, coneix Tim Staffell, llavors cantant i baixista del grup Smile, del qual tambe formaven part Brian May i Roger Taylor.[15] Un any despres, Smile fitxa per Mercury Records i enregistra un single sense exit. Tot i aixo fa concerts importants compartint escenari amb Pink Floyd o Free. Uns quants anys mes tard, aquest single i alguna altra demo de Smile apareixeran publicades en CD.

Durant l'any 1969, Faroukh (mes conegut com a Freddie) i Roger Taylor obren una parada de roba al mercat de Kensington (Londres), fet que els porta a coneixer l'ambit mes modern i informal de la zona, agafant referencies pels seus temes.[16] El 1970 Tim Stafell abandona Smile,[17] pero Brian May, Roger Taylor i Faroukh Bulsara decideixen treballar junts. El nou grup passa a anomenar-se Queen i toquen junts per primer cop en 1971. Despres d'intentar-ho amb tres baixistes diferents, finalment se'ls afegeix John Deacon,[1] completant el grup, que va restar igual durant vint anys.[14]

1972-1974: Primers llancaments

[modifica]

El 1972 treballen en el primer album, i el 1973 apareix el primer single, <<Keep Yourself Alive>>. Abans de la publicacio definitiva del disc, Freddie Mercury intenta llancar musica en solitari sota el nom de Larry Lurex i publica un single de dues versions amb aquest nom. La idea fracassa perque Larry Lurex representa una parodia del rocker Gary Glitter, que el public no accepta de bon grat.

El primer album, titulat simplement Queen, surt a la venda el 1973, despres d'haver estat gravat aprofitant espais de temps en que a l'estudi de gravacio no hi anava a gravar ningu. El grup realitza la seva primera gira a Anglaterra, com a teloners de Mott the Hoople. Durant el mateix any tornen a entrar a l'estudi (en millors condicions) i graven el seu segon disc, anomenat Queen II. <<Seven Seas Of Rhye>>, escrita per Freddie, dona a Queen el seu primer gran single, al qual va seguir una reeixida gira amb record de vendes que acaba al Rainbow Theatre de Londres. Tambe van de gira per primer cop a Europa, Australia i America (a aquesta ultima, telonejant Moot the Hoople, juntament amb Aerosmith).

El 1974 surt a la venda el seu tercer disc, Sheer Heart Attack. Per primera vegada, un single de Queen arriba a la tercera posicio de les llistes amb <<Killer Queen>>, que va ser nominada per a un premi Ivor Novello. El grup realitza la seva primera gira per Japo. Ja en aquella epoca, els concerts finalitzaven amb la sintonia d'una primitiva versio de l'himne d'Anglaterra, <<God Save The Queen>>, que havien enregistrat especialment pels directes.

1975-1979: Arribada a l'exit internacional

[modifica]

Queen fitxa per EMI passat un any de la publicacio del seu tercer disc, i es disposen a gravar el seu disc mes arriscat i amb mes pressupost fins a la data. El primer single publicat d'aquest disc sera <<Bohemian Rhapsody>>, amb el qual aconsegueixen el seu primer numero 1 a les llistes, i Freddie Mercury, el seu autor, guanya un nou Premi Ivor Novello. El 21 de novembre d'aquell mateix any sortiria a la venda el quart disc de Queen, A Night At The Opera. El disc acaba amb una versio actualitzada de <>, la qual, des d'aquell moment, es la que s'utilitzaria a l'hora de finalitzar tots els concerts. El 1976 editen el seu cinque disc, A Day At The Races, recolzat pel single <<Tie Your Mother Down>>. Queen toquen al Hyde Park de Londres, sent aquest concert el major que s'hi havia fet fins llavors.

El 1977 treuen el seu sise disc, News Of The World. Les seves cancons <<We Are the Champions>> i <<We Will Rock You>> es col*loquen primeres a les llistes dels Estats Units. Des de llavors, tots els concerts s'acabarien amb Queen tocant aquestes dues cancons, just abans d'interpretar l'himne. Aquest any, <<Bohemian Rhapsody>> es votada el millor single britanic dels ultims 25 anys als premis Britannia. Queen comenca la seva major gira fins ara als Estats Units, fent ple tres nits al Los Angeles Forum.

El seu album del 1978, Jazz, compta amb els exitosos singles <<Don't Stop Me Now>>, <<Fat Bottomed Girls>> i <<Bicycle Race>>. L'any seguent Queen publica el seu primer disc en directe, Live Killers, extret de la seva darrera gira europea de llavors.

1980-1984: Canvi de so, col*laboracions i any sabatic

[modifica]

El primer any de la decada dels 1980, Queen treu a la venda el seu vuite disc The Game amb el qual mostren un canvi musical forca radical en allunyar-se per primera vegada del rock dur que fins a la data els havia caracteritzat. un dels singles de l'album, <<Crazy Little Thing Called Love>> es numero 1 arreu del mon, mentre que <<Another One Bites the Dust>> es transforma en el principal exit de Queen als Estats Units. Reben el premi <> per Dick Clarke; en aquest moment ja han venut 45 milions d'albums. Tambe per primera vegada utilitzen sintetitzadors a l'estudi. La gravacio de The Game, va ser alternada amb l'enregistrament per encarrec de la banda sonora de la pel*licula futurista Flash Gordon, que apareixeria l'any seguent com el seu nove disc.

L'any seguent, Queen actua a Sud-america, amb molts concerts a estadis, que Freddie sempre preferia. Tambe actuen a Montreal, d'on en trauran el video We Will Rock You. Aquesta gravacio es reeditara l'any 2007 en format CD i DVD remasteritzada i rebatejada com Rock In Montreal. Durant el transcurs d'aquests concerts presentarien un tema nou, <<Under Pressure>>, que a l'estudi haurien compost i enregistrat juntament amb David Bowie. El grup publica el seu primer album recopilatori, anomenat Greatest Hits, el qual edeve tot un exit.

Freddie Mercury grava diverses cancons entre 1981 i 1983 amb Michael Jackson, inclosa una demostracio de "State Of Shock", "Victory" i "There Must Be More to Life Than This".[18][19] Am tot, en cap moment no es va publicar oficialment cap d'aquestes col*laboracions, tot i que encara existeixen enregistraments bootleg. Finalment Jackson va gravar el single "State Of Shock" amb Mick Jagger per a l'album Victory dels Jacksons.[20] Mercury va incloure la seva versio en solitari de "There Must Be More To Life Than This" en el seu album primer album en solitari Mr. Bad Guy.[21] Tambe aquesta canco va ser reelaborada i publicada per Queen en el seu album de recopilacio Queen Forever el 2014.[22]

Ja al 1982, Queen publica el seu dese disc Hot Space, que es considerat com el disc mes criticat pel public que els venia seguint des de sempre, ja que per a l'ocasio el grup s'havia inclinat gairebe del tot cap al pop mes discotequer. Durant la seguent gira toquen al camp Elland Road a Leeds, a Milton Keynes Bowl (dels quals el 2006 se n'editara un CD i DVD sota el titol de Queen on fire - Live at the Bowl), a Bedfordshire i al Seibu Lions de Toquio. El baterista del grup Roger Taylor treu el seu primer disc en solitari, Fun In Space. Mercury i Taylor van cantar al disc d'estudi de Billy Squier, Emotions in Motion.[23]

L'any 1983 Queen decideix prendre's un any sabatic. Brian May enregistra un single de tres temes juntament amb el guitarrista Eddie Van Halen, que apareixera sota el nom de Star Fleer Project. Roger Taylor treu el seu segon disc en solitari Strange Frontier.

Despres d'aquest descans, Queen publica The Works, el seu onze disc. Com a singles publicats destaquen <<It's A Hard Life>>, <<I Want To Break Free>>, <<Hammer To Fall>> i <<Radio Ga Ga>>. Per al videoclip de <>, es mostra tot el grup de dones com a parodia d'una telenovel*la anglesa. A Europa fa molta gracia, pero als Estats Units no ho troben tant gracios i el video es censurat. Mes tard, Freddie contribueix amb la canco <> a la restauracio de la pel*licula Metropolis i en cedeix els drets a canvi dels drets sobre els decorats de la pel*licula. Aquests decorats son utilitzats per a l'enregistrament del videoclip de <> i per decorar l'escenari de la seva propera gira mundial.

1985-1989: Live Aid, descans i projectes diversos

[modifica]

Queen comenca l'any 1985 fent doblet al Rock In Rio, on compartiran escenari amb artistes com Iron Maiden, AC/DC, Scorpions i Judas Priest. Freddie Mercury treu el seu primer disc en solitari, Mr. Bad Guy. Tambe toquen a Sud-africa nomes per a espectadors no segregats (era l'epoca de l'apartheid) i dona els beneficis a l'escola Kutlawanong per a sords. Continuen la gira mundial tocant per ultima vegada a la seva historia al Japo. Finalitzen la gira actuant al llegendari concert multitudinari Live Aid, que se celebra simultaniament als Estats Units i Anglaterra, on l'esdeveniment te lloc a l'Estadi de Wembley de Londres. La rao del festival es recaptar diners per a Etiopia. Van compartir escenari amb Phil Collins, Bob Geldof, David Bowie, i Status Quo entre molts altres, pero sobretot va ser la seva presentacio de vint minuts la mes recordada fins avui dia, i la que ha aconseguit ser considerada per la critica i els fanatics de la musica com una de les millors de la historia, si no la millor. A finals d'aquest mateix any, Queen edita el primer single del seu futur nou treball One Vision i passa tambe a formar part de la banda sonora de Iron Eagle.

Ja al 1986, surt a la venda el dotze disc del grup, A Kind Of Magic. Gran part de les cancons d'aquest disc haurien estat requerides com a banda sonora de la pel*licula Els Immortals (Highlanders). Queen realitza la seva ultima gira <>, que recorreria per a tot Europa, i que en principi s'havia d'acabar amb dues nits a l'Estadi de Wembley. La gira es va allargar amb alguns concerts de mes, entre els quals destaca el Nepstadion de Budapest, el primer i unic concert que Queen realitza al bloc oriental del telo d'acer. La gira finalitza a Knebworth House, Anglaterra, amb una audiencia de 180.000 persones, i amb el que va ser l'ultim concert de la historia de Queen en la seva formacio original. Durant aquest temps l'audiencia de Capital Radio va votar <<Bohemian Rhapsody>> el millor single de la historia. A finals d'any es publica el segon disc en directe del grup, Live Magic, que recull alguns retalls dels concerts realitzats a l'Estadi de Wembley, el Knebworth Park de Londres i el Nepstadion de Budapest. Despres d'aixo, Queen annuncia que es prenen un altre descans, cosa que alguns mitjans anuncien com una dissolucio.

L'any 1987 Freddie coneix una de les seves heroines, Montserrat Caballe, a Barcelona, i decideixen treballar plegats.[14] Al mateix temps Brian May comenca a treballar en el seu disc en solitari. Alguns temes que en principi haurien d'anar al seu disc acabaran en cancons de Queen. Roger Taylor crea un grup paral*lel, The Cross, que treu el seu primer disc Shove It. Brian May tambe produeix l'album de l'actriu Anita Dobson, qui des de llavors es convertiria en la seva companya sentimental.

El 1988 la col*laboracio de Mercury i Caballe dona lloc a Barcelona. Com a single hi apareix la canco homonima del disc, que des de llavors va ser considerada la canco oficial dels Jocs Olimpics del 92 celebrats a aquesta ciutat. Aquest any comencen a sorgir els primers rumors sobre la possibilitat que Freddie Mercury sigui portador del virus del SIDA.

Amb tot, l'any seguent, 1989, Queen torna a grabar un album, que s'anomena The Miracle. Com a singles d'aquest destaquen <<I Want It All>>, <>, <>, i <>. El grup annuncia que despres del disc no hi haura gira; aixo fa que cobrin mes forca els rumors sobre la seva malaltia.

1990-1993: Innuendo, mort de Freddie Mercury, i projectes en solitari

[modifica]

El primer any de la nova decada dels 90, Queen rep el premi a grup mes popular dels 80. Brian May continua treballant en el seu disc en solitari. Roger Taylor, amb el seu grup paral*lel The Cross, treu el seu segon disc, anomenat Mad, Bad and Dangerous to Know.

El 1991 surt a la venda l'album Innuendo, que es col*loca a les primeres posicions de les llistes britaniques, al igual que el seu single homonim. Tambe com a singles destacables hi apareixen <>, <>, <<These Are The Days Of Our lives>>, i <<The Show Must Go On>>. Al videoclip de <> Freddie Mercury apareix amb una gran quantitat de maquillatge que continua donant forca als rumors sobre la SIDA. <>, significa l'ultima vegada que Freddie Mercury grava un videoclip. La premsa sensacionalista assetja a Queen i en particular a Mercury cada vegada mes.

Brian May participa en el festival Las leyendas de la Guitarra de Sevilla, amb motiu dels actes previs a la Expo '92, juntament amb guitarristes i altres musics consagrats com Steve Vai, Joe Satriani, Nuno Bettencourt i Gary Cherone d'Extreme, Joe Walsh, Paul Rodgers, o Cozy Powell entre d'altres. Surt a la venda el segon recopilatori de Queen, Greatest Hits II.

Tambe de part de May apareix <>, el seu primer single en solitari. Es l'adaptacio rockera d'una canco orquestrada que havia compost per encarrec, per a una campanya publicitaria de la marca automovilistica Ford (concretament, pel Ford Mondeo).

L'estiu de 1991 van actuar al Festival de Knebworth, l'ultim concert amb Freddie Mercury,[24] que va morir a casa seva a Londres el 24 de novembre del 199 degut a una bronco-pneumonia provocada per la sida, als 45 anys. Fins al dia abans, no havia fet publica de manera oficial la realitat sobre la seva malaltia.

A l'abril de l'any seguent se celebra el concert d'homenatge a Freddie Mercury, on hi participen Guns N' Roses, Elton John, Robert Plant de Led Zeppelin, Tony Iommi de Black Sabbath, Def Leppard, Extreme, George Michael i Lisa Stansfield, entre d'altres. A partir dels beneficis del concert es crea l'organitzacio Freddie Mercury Phoenix Trust, que des de llavors es dedica a combatre la SIDA arreu del mon.

Brian May treu finalment el seu primer disc en solitari, Back To The Light. Va aconseguir la seva posicio mes alta a les llistes amb el single <<Too Much Love Will Kill You>>, canco que ja havia estat gravada a les sessions de The Miracle pero no s'havia publicat finalment al disc per questions editorials, i que ell va regrabar pel seu disc en solitari.

El 1993 Brian May surt de gira en solitari acompanyat de Cozy Powell a la bateria, Spike Edney als teclats, Jamie Mooses a la guitarra ritmica, Neil Murray al baix, i Susy Webs i Cathy Porter als cors. Primer ho fara en grans estadis com a tel*loner de Guns N' Roses, i despres com a cap de cartell en locals mes modestos completant una gira per Europa i Japo. Roger Taylor treu el seu tercer disc en solitari, anomenat Happiness?.

1994-1997: Made In Heaven i ultims anys de Queen amb John Deacon

[modifica]

El 1994 els tres integrants supervivents de Queen es reuneixen per comencar a treballar en el disc Made In Heaven, que surt a la venda el 1995, sent l'ultim album de Queen, amb algunes cancons posteriors a la gravacio de Innuendo (<>, ultima canco que compon Freddie Mercury amb la resta del grup, i <>, ultima canco que arriba a cantar i que es completada amb la veu de Brian May), d'altres pertanyents a projectes diversos (<> i <> de Freddie Mercury en solitari i <> de The Cross), i d'altres que per motius diversos no s'havien inclos en els discos anteriors de Queen (<>, <<Too Much Love Will Kill You>>, <<It's A Beautiful Day>>, <<Let Me Live>>, <<You Don't Fool Me>>). En gairebe tots els casos, les cancons son regrabades de nou, tot respectant les melodies originals de veu, piano i teclats de Freddie Mercury.

L'any 1997 te lloc l'ultima aparicio en directe fins al dia d'avui dels tres supervivents de Queen junts, per interpretar juntament amb Elton John <> a Paris. A la tardor d'aquest any, surt a la venda el recopilatori Queen Rocks amb la base de <> de Innuendo regrabada en una versio mes potent que l'original. Pero destaca sobretot un tema nou de Queen, compost per Brian May i gravat pels tres supervivents. Tot i aixo, en un principi aquesta canco havia d'anar al disc nou que tenia previst Brian May per a l'any vinent: No-one But You (Only The Good Die Young). Despres d'aixo, John Deacon es retira definitivament de la musica.

1998-2008: Projectes diversos i Queen + Paul Rodgers

[modifica]

El 1998 Brian May publica el seu segon disc en solitari, Another World. Degut a la mort de Cozy Powell en un accident de transit, la gira es realitza amb Eric Singer a la bateria. Roger Taylor publica el seu quart disc en solitari Electric Fire i realitza alguns concerts pel Regne Unit. Brian May s'encarrega de la BSO de la pel*licula Furia.

L'any seguent es publica el recopilatori Greatest Hits III, que inclou cancons del Made in Heaven, temes en solitari de Brian May i Freddie Mercury, col*laboracions amb George Michael o Elton John i rareses.

Entre el 2002 i el 2005 Brian May i Roger Taylor realitzen diverses activitats sota el nom de Queen: participen amb artistes diversos als actes promoguts per l'expresident de Sud-africa Nelson Mandela a traves de la seva Fundacio 46664, i co-produeixen el musical We Will Rock You que es realitza a partir de cancons de Queen. Tambe participen en els actes de l'aniversari de la reina d'Anglaterra i col*laboren amb diversos artistes com Robbie Williams, Foo Fighters o Jeff Scott Soto.

A la fi de 2004, el guitarrista Brian May i el bateria Roger Taylor van anunciar que tots dos es reunirien i tornarien a sortir de gira el 2005 al costat de Paul Rodgers (cantant fundador de les bandes Free i Bad Company); encara que la major part del repertori es de cancons de Queen, tambe n'hi apareixen de Bad Company, de Free i de Paul Rodgers en solitari. La nova formacio va rebre el nom de "Queen + Paul Rodgers". El baixista John Deacon (retirat de la banda), va declinar participar-hi,[25] sent reemplacat pel baixista Danny Miranda (membre de Blue Oyster Cult). Altres membres de la gira van ser el teclista Spike Edney, que ja va tocar teclats i ocasionalment guitarra en els concerts en viu de Queen des de 1984, i el guitarrista Jamie Moses, que va comencar a treballar amb Brian May en els seus projectes solistes a principi dels anys 90. D'aquesta gira, que va ser batejada com "Queen + Paul Rodgers Tour", es van publicar els DVD Return of the Champions, on hi apareix una canco nova de Roger Taylor, <>, i Super Live in Japan. Posteriorment treurien dos discos mes, un d'estudi titulat The Cosmos Rocks i el directe Live In Ukraine.

Temps despres, l'any 2007, s'anuncia la gravacio d'un disc com a Queen & Paul Rodgers amb temes nous i una gira per a l'any vinent. Es publica com a primer single <> gravada en estudi amb el grup al complet. El 2008 Queen & Paul Rodgers realitzen llurs primeres aparicions en directe. Primer a la televisio anglesa on presenten un altre tema nou: <>. Despres, participen en els actes de celebracio del 90e aniversari de Nelson Mandela. Surt a la venda el single de <>.

2011-actualitat: Queen + Adam Lambert

[modifica]

Des del 2011, Brian May i Roger Taylor realitzen concerts juntament amb el cantant estatunidenc Adam Lambert sota el nom Queen + Adam Lambert. El 18 de setembre de 2015 es van presentar a la 6a edicio del festival Rock In Rio davant de 82.000 persones. Durant aquesta gira van recorrer diverses ciutats dels Estats Units, Europa, Asia i Sud-america.

Discografia

[modifica]

Discs d'estudi

[modifica]
Nom de l'album Informacio
Queen
Queen II
Sheer Heart Attack
A Night At The Opera
A Day at the Races
News of the World
Jazz
The Game
Flash Gordon
Hot Space
The Works
A Kind of Magic
The Miracle
Innuendo
Made In Heaven

Discs en directe

[modifica]
Nom de l'album Informacio
Live Killers
Live Magic
Live at Wembley '86
Queen on Fire - Live at the Bowl

Recopilacions

[modifica]
  • Greatest Hits I (1981)
  • Greatest Hits II (1991)
  • Queen Rocks (1997)
  • Greatest Hits III (1999)
  • The Complete Works (desembre de 1985), col*leccio que conte tots els discos oficials editats fins aquella data (des de Queen fins a The Works)
  • Complete Vision (desembre de 1985), recopilacio de les cares B de tots els singles editats fins aquella data (des de Killer Queen fins a One Vision)
  • Queen Forever (2014) Recopilacio de titols remasteritzats i material inedit de l'area Mercury

Com a Queen + Paul Rodgers

[modifica]
Nom de l'album Informacio
Return of the Champions (en Directe)
Super Live In Japan (en Directe / disponible nomes al Japo)
The Cosmos Rocks
Live in Ukraine (en Directe / disponible en CD i DVD)

Membres

[modifica]
Formacio oficial
  • Freddie Mercury - veu principal, piano, teclats, guitarra i pandereta (1970-1991; mor)
  • Brian May - guitarra lider, teclats, piano, cors i veu principal (1970-actualitat)
  • Roger Taylor - bateria, percussio, guitarra ritmica, cors i veu principal (1970-actualitat)
  • John Deacon - baix, guitarra ritmica, teclats, cors, triangle (1971-1997;retirat)
Antics membres
  • Mike Grose - baix (1970)
  • Barry Mitchell - baix (1970-1971)
  • Doug Ewood Bogie - baix (1971)
Queen +
Altres cantants Queen +
Membres de gira
  • Morgan Fisher - teclats, piano (1982)
  • Fred Mandel - teclats, piano (1982)
  • Spike Edney - teclats, piano, guitarra ritmica, cors (1984-actualitat)
  • Jamie Moses - guitarra ritmica, guitarra lider, cors (1998-2009)
  • Danny Miranda - baix, cors (2005-2009)
  • Rufus Tiger Taylor - percussio, bateria, cors (2011-2017)
  • Neil Fairclough - baix, cors (2011-actualitat)
  • Tyler Warren - percussio, bateria, cors (2017-actualitat)

Linia temporal

[modifica]

Referencies

[modifica]
  1. | 1,0 1,1 Hodkinson, 2009, p. 132.
  2. | <<The 20 Queen facts you can share with your mates at the Hydro>> (en angles), 2015. [Consulta: 2021].
  3. | <<40 anos de Queen>> (en castella), 2011. [Consulta: 2011].
  4. | <<Queen becomes longest reigning chart act>> (en angles), 2005. [Consulta: 2011].
  5. | <<Queen's 'Greatest Hits' Becomes First Album to Sell 6 Million in U.K.>> (en angles), 2014. [Consulta: 2021].
  6. | <<Los mejores artistas del Hard Rock>> (en castella), 2010. [Consulta: 2021].
  7. | <<Queen destrona a los Beatles como mejor grupo de rock britanico de todos los tiempos>> (en castella), 2007. [Consulta: 2021].
  8. | <<100 Greatest Artists>> (en angles), 2010. [Consulta: 2021].
  9. | <<[https://www.rcnradio.com/entretenimiento/queen-tina-turner-recibiran-premio-honorifico-los-grammy Entretenimiento Queen y Tina Turner recibiran premio honorifico de los Grammy]>> (en castella), 2018. [Consulta: 2021].
  10. | <<Best selling artists, albums and singles of all-time>> (en angles), 2017. [Consulta: 2021].
  11. | <<Hottest 100 Of All Time 2009>> (en angles), 2009. [Consulta: 2021].
  12. | <<"Don't Stop me Now" de Queen es la cancion mas feliz del mundo>> (en castella), 2019. [Consulta: 2021].
  13. | <<Queen albums and songs sales>> (en angles), 2020. [Consulta: 2021].
  14. | 14,0 14,1 14,2 Gunn, Jacky. Queen (en castella). Madrid: Catedra, 1993, p. 60. ISBN 843761208X.
  15. | Gun, Jacky. Queen (en castella). Madrid : Catedra, cop. 2000. Madrid: Catedra, 2000, p. 7. ISBN 843761208X.
  16. | Hodkinson, 2009, p. 101.
  17. | Blay, Arturo. Queen : la reina del espectaculo (en castella). Valencia : La Mascara, cop. 1996. Valencia: La Mascara, 1996, p. 6. ISBN 8479745398.
  18. | <<Freddie Mercury - Collaborations: Michael Jackson>> (en angles). Ultimatequeen.co.uk. [Consulta: 26 agost 2019].
  19. | <<Freddie Mercury: 10 Things You Didn't Know Queen Singer Did>> (en angles). Rolling Stone. Arxivat de l'original el 12 de juny 2018. [Consulta: 26 agost 2019].
  20. | Campbell, Lisa D. Michael Jackson: the king of pop (en angles), gener 1993, p. 90. ISBN 9780828319577.
  21. | <<There Must Be More To Life Than This>> (en angles). Ultimatequeen.co.uk. [Consulta: 26 agost 2019].
  22. | <<Queen Forever - Queen | Songs, Reviews, Credits | AllMusic>> (en angles). AllMusic. [Consulta: 26 agost 2019].
  23. | Unger, Adam. <<QueenVault.com - Freddie +>> (en angles). Queenvaultom. [Consulta: 26 agost 2019].
  24. | <<Oasis invited to return for Knebworth anniversary>> (en angles). BBC, 28-08-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
  25. | <<Queen News March 2006>>. Arxivat de l'original el 2013-08-29. [Consulta: 28 novembre 2015].

Bibliografia

[modifica]

Enllacos externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons (Galeria)
Commons
 Commons (Categoria)
Albums d'estudi
Bandes sonores
Albums en directe
Recopilacions
Caixes
Videografia
Gires
Vegeu tambe

Viccionari

Registres d'autoritat
Bases d'informacio