Navarrete
- Aragones
- Asturianu
- Brezhoneg
- Nokhchiin
- Cebuano
- Deutsch
- English
- Esperanto
- Espanol
- Euskara
- Estremenu
- Francais
- Galego
- Magyar
- Hayeren
- Interlingua
- Interlingue
- Italiano
- k`art`uli
- K'azak'sha
- Ladin
- Lombard
- Bahasa Melayu
- Nederlands
- Occitan
- Polski
- Portugues
- Romana
- Russkii
- Svenska
- Tatarcha / tatarca
- Ukrayins'ka
- Veneto
- Tieng Viet
- Winaray
- Zhong Wen
- Min Nan Yu / Ban-lam-gi
| Tipus | municipi de La Rioja | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autonoma | La Rioja | ||||
| Poblacio humana | |||||
| Poblacio | 3.061 (2025) (107,44 hab./km2) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superficie | 28,49 km2 | ||||
| Altitud | 512 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Creacio | segle XII | ||||
| Organitzacio politica | |||||
| * Alcalde | Julio Victor Laguens Velasco | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 26370 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 26105 | ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Data | ? | ||||
| Identificador | 590 | ||||
| Lloc web | navarrete.es | ||||
Navarrete es un municipi de la Comunitat Autonoma de La Rioja (Espanya), situat a uns 11 km de Logronyo, seguint la ruta del Cami de Santiago. Declarat conjunt historicoartistic pel seu interes historic i monumental, es parada obligatoria per a tot pelegri, que pot gaudir de la cultura i la historia, reflectits en els seus carrers i monuments.
Geografia
[modifica]El nucli urba es troba en el centre del territori, sobre el Cerro Tedeon (512 msnm), en un encreuament de carreteres. El seu caseriu s'esten pel vessant i el seu desenvolupament urbanistic s'esten per les zones baixes. En la seva part superior estan les classiques terrisseries, encara que actualment algunes s'han desplacat a les parts mes baixes, proximes a les vies de comunicacio. El seu terme municipal limita pel nord amb Fuenmayor; Logronyo i Lardero a l'Est; Entrena, Medrano, Hornos de Moncalvillo i Sotes al Sud i amb Huercanos i Cenicero a l'oest.
La major part del terreny esta situat en un glacis del Iregua pel qual ara fluix el riu Daroca. El seu relleu es suau, amb petites terrasses que van descendint des de la part sud del terme municipal. Son terrens argilencs i margosos, que s'eleven cap a l'oest en la Devesa la Verd, que te la seva major altitud a 781 metres, en el Turo de La Dehesa.
La resta del terme es de terrenys suaus que formen una petita vall per on discorre el riu Antiguo, que pren les seves aigues del riu Iregua i serveix per a regar algunes terres i movia diversos molins en el seu recorregut.
En la jurisdiccio hi ha tambe una Bassa cridada de Valbornedo, que aprofita les aigues sobrants del municipi de Santa Coloma. La construccio d'aquesta bassa es remunta a l'epoca fundacional de la vila.
Historia
[modifica]En Navarrete conten que el seu nom esta en relacio amb el limit amb Navarra, que en temps s'establia per la zona. En aquesta linia, altra teoria es la qual obeix al vocable "Nafarrate" que en euskera es traduix com "Porta de Navarra", situacio que es dona en la segona part del segle xii; la posterior castellanitzacio del mateix donaria lloc a la denominacio actual. La seva fundacio te a veure amb el desig dels reis castellans de defensar el seu territori enfront dels regnes veins.
Per aquesta rao Alfonso VIII va proposar als habitants dels antics llogarets de la zona que es reunissin en un lloc defensiu. Aquests poblaments es coneixien amb el nom de Corcuetos i els seus noms eren: San Llorente, San Antolin, San Pedro i Ntra. Sra.del Prado.
La seva poblacio es reuneix entorn del castell aixecat en el Cerro Tedeon, fundant la nova vila de Navarrete. El castell estava fortificat i protegit amb una prop, que tancava la poblacio i la defensava dels possibles atacs que amenacaven des del nord.
Als habitants d'aquesta nova poblacio se'ls van concedir importants "furs" a partir de 1192. D'aquests furs ve l'origen d'utilitzar l'aigua dels rius de la zona i els aprofitaments de pastures i llenyes que tenia aquest poble en comu amb els veins. Es tambe el fur la causa dels seus mercats i la seva fira, i gracies a aquests privilegis la vila va arribar una gran importancia.
Amb totes les poblacions dels voltants formaven una gran mancomunitat cridada de les "Viles del Camp", tenint dret a la forest de Moncalvillo. Aquesta mancomunitat de terres, pastures i llenyes apareix citada en documents des del segle xi, el primer de la reina de Navarra, Estefania de Foix.
La vila va passar a les mans de Juan Ramirez d'Arellano per donacio del rei Enric II, arribant despres a les mans de Diego Gomez Manrique, Duc de Najera, en 1380.
Llocs d'interes
[modifica]Edificis i monuments
[modifica]- Esglesia parroquial de l'Assumpcio de Maria. Comencada a construir en 1553 i acabada en el segle xvii. Consta de tres naus i un retaule barroc.
- Ermita de Santa Maria del Bon Succes. Situada al sud del municipi, en direccio a Entrena. En la seva facana s'observen relleus que fan referencies als pelegrins de la ruta jacobea.
- Ruines de l'antic hospital medieval de San Juan d'Acre. Pel cami de Sant Jaume, despres de passar l'Alt de la Grajera, des de Logronyo, i abans d'entrar a la poblacio, a l'esquerra, es pot observar la planta d'aquest antic hospital de pelegrins demolit en el segle xix. La seva bella portada, d'estil gotic es va conservar, instal*lant-la com acces principal del cementiri del poble, situat a la sortida cap a Najera.
- El Castell. Part mes alta del poble des d'on s'albiren pobles proxims com p. ex. Fuenmayor.
Demografia
[modifica]Evolucio demografica de Navarrete, durant el segle xx.
Podem observar l'increment de poblacio dels ultims anys comparant aquestes dues xifres: En 1900 Navarrete tenia 1.737 habitants i en 2007 la poblacio va augmentar fins als 2.722 habitants.
Bibliografia
[modifica]- Cillero Ulecia, Antonio (1990), Santos Ochoa S.A., Prehistoria he historia de la villa de Navarrete. ISBN 84-7359-377-4.
Referencies
[modifica]Enllacos externs
[modifica]- Pagina web de l'Ajuntament de Navarrete (castella)