Pastis (licor)
| Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat. |
Una ampolla de pastis i dos gots de licor amb aigua | |
| Tipus | anis i licor |
|---|---|
| Origen | Franca |
| Ingredients | anis estrellat i llavor d'anis |
| Caracteristiques | |
| Grau alcoholic | 40 |
| Color | groc |
El pastis es un licor d'anis occita que es beu a Franca fred i dissolt en aigua, tipicament a l'aperitiu. El contingut alcoholic del licor ronda els 40deg-45deg, pero mesclat amb aigua queda en uns 7deg. N'existeixen versions sense alcohol.
Encara que avui en dia es consumeix a tot l'estat frances, es considera tipic de l'Occitania oriental, especialment de Marsella i Provenca, on es considerat, com la petanca, un simbol de l'estil de vida de la regio.
A Catalunya del Nord tambe es denomina fil (si be aquest mot abans designava l'absenta).
Origen
[modifica]La paraula francesa pastis prove de l'occita pastis, que significa pasta o mescla; i tambe, com en altres llengues llatines, avorricio, situacio desagradable o confusa (pastitx).
Quan a Franca va ser prohibida l'absenta el 1916, els seus majors productors (Pernod i Ricard, que despres es van fusionar en una sola empresa, Pernod-Ricard) van haver de reformular la recepta reduint-ne el contingut d'alcohol i, per compensar que fos mes fluixa, van afegir-hi anis i sucre. Des de llavors la recepta ha canviat considerablement.
Fabricacio
[modifica]La fabricacio es la tipica d'una beguda destil*lada a partir d'etanol. En aquest proces s'addiciona a l'alcohol i es maceren en aquestes herbes i flors, despres d'aquest compostatge s'obte un licor al qual se li agrega novament l'anis. A Barcelona es pot prendre pastis "fet a casa" al Bar Pastis, un establiment d'estetica francesa.
Consumicio
[modifica]El pastis es beu usualment diluit amb aigua en una proporcio estandard de cinc volums d'aigua per un de pastis. Es tracta d'un licor transparent que, amb l'aigua, forma una dissolucio col*loidal (alguns dels seus components no son solubles en aigua i aixo fa que es facin microcoaguls no apreciables a simple vista) que es manifesta en que veiem una barreja opaca i d'un color groguenc.
A Franca es habitual afegir-hi, a mes d'aigua, xarops dolcos. Els mes comuns tenen fins i tot un nom i es diuen perroquet (lloro), quan es verd, amb xarop de menta; tomate (tomaquet), quan es vermell, amb xarop de magrana; i mauresque (moro) quan s'afegeix xarop d'orxata.
Altres licors d'anis mediterranis
[modifica]Al mon, i en particular a la Mediterrania, hi ha molts licors, blancs o no, a base d'anis, que es beuen sols o amb aigua. Per exemple, alguns dels mes coneguts son:
- Anis i en particular, a Espanya, per exemple, l'Anis del Mono, que es beu sol com a digestiu o al cafe.
- Cassalla, un destil*lat d'anis tipic del Pais Valencia.
- Chinchon, un licor d'anis tipic de Madrid.
- Arac, a l'est de la Mediterrania, es beu amb aigua i gel.
- Ouzo, un licor grec a base d'anis, regalessia i raim.
- Patxaran, beguda basca d'anis amb aranyons, que es beu sol.
- Sambuca a Italia, que es beu sola, amb aigua o amb el cafe.
- Raki a Turquia, que es beu dissolt en aigua, obtenint-se una beguda blanca i opaca.
