< Back | Wikipedia | Home | Dark Mode

Pink Floyd

• (2008) Polar Music Prize
• (2007) Premi Grammy del Salo de la Fama, per l'obra The Wall
• (1998) Premi Grammy del Salo de la Fama, per l'obra The Dark Side of the Moon
• (1996) Rock and Roll Hall of Fame
• (1994) Premi Grammy a la millor interpretacio instrumental de rock

Pink Floyd es un grup de musica britanic, considerat com un dels mes influents de la historia del rock. Els seus membres fundadors foren Syd Barrett (guitarra i veu), Roger Waters (baix i veu), Richard Wright (orgue, teclats i veu) i Nick Mason (bateria). El grup es dona a coneixer, a la fi de l'any 1966, en clubs underground de Londres. Enregistraren el seu primer single pel gener del 1967 (<<Arnold Layne>>), i el mateix any publicaren el primer disc de llarga durada, The Piper at the Gates of Dawn.

David Gilmour es va unir al grup Pink Floyd el gener de 1968 per tal de donar suport a l'escenari al cantant i guitarrista Syd Barrett, que cada vegada tenia un comportament mes erratic. Finalment, l'abril de 1968 va substituir definitivament Barrett, que victima de problemes mentals va haver de deixar definitivament el grup.

A partir d'aquell moment el grup, liderat per Waters i Gilmour, va anar deixant de banda el psicodelisme underground dels primers temps i va comencar a crear un estil sonor molt propi, basat en el virtuosisme instrumental, l'experimentacio amb l'electronica, la inclusio d'efectes sonors d'estudi i la utilitzacio de cors i recursos simfonics. Aixi, les seves obres, resultat d'un perfeccionisme obsessiu inedit fins llavors en els grups de rock, esdevenen llargues, denses i de gran riquesa musical i emotiva. Els discs mes representatius d'aquesta epoca, que tingueren un gran exit comercial i que fonamentaren el seu prestigi artistic, son The Dark Side of the Moon (1973), Wish You Were Here (1975) i Animals (1977). Malgrat el seu exit comercial, el grup va gaudir de llibertat artistica i fins i tot es va permetre excentricitats com ara rodar una pel*licula a les ruines de Pompeia (Live at Pompeii), fer musica per a espectacles teatrals i de ballet o estar-se dos anys per gravar un disc.

Mes endavant, Waters intenta assolir el lideratge tot sol, i els treballs del grup, sense perdre la seva particular personalitat sonora, derivaren cap a temes mes obscurs i propers a la cantoutoria, essent The Wall (1979) el disc representatiu d'aquella epoca i alhora l'exit comercial mes gran del grup. El seguent disc, The Final Cut (1983), es un treball practicament en solitari de Waters, on la resta del grup, excepte Wright -que va ser acomiadat-, fan de musics d'acompanyament.

Despres de greus dissensions, el 1983 Waters va abandonar la formacio per iniciar una carrera en solitari i, a mes, va iniciar un litigi amb els seus excompanys, que finalment va perdre el 1987, per tal que aquests no poguessin utilitzar el nom del grup. Aixi, el 1987, el grup format per Gilmour, Wright i Mason, va tornar a l'activitat. Entre aquell moment i els anys 90 enregistraren nomes dos discs d'estudi amb material nou, A Momentary Lapse of Reason (1987) i The Division Bell (1994), i realitzaren nombroses gires.

Despres de mes de 20 anys de dissensions, el juliol de 2005 Waters, Gilmour, Mason i Wright van tornar a tocar junts com Pink Floyd en el concert benefic Live 8, organitzat per Bob Geldof. Malgrat aixo, els rumors sobre una possible reunificacio del grup van ser desmentits de seguida.

El 5 de juliol de 2014 es va saber, a traves de diverses persones, entre elles la dona de David Gilmour, Polly Samson, que el mes d'octubre del mateix any, Pink Floyd editaria un nou album d'estudi anomenat The Endless River, basat en les sessions de 1993 i 1994 que van realitzar per a The Division Bell, aixi com en l'ultima actuacio de Rick Wright. El llancament va tenir lloc el 10 de novembre.

Al marc de 2022, Gilmour i Mason es van tornar a reunir com a Pink Floyd, juntament amb el baixista Guy Pratt i el teclista Nitin Sawhney, per gravar el senzill <<Hey, Hey, Rise Up!>> en suport d'Ucraina despres de la invasio russa.

Roger Waters, originari de Cambridge, va anar a Londres l'any 1965, per matricular-se a la carrera d'arquitectura a la Regent Street Polytechnic. Alla va coneixer Nick Mason, qui tambe estudiava arquitectura a la mateixa universitat. Van comencar a tocar conjuntament en un grup del qual tambe formaven part Keith Noble (cantant) i Clive Metcalfe (baixista), juntament amb la germana de Noble, Sheilagh. Un altre estudiant d'arquitectura, Richard Wright, s'hi va unir mes tard aquell mateix any i, per tant, el grup va esdevenir un sextet que anomenaren Sigma 6, la primera banda a incloure a Waters, Wright i Mason. En aquesta epoca, tant Waters com Wright tocaven la guitarra. La banda va comencar a actuar en funcions privades, mentre que els assajos els duien a terme en una casa de te situada als soterranis de la Regent Street Polytechnic. Tocaven cancons de The Searchers i material escrit pel seu manager i compositor, i a la vegada company d'estudis, Ken Chapman.

El mes de setembre de 1963, Waters i Mason es van mudar a un pis situat al numero 39 de Stanhope Gardens, a prop del Crouch End (Londres), propietat de Mike Leonard, un tutor a temps parcial a dues institucions properes, el Hornsey College of Art i la Regent Street Polytechnic. Mason es va mudar despres de l'any academic de 1964, i el guitarrista Bob Klose va fer-ho durant el mes de setembre del mateix any.

Sigma 6 va passar per uns quants noms temporals, incloent-hi Meggadeaths, Abdabs and the Screaming Abdabs, Leonard's Lodgers, i Spectrum Five, abans de quedar-se amb el nom de Tea Set. El 1964, com que Metcalfe i Noble van deixar Tea Set per formar la seva propia banda, Syd Barrett va unir-se a Klose i Waters a Stanhope Gardens. Barrett es va traslladar a Londres el 1962 per estudiar al Camberwell College of Arts. Waters i Barrett eren amics de la infancia; Waters havia visitat sovint Barret i l'havia vist tocar la guitarra a casa de la seva mare. Mason va dir el seguent sobre Barrett:

Noble i Metcalfe van abandonar Tea Set cap a la fi de 1963, i Klose va presentar la banda el cantant Chris Dennis, un tecnic de la Royal Air Force. El desembre de 1964, se les van arreglar per aconseguir el seu primer temps de gravacio, en un estudi a West Hampstead, a traves d'un dels amics de Wright que els va permetre utilitzar alguns dels moments d'inactivitat de franc. Wright, que es prenia un descans en els seus estudis, no va participar en la sessio.

Quan la RAF va destinar Dennis a Bahrain a principis de 1965, Barrett va esdevenir el lider de la banda. Mes tard, aquell mateix any, van esdevenir la banda resident al Countdown Club, prop de Kensington High Street a Londres, on des de ben entrada la nit fins a la matinada tocaven tres sessions de noranta minuts cadascuna. Durant aquest periode, impulsats per la necessitat del grup d'ampliar el seu repertori per tal de minimitzar la repeticio de cancons, van adonar-se que "les cancons es podien ampliar amb solos mes llargs", va escriure Mason. A causa de la pressio dels seus pares i de l'advertencia dels seus tutors a l'escola, Klose va abandonar la banda a mitjan 1965, i Barret passa a ser el guitarrista principal. El grup va comencar a presentar-se com a Pink Floyd Sound al final de 1965. Barret va prendre la decisio a cop calent quan va descobrir que una altra banda, anomenada tambe Tea Set, anaven a actuar en una de les seves gires. El nom deriva del de dos musics de blues, de l'estil anomenat Piedmont blues, de qui Barrett tenia discos, Pink Anderson i Floyd Council. D'aquesta manera, la primera formacio de Pink Floyd consisti en Barrett a la guitarra, Mason a la bateria, Waters al baix i Wright a l'orgue i els teclats.

El 1966, el repertori del grup consistia principalment en cancons de rhythm and blues i havien comencat a rebre reserves anticipades, incloent-hi una actuacio al Marquee Club el marc de 1966, on Peter Jenner els va coneixer. Professor universitari a la London School of Economics, Jenner va quedar impressionat pels efectes sonors que Barrett i Wright havien creat, i amb el seu company de negocis i amic Andrew King, van convertir-se en els seus managers. La parella tenia una mica d'experiencia en el mon de la industria musical, i van utilitzar els diners que King havia heretat per fundar Blackhill Enterprises, comprant equipament i instruments nous per a la banda per valor d'unes 1.000 lliures. Va ser pels volts d'aquesta epoca que Jenner va suggerir treure el "Sound" del nom de la banda, esdevenint el famos i mes conegut "Pink Floyd". Sota la guia de Jenner i King, el grup va convertir-se en part de l'escena underground de Londres, tocant en diversos locals incloent l'All Saints Hall i el Marquee. Mentre tocaven al Countdown Club, la banda havia estat experimentant amb llargues excursions musicals, i van comencar a ampliar-les amb espectacles de llum, rudimentaris pero visualment efectius, projectats per diapositives de color i llums domestiques. Gracies a les relacions socials que tenien Jenner i King van aconseguir una important cobertura mediatica al Financial Times i en un article al The Sunday Times que deia:

El 1966, van reforcar la seva relacio comercial amb Blackhill Enterprises, esdevenint-ne socis igualtataris: Jenner, King i cadascun dels membres de la banda tenia una participacio d'un sise. Al final de 1966, el seu repertori incloia menys cancons estandards de R&B i mes cancons originals de Barrett, moltes de les quals s'inclourien en el seu primer album. Encara que havia augmentat significativament la frequencia de les seves actuacions, la banda no era ampliament acceptada en aquell moment. Despres d'una actuacio en un club de joves catolics, el propietari es va negar a pagar, al*legant que la seva actuacio no havia sigut musica. Quan el seu equip va presentar una demanda en un tribunal de reclamacio contra el propietari de l'organitzacio juvenil, un magistrat local va confirmar la decisio del propietari. No obstant aixo, van ser molt ben rebuts al UFO Club a Londres, on una petita base de fans va comencar a creixer al voltant de la banda. Les actuacions de Barrett eren apassionades, "saltant arreu... amb bogeria... amb improvisacio... [inspirat] per aconseguir anar mes enlla dels seus limits i entrar en arees que eren... molt interessats. Que cap dels altres podia fer", va escriure el biograf Nicholas Schaffner.

El 1967, Pink Floyd va comencar a atreure l'atencio de la industria musical comercial Mentre negociaven amb les discografiques, el cofundador d''IT i gerent del club UFO Joe Boyd i l'agent de Pink Floyd Bryan Morrison van organitzar i financar l'enregistrament d'algunes cancons a Sound Techniques a West Hampstead. Incloien el destacat tema <<Arnold Layne>> i <<Candy and a Currant Bun>> com a cara B, temes que es van enregistrar el 29 de gener de 1967. Tres dies mes tard, Pink Floyd va signar amb EMI, rebent unes 5.000 lliures esterlines a tall d'antelacio. EMI va llancar el primer single, <>, el 10 de marc de 1967, sota el seu segell Columbia. Les referencies de la canco al transvestiment va donar lloc a una prohibicio en diverses emissores de radio, pero, una certa manipulacio creativa dels comerciants que subministren xifres de vendes per al negoci de la musica, va significar que el single s'enfiles fins a la vintena posicio del Regne Unit.

EMI-Columbia va llancar el segon single de Pink Floyd, <<See Emily Play>>, el 16 de juny de 1967. Li va anar una mica millor que a <>, que va aconseguir el numero 6 al Regne Unit. Van actuar al programa Look of the Week de la BBC, on Watter i Barrett, erudits i atractius, van enfrontar-se a les preguntes de Hans Keller. Ells van apareixer al programa de la BBC Top of the Pops, un programa immensament popular que, buscant la polemica, requeria artistes als quals imitar la seva forma de cantar i tocar. Encara que Pink Floyd va tornar-hi per dues actuacions mes, a la tercera Barrett s'havia comencat a enfonsar, i va ser en aquell moment que la primera banda va notar canvis significatius en el seu comportament. A principis de 1967, va prendre de forma regular LSD, i Mason el va descriure com a "totalment distanciat de tot el que passa".

Morrisson i el productor d'EMI Norman Smith van negociar el primer contracte discografic de Pink Floyd, i com a part del tracte, la banda acceptava enregistrar el seu primer album als Abbey Road Studios, els estudis d'EMI a Londres. Mason recalcava que les sessions es duien a terme sense problemes. Smith no estava d'acord, i manifestava que Barrett era insensible als seus suggeriments i a la critica constructiva. EMI-Columbia van treure al mercat The Piper at the Gates of Dawn el mes d'agost de 1967. L'album va ascendir fins a la sisena posicio de les llistes britaniques, romanent-hi 14 setmanes.

Pink Floyd continuava atraient grans multituds a l'UFO Club; tanmateix, la degradacio mental de Barrett estava provocant ja aleshores una seriosa preocupacio. El grup inicialment esperava que el seu comportament erratic fos una fase temporal, pero alguns eren menys optimistes, incloent-hi Jenner i el seu assistent, June Child, que comentaven:

Forcat a anul*lar l'aparicio de Pink Floyd al prestigios Festival Nacional de Jazz i Blues, aixi com uns quants xous mes, King va informar la premsa musical que Barrett estava patint un esgotament nervios. Waters va planificar una reunio amb el psiquiatre R. D. Laing, i tot i que Waters va portar personalment a Barrett a la cita, Barrett es va negar a sortir fora del cotxe. Una estada a Formentera amb Sam Hutt, un doctor ben establert dins l'escena de musica underground, no va suposar cap millora visible. La banda va fer uns quants concerts mes a Europa durant el mes de setembre (a Dinamarca i a Irlanda) i la seva primera gira als Estats Units a l'octubre. Es va negar a moure els llavis quan va arribar el moment de fer playback al <>, durant l'espectacle de Boone. Despres d'aquests episodis vergonyosos, King va finalitzar la seva gira pels USA i els va enviar immediatament cap a casa, a Londres. El mes de novembre de 1967 van editar el single <<Apples and Oranges / Paint Box>> (compostes per Barrett en el primer cas i per Wright en el segon) al Regne Unit, pero no va tenir l'exit que esperaven. Aviat, despres del seu retorn, van fer de teloners de Jimi Hendrix durant una gira que va fer a Anglaterra; tanmateix, la depressio de Barrett empitjorava mentre la gira anava avancant, arribant a un punt de crisi al desembre. En aquests moments, la banda va decidir afegir un nou membre a la seva alineacio.

El desembre de 1967, el grup incorporava David Gilmour, que havia estat membre d'un grup de versions anomenat Joker's Wild i, posteriorment, de la banda Bullitt, com el cinque membre de Floyd. L'assistent de Morrison, Steve O'Rourke, va encabir a Gilmour en una habitacio a casa seva amb un salari de 30PS per setmana, i el mes de gener de 1968, Blackhill Enterprises va anunciar Gilmour com el nou membre de la banda; amb el segon guitarrista i el seu cinque membre, la banda pretenia continuar amb Barrett com a compositor pero que no actues. Jenner comentava: "La idea era que Dave pogues... cobrir les seves [d'en Barrett] excentricitats i quan allo no va poder ser factible, Syd nomes anava a escriure. Nomes per intentar que seguis involucrat". En una demostracio de la seva frustracio, Barrett, del qui s'esperava que escrigues exits addicionals a <> i <>, es presenta en una ocasio als estudis Abbey Road de Londres amb una nova canco anomenada <>; pero quan va tocar-la als seus companys perque l'aprenguessin i l'acompanyessin, Barrett comenca a canviar els acords continuament, de manera que els altres membres amb prou feines podien seguir-lo. El gener de 1968, en una sessio fotografica dels 5 membres de Pink Floyd, els fotografs van mostrar a Barrett, fitant la resta des de la distancia.

Finalment es va veure que treballar amb Barrett era massa dificil i, al mes de gener, les coses van arribar a un punt critic mentre anaven cap a una actuacio a Southampton quan un membre de banda va demanar si havien de recollir Barrett. Segons Gilmour, la resposta va ser "Nah, no el molestem", indicant el final de recorregut de Barrett amb Floyd. Water mes tard va admetre:

A principis de marc de 1968, Pink Floyd es va trobar amb els socis de negocis Jenner i King per a parlar del futur de la banda; Barrett va acceptar marxar.

Jenner i King consideraven que Barrett era el geni creatiu de la banda, i decidien representar-lo i acabar la seva relacio amb els Pink Floyd. Aleshores Morrison va vendre el seu negoci a NEMS Enterprises, i O'Rourke va convertir-se en el manager personal de la banda. Blackhill va anunciar la sortida de Barrett el 6 d'abril de 1968. Despres de la sortida de Barrett, la responsabilitat de la composicio lirica i la direccio creativa va recaure principalment en Waters. Inicialment, Gilmour imitava la veu de Barrett en les aparicions del grup a European TV; tanmateix, mentre tocaven al circuit universitari, substituien les cancons de Barrett per les de Waters i pel material de Wright, com per exemple <<It Would Be So Nice>> i <<Careful With That Axe, Eugene>>.

El 1968, Pink Floyd va retornar als Abbey Road Studios per enregistrar el seu segon album, A Saucerful de Secrets. El LP incloia la contribucio final de Barrett a la seva discografia, <<Jugband Blues>>. Waters comencava a desenvolupar la seva propia composicio, contribuint amb els temes <<Set the Controls for the Heart of the Sun>>, <<Let There Be More Light>> i <<Corporal Clegg>>. Wright va compondre els temes <<See-Saw>> i <<Remember a Day>>. Smith els va animar a autoproduir la seva propia musica, i van enregistrar demos del nou material a les seves respectives cases. Amb les instruccions de Smith a Abbey Road, van aprendre com utilitzar l'estudi de gravacio per realitzar la seva visio artistica. Tanmateix, Smith no estava convencut de la seva musica; i quan Mason lluitava per aconseguir gravar la seva part de bateria a <>, Smith va intervenir per substituir-lo. Wright recordava l'actitud de Smith durant les sessions:

Com que ni Water ni Mason podien llegir les partitures de les cancons, per il*lustrar el llistat de cancons de l'album, es van inventar el seu propi sistema de notacio. Gilmour mes tard descriuria el seu metode com a mirar "un diagrama arquitectural".

Llancat el juny de 1968, l'album incorporava una coberta psicodelica dissenyada per Storm Thorgerson i Aubrey Powell d'Hipgnosis. La primera de diverses cobertes d'album de Pink Floyd dissenyades per Hipgnosis, representava la segona vegada que EMI permetia a un dels seus grups contractar dissenyadors per al grafisme de l'album. El llancament va aconseguir situar-se a la 9a posicio de les llistes, romanent 11 setmanes dins les llistes del Regne Unit. Record Mirror va donar una valoracio global favorable al disc, pero instava als oients a "oblidar-ho com a musica de fons en una festa".

John Peel va descriure una actuacio en viu d'una canco com a "una experiencia religiosa", mentre NME descrivia la canco com a "llarga i avorrida ... [amb] poc per garantir la seva direccio". L'endema de la sortida a la venda de l'album al Regne Unit, Pink Floyd va tocar al primer concert gratuit al Hyde Park. El juliol de 1968, van retornar als Estats Units per a una segona visita. Acompanyats per Soft Machine i The Who, va suposar el primer tour de Pink Floyd realment remarcable. El mes de desembre d'aquell any, van editar <<Point Me at the Sky>>; sense mes exit que els dos singles anteriors que la banda havia editat des de <>, seria l'ultim de la banda fins al llancament el 1973 de <<Money>>.

Durant el 1969, el grup comenca a posar les bases per a la seva primera gran metamorfosi sonora, que els permete de passar de ser estrelles del rock psicodelic a esdevenir els reis del rock simfonic i conceptual. La seguent obra de Pink Floyd despres de l'expulsio de Barrett va ser el disc More, la banda sonora de la pel*licula More, dirigida pel director frances Barbet Schroeder i rodada en bona part a Eivissa. El dia 1 de febrer de 1969 el grup va comencar a treballar als estudis Pye a Londres. El 31 de maig del mateix any, la pel*licula More va sortir a la llum, essent premiada al Festival de Cinema de Cannes, i tot i que el film mai no va poder-se veure al Regne Unit, el 13 de juny la banda sonora de la pel*licula va ser editada al Regne Unit, aconseguint la 9a posicio a les llistes britaniques.

Poc despres va apareixer el seu primer gran album, Ummagumma, que va representar un gran salt respecte a les seves obres previes. Va ser editat com a doble LP sota el segell de Harvest Records d'EMI; les dues primeres cares del disc contenien actuacions en viu enregistrades al Manchester College of Commerce i al Mothers, un club de Birmingham; el segon LP contenia una unica contribucio experimental de cada membre de banda. Ummagumma va rebre critiques positives quan va sortir al mercat, el novembre de 1969. L'album va enfilar-se fins al numero 5, quedant-se 21 setmanes a les llistes del Regne Unit. Si be More encara conserva part del regust psicodelic dels dos primers discos, en el seu segon disc, Ummagumma, la banda ja presenta temes molt mes llargs i experimentals, com a preludi de la seva incursio en el rock simfonic.

Despres d'intervenir a la banda sonora de la pel*licula Zabriskie Point (dirigida per Michelangelo Antonioni) Pink Floyd van editar l'album Atom Heart Mother el mes d'octubre de 1970, el seu primer disc amb un tema qualificable com a simfonic (el tema titular, que ocupava tota la cara A i durava gairebe 24 minuts); en Atom Heart Mother s'augmenta l'us d'efectes electronics i manipulacions sonores, ja insinuat al disc anterior, i tambe significa la primera vegada que el grup enregistrava amb acompanyament orquestral. Una versio inicial es va estrenar a Franca el mes de gener, pero desacords sobre les mescles realitzades van impulsar el fet de contractar a Ron Geesin per resoldre els problemes sonors. Geesin treballava per millorar el resultat, pero amb poca entrada creativa per part de la banda, la produccio era problematica. Geesin finalment va completar el projecte amb l'ajut de John Alldis, que era el director del cor contractat per intervenir en la gravacio. Smith va aconseguir un credit del productor executiu, i l'album va marcar la seva contribucio final oficial a la discografia de la banda. Gilmour deia que era "Una manera polida de dir que ell no ... feia res". Waters era critic amb Atom Heart Mother, afirmant que preferiria que "es llences al cubell d'escombraries i que mai no l'escoltes ningu mes." Gilmour era igualment desdenyos cap a l'album i una vegada el va descriure com "una muntanya d'escombraries", manifestant: "Penso que estavem rascant una mica el barril en aquell periode."

Atom Heart Mother va tenir un exit forca important a la Gran Bretanya, aconseguint el primer numero 1 de la banda, i mantenint-se 18 setmanes a les llistes d'exits. El van estrenar oficialment el 27 de juny de 1970 al festival de Bath. Per promocionar aquest disc, el grup va iniciar la seva gira mundial mes ambiciosa fins aleshores, viatjant extensivament a traves d'America i Europa durant l'any 70. El 1971, els Floyd van aconseguir entrar en les posicions en una votacio realitzada pels lectors de la revista Melody Maker, i per primera vegada, estaven aconseguint beneficis. Mason i Wright van ser pares i es van comprar cases a Londres, mentre que Gilmor, encara solter, es va traslladar a una granja del segle xix a Essex. Water es va instal*lar un estudi de gravacio a la seva casa d'Islington en un cobert al darrer del seu jardi.

El gener de 1971, retornant de la gira d'Atom Heart Mother, Pink Floyd va comencar a treballar en nou material. A causa de la falta d'un tema central, van intentar uns quants experiments improductius; l'enginyer John Leckie va descriure les sessions com a tot sovint comencar a la tarda i acabar de matinada, "durant aquell temps res no s'acabaria [consumant]. No hi havia cap contacte amb el segell discografic en absolut, excepte quan apareixeria el seu director de la discografica de tant en tant amb un parell d'ampolles de vi i un parell de porros." La banda passava llargs periodes treballant en sons basics, o en un riff de guitarra. Tambe van passar uns quants dies als Air Studios, intentant crear musica utilitzant una gran varietat d'objectes domestics, un projecte que revifaria a The Dark Side of the Moon i Wish You Were Here

Editat l'octubre de 1971, Meddle no solament confirma l'emergencia del guitarrista solista David Gilmour com a forca real dins la formacio, sino que manifesta energicament i acuradament que el grup esta altra vegada en la pista de creixement" escrivia Jean-Charles Costa a Rolling Stone. NME va mencionar Meddle com a "un excepcionalment bon album", triant <<Echoes>> com el "zenit que el Floyd s'ha estat esforcant per a aconseguir." Tanmateix, Michael Watts de Melody Maker's el va trobar decebedor, comentant que l'album sembla "una banda sonora a una pel*licula inexistent", i minimitza Pink Floyd comentant "tant so i tanta furia, que no significa res." Meddle es un album de transicio entre la influencia de Barrett en el grup de la fi dels anys 60 i la pujada de Pink Floyd. El disc va aconseguir la posicio numero 3, romanent 82 setmanes a les llistes britaniques.

Encara durant el 1972, Pink Floyd van enregistrar una pel*licula al volca Vesuvi, completada amb filmacions d'estudi a Londres i estrenada aquell mes de setembre, juntament amb una nova banda sonora, del film La Vallee (novament de Barbet Schroeder), que va apareixer classificada com a nou disc oficial del grup, amb el nom Obscured by Clouds.

L'any 1973 va apareixer el primer gran disc del grup, The Dark Side of the Moon, que constitueix el primer d'una serie de discs conceptuals que Pink Floyd publicaria al llarg de la decada dels 70, aquesta vegada dedicat a diverses experiencies i sentiments humans, com la cobdicia (<<Money>>), la bogeria (<<Brain Damage>>), o el pas del temps (<<Time>>). El disc es va gravar entre els mesos de maig de 1972 i gener de 1973, amb l'enginyer Alan Parsons de l'equip d'EMI als estudis d'Abbey Road. El titol es una al*lusio a la bogeria mes que a l'astronomia. Hipgnosis va dissenyar tota la maquetacio de l'album, que va incloure l'iconic disseny del prisma que refracta la llum a la coberta, dissenyat per l'artista George Hardie. Al Dark Side de la coberta de Thorgerson hi apareix el pas d'un raig de llum blanca, que representa la unio, a traves d'un prisma, que representa la societat. El raig de llum refractat resultat es descompon en llum de colors, simbolitzant la unitat difractada, l'absencia d'unitat.

El disc va sortir al mercat el mes de maig de 1973, i el LP va esdevenir instantaniament un exit a les llistes al Regne Unit i per tota l'Europa Occidental, aconseguint ressenyes entusiastiques dels critics musicals. Roy Hollingworth, de Melody Maker, va descriure la cara A com a "completament confusa... [i] dificil de seguir", pero lloava la cara B, escrivint: "Les cancons, els sons, ... [i] els ritmes son solids... [el] saxofon colpeix l'aire, la banda "rocked and rolled". Loyd Grossman, de Rolling Stone, el va descriure com a "un album correcte amb una riquesa textural i conceptual que no nomes convida, sino que demana implicacio."

The Dark Side of the Moon es un dels albums de rock amb mes exit de tots els temps, un numero 1 als Estats Units, que va romandre a les llistes Billboard 200 durant mes de quaranta anys, arribant-se'n de vendre mes de 40 milions de copies arreu del mon. A la Gran Bretanya, l'album va aconseguir la segona posicio, mantenint-se 364 setmanes dins les llistes britaniques. Encara avui es el seu disc mes venut i un dels mes venuts de la historia; i The Dark Side of the Moon tambe dona un senzill d'exit, <>, que entra al Top 20 america. La seva gira posterior, Dark Side of the Moon Tour, fou molt reeixida i, de fet, la fama de l'album aconsegui fins i tot augmentar les vendes dels discos anteriors.

L'exit de l'album va donar uns grans beneficis als membres de Pink Floyd. Waters i Wright van comprar grans cases de camp mentre que Mason es convertiria en un col*leccionista de cotxes cars. Desencantats amb segell discografic als Estats Units, Capitol Records, Pink Floyd i O'Rourke van negociar un nou contracte amb Columbia Records, que els va reportar a l'avancada un 1.000.000 de dolars (que serien aproximadament uns 5.000.000 de dolars actualment). A la Gran Bretanya i Europa, continuaven sent representats per Harvest Records. Capitol Records edita poc despres un album doble, A Nice Pair, que reuneix els dos primers discos dels Floyd.

Despres d'una gira pel Regne Unit tocant The Dark Side of the Moon', Pink Floyd va retornar a l'estudi el mes de gener de 1975 i van comencar a treballar en el que seria el seu sete album, Wish You Were Here. Alan Parson va declinar l'oferta de seguir treballant amb ells, reeixint amb el seu propi treball amb The Alan Parsons Project i, per tant, la banda va tornar a trucar a la porta de Brian Humphries. Inicialment, trobaven dificil compondre material nou; l'exit de The Dark Side of the Moon havia deixat als Pink Floyd fisicament i emocionalment exhausts. Wright mes tard descriuria aquestes primeres sessions com a "caure dins d'un periode dificil" i Waters les va trobar "com una tortura". Gilmour estava mes interessat a millorar el material ja existent de la banda, i el matrimoni fallit de Masons el van deixar amb un malestar general i amb una sensacio d'apatia que interferien amb la seva bateria.

Malgrat la manca de direccio creativa, Waters va comencar a visualitzar un nou concepte despres de diverses setmanes. Durant el 1974, Pink Floyd havia esbossat tres composicions originals i les havia tocat a una serie de concerts a Europa. Aquestes composicions van convertir-se en el punt de partida per a un album nou, amb una obertura que incloia un frasejat de quatre notes de guitarra, composta purament de casualitat per Gilmour, que a Waters li recordava a Barrett. Les cancons van proporcionar un clima adequat de l'ascensio i la caiguda posterior del seu antic company de banda. Waters va comentar: "Perque volia arribar el mes a prop possible del que sentia... [aquella] malenconia indefinible i inevitable de la desaparicio de Syd."

Mentre Pink Floyd treballava en l'album, Barrett es va presentar de forma imprevista a l'estudi; Thorgerson recordava que ell "seguia al voltant i parlava un mica, pero no era realment alla". Ell havia canviat significativament en aparenca, i la banda inicialment ni el reconeixia. Waters va explicar que estava profundament afectat per l'experiencia. Gran part del Wish You Were Here es va estrenar el 5 de juliol de 1975, en un festival a l'aire lliure a Knebworth. Llencat al mercat el mes de setembre, va aconseguir el numero 1 de les llistes tant al Regne Unit com als Estats Units, i, actualment esta en la posicio 324 (a data de 30 de juliol de 2013) de la llista dels 500 millors albums de la historia, elaborada per la revista Rolling Stone.

El 1975, Pink Floyd va comprar un grup de tres pisos al 35 de Britannia Row a Islington, i van comencar a convertir-lo en un estudi de gravacio i un espai per a emmagatzemar. El 1976, van gravar el seu vuite album, Animals, en el seu recentment estrenat estudi de 24 pistes. El concepte d'Animals va sorgir de Waters, principalment basat en la faula politica La rebel*lio dels animals de George Orwell. Les lletres de les cancons de l'album, plenes de metafores sobre la condicio humana, descriuen les diferents classes de la societat com a gossos, porcs i ovelles. Hipgnosis va rebre carta blanca per a dissenyar la part grafica del nou album Animals; tot i aixo, Waters va acabar dissenyant la versio final, escollint una imatge envellida de la Battersea Power Station, sobre la qual hi van sobreposar la imatge d'un porc volador.

El repartiment dels drets d'autor va ser una font de conflicte entre els membres de la banda, que guanyaven drets d'autor segons les cancons de les quals n'eren autors i, tot i que Gilmour era en gran part responsable de <<Dogs>>, que ocupava gairebe una cara sencera del disc, aquest rebia menys que Waters, que va contribuir amb les dues parts molt mes curtes de <<Pigs on the Wing 1/Pigs on the Wing 2>>. Wright va comentar:

I Mason recordava:

Gilmour, distret pel naixement del seu primer fill, va col*laborar poc mes en l'album. De manera similar, ni Mason ni Wright no van contribuir gaire a Animals; Wright tenia problemes maritals, i la seva relacio amb Waters tambe estava patint. Animals es el primer album de Pink Floyd que no inclou cap credit d'escriptura per a Wright, que comentava:

El disc va sortir al mercat el mes de gener de 1977, aconseguint enfilar-se fins a la segona posicio de les llistes britaniques, i a la tercera de les americanes. NME va descriure l'album com "mes extrem, implacable, esquincador i clarament iconoclasta de musica"", i Karl Dallas de Melody Maker va descriure'l com "[un] gust incomode de realitat en un medi que ha convingut en aquests darrers anys, cada vegada mes soporific".

El grup va tocar molt del material que tenien durant la gira de "In the Flesh", la primera experiencia de Pink Floyd tocant en grans estadis, la mida dels quals provocava inquietud en els membres del grup. Waters va comencar a arribar sol als llocs, marxant immediatament despres de l'actuacio. En una ocasio, Wright va volar altra vegada a Anglaterra amenacant de deixar la banda. A l'Estadi Olimpic de Mont-real, un grup d'admiradors sorollosos i entusiastes a la fila del davant de l'audiencia va irritar Waters fins al punt que va arribar a escopir-ne un d'ells. El final de la gira va marcar un punt d'inflexio per a Gilmour, qui sentia que la banda aconseguia l'exit que havien buscat, sense deixar res per fer.

Un any despres de l'edicio d'Animals, tant Wright com Gilmour van publicar els seus primers discos en solitari, mentre Mason continuava amb feines de productor. Waters, d'altra banda, treballa en dos projectes: el que acabaria sent el seu primer disc en solitari (The Pros and Cons of Hitch Hiking, aparegut el 1984) i el seguent disc de Pink Floyd.

El 1978, els Pink Floyd s'adonaren que el seu comptable, Andrew Oscar Warburg, havia invertit (i perdut) bona part dels diners del grup en operacions financeres molt arriscades; aquesta situacio els obliga a enregistrar el seguent material a l'estranger, per tal d'eludir les pressions de la Hisenda britanica. Tambe amb aquesta finalitat, els quatre membres del grup establiren les seves residencies oficials fora de la Gran Bretanya. Tot i trobar-se enmig d'aquesta crisi financera, el juliol de 1978, Waters va presentar a la resta del grup dues idees noves per al seu proper album. La primera era una demo de 90 minuts amb el titol, Bricks in the Wall, i l'altre es convertiria mes tard en el primer album en solitari de Waters, The Pros and Cons of Hitch Hiking. Encara que tant Mason com Gilmour eren inicialment cautelosos, van escollir la primera de les idees per al nou album.

Bob Ezrin va coproduir-lo, i va escriure'n un guio de quaranta pagines. Ezrin va basar la historia en la figura central de Pink -un gestalt, un personatge inspirat per les experiencies infantils de Waters, la mes notable de les quals era la mort del seu pare a la Segona Guerra Mundial. Aquest primer mao metaforic conduia a mes problemes; Pink es tornaria addicte a la droga i deprimit per la industria musical, finalment transformant-se en un megalomaniac, un desenvolupament inspirat en part en la decadencia de Syd Barrett. Al final de l'album, l'audiencia cada vegada mes feixista miraria com Pink tirava a terra la paret i, una vegada mes, es convertiria en una persona normal i preocupada.

Durant l'enregistrament de The Wall, Waters, Gilmour i Mason van anar trobant-se mes a desgrat amb la manca de contribucions de Wright a l'album. Gilmour va dir, sobre Wright: "no havia aportat res en absolut de cap valor a l'album - feia molt, molt poc" i es per aixo que "el van fer fora". Segons Mason, "la contribucio de Rick era apareixer i assistir a les sessions sense fer res, nomes 'sent un productor'." Waters comentava: "[Wright] no estava preparat per cooperar fent el disc... [i] va ser acordat per tots... be pot tenir una llarga batalla o [ell] es posen d'acord per ... acabar de fer l'album, mantenint la seva participacio plena ... pero al final d'ella [hauria de] deixar-ho tranquil*lament. Rick va acceptar." Concebut com una opera rock, The Wall es, en el vessant liric, un altre disc conceptual, aquesta vegada sobre l'aillament d'una persona a la societat, representat pel mur del titol; tambe, com havia vingut passant des de The Dark Side of the Moon, The Wall es quasi al 100% una obra exclusiva de Waters.

Tot i que Pink Floyd no havia editat cap single des del de 1973 <<Money>>, <<Another Brick in the Wall (Part II)>> va precedir l'album, aconseguint els numeros 1 tant dels Estats Units com del Regne Unit. Editat el 30 de novembre de 1979, The Wall tambe va aconseguir enfilar-se al capdamunt de la llista Billboard dels Estats Units, i mantenir-s'hi 15 setmanes, aconseguint el numero 3 a la llista britanica. The Wall mante la tercera posicio a la llista dels 100 millors albums de la RIAA, amb 23 milions de vendes als USA. La coberta es una de les mes minimalistes que tenen, amb una paret rigida de maons blanca, i cap nom de marca registrada o banda. Era tambe la seva primera coberta d'album des de The Piper at the Gates of Dawn que havia estat dissenyada per Hipgnosis.

Per a promocionar el disc, els Pink Floyd no van realitzar una gira mundial com les dels discos anteriors, sino que anunciaren que, a causa del seu elevat cost, nomes se'n farien 30 representacions, 17 de les quals a Los Angeles (6), Nova York (5) i Londres (6) durant 1980, i les 13 restants a Dortmund (8) i, novament, a Londres (5) durant 1981. Wright va participar-hi, si mes no com a membre de Pink Floyd, sino com a music contractat; ironicament, ell fou l'unic membre del grup que trague beneficis de la gira, que va acabar perdent uns 600.000 dolars. Gerald Scarfe va produir una serie d'animacions per als subseguents espectacles en viu, The Wall Tour. Tambe es va encarregar de la construccio de grans ninots inflables que representen personatges de la historia, incloent-hi la "Mare", l'"exdona" i el "mestre d'escola". Pink Floyd va utilitzar aquests titelles gegants durant les representacions de l'album. Les relacions entre els membres de la banda es trobaven en el punt mes baix de la seva historia; els seus 4 Winnebago els aparcaven en cercle amb les portes mirant fora del centre. Waters utilitzava el seu propi vehicle per a arribar al lloc, i es quedava en hotels diferents que la resta de la banda.

Del concepte de The Wall tambe se'n va produir una pel*licula, la idea original per la qual havia de ser una combinacio de sequencies de concert en viu i escenes animades. Tanmateix, les sequencies de concert no resultaven practiques de filmar. Alan Parker va acceptar de dirigir-la i va prendre una aproximacio diferent. Les sequencies animades romandrien, pero les escenes serien actuades per actors professionals sense dialeg. Waters va fer les proves, pero se'l va descartar rapidament i li van demanar a Bob Geldof que acceptes el paper de Pink. Geldof va ser inicialment despectiu, referint-se a The Wall com a "collons". Finalment veient les perspectives de participacio en una pel*licula significativa i rebent un gran pagament per al seu treball, Geldof va acceptar. Mostrat al Festival Internacional de Cinema de Canes el maig de 1982, la premiere de Pink Floyd--The Wall va tenir lloc el mes de juliol de 1982 al Regne Unit. La pel*licula acaba produint beneficis suficients per compensar les perdues que els havia ocasionat la gira.

El 1982, Waters va suggerir un nou projecte musical per la banda, anomenant-lo temporalment Spare Brick; originariament va ser concebut per ser la banda sonora de Pink Floyd The Wall; tanmateix, amb el comencament de la Guerra de les Malvines entre l'Argentina i la Gran Bretanya, Waters va modificar la direccio artistica i va comencar a escriure nou material. Waters veia la resposta de Margaret Thatcher a la invasio de les Falklands com a patriotica i innecessaria, i va dedicar el nou album al seu pare. Immediatament van apareixer discussions entre Waters i Gilmour, qui creia que l'album havia d'incloure tot el material nou, en comptes de reciclar un gran nombre de cancons que s'havien deixat de banda per a The Wall. Waters sentia com si Gilmour hagues contribuit molt poc en el repertori liric de la banda. Michael Kamen, qui va contribuir als arranjaments orquestrals per a The Wall, va fer de mediador entre els dos, un rol que requeia tradicionalment en, l'actualment fora de la banda, Wright. La tensio de la banda anava creixent. Waters i Gilmour treballaven independentment; tanmateix, Gilmour comencava a sentir la pressio, a vegades provocant-li que gairebe no podia mantenir la serenitat. Despres d'una confrontacio final, el nom de Gilmour va desapareixer de la llista de credits del disc, reflectint el que sentia Waters sobre la manca de contribucions en la composicio.

Encara que les contribucions musicals de Mason eren minimes, va estar molt ocupat enregistrant efectes de so per a un sistema holofonic experimental per ser utilitzat en l'album. Amb problemes maritals propis, va romandre una mica distant. Pink Floyd no va utilitzar a Thorgerson per al disseny de coberta, i va ser Waters qui va decidir dissenyar la coberta ell mateix. Amb la sortida al mercat el mes de marc de 1983, The Final Cut va situar-se directament al numero 1 de les llistes britaniques i a la sisena posicio a les americanes. Waters va escriure'n totes les lletres, aixi com tota la musica de l'album: Gilmour no teina cap nou material preparat per a l'album, i va demanar a Waters d'endarrerir la gravacio fins que ell hagues escrit algunes cancons, pero Waters va rebutjar-ho. Gilmour mes tard comentaria:

La revista Rolling Stone va concedir 5 estrelles a l'album, amb Kurt Loder mencionant-lo com a "un assoliment majuscul... una peca mestra per coronar l'art del rock". Loder va veure The Final Cut com "essencialment, un disc en solitari de Roger Waters".

Despres de l'edicio de The Final Cut, el distanciament entre les dues principals forces creatives de Pink Floyd (Roger Waters i Dave Gilmour) ja era abismal. Gilmour va gravar el seu segon album en solitari, About Face, el 1984, i el va utilitzar per expressar els seus sentiments sobre diversos temes: des de l'assassinat de John Lennon a la seva relacio amb Waters. Mes tard, va manifestar que utilitzava l'album per distanciar-se de Pink Floyd. Ben aviat, Waters va comencar una gira de promocio del seu primer album en solitari, The Pros and Cons of Hitch Hiking. Wright, amb la col*laboracio del guitarrista Dave Harris, va formar el grup Zee i editaren el disc Identity, que va passar practicament inadvertit en el seu llancament. Fins i tot Mason enregistra un disc Profiles, l'agost 1985) amb el guitarrista Rick Fenn.

Despres que Waters declares Pink Floyd com "una forca esgotada", va contactar amb O'Rourke per mirar de resoldre el tema dels pagaments de regalies futures. O'Rourke es va sentir obligat a informar Mason i Gilmour, i aixo va enfurismar a Waters, que va voler acomiadar-lo com a manager de la banda. Waters va anar despres al Tribunal Suprem en un esforc per evitar l'us del nom de Pink Floyd. Quan els seus advocats van descobrir que l'associacio mai no s'havia confirmat formalment, Waters va retornar al Tribunal Suprem en un intent per a obtenir un vet sobre l'us futur del nom de la banda. Gilmour va respondre emetent un comunicat de premsa prudentment expressat en el qual afirmava que Pink Floyd continuaria existint. Mes tard es publicava al The Sunday Times: "Roger es un gos a la menjadora i lluitare amb ell"".

A la fi de l'any 1985, Waters va escriure a EMI i Columbia declarant la seva intencio de deixar el grup, i demanant-los que l'alliberessin de les seves obligacions contractuals. Gilmour creia que Waters havia deixat el grup per a accelerar la defuncio de Pink Floyd. Waters manifestaria mes tard, que no fent albums nous, Pink Floyd incorreria en un incompliment del contracte -que suggeriria que els pagaments de regalies se suspendrien i que els altres membres de la banda l'havien forcat dins el grup amenacant de demandar-lo. Amb el cas encara obert, Waters va acomiadar a O'Rourke i va contractar a Peter Rudge per a administrar els seus assumptes.

Despres dels projectes personals en els quals Gilmour, Mason i Wright havien estat treballant entre 1984 i 1985, Gilmour i Mason es reuniren el 1986 per preparar un nou disc de Pink Floyd. Molt significativament, EMI emete un comunicat a la fi del 1986 on s'indicava que <>. El 1987, Gilmour va comencar a reclutar musics pel que es convertiria en el primer album de Pink Floyd sense Waters, A Momentary Lapse of Reason. Hi havia obstacles legals per a la readmissio de Wright a la banda; tanmateix, despres d'una reunio a Hampstead Pink Floyd va convidar Wright a participar en les seguents sessions. Gilmour mes tard manifestava que la presencia de Wright, "ens faria mes forts legalment i musicalment"; Pink Floyd el contractava com un music de sessio amb ingressos setmanals d'11.000 dolars. Les sessions d'enregistrament de l'album van comencar a la casa-vaixell de Gilmour, l'Astoria, amarrada al llarg del Tamesi. Gilmour va treballar amb diversos compositors, incloent-hi Eric Stewart i Roger McGough, tot i que finalment van escollir Anthony Moore per tal que escrigues les lletres de l'album. Gilmour admetria mes tard que el projecte era dificil sense la direccio creativa de Waters. Mason, conscient que li faltava practica per a enregistrar l'album, va utilitzar musics de sessio per a completar moltes de les parts de bateria. En canvi, es va dedicar als efectes de so de l'album. Storm Thorgerson, absent en el disseny dels The Wall i The Final Cut, va dissenyar la coberta de l'album. Per tal de marcar el punt en el qual Waters havia abandonat la banda, van incloure una fotografia del grup al llibret interior, la primera des de Meddle

Llancat al mercat el mes de setembre de 1987, va aconseguir directament la tercera posicio a les llistes britanica i americana. Waters va comentar:

Encara que Gilmour inicialment veia l'album com un retorn a la primera forma de la banda, Wright estava en desacord, manifestant: "Les critiques de Roger son justes. No es gens ni mica un album de la banda." La Revista Q va descriure'l com essencialment, un album provinent de l'esforc en solitari de Gilmour.

La gira de promocio que van fer per a l'album, The Division Bell Tour, va tenir un comencament dur, ja que Waters va provar de boicotejar-la contactant amb els promotors als Estats Units i amenacant de demandar-los si utilitzaven el nom de Pink Floyd. Gilmour i Mason van financar el cost inicial amb Mason utilitzant el seu Ferrari 250 GTO com a aval. Els primers assajos de la gira van ser caotics, amb Mason i Wright totalment en baixa forma. Quan es va adonar que havia acceptat massa feina, Gilmour va demanar ajuda a Bob Ezrin. Com que Pink Floyd va anar tocant per tot America del Nord, la gira Radio K.A.O.S. de Waters, de tant en tant es trobava molt a prop, tot i que en llocs molt mes petits que els escenaris on actuava la seva anterior banda. Waters va cursar una demanda per a les indemnitzacions per l'us que la banda feia dels porcs voladors. El grup va respondre adjuntant sota els porcs voladors uns grans genitals masculins, per tal de distingir-los dels inflables de Waters. Les parts van arribar a un acord legal el 23 de desembre; Mason i Gilmour van aconseguir el dret d'utilitzar el nom de Pink Floyd a perpetuitat, i Waters rebia drets exclusius d'altres coses, entre ells del The Wall.

La gira que va seguir al llancament del disc (en total, 155 concerts arreu del mon durant 1988) va quedar immortalitzada amb l'enregistrament del doble album en directe Delicate Sound of Thunder, que recull l'actuacio del grup a Long Island. Poc despres, Waters "replica" amb l'enregistrament d'un doble disc i video anomenat The Wall: Live in Berlin 1990, on reconstrui tot el muntatge escenic de The Wall en un concert celebrat a Berlin, amb motiu de la caiguda del mur.

Durant uns quants anys, Pink Floyd va estar treballant en els seus propis projectes personals, com per exemple filmar i competir a la Carrera Panamericana, una cursa automobilistica a Mexic; i enregistrar una banda sonora per a una pel*licula basada en l'esdeveniment, on Wright i Mason tornaren a intervenir com a compositors, per primera vegada en molts anys. El 1992 va apareixer Shine On, una capsa amb reedicions dels discs del grup, des de A Saucerful of Secrets fins a A Momentary Lapse of Reason, juntament amb un disc que contenia tots els senzills, anomenat The early singles. El gener de 1993, van comencar a treballar en un nou album, tornant als estudis de Britannia Row, on per a uns quants dies, Gilmour, Mason i Wright van treballar de forma col*laborativa, improvisant material. Despres d'aproximadament dues setmanes, la banda tenia prou idees per comencar a compondre noves cancons. Ezrin va retornar per coproduir l'album i la produccio es va moure cap a l'Astoria, on des de febrer fins a maig de 1993, van treballar en unes vint-i-cinc idees.

Contractualment, Wright no era un membre de la banda; comentava: "Estava gairebe en el punt que no anava a participar en l'album". Tanmateix, va guanyar-se cinc credits de coescriptura a l'album, els seus primers en un album de Floyd des del Wish You Were Here de 1975. Un altre compositor amb credits en l'album va ser la que aleshores era la parella de Gilmour, Polly Samson. Va ajudar-lo a escriure diverses cancons, incloent <<High Hopes>>. Ells van contactar a Michael Kamen per arranjar les parts orquestrals de l'album; i Dick Parry i Chris Thomas tambe van retornar. L'escriptor Douglas Adams va proporcionar el titol de l'album i Thorgerson el disseny de la coberta. Per a la coberta de l'album, Thorgerson va inspirar-se en els monolits de Moais de l'Illa de Pasqua; dues cares que s'oposen que formen una tercera cara sobre la qual comentava: "la cara fantasma dels absents del passat de Pink Floyd, Syd i Roger". Frisos d'evitar competir en contra d'altres edicions d'albums, com havia passat amb A Momentary Lapse, Pink Floyd va posar-se un termini, l'abril de 1994, moment en el qual tornarien a realitzar una gira. L'album va aconseguir la primera posicio a ambdos costats de l'Atlantic, i va romandre 51 setmanes dins les llistes britaniques.

La banda va passar mes de dues setmanes assajant en un hangar a la Norton Air Force Base a San Bernardino, California, abans d'iniciar la gira el 29 de marc de 1994, a Miami, amb un grup de treball gairebe identic per a la gira que en la gira de Momentary Lapse of Reason Van tocar una gran varietat de grans temes de Pink Floyd, i mes tard van canviar el seu setlist per a incloure The Dark Side of the Moon completa. La gira va incloure un concert a Barcelona el 27 de juliol de 1994, i finalment va acabar el 29 d'octubre de 1994, amb l'actuacio final a l'Earls Court, que seria l'ultim concert de l'ultima gira de Pink Floyd. S'estima que van vendre al voltant de 5,3 milions d'entrades i que van recaptar uns 100 milions de dolars.

El 17 de gener de 1996 Pink Floyd va entrar al Rock and Roll Hall of Fame, amb Billy Corgan, dels Smashing Pumpkins. El 2000 aparegue un enregistrament en directe de la breu gira de presentacio de The Wall durant 1980 i 1981, publicat amb el nom d'Is There Anybody Out There?. Un any despres aparegue el doble disc de recopilacio Echoes.

El dissabte 2 de juliol de 2005, Waters, Gilmour, Mason i Wright van actuar junts com a Pink Floyd per primera vegada en mes de 24 anys, al concert de Live 8 al Hyde Park de Londres. L'organitzador, Bob Geldof, va convocar la reunio, despres de trucar Mason temps abans aquell any per explorar la possibilitat de la seva reunificacio per a l'esdeveniment. Geldof ho va preguntar a Gilmour, qui inicialment va declinar l'oferta, i despres va demanar a Mason que intercedis en nom seu. Mason va declinar-ho, pero va contactar amb Waters, qui immediatament es va entusiasmar. Waters va trucar aleshores a Geldof per parlar de l'esdeveniment, que havia de tenir lloc un mes despres. Prop de dues setmanes despres, Waters va trucar Gilmour - va ser la seva primera conversa en 2 anys - i l'endema, aquest ultim acceptava. Gilmour va contactar aleshores amb Wright que va acceptar immediatament. En la seva primera roda de premsa, van remarcar la insignificanca dels problemes de la banda en el context de l'esdeveniment de Live 8.

Van planejar el seu setlist a l'hotel The Connaught de Londres, seguit per tres dies d'assajos als Black Island Studios. Les sessions eren problematiques, amb desacords menors sobre l'estil i el ritme de les cancons que estaven assajant; l'ordre definitiu de cancons es va decidir a vigilies de l'esdeveniment. Al comencament de la seva actuacio, Waters es va dirigir a l'audiencia i va dir:

Al final del concert, Gilmour va agrair a l'audiencia i va comencar a marxar fora de l'escenari. Waters el va cridar perque tornes, i la banda es va unir en una gran abracada. Imatges d'aquella abracada van ser les preferides entre els diaris del diumenge despres del Live 8. Waters va comentar sobre els gairebe 20 anys d'animositat: "Jo no crec que cap de nosaltres sortis dels anys a partir de 1985 amb gaire credit... Va ser un mal moment, negatiu, i em penedeixo de la meva part en aquesta negativitat".

Tot i Pink Floyd va rebutjar un contracte per valor de 136 milions de lliures per una ultima gira, Waters no descartava mes actuacions, el que suggereix que hauria de ser unicament per a un esdeveniment de caritat. Malgrat aixo, Gilmour va dir a Associated Press que la reunio no tindria lloc, comentant: