|
< Back | Wikipedia | Home | Dark Mode Pink Floyd(1973) Eponim Pink Anderson i Floyd Council DadesTipus grup de rock Camp de treball musica HistoriaCreacio1964, Londres ActivitatActivitat 1965 - 1996 (un unic concert el 2005)Afiliats David Gilmour Nick Mason Roger Waters Richard Wright Membres anteriors Syd Barrett Bob Klose Segell discografic Capitol Records Columbia Records EMI Artistes relacionats Sigma 6 Genere Rock progressiu, rock psicodelic, art rock, rock espacial, blues rock, rock experimental, rock acid i proto-prog Estil Art rock Rock experimental Rock psicodelic Rock espacial Rock progressiu Rock simfonic Hard rock Gerent/director Steve O'Rourke (1968-) Format per Bob Klose (1964-1965) Richard Wright (1965-1979) Syd Barrett (1965-1968) Roger Waters (1965-1985) Nick Mason (1965-2014) David Gilmour (1967-2014) Richard Wright (1985-2014) Altres Premis
Lloc web www.pinkfloyd.co.uk Pink Floyd es un grup de musica britanic, considerat com un dels mes influents de la historia del rock. Els seus membres fundadors foren Syd Barrett (guitarra i veu), Roger Waters (baix i veu), Richard Wright (orgue, teclats i veu) i Nick Mason (bateria). El grup es dona a coneixer, a la fi de l'any 1966, en clubs underground de Londres. Enregistraren el seu primer single pel gener del 1967 (<<Arnold Layne>>), i el mateix any publicaren el primer disc de llarga durada, The Piper at the Gates of Dawn. David Gilmour es va unir al grup Pink Floyd el gener de 1968 per tal de donar suport a l'escenari al cantant i guitarrista Syd Barrett, que cada vegada tenia un comportament mes erratic. Finalment, l'abril de 1968 va substituir definitivament Barrett, que victima de problemes mentals va haver de deixar definitivament el grup. A partir d'aquell moment el grup, liderat per Waters i Gilmour, va anar deixant de banda el psicodelisme underground dels primers temps i va comencar a crear un estil sonor molt propi, basat en el virtuosisme instrumental, l'experimentacio amb l'electronica, la inclusio d'efectes sonors d'estudi i la utilitzacio de cors i recursos simfonics. Aixi, les seves obres, resultat d'un perfeccionisme obsessiu inedit fins llavors en els grups de rock, esdevenen llargues, denses i de gran riquesa musical i emotiva. Els discs mes representatius d'aquesta epoca, que tingueren un gran exit comercial i que fonamentaren el seu prestigi artistic, son The Dark Side of the Moon (1973), Wish You Were Here (1975) i Animals (1977). Malgrat el seu exit comercial, el grup va gaudir de llibertat artistica i fins i tot es va permetre excentricitats com ara rodar una pel*licula a les ruines de Pompeia (Live at Pompeii), fer musica per a espectacles teatrals i de ballet o estar-se dos anys per gravar un disc. Mes endavant, Waters intenta assolir el lideratge tot sol, i els treballs del grup, sense perdre la seva particular personalitat sonora, derivaren cap a temes mes obscurs i propers a la cantoutoria, essent The Wall (1979) el disc representatiu d'aquella epoca i alhora l'exit comercial mes gran del grup. El seguent disc, The Final Cut (1983), es un treball practicament en solitari de Waters, on la resta del grup, excepte Wright -que va ser acomiadat-, fan de musics d'acompanyament. Despres de greus dissensions, el 1983 Waters va abandonar la formacio per iniciar una carrera en solitari i, a mes, va iniciar un litigi amb els seus excompanys, que finalment va perdre el 1987, per tal que aquests no poguessin utilitzar el nom del grup. Aixi, el 1987, el grup format per Gilmour, Wright i Mason, va tornar a l'activitat. Entre aquell moment i els anys 90 enregistraren nomes dos discs d'estudi amb material nou, A Momentary Lapse of Reason (1987) i The Division Bell (1994), i realitzaren nombroses gires. Despres de mes de 20 anys de dissensions, el juliol de 2005 Waters, Gilmour, Mason i Wright van tornar a tocar junts com Pink Floyd en el concert benefic Live 8, organitzat per Bob Geldof. Malgrat aixo, els rumors sobre una possible reunificacio del grup van ser desmentits de seguida. El 5 de juliol de 2014 es va saber, a traves de diverses persones, entre elles la dona de David Gilmour, Polly Samson, que el mes d'octubre del mateix any, Pink Floyd editaria un nou album d'estudi anomenat The Endless River, basat en les sessions de 1993 i 1994 que van realitzar per a The Division Bell, aixi com en l'ultima actuacio de Rick Wright. El llancament va tenir lloc el 10 de novembre. Al marc de 2022, Gilmour i Mason es van tornar a reunir com a Pink Floyd, juntament amb el baixista Guy Pratt i el teclista Nitin Sawhney, per gravar el senzill <<Hey, Hey, Rise Up!>> en suport d'Ucraina despres de la invasio russa. Roger Waters, originari de Cambridge, va anar a Londres l'any 1965, per matricular-se a la carrera d'arquitectura a la Regent Street Polytechnic. Alla va coneixer Nick Mason, qui tambe estudiava arquitectura a la mateixa universitat. Van comencar a tocar conjuntament en un grup del qual tambe formaven part Keith Noble (cantant) i Clive Metcalfe (baixista), juntament amb la germana de Noble, Sheilagh. Un altre estudiant d'arquitectura, Richard Wright, s'hi va unir mes tard aquell mateix any i, per tant, el grup va esdevenir un sextet que anomenaren Sigma 6, la primera banda a incloure a Waters, Wright i Mason. En aquesta epoca, tant Waters com Wright tocaven la guitarra. La banda va comencar a actuar en funcions privades, mentre que els assajos els duien a terme en una casa de te situada als soterranis de la Regent Street Polytechnic. Tocaven cancons de The Searchers i material escrit pel seu manager i compositor, i a la vegada company d'estudis, Ken Chapman. El mes de setembre de 1963, Waters i Mason es van mudar a un pis situat al numero 39 de Stanhope Gardens, a prop del Crouch End (Londres), propietat de Mike Leonard, un tutor a temps parcial a dues institucions properes, el Hornsey College of Art i la Regent Street Polytechnic. Mason es va mudar despres de l'any academic de 1964, i el guitarrista Bob Klose va fer-ho durant el mes de setembre del mateix any. Sigma 6 va passar per uns quants noms temporals, incloent-hi Meggadeaths, Abdabs and the Screaming Abdabs, Leonard's Lodgers, i Spectrum Five, abans de quedar-se amb el nom de Tea Set. El 1964, com que Metcalfe i Noble van deixar Tea Set per formar la seva propia banda, Syd Barrett va unir-se a Klose i Waters a Stanhope Gardens. Barrett es va traslladar a Londres el 1962 per estudiar al Camberwell College of Arts. Waters i Barrett eren amics de la infancia; Waters havia visitat sovint Barret i l'havia vist tocar la guitarra a casa de la seva mare. Mason va dir el seguent sobre Barrett: << En una epoca en que tothom era distant d'una manera molt adolescent i cohibida, Syd era extravertit a l'antiga; el que perdura en la meva memoria de la nostra primera trobada es el fet que ell va tenir el gest d'apropar-se cap a mi i presentar-se'm. >> -- Nick MasonNoble i Metcalfe van abandonar Tea Set cap a la fi de 1963, i Klose va presentar la banda el cantant Chris Dennis, un tecnic de la Royal Air Force. El desembre de 1964, se les van arreglar per aconseguir el seu primer temps de gravacio, en un estudi a West Hampstead, a traves d'un dels amics de Wright que els va permetre utilitzar alguns dels moments d'inactivitat de franc. Wright, que es prenia un descans en els seus estudis, no va participar en la sessio. Quan la RAF va destinar Dennis a Bahrain a principis de 1965, Barrett va esdevenir el lider de la banda. Mes tard, aquell mateix any, van esdevenir la banda resident al Countdown Club, prop de Kensington High Street a Londres, on des de ben entrada la nit fins a la matinada tocaven tres sessions de noranta minuts cadascuna. Durant aquest periode, impulsats per la necessitat del grup d'ampliar el seu repertori per tal de minimitzar la repeticio de cancons, van adonar-se que "les cancons es podien ampliar amb solos mes llargs", va escriure Mason. A causa de la pressio dels seus pares i de l'advertencia dels seus tutors a l'escola, Klose va abandonar la banda a mitjan 1965, i Barret passa a ser el guitarrista principal. El grup va comencar a presentar-se com a Pink Floyd Sound al final de 1965. Barret va prendre la decisio a cop calent quan va descobrir que una altra banda, anomenada tambe Tea Set, anaven a actuar en una de les seves gires. El nom deriva del de dos musics de blues, de l'estil anomenat Piedmont blues, de qui Barrett tenia discos, Pink Anderson i Floyd Council. D'aquesta manera, la primera formacio de Pink Floyd consisti en Barrett a la guitarra, Mason a la bateria, Waters al baix i Wright a l'orgue i els teclats. El 1966, el repertori del grup consistia principalment en cancons de rhythm and blues i havien comencat a rebre reserves anticipades, incloent-hi una actuacio al Marquee Club el marc de 1966, on Peter Jenner els va coneixer. Professor universitari a la London School of Economics, Jenner va quedar impressionat pels efectes sonors que Barrett i Wright havien creat, i amb el seu company de negocis i amic Andrew King, van convertir-se en els seus managers. La parella tenia una mica d'experiencia en el mon de la industria musical, i van utilitzar els diners que King havia heretat per fundar Blackhill Enterprises, comprant equipament i instruments nous per a la banda per valor d'unes 1.000 lliures. Va ser pels volts d'aquesta epoca que Jenner va suggerir treure el "Sound" del nom de la banda, esdevenint el famos i mes conegut "Pink Floyd". Sota la guia de Jenner i King, el grup va convertir-se en part de l'escena underground de Londres, tocant en diversos locals incloent l'All Saints Hall i el Marquee. Mentre tocaven al Countdown Club, la banda havia estat experimentant amb llargues excursions musicals, i van comencar a ampliar-les amb espectacles de llum, rudimentaris pero visualment efectius, projectats per diapositives de color i llums domestiques. Gracies a les relacions socials que tenien Jenner i King van aconseguir una important cobertura mediatica al Financial Times i en un article al The Sunday Times que deia: {{harvnb|Mason|2005|p=52-53}}: Les connexions de Jenner i King van ajudar a aconseguir una important cobertura; {{harvnb|Schaffner|1991|p=44}}: \"aparentment molt psicodelic.\""}},"i":0}}]}" id="mwASo"> << En el llancament de la nova revista IT l'altra nit un grup pop anomenat Pink Floyd va tocar musica palpitant mentre que una serie de formes de colors estranys brillaven en una pantalla gegant darrere d'ells ... aparentment molt psicodelic. >> -- The Sunday TimesEl 1966, van reforcar la seva relacio comercial amb Blackhill Enterprises, esdevenint-ne socis igualtataris: Jenner, King i cadascun dels membres de la banda tenia una participacio d'un sise. Al final de 1966, el seu repertori incloia menys cancons estandards de R&B i mes cancons originals de Barrett, moltes de les quals s'inclourien en el seu primer album. Encara que havia augmentat significativament la frequencia de les seves actuacions, la banda no era ampliament acceptada en aquell moment. Despres d'una actuacio en un club de joves catolics, el propietari es va negar a pagar, al*legant que la seva actuacio no havia sigut musica. Quan el seu equip va presentar una demanda en un tribunal de reclamacio contra el propietari de l'organitzacio juvenil, un magistrat local va confirmar la decisio del propietari. No obstant aixo, van ser molt ben rebuts al UFO Club a Londres, on una petita base de fans va comencar a creixer al voltant de la banda. Les actuacions de Barrett eren apassionades, "saltant arreu... amb bogeria... amb improvisacio... [inspirat] per aconseguir anar mes enlla dels seus limits i entrar en arees que eren... molt interessats. Que cap dels altres podia fer", va escriure el biograf Nicholas Schaffner. El 1967, Pink Floyd va comencar a atreure l'atencio de la industria musical comercial Mentre negociaven amb les discografiques, el cofundador d''IT i gerent del club UFO Joe Boyd i l'agent de Pink Floyd Bryan Morrison van organitzar i financar l'enregistrament d'algunes cancons a Sound Techniques a West Hampstead. Incloien el destacat tema <<Arnold Layne>> i <<Candy and a Currant Bun>> com a cara B, temes que es van enregistrar el 29 de gener de 1967. Tres dies mes tard, Pink Floyd va signar amb EMI, rebent unes 5.000 lliures esterlines a tall d'antelacio. EMI va llancar el primer single, < EMI-Columbia va llancar el segon single de Pink Floyd, <<See Emily Play>>, el 16 de juny de 1967. Li va anar una mica millor que a < Morrisson i el productor d'EMI Norman Smith van negociar el primer contracte discografic de Pink Floyd, i com a part del tracte, la banda acceptava enregistrar el seu primer album als Abbey Road Studios, els estudis d'EMI a Londres. Mason recalcava que les sessions es duien a terme sense problemes. Smith no estava d'acord, i manifestava que Barrett era insensible als seus suggeriments i a la critica constructiva. EMI-Columbia van treure al mercat The Piper at the Gates of Dawn el mes d'agost de 1967. L'album va ascendir fins a la sisena posicio de les llistes britaniques, romanent-hi 14 setmanes. Pink Floyd continuava atraient grans multituds a l'UFO Club; tanmateix, la degradacio mental de Barrett estava provocant ja aleshores una seriosa preocupacio. El grup inicialment esperava que el seu comportament erratic fos una fase temporal, pero alguns eren menys optimistes, incloent-hi Jenner i el seu assistent, June Child, que comentaven: {{harvnb|Mason|2005|p=95}}: \"La banda va comencar a tocar i Syd es va quedar alla\"; {{harvnb|Schaffner|1991|p=36}}: juny Child va ser assistent de Blackhill i secretari."}},"i":0}}]}" id="mwAag"> << Vaig trobar [Barrett] al vestidor i estava tan... anat. Roger Waters i jo el vam posar dempeus, [i] el treiem a l'escenari de... La banda va comencar a tocar i Syd es va quedar alla. Ell tenia la seva guitarra al coll i els bracos tan sols penjant. >> -- Peter JennerForcat a anul*lar l'aparicio de Pink Floyd al prestigios Festival Nacional de Jazz i Blues, aixi com uns quants xous mes, King va informar la premsa musical que Barrett estava patint un esgotament nervios. Waters va planificar una reunio amb el psiquiatre R. D. Laing, i tot i que Waters va portar personalment a Barrett a la cita, Barrett es va negar a sortir fora del cotxe. Una estada a Formentera amb Sam Hutt, un doctor ben establert dins l'escena de musica underground, no va suposar cap millora visible. La banda va fer uns quants concerts mes a Europa durant el mes de setembre (a Dinamarca i a Irlanda) i la seva primera gira als Estats Units a l'octubre. Es va negar a moure els llavis quan va arribar el moment de fer playback al < El desembre de 1967, el grup incorporava David Gilmour, que havia estat membre d'un grup de versions anomenat Joker's Wild i, posteriorment, de la banda Bullitt, com el cinque membre de Floyd. L'assistent de Morrison, Steve O'Rourke, va encabir a Gilmour en una habitacio a casa seva amb un salari de 30PS per setmana, i el mes de gener de 1968, Blackhill Enterprises va anunciar Gilmour com el nou membre de la banda; amb el segon guitarrista i el seu cinque membre, la banda pretenia continuar amb Barrett com a compositor pero que no actues. Jenner comentava: "La idea era que Dave pogues... cobrir les seves [d'en Barrett] excentricitats i quan allo no va poder ser factible, Syd nomes anava a escriure. Nomes per intentar que seguis involucrat". En una demostracio de la seva frustracio, Barrett, del qui s'esperava que escrigues exits addicionals a < Finalment es va veure que treballar amb Barrett era massa dificil i, al mes de gener, les coses van arribar a un punt critic mentre anaven cap a una actuacio a Southampton quan un membre de banda va demanar si havien de recollir Barrett. Segons Gilmour, la resposta va ser "Nah, no el molestem", indicant el final de recorregut de Barrett amb Floyd. Water mes tard va admetre: {{harvnb|Blake|2008|p=90-113}}"}},"i":0}}]}" id="mwAgk"> << Ell era el nostre amic, pero gran part del temps el voliem estrangular >> -- Roger WatersA principis de marc de 1968, Pink Floyd es va trobar amb els socis de negocis Jenner i King per a parlar del futur de la banda; Barrett va acceptar marxar. Jenner i King consideraven que Barrett era el geni creatiu de la banda, i decidien representar-lo i acabar la seva relacio amb els Pink Floyd. Aleshores Morrison va vendre el seu negoci a NEMS Enterprises, i O'Rourke va convertir-se en el manager personal de la banda. Blackhill va anunciar la sortida de Barrett el 6 d'abril de 1968. Despres de la sortida de Barrett, la responsabilitat de la composicio lirica i la direccio creativa va recaure principalment en Waters. Inicialment, Gilmour imitava la veu de Barrett en les aparicions del grup a European TV; tanmateix, mentre tocaven al circuit universitari, substituien les cancons de Barrett per les de Waters i pel material de Wright, com per exemple <<It Would Be So Nice>> i <<Careful With That Axe, Eugene>>. El 1968, Pink Floyd va retornar als Abbey Road Studios per enregistrar el seu segon album, A Saucerful de Secrets. El LP incloia la contribucio final de Barrett a la seva discografia, <<Jugband Blues>>. Waters comencava a desenvolupar la seva propia composicio, contribuint amb els temes <<Set the Controls for the Heart of the Sun>>, <<Let There Be More Light>> i <<Corporal Clegg>>. Wright va compondre els temes <<See-Saw>> i <<Remember a Day>>. Smith els va animar a autoproduir la seva propia musica, i van enregistrar demos del nou material a les seves respectives cases. Amb les instruccions de Smith a Abbey Road, van aprendre com utilitzar l'estudi de gravacio per realitzar la seva visio artistica. Tanmateix, Smith no estava convencut de la seva musica; i quan Mason lluitava per aconseguir gravar la seva part de bateria a < Com que ni Water ni Mason podien llegir les partitures de les cancons, per il*lustrar el llistat de cancons de l'album, es van inventar el seu propi sistema de notacio. Gilmour mes tard descriuria el seu metode com a mirar "un diagrama arquitectural". Llancat el juny de 1968, l'album incorporava una coberta psicodelica dissenyada per Storm Thorgerson i Aubrey Powell d'Hipgnosis. La primera de diverses cobertes d'album de Pink Floyd dissenyades per Hipgnosis, representava la segona vegada que EMI permetia a un dels seus grups contractar dissenyadors per al grafisme de l'album. El llancament va aconseguir situar-se a la 9a posicio de les llistes, romanent 11 setmanes dins les llistes del Regne Unit. Record Mirror va donar una valoracio global favorable al disc, pero instava als oients a "oblidar-ho com a musica de fons en una festa". John Peel va descriure una actuacio en viu d'una canco com a "una experiencia religiosa", mentre NME descrivia la canco com a "llarga i avorrida ... [amb] poc per garantir la seva direccio". L'endema de la sortida a la venda de l'album al Regne Unit, Pink Floyd va tocar al primer concert gratuit al Hyde Park. El juliol de 1968, van retornar als Estats Units per a una segona visita. Acompanyats per Soft Machine i The Who, va suposar el primer tour de Pink Floyd realment remarcable. El mes de desembre d'aquell any, van editar <<Point Me at the Sky>>; sense mes exit que els dos singles anteriors que la banda havia editat des de < Durant el 1969, el grup comenca a posar les bases per a la seva primera gran metamorfosi sonora, que els permete de passar de ser estrelles del rock psicodelic a esdevenir els reis del rock simfonic i conceptual. La seguent obra de Pink Floyd despres de l'expulsio de Barrett va ser el disc More, la banda sonora de la pel*licula More, dirigida pel director frances Barbet Schroeder i rodada en bona part a Eivissa. El dia 1 de febrer de 1969 el grup va comencar a treballar als estudis Pye a Londres. El 31 de maig del mateix any, la pel*licula More va sortir a la llum, essent premiada al Festival de Cinema de Cannes, i tot i que el film mai no va poder-se veure al Regne Unit, el 13 de juny la banda sonora de la pel*licula va ser editada al Regne Unit, aconseguint la 9a posicio a les llistes britaniques. Poc despres va apareixer el seu primer gran album, Ummagumma, que va representar un gran salt respecte a les seves obres previes. Va ser editat com a doble LP sota el segell de Harvest Records d'EMI; les dues primeres cares del disc contenien actuacions en viu enregistrades al Manchester College of Commerce i al Mothers, un club de Birmingham; el segon LP contenia una unica contribucio experimental de cada membre de banda. Ummagumma va rebre critiques positives quan va sortir al mercat, el novembre de 1969. L'album va enfilar-se fins al numero 5, quedant-se 21 setmanes a les llistes del Regne Unit. Si be More encara conserva part del regust psicodelic dels dos primers discos, en el seu segon disc, Ummagumma, la banda ja presenta temes molt mes llargs i experimentals, com a preludi de la seva incursio en el rock simfonic. Despres d'intervenir a la banda sonora de la pel*licula Zabriskie Point (dirigida per Michelangelo Antonioni) Pink Floyd van editar l'album Atom Heart Mother el mes d'octubre de 1970, el seu primer disc amb un tema qualificable com a simfonic (el tema titular, que ocupava tota la cara A i durava gairebe 24 minuts); en Atom Heart Mother s'augmenta l'us d'efectes electronics i manipulacions sonores, ja insinuat al disc anterior, i tambe significa la primera vegada que el grup enregistrava amb acompanyament orquestral. Una versio inicial es va estrenar a Franca el mes de gener, pero desacords sobre les mescles realitzades van impulsar el fet de contractar a Ron Geesin per resoldre els problemes sonors. Geesin treballava per millorar el resultat, pero amb poca entrada creativa per part de la banda, la produccio era problematica. Geesin finalment va completar el projecte amb l'ajut de John Alldis, que era el director del cor contractat per intervenir en la gravacio. Smith va aconseguir un credit del productor executiu, i l'album va marcar la seva contribucio final oficial a la discografia de la banda. Gilmour deia que era "Una manera polida de dir que ell no ... feia res". Waters era critic amb Atom Heart Mother, afirmant que preferiria que "es llences al cubell d'escombraries i que mai no l'escoltes ningu mes." Gilmour era igualment desdenyos cap a l'album i una vegada el va descriure com "una muntanya d'escombraries", manifestant: "Penso que estavem rascant una mica el barril en aquell periode." Atom Heart Mother va tenir un exit forca important a la Gran Bretanya, aconseguint el primer numero 1 de la banda, i mantenint-se 18 setmanes a les llistes d'exits. El van estrenar oficialment el 27 de juny de 1970 al festival de Bath. Per promocionar aquest disc, el grup va iniciar la seva gira mundial mes ambiciosa fins aleshores, viatjant extensivament a traves d'America i Europa durant l'any 70. El 1971, els Floyd van aconseguir entrar en les posicions en una votacio realitzada pels lectors de la revista Melody Maker, i per primera vegada, estaven aconseguint beneficis. Mason i Wright van ser pares i es van comprar cases a Londres, mentre que Gilmor, encara solter, es va traslladar a una granja del segle xix a Essex. Water es va instal*lar un estudi de gravacio a la seva casa d'Islington en un cobert al darrer del seu jardi. El gener de 1971, retornant de la gira d'Atom Heart Mother, Pink Floyd va comencar a treballar en nou material. A causa de la falta d'un tema central, van intentar uns quants experiments improductius; l'enginyer John Leckie va descriure les sessions com a tot sovint comencar a la tarda i acabar de matinada, "durant aquell temps res no s'acabaria [consumant]. No hi havia cap contacte amb el segell discografic en absolut, excepte quan apareixeria el seu director de la discografica de tant en tant amb un parell d'ampolles de vi i un parell de porros." La banda passava llargs periodes treballant en sons basics, o en un riff de guitarra. Tambe van passar uns quants dies als Air Studios, intentant crear musica utilitzant una gran varietat d'objectes domestics, un projecte que revifaria a The Dark Side of the Moon i Wish You Were Here Editat l'octubre de 1971, Meddle no solament confirma l'emergencia del guitarrista solista David Gilmour com a forca real dins la formacio, sino que manifesta energicament i acuradament que el grup esta altra vegada en la pista de creixement" escrivia Jean-Charles Costa a Rolling Stone. NME va mencionar Meddle com a "un excepcionalment bon album", triant <<Echoes>> com el "zenit que el Floyd s'ha estat esforcant per a aconseguir." Tanmateix, Michael Watts de Melody Maker's el va trobar decebedor, comentant que l'album sembla "una banda sonora a una pel*licula inexistent", i minimitza Pink Floyd comentant "tant so i tanta furia, que no significa res." Meddle es un album de transicio entre la influencia de Barrett en el grup de la fi dels anys 60 i la pujada de Pink Floyd. El disc va aconseguir la posicio numero 3, romanent 82 setmanes a les llistes britaniques. Encara durant el 1972, Pink Floyd van enregistrar una pel*licula al volca Vesuvi, completada amb filmacions d'estudi a Londres i estrenada aquell mes de setembre, juntament amb una nova banda sonora, del film La Vallee (novament de Barbet Schroeder), que va apareixer classificada com a nou disc oficial del grup, amb el nom Obscured by Clouds. L'any 1973 va apareixer el primer gran disc del grup, The Dark Side of the Moon, que constitueix el primer d'una serie de discs conceptuals que Pink Floyd publicaria al llarg de la decada dels 70, aquesta vegada dedicat a diverses experiencies i sentiments humans, com la cobdicia (<<Money>>), la bogeria (<<Brain Damage>>), o el pas del temps (<<Time>>). El disc es va gravar entre els mesos de maig de 1972 i gener de 1973, amb l'enginyer Alan Parsons de l'equip d'EMI als estudis d'Abbey Road. El titol es una al*lusio a la bogeria mes que a l'astronomia. Hipgnosis va dissenyar tota la maquetacio de l'album, que va incloure l'iconic disseny del prisma que refracta la llum a la coberta, dissenyat per l'artista George Hardie. Al Dark Side de la coberta de Thorgerson hi apareix el pas d'un raig de llum blanca, que representa la unio, a traves d'un prisma, que representa la societat. El raig de llum refractat resultat es descompon en llum de colors, simbolitzant la unitat difractada, l'absencia d'unitat. El disc va sortir al mercat el mes de maig de 1973, i el LP va esdevenir instantaniament un exit a les llistes al Regne Unit i per tota l'Europa Occidental, aconseguint ressenyes entusiastiques dels critics musicals. Roy Hollingworth, de Melody Maker, va descriure la cara A com a "completament confusa... [i] dificil de seguir", pero lloava la cara B, escrivint: "Les cancons, els sons, ... [i] els ritmes son solids... [el] saxofon colpeix l'aire, la banda "rocked and rolled". Loyd Grossman, de Rolling Stone, el va descriure com a "un album correcte amb una riquesa textural i conceptual que no nomes convida, sino que demana implicacio." The Dark Side of the Moon es un dels albums de rock amb mes exit de tots els temps, un numero 1 als Estats Units, que va romandre a les llistes Billboard 200 durant mes de quaranta anys, arribant-se'n de vendre mes de 40 milions de copies arreu del mon. A la Gran Bretanya, l'album va aconseguir la segona posicio, mantenint-se 364 setmanes dins les llistes britaniques. Encara avui es el seu disc mes venut i un dels mes venuts de la historia; i The Dark Side of the Moon tambe dona un senzill d'exit, < L'exit de l'album va donar uns grans beneficis als membres de Pink Floyd. Waters i Wright van comprar grans cases de camp mentre que Mason es convertiria en un col*leccionista de cotxes cars. Desencantats amb segell discografic als Estats Units, Capitol Records, Pink Floyd i O'Rourke van negociar un nou contracte amb Columbia Records, que els va reportar a l'avancada un 1.000.000 de dolars (que serien aproximadament uns 5.000.000 de dolars actualment). A la Gran Bretanya i Europa, continuaven sent representats per Harvest Records. Capitol Records edita poc despres un album doble, A Nice Pair, que reuneix els dos primers discos dels Floyd. Despres d'una gira pel Regne Unit tocant The Dark Side of the Moon', Pink Floyd va retornar a l'estudi el mes de gener de 1975 i van comencar a treballar en el que seria el seu sete album, Wish You Were Here. Alan Parson va declinar l'oferta de seguir treballant amb ells, reeixint amb el seu propi treball amb The Alan Parsons Project i, per tant, la banda va tornar a trucar a la porta de Brian Humphries. Inicialment, trobaven dificil compondre material nou; l'exit de The Dark Side of the Moon havia deixat als Pink Floyd fisicament i emocionalment exhausts. Wright mes tard descriuria aquestes primeres sessions com a "caure dins d'un periode dificil" i Waters les va trobar "com una tortura". Gilmour estava mes interessat a millorar el material ja existent de la banda, i el matrimoni fallit de Masons el van deixar amb un malestar general i amb una sensacio d'apatia que interferien amb la seva bateria. Malgrat la manca de direccio creativa, Waters va comencar a visualitzar un nou concepte despres de diverses setmanes. Durant el 1974, Pink Floyd havia esbossat tres composicions originals i les havia tocat a una serie de concerts a Europa. Aquestes composicions van convertir-se en el punt de partida per a un album nou, amb una obertura que incloia un frasejat de quatre notes de guitarra, composta purament de casualitat per Gilmour, que a Waters li recordava a Barrett. Les cancons van proporcionar un clima adequat de l'ascensio i la caiguda posterior del seu antic company de banda. Waters va comentar: "Perque volia arribar el mes a prop possible del que sentia... [aquella] malenconia indefinible i inevitable de la desaparicio de Syd." Mentre Pink Floyd treballava en l'album, Barrett es va presentar de forma imprevista a l'estudi; Thorgerson recordava que ell "seguia al voltant i parlava un mica, pero no era realment alla". Ell havia canviat significativament en aparenca, i la banda inicialment ni el reconeixia. Waters va explicar que estava profundament afectat per l'experiencia. Gran part del Wish You Were Here es va estrenar el 5 de juliol de 1975, en un festival a l'aire lliure a Knebworth. Llencat al mercat el mes de setembre, va aconseguir el numero 1 de les llistes tant al Regne Unit com als Estats Units, i, actualment esta en la posicio 324 (a data de 30 de juliol de 2013) de la llista dels 500 millors albums de la historia, elaborada per la revista Rolling Stone. El 1975, Pink Floyd va comprar un grup de tres pisos al 35 de Britannia Row a Islington, i van comencar a convertir-lo en un estudi de gravacio i un espai per a emmagatzemar. El 1976, van gravar el seu vuite album, Animals, en el seu recentment estrenat estudi de 24 pistes. El concepte d'Animals va sorgir de Waters, principalment basat en la faula politica La rebel*lio dels animals de George Orwell. Les lletres de les cancons de l'album, plenes de metafores sobre la condicio humana, descriuen les diferents classes de la societat com a gossos, porcs i ovelles. Hipgnosis va rebre carta blanca per a dissenyar la part grafica del nou album Animals; tot i aixo, Waters va acabar dissenyant la versio final, escollint una imatge envellida de la Battersea Power Station, sobre la qual hi van sobreposar la imatge d'un porc volador. El repartiment dels drets d'autor va ser una font de conflicte entre els membres de la banda, que guanyaven drets d'autor segons les cancons de les quals n'eren autors i, tot i que Gilmour era en gran part responsable de <<Dogs>>, que ocupava gairebe una cara sencera del disc, aquest rebia menys que Waters, que va contribuir amb les dues parts molt mes curtes de <<Pigs on the Wing 1/Pigs on the Wing 2>>. Wright va comentar: << En part va ser culpa meva perque jo no vaig aportar el meu material... pero Dave va tenir' alguna cosa que oferir, i nomes va aconseguir un parell de coses alla. >> -- WrightI Mason recordava: << Roger estava en ple desenvolupament de les idees, pero en realitat estava limitant a David, frustrant-lo deliberadament. >> -- Nick MasonGilmour, distret pel naixement del seu primer fill, va col*laborar poc mes en l'album. De manera similar, ni Mason ni Wright no van contribuir gaire a Animals; Wright tenia problemes maritals, i la seva relacio amb Waters tambe estava patint. Animals es el primer album de Pink Floyd que no inclou cap credit d'escriptura per a Wright, que comentava: << Animals... no va ser divertit de fer... aixo va ser quan Roger realment va comencar a creure que ell era l'unic compositor de la banda... que era nomes gracies a ell que [nosaltres] no haviem cessat... quan va comencar a desenvolupar els seus viatges a l'ego, la persona amb la qual tindria els seus conflictes era amb mi. >> -- WrightEl disc va sortir al mercat el mes de gener de 1977, aconseguint enfilar-se fins a la segona posicio de les llistes britaniques, i a la tercera de les americanes. NME va descriure l'album com "mes extrem, implacable, esquincador i clarament iconoclasta de musica"", i Karl Dallas de Melody Maker va descriure'l com "[un] gust incomode de realitat en un medi que ha convingut en aquests darrers anys, cada vegada mes soporific". El grup va tocar molt del material que tenien durant la gira de "In the Flesh", la primera experiencia de Pink Floyd tocant en grans estadis, la mida dels quals provocava inquietud en els membres del grup. Waters va comencar a arribar sol als llocs, marxant immediatament despres de l'actuacio. En una ocasio, Wright va volar altra vegada a Anglaterra amenacant de deixar la banda. A l'Estadi Olimpic de Mont-real, un grup d'admiradors sorollosos i entusiastes a la fila del davant de l'audiencia va irritar Waters fins al punt que va arribar a escopir-ne un d'ells. El final de la gira va marcar un punt d'inflexio per a Gilmour, qui sentia que la banda aconseguia l'exit que havien buscat, sense deixar res per fer. Un any despres de l'edicio d'Animals, tant Wright com Gilmour van publicar els seus primers discos en solitari, mentre Mason continuava amb feines de productor. Waters, d'altra banda, treballa en dos projectes: el que acabaria sent el seu primer disc en solitari (The Pros and Cons of Hitch Hiking, aparegut el 1984) i el seguent disc de Pink Floyd. El 1978, els Pink Floyd s'adonaren que el seu comptable, Andrew Oscar Warburg, havia invertit (i perdut) bona part dels diners del grup en operacions financeres molt arriscades; aquesta situacio els obliga a enregistrar el seguent material a l'estranger, per tal d'eludir les pressions de la Hisenda britanica. Tambe amb aquesta finalitat, els quatre membres del grup establiren les seves residencies oficials fora de la Gran Bretanya. Tot i trobar-se enmig d'aquesta crisi financera, el juliol de 1978, Waters va presentar a la resta del grup dues idees noves per al seu proper album. La primera era una demo de 90 minuts amb el titol, Bricks in the Wall, i l'altre es convertiria mes tard en el primer album en solitari de Waters, The Pros and Cons of Hitch Hiking. Encara que tant Mason com Gilmour eren inicialment cautelosos, van escollir la primera de les idees per al nou album. Bob Ezrin va coproduir-lo, i va escriure'n un guio de quaranta pagines. Ezrin va basar la historia en la figura central de Pink -un gestalt, un personatge inspirat per les experiencies infantils de Waters, la mes notable de les quals era la mort del seu pare a la Segona Guerra Mundial. Aquest primer mao metaforic conduia a mes problemes; Pink es tornaria addicte a la droga i deprimit per la industria musical, finalment transformant-se en un megalomaniac, un desenvolupament inspirat en part en la decadencia de Syd Barrett. Al final de l'album, l'audiencia cada vegada mes feixista miraria com Pink tirava a terra la paret i, una vegada mes, es convertiria en una persona normal i preocupada. Durant l'enregistrament de The Wall, Waters, Gilmour i Mason van anar trobant-se mes a desgrat amb la manca de contribucions de Wright a l'album. Gilmour va dir, sobre Wright: "no havia aportat res en absolut de cap valor a l'album - feia molt, molt poc" i es per aixo que "el van fer fora". Segons Mason, "la contribucio de Rick era apareixer i assistir a les sessions sense fer res, nomes 'sent un productor'." Waters comentava: "[Wright] no estava preparat per cooperar fent el disc... [i] va ser acordat per tots... be pot tenir una llarga batalla o [ell] es posen d'acord per ... acabar de fer l'album, mantenint la seva participacio plena ... pero al final d'ella [hauria de] deixar-ho tranquil*lament. Rick va acceptar." Concebut com una opera rock, The Wall es, en el vessant liric, un altre disc conceptual, aquesta vegada sobre l'aillament d'una persona a la societat, representat pel mur del titol; tambe, com havia vingut passant des de The Dark Side of the Moon, The Wall es quasi al 100% una obra exclusiva de Waters. Tot i que Pink Floyd no havia editat cap single des del de 1973 <<Money>>, <<Another Brick in the Wall (Part II)>> va precedir l'album, aconseguint els numeros 1 tant dels Estats Units com del Regne Unit. Editat el 30 de novembre de 1979, The Wall tambe va aconseguir enfilar-se al capdamunt de la llista Billboard dels Estats Units, i mantenir-s'hi 15 setmanes, aconseguint el numero 3 a la llista britanica. The Wall mante la tercera posicio a la llista dels 100 millors albums de la RIAA, amb 23 milions de vendes als USA. La coberta es una de les mes minimalistes que tenen, amb una paret rigida de maons blanca, i cap nom de marca registrada o banda. Era tambe la seva primera coberta d'album des de The Piper at the Gates of Dawn que havia estat dissenyada per Hipgnosis. Per a promocionar el disc, els Pink Floyd no van realitzar una gira mundial com les dels discos anteriors, sino que anunciaren que, a causa del seu elevat cost, nomes se'n farien 30 representacions, 17 de les quals a Los Angeles (6), Nova York (5) i Londres (6) durant 1980, i les 13 restants a Dortmund (8) i, novament, a Londres (5) durant 1981. Wright va participar-hi, si mes no com a membre de Pink Floyd, sino com a music contractat; ironicament, ell fou l'unic membre del grup que trague beneficis de la gira, que va acabar perdent uns 600.000 dolars. Gerald Scarfe va produir una serie d'animacions per als subseguents espectacles en viu, The Wall Tour. Tambe es va encarregar de la construccio de grans ninots inflables que representen personatges de la historia, incloent-hi la "Mare", l'"exdona" i el "mestre d'escola". Pink Floyd va utilitzar aquests titelles gegants durant les representacions de l'album. Les relacions entre els membres de la banda es trobaven en el punt mes baix de la seva historia; els seus 4 Winnebago els aparcaven en cercle amb les portes mirant fora del centre. Waters utilitzava el seu propi vehicle per a arribar al lloc, i es quedava en hotels diferents que la resta de la banda. Del concepte de The Wall tambe se'n va produir una pel*licula, la idea original per la qual havia de ser una combinacio de sequencies de concert en viu i escenes animades. Tanmateix, les sequencies de concert no resultaven practiques de filmar. Alan Parker va acceptar de dirigir-la i va prendre una aproximacio diferent. Les sequencies animades romandrien, pero les escenes serien actuades per actors professionals sense dialeg. Waters va fer les proves, pero se'l va descartar rapidament i li van demanar a Bob Geldof que acceptes el paper de Pink. Geldof va ser inicialment despectiu, referint-se a The Wall com a "collons". Finalment veient les perspectives de participacio en una pel*licula significativa i rebent un gran pagament per al seu treball, Geldof va acceptar. Mostrat al Festival Internacional de Cinema de Canes el maig de 1982, la premiere de Pink Floyd--The Wall va tenir lloc el mes de juliol de 1982 al Regne Unit. La pel*licula acaba produint beneficis suficients per compensar les perdues que els havia ocasionat la gira. El 1982, Waters va suggerir un nou projecte musical per la banda, anomenant-lo temporalment Spare Brick; originariament va ser concebut per ser la banda sonora de Pink Floyd The Wall; tanmateix, amb el comencament de la Guerra de les Malvines entre l'Argentina i la Gran Bretanya, Waters va modificar la direccio artistica i va comencar a escriure nou material. Waters veia la resposta de Margaret Thatcher a la invasio de les Falklands com a patriotica i innecessaria, i va dedicar el nou album al seu pare. Immediatament van apareixer discussions entre Waters i Gilmour, qui creia que l'album havia d'incloure tot el material nou, en comptes de reciclar un gran nombre de cancons que s'havien deixat de banda per a The Wall. Waters sentia com si Gilmour hagues contribuit molt poc en el repertori liric de la banda. Michael Kamen, qui va contribuir als arranjaments orquestrals per a The Wall, va fer de mediador entre els dos, un rol que requeia tradicionalment en, l'actualment fora de la banda, Wright. La tensio de la banda anava creixent. Waters i Gilmour treballaven independentment; tanmateix, Gilmour comencava a sentir la pressio, a vegades provocant-li que gairebe no podia mantenir la serenitat. Despres d'una confrontacio final, el nom de Gilmour va desapareixer de la llista de credits del disc, reflectint el que sentia Waters sobre la manca de contribucions en la composicio. Encara que les contribucions musicals de Mason eren minimes, va estar molt ocupat enregistrant efectes de so per a un sistema holofonic experimental per ser utilitzat en l'album. Amb problemes maritals propis, va romandre una mica distant. Pink Floyd no va utilitzar a Thorgerson per al disseny de coberta, i va ser Waters qui va decidir dissenyar la coberta ell mateix. Amb la sortida al mercat el mes de marc de 1983, The Final Cut va situar-se directament al numero 1 de les llistes britaniques i a la sisena posicio a les americanes. Waters va escriure'n totes les lletres, aixi com tota la musica de l'album: Gilmour no teina cap nou material preparat per a l'album, i va demanar a Waters d'endarrerir la gravacio fins que ell hagues escrit algunes cancons, pero Waters va rebutjar-ho. Gilmour mes tard comentaria: {{harvnb|Blake|2008|p=294-300}}: (font primaria); {{harvnb|Mason|2005|p=269-270}}: (font secundaria).|group=\"nota\"}}"},"2":{"wt":"David Gilmour"}},"i":0}}]}" id="mwBRY"> << Certament soc culpable a vegades de tenir mandra... pero ell no tenia rao al voler posar algunes pistes de fems a The Final Cut. >> -- David GilmourLa revista Rolling Stone va concedir 5 estrelles a l'album, amb Kurt Loder mencionant-lo com a "un assoliment majuscul... una peca mestra per coronar l'art del rock". Loder va veure The Final Cut com "essencialment, un disc en solitari de Roger Waters". Despres de l'edicio de The Final Cut, el distanciament entre les dues principals forces creatives de Pink Floyd (Roger Waters i Dave Gilmour) ja era abismal. Gilmour va gravar el seu segon album en solitari, About Face, el 1984, i el va utilitzar per expressar els seus sentiments sobre diversos temes: des de l'assassinat de John Lennon a la seva relacio amb Waters. Mes tard, va manifestar que utilitzava l'album per distanciar-se de Pink Floyd. Ben aviat, Waters va comencar una gira de promocio del seu primer album en solitari, The Pros and Cons of Hitch Hiking. Wright, amb la col*laboracio del guitarrista Dave Harris, va formar el grup Zee i editaren el disc Identity, que va passar practicament inadvertit en el seu llancament. Fins i tot Mason enregistra un disc Profiles, l'agost 1985) amb el guitarrista Rick Fenn. Despres que Waters declares Pink Floyd com "una forca esgotada", va contactar amb O'Rourke per mirar de resoldre el tema dels pagaments de regalies futures. O'Rourke es va sentir obligat a informar Mason i Gilmour, i aixo va enfurismar a Waters, que va voler acomiadar-lo com a manager de la banda. Waters va anar despres al Tribunal Suprem en un esforc per evitar l'us del nom de Pink Floyd. Quan els seus advocats van descobrir que l'associacio mai no s'havia confirmat formalment, Waters va retornar al Tribunal Suprem en un intent per a obtenir un vet sobre l'us futur del nom de la banda. Gilmour va respondre emetent un comunicat de premsa prudentment expressat en el qual afirmava que Pink Floyd continuaria existint. Mes tard es publicava al The Sunday Times: "Roger es un gos a la menjadora i lluitare amb ell"". A la fi de l'any 1985, Waters va escriure a EMI i Columbia declarant la seva intencio de deixar el grup, i demanant-los que l'alliberessin de les seves obligacions contractuals. Gilmour creia que Waters havia deixat el grup per a accelerar la defuncio de Pink Floyd. Waters manifestaria mes tard, que no fent albums nous, Pink Floyd incorreria en un incompliment del contracte -que suggeriria que els pagaments de regalies se suspendrien i que els altres membres de la banda l'havien forcat dins el grup amenacant de demandar-lo. Amb el cas encara obert, Waters va acomiadar a O'Rourke i va contractar a Peter Rudge per a administrar els seus assumptes. Despres dels projectes personals en els quals Gilmour, Mason i Wright havien estat treballant entre 1984 i 1985, Gilmour i Mason es reuniren el 1986 per preparar un nou disc de Pink Floyd. Molt significativament, EMI emete un comunicat a la fi del 1986 on s'indicava que < Llancat al mercat el mes de setembre de 1987, va aconseguir directament la tercera posicio a les llistes britanica i americana. Waters va comentar: << Crec que es facil, pero una falsificacio molt intel*ligent... Les cancons son pobres en general... [i] les lletres de Gilmour son de tercera categoria. >> -- Roger WatersEncara que Gilmour inicialment veia l'album com un retorn a la primera forma de la banda, Wright estava en desacord, manifestant: "Les critiques de Roger son justes. No es gens ni mica un album de la banda." La Revista Q va descriure'l com essencialment, un album provinent de l'esforc en solitari de Gilmour. La gira de promocio que van fer per a l'album, The Division Bell Tour, va tenir un comencament dur, ja que Waters va provar de boicotejar-la contactant amb els promotors als Estats Units i amenacant de demandar-los si utilitzaven el nom de Pink Floyd. Gilmour i Mason van financar el cost inicial amb Mason utilitzant el seu Ferrari 250 GTO com a aval. Els primers assajos de la gira van ser caotics, amb Mason i Wright totalment en baixa forma. Quan es va adonar que havia acceptat massa feina, Gilmour va demanar ajuda a Bob Ezrin. Com que Pink Floyd va anar tocant per tot America del Nord, la gira Radio K.A.O.S. de Waters, de tant en tant es trobava molt a prop, tot i que en llocs molt mes petits que els escenaris on actuava la seva anterior banda. Waters va cursar una demanda per a les indemnitzacions per l'us que la banda feia dels porcs voladors. El grup va respondre adjuntant sota els porcs voladors uns grans genitals masculins, per tal de distingir-los dels inflables de Waters. Les parts van arribar a un acord legal el 23 de desembre; Mason i Gilmour van aconseguir el dret d'utilitzar el nom de Pink Floyd a perpetuitat, i Waters rebia drets exclusius d'altres coses, entre ells del The Wall. La gira que va seguir al llancament del disc (en total, 155 concerts arreu del mon durant 1988) va quedar immortalitzada amb l'enregistrament del doble album en directe Delicate Sound of Thunder, que recull l'actuacio del grup a Long Island. Poc despres, Waters "replica" amb l'enregistrament d'un doble disc i video anomenat The Wall: Live in Berlin 1990, on reconstrui tot el muntatge escenic de The Wall en un concert celebrat a Berlin, amb motiu de la caiguda del mur. Durant uns quants anys, Pink Floyd va estar treballant en els seus propis projectes personals, com per exemple filmar i competir a la Carrera Panamericana, una cursa automobilistica a Mexic; i enregistrar una banda sonora per a una pel*licula basada en l'esdeveniment, on Wright i Mason tornaren a intervenir com a compositors, per primera vegada en molts anys. El 1992 va apareixer Shine On, una capsa amb reedicions dels discs del grup, des de A Saucerful of Secrets fins a A Momentary Lapse of Reason, juntament amb un disc que contenia tots els senzills, anomenat The early singles. El gener de 1993, van comencar a treballar en un nou album, tornant als estudis de Britannia Row, on per a uns quants dies, Gilmour, Mason i Wright van treballar de forma col*laborativa, improvisant material. Despres d'aproximadament dues setmanes, la banda tenia prou idees per comencar a compondre noves cancons. Ezrin va retornar per coproduir l'album i la produccio es va moure cap a l'Astoria, on des de febrer fins a maig de 1993, van treballar en unes vint-i-cinc idees. Contractualment, Wright no era un membre de la banda; comentava: "Estava gairebe en el punt que no anava a participar en l'album". Tanmateix, va guanyar-se cinc credits de coescriptura a l'album, els seus primers en un album de Floyd des del Wish You Were Here de 1975. Un altre compositor amb credits en l'album va ser la que aleshores era la parella de Gilmour, Polly Samson. Va ajudar-lo a escriure diverses cancons, incloent <<High Hopes>>. Ells van contactar a Michael Kamen per arranjar les parts orquestrals de l'album; i Dick Parry i Chris Thomas tambe van retornar. L'escriptor Douglas Adams va proporcionar el titol de l'album i Thorgerson el disseny de la coberta. Per a la coberta de l'album, Thorgerson va inspirar-se en els monolits de Moais de l'Illa de Pasqua; dues cares que s'oposen que formen una tercera cara sobre la qual comentava: "la cara fantasma dels absents del passat de Pink Floyd, Syd i Roger". Frisos d'evitar competir en contra d'altres edicions d'albums, com havia passat amb A Momentary Lapse, Pink Floyd va posar-se un termini, l'abril de 1994, moment en el qual tornarien a realitzar una gira. L'album va aconseguir la primera posicio a ambdos costats de l'Atlantic, i va romandre 51 setmanes dins les llistes britaniques. La banda va passar mes de dues setmanes assajant en un hangar a la Norton Air Force Base a San Bernardino, California, abans d'iniciar la gira el 29 de marc de 1994, a Miami, amb un grup de treball gairebe identic per a la gira que en la gira de Momentary Lapse of Reason Van tocar una gran varietat de grans temes de Pink Floyd, i mes tard van canviar el seu setlist per a incloure The Dark Side of the Moon completa. La gira va incloure un concert a Barcelona el 27 de juliol de 1994, i finalment va acabar el 29 d'octubre de 1994, amb l'actuacio final a l'Earls Court, que seria l'ultim concert de l'ultima gira de Pink Floyd. S'estima que van vendre al voltant de 5,3 milions d'entrades i que van recaptar uns 100 milions de dolars. El 17 de gener de 1996 Pink Floyd va entrar al Rock and Roll Hall of Fame, amb Billy Corgan, dels Smashing Pumpkins. El 2000 aparegue un enregistrament en directe de la breu gira de presentacio de The Wall durant 1980 i 1981, publicat amb el nom d'Is There Anybody Out There?. Un any despres aparegue el doble disc de recopilacio Echoes. El dissabte 2 de juliol de 2005, Waters, Gilmour, Mason i Wright van actuar junts com a Pink Floyd per primera vegada en mes de 24 anys, al concert de Live 8 al Hyde Park de Londres. L'organitzador, Bob Geldof, va convocar la reunio, despres de trucar Mason temps abans aquell any per explorar la possibilitat de la seva reunificacio per a l'esdeveniment. Geldof ho va preguntar a Gilmour, qui inicialment va declinar l'oferta, i despres va demanar a Mason que intercedis en nom seu. Mason va declinar-ho, pero va contactar amb Waters, qui immediatament es va entusiasmar. Waters va trucar aleshores a Geldof per parlar de l'esdeveniment, que havia de tenir lloc un mes despres. Prop de dues setmanes despres, Waters va trucar Gilmour - va ser la seva primera conversa en 2 anys - i l'endema, aquest ultim acceptava. Gilmour va contactar aleshores amb Wright que va acceptar immediatament. En la seva primera roda de premsa, van remarcar la insignificanca dels problemes de la banda en el context de l'esdeveniment de Live 8. Van planejar el seu setlist a l'hotel The Connaught de Londres, seguit per tres dies d'assajos als Black Island Studios. Les sessions eren problematiques, amb desacords menors sobre l'estil i el ritme de les cancons que estaven assajant; l'ordre definitiu de cancons es va decidir a vigilies de l'esdeveniment. Al comencament de la seva actuacio, Waters es va dirigir a l'audiencia i va dir: << [Es] molt emotiu, de peu aqui amb aquests tres nois despres de tots aquests anys, de peu per a ser explicat amb la resta de vosaltres... estem fent aixo per a tothom que no es aqui, i sobretot, es clar, pel Syd. >> -- Roger WatersAl final del concert, Gilmour va agrair a l'audiencia i va comencar a marxar fora de l'escenari. Waters el va cridar perque tornes, i la banda es va unir en una gran abracada. Imatges d'aquella abracada van ser les preferides entre els diaris del diumenge despres del Live 8. Waters va comentar sobre els gairebe 20 anys d'animositat: "Jo no crec que cap de nosaltres sortis dels anys a partir de 1985 amb gaire credit... Va ser un mal moment, negatiu, i em penedeixo de la meva part en aquesta negativitat". Tot i Pink Floyd va rebutjar un contracte per valor de 136 milions de lliures per una ultima gira, Waters no descartava mes actuacions, el que suggereix que hauria de ser unicament per a un esdeveniment de caritat. Malgrat aixo, Gilmour va dir a Associated Press que la reunio no tindria lloc, comentant: {{ref-web | titol = Gilmour says no Pink Floyd reunion | url = http://today.msnbc.msn.com/id/26628516 | editor = NBC News | data = 9 setembre 2008 | consulta = 2 agost 2012 | llengua = angles | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20101017165149/http://today.msnbc.msn.com/id/26628516 | arxiudata = 17 d'octubre 2010 }}{{#tag:ref|El 2006, Gilmour va comencar una gira per petites sales de concerts amb petites aportacions de Wright i altres musics de les gires del Pink Floyd post-Waters. La interpretacio de Gilmour, Wright i Mason de <Barrett va morir el 7 de juliol de 2006 a casa seva a Cambridgeshire, a l'edat de 60. La seva familia el va enterrar al Cambridge Crematorium el 18 de juliol de 2006; cap dels membres de Pink Floyd hi van assistir. Despres de la mort de Barrett, Wright va comentar: "La banda esta, naturalment, molt preocupada i trista quan ha sabut la mort de Syd Barrett. Syd era la llum que va guiar la primera formacio de la banda, i deixa un llegat que continua inspirant." Encara que Barrett s'havia esvanit a obscuritat durant els 35 anys previs, la premsa nacional el va lloar per les seves contribucions a la musica. Wright va morir de cancer el 15 de setembre de 2008, a l'edat de 65. Despres de la seva mort, els companys de la banda el van lloar per la seva influencia en el so de Pink Floyd. El 10 de juliol de 2010, Waters i Gilmour van actuar junts en un esdeveniment de caritat de la Hoping Foundation. L'esdeveniment, que recollia diners per als nens palestins, va tenir lloc al Kiddington Hall a Oxfordshire, Anglaterra, on van tocar davant una audiencia d'aproximadament 200 persones. A canvi de l'aparicio de Waters en l'esdeveniment, Gilmour va accedir a tocar < El 2012, Gilmour i Mason van decidir recuperar enregistraments fet amb Wright, principalment durant les sessions per a The Division Bell amb la idea de crear un nou album de Pink Floyd. Van reclutar a musics de sessio per ajudar a gravar noves peces i "en general, aprofitar la tecnologia d'estudi". I Waters no hi estava involucrat. Mason va descriure l'album com un homenatge a Wright: {{ref-web|cognom1=Roberts|nom1=Randall|titol=Pink Floyd offers release date, cover art for album 'The Endless River'|url=http://www.latimes.com/entertainment/music/posts/la-et-ms-pink-floyd-release-date-new-album-the-endless-river-20140922-story.html|website=[[Los Angeles Times]]|editor=[[Tribune Publishing]]|data=22 setembre 2014|consulta=22 setembre 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140922165253/http://www.latimes.com/entertainment/music/posts/la-et-ms-pink-floyd-release-date-new-album-the-endless-river-20140922-story.html|arxiudata=22 de setembre 2014}}"}},"i":0}}]}" id="mwBu4"> << Crec que aquest disc es una bona manera de reconeixer el molt que feia i com la seva forma de tocar era al cor del so de Pink Floyd. Escoltar de nou a les sessions, realment em va portar a veure quin music mes especial que era. >> -- Nick MasonEl 5 de juliol del 2014, Polly Samson, l'esposa de David Gilmour, va revelar a Twitter que un nou album de Pink Floyd titulat The Endless River, amb gravacions de les sessions d'enregistrament de 1994 amb Rick Wright i altres cancons, estava previst per al mes d'octubre del 2014. Poc despres, la que va ser durant molt temps corista de Pink Floyd, Durga McBroom, va revelar a Facebook que la base de la musica en el nou album seria fonamentalment el projecte instrumental gravat al mateix temps que The Division Bell, conegut com a The Big Spliff, incloent-hi mes treball realitzat per Gilmour i Mason des d'aleshores. McBroom tambe va revelar que no hi havia cap planificacio d'una gira, i que Guy Pratt, el baixista de Pink Floyd des de 1986, hi estava tambe involucrat, fet que indicava que probablement seria la composicio del grup de Pink Floyd des de A Momentary Lapse of Reason i The Division Bell. I tambe es va mencionar que no es coneixia que Roger Waters hi estigues involucrat. Els detalls s'anunciaren al lloc web de Pink Floyd el 7 de juliol, i es va descriure com a principalment musica ambient i instrumental. Va ser editat el 7 de novembre de 2014; es el segon album de Pink Floyd distribuit sobre el segell de Parlophone, despres del llancament de l'edicio del 20e aniversari de The Division Bell a principis de 2014. Va esdevenir l'album amb mes pre-compres de la historia d'Amazon UK, i va debutar amb el numero 1 a les llistes de diversos paisos. L'edicio en vinil el llancament amb les vendes mes rapides al Regne Unit del 2014, i el mes rapid des de 1997. L'album va rebre critiques diverses. Gilmour va declarar que The Endless River era l'ultim album de Pink Floyd, comentant: "Crec que hem aconseguit arreplegar el millor del que hi ha ... es una llastima, pero aixo es el final". No hi va haver gira per recolzar l'album, ja que Gilmour va dir que era "impossible" sense Wright. L'agost de 2015, Gilmour va reiterar que Pink Floyd ja estava "acabat i que reunir-se sense Wright "seria equivocat". El marc de 2022, Gilmour i Mason es van tornar a reunir com a Pink Floyd, juntament amb el baixista Guy Pratt i el teclista Nitin Sawhney, per gravar el senzill <<Hey, Hey, Rise Up!>> per recaptar fons en suport a la situacio d'Ucraina despres de la invasio russa. El nou tema, inclou la veu del cantant ucraines de BoomBox, Andriy Khlivnyuk, extreta d'un video d'Instagram d'ell cantant a Kiiv la canco popular ucrainesa del 1914 "El Viburn vermell al prat" (en angles, "The Red Viburnum"). Khlivnyuk estava de gira als Estats Units quan va esclatar la guerra, cancel*la la gira per tornar, i defensar el seu pais. El cantant ucraines va publicar un video a la xarxa d'Instagram, on cantava a cappella davant la catedral de Santa Sofia de Kiiv, la canco que tambe apareix en el tema de Pink Floyd, popularitzada durant la Primera Guerra Mundial. Aixo va impactar Pink Floyd, i els va portar a incloure les imatges en la gravacio en el seu videoclip. Els ingressos del senzill, que es va publicar el 7 d'abril, aniran a Ukraine Humanitarian Relief Fund. Gilmour va dir que la guerra l'havia inspirat a editar un nou tema com a Pink Floyd ja que es "vital" per augmentar la consciencia. Sobre el tema, Gilmour comenta: "}},"i":0}}]}" id="mwB2E"> << Espero que rebi un ampli suport i publicitat. Volem recaptar fons per a organitzacions benefiques humanitaries i ajudar a elevar la moral. Volem expressar el nostre suport a Ucraina i, d'aquesta forma, demostrar que la major part dle mon pensa que es totalment erroni que una superportencia invaeixi el pais democratic independetn en que s'ha convertit Ucraina >> -- David GilmourSobre la composicio i gravacio del tema Gilmour va comentar: "Vam gravar el tema i el video al nostre graner, on vam fer totes les nostres transmissions en directe de Von Trapped Family durant el confinament. Es la mateixa sala on vam fer les 'Barn Jams' amb Rick Wright el 2007. Janina Pedan va fer el set en un dia i vam tenir Andriy cantant a la pantalla mentre tocavem, aixi que tots quatre vam tenir un vocalista, encara que no un que estigues fisicament amb nosaltres." Gilmour ja havia tocat amb la banda de Khlyvnyuk el 2015, com a part d'un concert benefic per al Belarus Free Thatre. La veritat es que aquest darrer estava a meitat d'una gira americana quan va esclatar la guerra. Rapidament, va tornar a la seva patria per lluitar contra els russos. Pink Floyd ja havia retirat la seva musica dels serveis de streaming a Russia i Belarus. El seu treball amb Waters es va mantenir, la qual cosa va portar a l'especulacio que Waters havia bloquejat la seva eliminacio; Gilmour nomes va dir que "estava decebut ... Interpreteu-ho com vulgueu." El videoclip de < "The Pink Floyd Sound" 1965
(Live 8)
El dia 7 de juliol de 2006 Syd Barrett va morir a Cambridge, amb 60 anys, d'un cancer de pancrees. El dia 15 de setembre de 2008 Richard Wright va morir, tambe de cancer, a l'edat de 65 anys. Alguns dels principals col*laboradors de la banda Pink Floyd al llarg dels anys han estat:
Considerat com un dels primers grups britanics de musica psicodelica, Pink Floyd va comencar la seva carrera a l'avantguarda de l'escena musical londinenca underground. Alguns categoritzen la seva obra d'aquella epoca com a rock espacial. Segons la revista Rolling Stone: "El 1967, havien desenvolupat un so inconfusiblement psicodelic, realitzant llargues composicions fetes a mesura que tocaven el hard rock, el blues, la musica country, el folk i la musica electronica". Editada el 1968, la canco <<Careful With That Axe, Eugene>> va ajudar a galvanitzar la seva reputacio com a grup d'art rock. Alguns critics tambe descriuen el seu estil com a acid rock. A final de l'any 1969, la premsa havia comencat a etiquetar la seva musica com a rock progressiu. O'Neill Surber comentava sobre la musica de Pink Floyd: << Rarament trobara Floyd fent servir ritmes enganxosos, melodies prou curtes per a sonar en antena, o predictibles progressions de tres acords de blues; i mai els trobara gastant molt de temps en les farinetes habituals del pop romantic, en festes, o auto-bombo publicitari. El seu univers sonor es expansiu, intens, i desafiant... On la majoria de les altres bandes encaixen polidament les cancons amb la musica, les dues formant una especie de totalitat autonoma i sense costures completada amb ritmes memorables, Pink Floyd tendeix a establir dins de la lletra un so mes ampli, que sovint sembla tenir una vida propia... Pink Floyd empra llargs i independents frases instrumentals que mai son mers vehicles per a mostrar virtuositat, sino components planificats i integrals de l'actuacio. >> -- O'Neill SurberEl 1968, Wright feia comentaris sobre la reputacio sonora de Pink Floyd: "Es dur de veure per que se'ns mostrava com el primer grup psicodelic britanic. Mai no ens veiem en aquell cami... ens adonavem que nomes estavem jugant, despres de tot, per a passar-nos-ho be... sense estar lligats a cap forma particular de musica, nosaltres podriem fer qualsevol cosa que volguessim... l'emfasi... fermament [es] sobre espontaneitat i improvisacio." Waters donava una avaluacio menys entusiasta del primer so de la banda: "No hi havia res 'gran' sobre aixo. Erem irrisoris. Erem inutils. No podiem jugar a tot, aixi haviem de fer alguna cosa estupida i 'experimental'... Syd era un geni, pero no voldria tornar a jugar a "Interstellar Overdrive" durant hores i hores." Sense restriccions de formats pop convencionals, Pink Floyd eren innovadors del rock progressiu durant els anys setanta i de la musica ambiental durant els anys 1980. "Mentre que Waters va ser lletrista i conceptualista de Floyd, Gilmour va ser la veu de la banda i el seu principal enfocament instrumental." --~ Alan di Perna, a Guitar World, maig 2005Un element integral del so de Pink Floyd, que els critics han elogiat, es el treball guitarristic de David Gilmour. Rolling Stone el va situar en la 14a posicio a la seva llista dels <<100 Greatest Guitarists of All Time>> (100 millors guitarristes de tots els temps) i l'escriptor Alan di Perna el va descriure com el guitarrista mes important dels setanta, anomenant-lo com < El 2006, l'escriptor de Guitar World Jimmy Brown va descriure l'estil de la guitarra de Gilmour com a < Segons Brown, als solos de Gilmour a <<Money>>, <<Time>> i <<Comfortably Numb>> < Durant la seva carrera, Pink Floyd va experimentar continuament amb el seu so. El seu segon single, < Waters experimentava amb els sintetitzadors EMS Synthi A i VCS 3 en peces de Pink Floyd com <<On the Run>>, <<Welcome to the Machine>>, i <<In the Flesh?>>. Utilitzava un efecte d'eco de Binson Echorec 2 en la seva pista de baix electric en <<One of These Days>> Pink Floyd va utilitzar efectes de so innovadors i tecnologia moderna d'enregistrament d'audio durant l'enregistrament de The Final Cut. Les contribucions de Mason a l'album estaven gairebe limitades a treballar amb el sistema Holophonic experimental, una tecnica de processament d'audio utilitzada per a simular un efecte tridimensional. El sistema utilitzava una cinta estereo convencional per a produir un efecte que semblava que mogues el so al voltant del cap de l'oient quan estaven portant auriculars. El proces permetia a un enginyer simular el moviment del so al darrere, a dalt o al costat de les orelles de l'oient. Pink Floyd tambe va compondre diverses bandes sonores, comencant l'any 1968, amb The Committee. El 1969 van enregistrar els temes per a la pel*licula de Barbet Schroeder More. La banda sonora va resultar molt beneficiosa; no nomes perque estava ben pagada, sino per que juntament amb A Saucerful of Secrets, el material que van crear va passar a formar part dels seus espectacles en directe poc temps despres. Mentre componien la banda sonora per a la pel*licula de Michelangelo Antonioni, Zabriskie Point, la banda es va allotjar en un luxos hotel a Roma durant gairebe un mes. Waters afirmava que, sense els canvis constants d'Antonioni a la musica, haurien completat el treball en menys d'una setmana. Finalment van utilitzar nomes tres dels enregistraments. Una de les peces que va descartar Antonioni, anomenada < Considerats com a pioners de les actuacions de musica en viu i coneguts pels seus espectacles de luxe, Pink Floyd tambe va establir un alt nivell pel que fa a la qualitat de so, fent us d'efectes de so i sistemes innovadors d'altaveus quadrafonics. Des dels seus primers dies, van emprar efectes visuals per a acompanyar la seva musica de rock psicodelic mentre actuaven en escenaris com el UFO Club a Londres. Les seves presentacions i efectes de llum van ser un dels primers en el rock britanic, i els va ajudar a ser populars en el Londres underground. Per celebrar la sortida de la revista de la London Free School, l'International Times, van actuar davant 2.000 persones a l'entrada del Roundhouse, on van assistir celebritats com Paul McCartney i Marianne Faithfull. A meitats de 1966, el manager de gires Peter Wynne-Willson es va unir al seu equip de gires, i va actualitzar el sistema d'il*luminacio de la banda amb algunes idees innovadores que incloien l'us de polaritzadors i miralls. Despres del seu contracte amb EMI, Pink Floyd va comprar una furgoneta Ford Transit, llavors considerada un transport per a una banda forca extravagant. El 29 d'abril de 1967, van encapcalar un esdeveniment de tota la nit anomenat The 14 Hour Technicolour Dream a l'Alexandra Palace de Londres. Pink Floyd va arribar a la festa al voltant de les tres del mati despres d'un llarg viatge en furgoneta i ferri des dels Paisos Baixos, pujant a l'escenari just quan el sol comencava a sortir. El juliol de 1969, precipitats per la seva musica i lletres relacionades amb l'espai, van participar en la cobertura televisiva en directe de la BBC de l'allunatge de l'Apollo 11, interpretant una peca instrumental que van anomenar <<Moonhead>>. El novembre de 1974, van emprar per primera vegada la pantalla gran circular que es convertiria en un element basic dels seus espectacles en viu. El 1977, van fer us d'un gran porc flotant inflable anomenat "Algie". Ple d'heli i propa, Algie, mentre surava per sobre de l'audiencia, va esclatar amb un fort soroll durant el In the Flesh Tour. El comportament de l'audiencia durant la gira, aixi com la gran grandaria dels llocs, va tenir una forta influencia en el seu album conceptual The Wall. El posterior The Wall Tour incorporava un alt mur de 12 metres, elaborat a partir de maons de cartro, que es construia entre la banda i el public. Es projectaven animacions sobre la paret, mentre que les llacunes permetien a l'audiencia veure diverses escenes de la historia. Es va encarregar la creacio de diversos inflables gegants per a representar els personatges de la historia. Una caracteristica notable de la gira va ser l'actuacio quan interpretaven < Durant el The Division Bell Tour, un anonim utilitzant el nom de Publius va publicar un missatge en un grup de noticies d'Internet convidant els fans a resoldre un enigma suposadament ocult en el nou album. Les llums blanques al davant de l'escenari en el concert de Pink Floyd a East Rutherford mostraven les paraules Publi Enigma. Durant un concert a la televisio a l'Earls Court el 20 d'octubre de 1994, algu va projectar la paraula "enigma" en lletres majuscules en el telo de fons de l'escenari. Mes tard, Mason va reconeixer que va ser la seva companyia discografica qui havia instigat el misteri de Publius Enigma, en comptes de la banda. Actualment, el trencaclosques segueix sense resoldre's. Marcada per la lirica filosofica de Waters, la revista Rolling Stone va descriure a Pink Floyd com a proveidors d'una distintiva fosca visio. L'autor Jere O'Neill Surber va escriure: << Els seus interessos son la veritat i la il*lusio, la vida i la mort, la causalitat i el canvi, la compassio i la indiferencia. >> -- Jere O'Neill SurberWaters identificava l'empatia com a tema central dins la lirica de Pink Floyd. L'autor George Reisch descrivia l'opus psicodelic de Meddle, l'<<Echoes>>, com a "construit al voltant d'una idea central de comunicacio genuina, simpatia i col*laboracio amb altres". Tot i haver estat qualificat de "l'home mes trist del rock", l'autora Deena Weinstein va descriure Waters com a existencialista, desestimant el sobrenom desfavorable com a resultat d'una mala interpretacio per part dels critics musicals.
Les lletres de Waters a <<Have a Cigar>>, dins el disc Wish You Were Here, fan front a una suposada falta de sinceritat per part dels representants de la industria musical. La canco il*lustra una dinamica disfuncional entre la banda i un executiu d'una companyia discografica, que felicita el grup pel seu exit de vendes actual, el que implica que estan en el mateix equip i alhora revela que erroniament creu que "Pink" es el nom d'un dels membres de la banda. Segons l'autor David Detmer, les lletres de l'album tracten dels "aspectes deshumanitzadors del mon del comerc", una situacio que l'artista ha de suportar per arribar al seu public. L'absencia com un tema liric es comu dins de la musica de Pink Floyd. Els exemples inclouen l'absencia de Barrett despres de 1968, i la del pare de Waters, que va morir durant la Segona Guerra Mundial. Les lletres de Waters tambe van explorar els objectius politics no complerts i les iniciatives que no van reeixir. La seva banda sonora, Obscured by Clouds, es referia a la perdua de l'exuberancia juvenil que de vegades ve de la ma de l'envelliment. El que va ser dissenyador de les portades dels albums de Pink Floyd durant molt de temps, Storm Thorgerson, va descriure la lletra de Wish You Were Here de la seguent forma: {{ref-llibre| cognom = Thorgerson | nom = Storm | any = 1978 | titol = The Work of Hipgnosis - Walk Away Renee | editor= A & W | isbn = 978-0-89104-105-4 | pagina = 148 | llengua = angles}}{{#tag:ref|El disseny de Thorgerson per a la coberta de ''Wish You Were Here'' incloia 4 cares, comptant la part interior, que representaven les quatre absencies relacionades amb les classiques [[Elements classics|categories de substancia]]: terra, aire, foc i aigua. El coberta de l'album del ''Dark Side'' (''Costat fosc'') compta amb un feix de llum blanca, que representa la unitat, que passa a traves d'un prisma, que representa la societat. El feix de llum de colors refractats resultant simbolitza la unitat difractada, deixant una absencia d'unitat.{{sfn|Weinstein|2007|p=86|group=\"nota\"}} L'absencia es un element clau en l'existencialisme d'[[Albert Camus]], que defineix l'absurd com l'absencia d'una resposta a la necessitat de l'individu de la unitat.{{sfn|Weinstein|2007|p=86|group=\"nota\"}}}}"}},"i":0}}]}" id="mwCXw"> << La idea d'una presencia retinguda, de les formes en que les persones simulen estar en l'actualitat, mentre que les seves ments estan realment en una altra part, i dels dispositius i les motivacions utilitzades de forma psicologicament per les persones per a suprimir tota la forca de la seva presencia, amb el temps es va anar reduint a un sol tema, l'absencia: l'absencia d'una persona, l'absencia d'una sensacio. >> -- Storm ThorgersonWaters va comentar: "es tracta que cap de nosaltres realment hi es... s'hauria d'haver anomenat Wish We Were Here". O'Neill Surber va explorar les lletres de Pink Floyd i va declarar que la questio del no-res era un tema comu en la seva musica. Waters invocava el no-ser o la no-existencia a The Wall, amb les lletres de < Barrett es va referir al no-ser en la seva ultima contribucio al cataleg de la banda, <
L'autor Patrick Croskery descriu Animals com una barreja unica de "sons potents i temes suggestius" del Dark Side amb el retrat de l'alienacio artistica de The Wall. Va establir un paral*lelisme entre els temes politics de l'album i els de Rebel*lio a la granja d'Orwell. Animals comenca amb un experiment mental, que es pregunta: "Si no us importava el que em va passar. I no em preocupo per tu", i despres desenvolupa una faula d'animals basada en els personatges antropomorfs utilitzant la musica per a reflectir els estats mentals de cada un. Les lletres dibuixen finalment una imatge de distopia, el resultat inevitable d'un mon mancat d'empatia i compassio, en resposta a la pregunta plantejada en les primeres linies. Els personatges de l'album inclouen els "gossos", que representen capitalistes fervents, els "porcs", que simbolitzen la corrupcio politica i les "ovelles", que representen els explotats. Croskery va descriure les "ovelles" com a membres d'un "estat d'il*lusio creada per una identitat cultural enganyosa", una falsa consciencia. El "gos", en la seva recerca incansable de l'interes propi i l'exit, acaba deprimit i sol, sense ningu en qui confiar, sense absolutament satisfaccio emocional despres d'una vida d'explotacio. Waters va utilitzar a Mary Whitehouse com un exemple de "porc"; sent algu que segons la seva opinio, utilitzava el poder del govern per a imposar els seus valors a la societat. A la conclusio de l'album, Waters torna a l'empatia amb la declaracio lirica: "Voste sap que m'importa el que li passi, i se que es preocupa per mi tambe." No obstant aixo, tambe reconeix que els "Porcs" son una amenaca continua i revela que ell es un "gos" que necessita refugi, el que suggereix la necessitat d'un equilibri entre l'Estat, el comerc i la comunitat, en lloc d'una batalla permanent entre ells.
Quan dic: "Et veure al costat fosc de la lluna" ... el que vull dir [es] ... si sents que ets l'unic ... que sembles boig [perque] penses que tot es una bogeria, no estas sol. ----Waters, citat a The Dark Side of the Moon (Harris, 2005)O'Neill Surber va comparar la lletra de la canco <<Brain Damage>> del disc Dark Side amb la teoria de Karl Marx de l'alienacio; "hi ha algu al meu cap, pero no soc jo" La lletra de <<Welcome to the Machine>> del Wish You Were Here suggereixen el qual Marx va anomenar la teoria de l'alienacio; el protagonista de la canco esta preocupat per les possessions materials fins al punt que s'allunya de si mateix i dels altres. Al*lusions a l'alienacio del ser de l'especie humana es pot trobar a Animals: el "Gos" es veu reduit a viure instintivament com a no-huma. Els "Gossos" s'alienen de si mateixos en la mesura que justifiquen la seva manca d'integritat com una posicio "necessaria i defensable" en "un mon despietat, sense espai per a l'empatia o principis morals", va escriure Detmer. L'alienacio dels altres es un tema recurrent en les lletres de cancons de Pink Floyd, i es un element central a The Wall. La Guerra, considerada com la consequencia mes greu de la manifestacio de l'alienacio dels altres, es tambe un element central de The Wall, i un tema recurrent en la musica de la banda. El pare de Waters va morir en combat durant la Segona guerra Mundial, i les seves lletres sovint al*ludeix als costos de la guerra, inclosos els de <<Corporal Clegg>> (1968), <<Free Four>> (1972), <<Us and Them>> (1973), <<When the Tigers Broke Free>> i <<The Fletcher Memorial Home>> de The Final Cut (1983), un album dedicat al seu difunt pare i subtitulat A Requiem for the Postwar Dream. Els temes i la composicio de The Wall expressen el fet que Waters es cria en una societat anglesa esgotada, empobrida, dels homes despres de la Segona Guerra Mundial; una condicio que afecta negativament les seves relacions personals amb les dones. Les lletres de Waters al The Dark Side of the Moon abordaven les pressions de la vida moderna i com aquestes pressions poden causar, a vegades, la bogeria. Ell considerava que l'explicacio de l'album de la malaltia mental com una il*luminacio d'una condicio universal. Tanmateix, Waters tambe volia que l'album comuniques el positivisme, que va qualificar de "una exhortacio... per abracar el positiu i rebutjar el negatiu." Reisch va descriure The Wall com a "menys de l'experiencia de la bogeria dels habits, les institucions i les estructures socials que creen o causen la bogeria." El protagonista de The Wall, Pink, es incapac de fer front a les circumstancies de la seva vida, i superat pels sentiments de culpa, es tanca lentament en si mateix fora del mon exterior dins d'una barrera de la seva propia creacio. Despres de completar el seu allunyament del mon, Pink s'adona que ell es "una bogeria, sobre l'arc de Sant Marti". A continuacio, considera la possibilitat que la seva condicio pot ser culpa seva: "he sigut culpable tot aquest temps?" En adonar-se de la seva major por, Pink creu que ha deixat a tothom, la seva dominant mare savia que l'asfixiava, els professors que el criticaven per les seves aspiracions poetiques, i la seva dona justificant que el deixava. A continuacio, va a judici per "mostrar sentiments de naturalesa gairebe humana", el que agreuja encara mes l'alienacio de l'esser generic. Igual que amb els escrits del filosof Michel Foucault, la lirica de Waters suggereix que la bogeria de Pink es un producte de la vida moderna, els elements, els "costums, codependencies i psicopatologies", que contribueixen a la seva angoixa, segons Reisch. Pink Floyd es una de les bandes amb mes exit comercial i amb mes influencia de tots els temps. Han venut mes de 250 milions de discs a tot el mon, incloent-hi 74,5 milions de vendes certificades als Estats Units, i 37,2 milions d'albums venuts als EUA des de l'any 1991. La Sunday Times Rich List, Musics Milionaris 2012 (Regne Unit), va elevar a Roger Waters al 22e lloc, amb una fortuna estimada de 120 milions de lliures, Gilmour al 32e lloc amb 85 milions i Mason al 46e amb 50 milions. El 2004, la MSNBC va situar a Pink Floyd en la vuitena posicio de la seva llista de "The 10 Best Rock Bands Ever" (Les 10 millors bandes de rock de sempre). Rolling Stone els va situar a la posicio numero 51 en el seu llistat de "The 100 Greatest Artists of All Time" (Els 100 millors artistes de tots els temps). La revista Q va nomenar a Pink Floyd com la banda mes gran de tots els temps. VH1 va enfilar-los fins a la 18a posicio en la llista dels "100 Greatest Artists of All Time" (100 millors artistes de tots els temps). L'escriptor Colin Larkin va situar a Pink Floyd com a numero 3 en la seva llista dels "Top 50 Artists Of All Time" (Top 50 d'artistes de tots els temps), una classificacio basada en les votacions acumulades per cada album dels artistes inclosos en la seva llista All Time Top 1000 Albums (Top 1000 d'albums de tots els temps). Pink Floyd ha guanyat al llarg de la seva carrera diversos premis, incloent-hi el Grammy al "Best Engineered Non-Classical Album" (Album no-classic amb la millor enginyeria) el 1980 per a The Wall, un premi BAFTA per a la "Best Original Song" (Millor canco original) el 1982 per a <<Another Brick in the Wall (Part 2)>> de l'album The Wall. El 1995, van guanyar el Grammy per a la millor "Rock Instrumental Performance" (Actuacio de rock instrumental) per a <<Marooned>>. El 2008, el Rei Carl XVI Gustaf de Suecia va atorgar a Pink Floyd el premi Polar Music Prize, considerat el Nobel de la musica, per la seva contribucio a la musica moderna; Waters i Mason van assistir a la cerimonia i van acceptar el premi. Els van introduir a la Rock and Roll Hall of Fame el 1996, a la UK Music Hall of Fame el 2005, i a la Hit Parade Hall of Fame el 2010. La musica de Pink Floyd ha causat una important influencia en nombrosos artistes: David Bowie va anomenar Barrett com a important inspiracio, i The Edge, dels U2, va comprar-se el seu primer pedal de delay despres d'escoltar els acords de la introduccio de guitarra a <<Dogs>> del disc Animals. Altres bandes han citat a Pink Floyd com a influencia: Queen, Tool, Radiohead, Kraftwerk, Queensryche, Nine Inch Nails, the Orb i the Smashing Pumpkins.
|